Una bona opció seria treure el bagul al carrer, just a l’entrada. El meu nebot hi podria accedir fàcilment en cas de voler jugar amb qualque cosa, i si ens pega un atac de nostàlgia els grans també el tenim a mà. Això per no parlar-ne de guardar qualsevol altra cosa. Ja que hi som, podríem treure també un armari amb la roba d’estiu (o d’hivern, segons temporada). I la rentadora, que dins casa fa massa renou.

Aquest és en essència el plantejament d’alguns veïns de La Seu, que aquests dies han entrat en oberta rebel·lió contra l’Ajuntament de Palma per la supressió d’unes places d’aparcament que el sentit comú demanava a crits que es suprimíssin. Han comprat un objecte particular -cotxe-, i volen que la via pública els hi serveixi de magatzem.

No són els primers, ni seran els darrers. Ens hem acostumat tant a l’estacionament en superfície d’aquesta màquina, que normalment no ens aturam a pensar el que implica: una privatització de l’espai públic en tota regla. Només quan canviam els cotxes per altres objectes és quan la crua realitat ens colpeja a la cara.

Siguem clars: la major part de nosaltres hem interioritzat la conducció d’un automòbil com a poc menys que un dret fonamental. I no ho és ni de lluny. La llicència de conduir és un privil·legi administratiu, com ho és l’ocupació de la via pública. Es pot retirar en qualsevol moment, quan l’interès general ho exigeixi. L’únic dret fonamental és el de llibertat de moviment, pels propis mitjans -és a dir, a peu-, i adamunt condicionat pel dret de propietat -no podem caminar per la propietat d’un altre-.

La Seu és l’element patrimonial més important d’aquesta ciutat, del qual gaudeixen no només els turistes -tots hi vivim d’això a l’illa, directa o indirectament- sinó també i sobre tot els propis mallorquins quan ens volem sentir orgullosos de l’obra dels nostres avant-passats (val, al meu cas això no és del tot cert! ).

Només suprimint un grapat de places d’aparcament, aquest espai recuperat per a la ciutadania ha guanyat moltíssim en tots els sentits, ja que torna a ser practicable per al vianant: sigui d’on sigui, i visqui on visqui, sense drets de cuixa auto-arrogats pel lloc de residència.

Però La Seu no és l’únic espai a recuperar. Només n’era un dels espais més prioritaris. Ens hem de començar a fer a la idea que el lloc natural per a l’estacionament de llarga durada d’un cotxe és un garatge. El d’Antoni Maura, per exemple. I sense tarifes subvencionades amb els imposts de tots, ja que a jo tampoc no em subvencionarien guardar els trastos acumulats per pur consumisme a un bluespace.