Caminar, més ràpid que anar en cotxe
Què en pensaríeu d’una persona que vos digui que caminar es més ràpid que anar en cotxe? Tot i que molta gent considera aquesta afirmació una llegenda urbana, la realitat és que el cotxe tot just pot competir amb el vianant.
Aquesta troballa tan radical s’atribueix habitualment al pensador Ivan Illich, que a la seva obra Energia i Equitat va comptabilitzar no només el temps de conducció, sinó també el temps de treball necessari per pagar-ne la benzina, l’amortització del vehicle, les reparacions, i fins i tot el temps que passam a l’hospital per culpa dels accidents de trànsit.
El resultat d’aquesta operació donava, als anys 70 i amb dades dels Estats Units d’Amèrica, la increïble xifra de 4,5 km/h de mitjana. En altres paraules: ens sortiria més a compte caminar.
Amb un plantejament menys radical, incloent-hi només el temps de treball per pagar la benzina i l’amortització de l’automòbil, existeixen uns càlculs realitzats pel professor J.M. Naredo i L.J. Sánchez, adaptats a la realitat de Madrid a principis dels anys 90. La conclusió no varia molt: la velocitat mitjana de l’automòbil es situa al voltant dels 8 km/h, una mica per damunt de la velocitat d’un vianant, però sí molt per sota del que es pot assolir anant en bici -i no en parlem ja de combinar diferents modalitats de transport públic i bicicleta-.
Quina conclusió hi podem treure? Doncs que per un nombre comptat d’ocasions a les que realment tenim pressa, sacrificam moltíssim de temps addicional treballant -aquest temps que després ens falta i ens fa tenir més pressa-.
“S’engendra així un nou tipus d’individu: el passatger que mai no arriba a temps pels seus propis mitjans, i que a causa d’això es va convertint poc a poc en un absent a perpetuïtat, sempre amb la necessitat de ser-hi a un altre lloc”.
(Ivan Illich, Energia i equitat)
Per aquest motiu, la bici es mostra com una magnífica eina per reduir el nivell d’estrès de la societat.
D’aquí pocs dies publicarem una eina per calcular la velocitat real del vostre cotxe, tenint en compte aquests aspectes.
Perdonenme, esto no es un comentario al articulo. Simplemente queria compartir impresion de la experiencia de esta manana. Esta ciudad (que no es Palma) ha amanecido nevada (unos 5 cm). Mi trayecto en bici como cada dia no ha estado muy perturbado, simplemente he usado otra bicicleta que tengo convenientemente equipada para nieve. Pedalear por la nieve limpia de un parque y de un camino sin circulacion ha sido un placer. Desgraciadamente la sociedad del coche no admite el regalo ofrecido por la naturaleza y en otras calles para fundir la nieve y poder mal circular en coche se ha hechado sal, la mezcla de nieve fundida, barro y grasa es una porqueria.
Bueno, es que no es comparable pisar nieve fresca con pisar las placas de hielo que se forman tras el paso de varios vehículos o personas.
En el pueblo en el que vivo nieva con bastante frecuencia, y alguna vez me he visto tentado a intentar circular en bici sobre las placas de hielo. Acabas en el suelo irremediablemente.
Lo que sí es cierto es que la mugre que se forma sería considerablemente inferior, puesto que no habría tantas capas de hollín sobre la calzada (y, más importante, tampoco habría tantas en nuestros pulmones).