Bici-Metro, el carril bici elevat.

Bici-Metro és un projecte que cerca revolucionar el transport urbà parant esment a un col·lectiu que a les grans ciutats normalment està marginat. Els ciclistes habitualment disposen de pocs carrils adaptats, han d’anar per l’asfalt empassant-se el fum dels cotxes i han de vigilar per la seva seguretat. Aquest projecte cerca canviar tot això.

El Bici-Metro és un projecte desenvolupat per Richard Moreta, arquitecte i visionari amb grans projectes i reconeixement a les seves esquenes. És a dir, no parlam d’un disseny brillant d’un estudiant d’arquitectura sinó que aquí tenim a un prestigiós arquitecte, la qual cosa li dóna una major viabilitat.

La idea és crear carrils bici però aïllats del transit. I encara que el nom de metro pugui portar a confusió el projecte planteja elevar als ciclistes en lloc de fer-los anar baix terra. Per a això es creen uns conductes, un per a cada sentit de la marxa, on els ciclistes pedalegen i es desplacen. Després hi ha diverses estacions situades en el recorregut en les quals el ciclista pot baixar a peu de carrer. Més que funcionar en ciutats és útil per a trajectes des de ciutats confrontants fins al centre, on no fan falta moltes estacions intermèdies.
En el seu disseny, Moreta estima que el Bici-Metro podria mobilitzar 350.000 persones en un termini de 12 hores per a una secció de 10 quilòmetres. La capacitat seria per 18.000 bicicletes tant manuals com a elèctriques i això suposaria un gran estalvi en combustible i CO2. A més proposa que les estacions continguin plaques solars i molins de vent per proveir-se i produir energia extra.

Mentre que un projecte així pot semblar impossible, per ventura, va semblar impossible en el seu moment fer alguna cosa com un sistema de metro, i construir el Bici-Metro no sembla que creu molts trastorns de bloqueig de carrers. Richard Moreta comenta que el sistema hauria de ser gratuït per als ciclistes amb el que s’haurien de buscar alternatives de finançament. Pel que sabem ja hi ha hagut ajuntaments interessats a obtenir una entrada a la ciutat més tranquil·la, més saludable i més eficient. Tant de bo es construeixi en algun lloc per veure com és en realitat.

Font. Gizmología

Posted gener 22nd, 2013 by pedalejant and filed in Infraestructura, Resta del món

Cort vol dur els “ciclocarrers” a cinc barris de Palma

Mobilitat presenta un esborrany que inclou Pere Garau, Santa Catalina, Son Gotleu, Foners i Son Cotoner

El departament de Mobilitat de Cort vol portar els seus famosos ‘ciclocarrers’ a cinc barris de Ciutat. El tinent de batle de mobilitat, Gabriel Vallejo, ha presentat un esborrany a l’oposició en el qual proposa ampliar aquest tipus de vies, on les bicicletes tenen preferència de pas sobre els cotxes i la velocitat màxima és de 30 quilòmetres per hora.

La proposta consisteix en estendre els ciclocarrers a les zones de Pere Garau, Santa Catalina-Son Espanyolet, Son Gotleu-La Soledat, Foners i Son Cotoner. D’aquesta manera s’enllaçaria el centre -on es troben els únics ciclocarrers de Ciutat- amb la perifèria. La intenció de l’equip de govern és mantenir reunions amb els col·lectius implicats -com els ciclistes- per concretar les vies que seria adequat dedicar als cicles i executar-les en el primer trimestre d’aquest any. El grup municipal del PSM-IV-ExM ha sol·licitat a Vallejo que el traçat de les vies destinades a les bicis passi prop dels col·legis i els edificis de l’administració pública perquè concentren la major part dels usuaris potencials d’aquests vehicles com els estudiants i els funcionaris.

Carrils bici

El responsable de Mobilitat de Cort va assegurar l’any passat que no preveu executar cap tram de carril bici més a causa de la falta de pressupost així que l’alternativa és habilitar ciclocarrers amb rutes més segures per als ciclistes, en línia amb l’estratègia política que des de PalmaEnBici.com suggerírem fa un any i mig.

Els traçats han d’incloure’s en el nou estudi de mobilitat sostenible que redactarà el Consistori durant aquest any. Aquest pla estarà finançat amb una part dels dos milions d’euros que va rebre Cort a càrrec del projecte europeu “Civitas” per al desenvolupament de polítiques que promoguin l’ús dels transports alternatius al cotxe. Serà obligatori disposar d’aquest document actualitzat a partir de 2014.

La regidora del grup econacionalista, Marisol Fernández, considera que és “urgent” donar seguretat als usuaris de la bicicleta ja que, segons aquesta formació, en els últims mesos ha crescut aquest col·lectiu al mateix temps que ha disminuït el nombre de clients dels autobusos de l’EMT (l’any passat va perdre gairebé cinc milions de passatgers). Fernández sosté que una part dels trams de l’actual traçat del carril per a bicis i ciclocarrers resulta perillós.

Al juliol de 2011 l’equip de govern de Mateo Isern va decidir eliminar el carril bici d’Avingudes. En el seu lloc va implantar recorreguts en els quals es combinaven carrils bici i diversos trams de ciclocarers. Entre ells el situat entre la plaça Alexandre Jaume, on el carril bici està senyalitzat en la calçada, i la plaça Comtat del Rosselló -inclosos els carrers Velázquez en sentit descendent, Anselm Clavé, en sentit ascendent- i Mateu Enric Lladó.

Els carrers Regna Esclaramunda, Cecili Mètel i una part de Sant Miquel, properes a la plaça Bisbe Berenguer de Palou, formen un altre tram de ciclocarreres en el centre de la ciutat -més adients per al trànsit ciclista-.

Font: DiarioDeMallorca

Posted gener 17th, 2013 by Stefan Nolte and filed in Palma, Política i economia

Adéu robatoris: l’SMAP oferirà aparcaments segurs a proposta de PalmaEnBici

Ho anunciàvem el passat 19 de novembre. Després de la gran repercussió de l’article de Joan Ferrer Ripoll sobre el pàrquing de bicis de Canamunt, PalmaEnBici es va posar mans a l’obra per tal d’aconseguir la implicació dels poders públics en el finançament i l’habilitació d’espais segurs per a les bicis. Una de les línies de treball consistia en aprofitar les places de cotxe buides de la Societat Municipal d’Aparcaments i Projectes de Palma (SMAP) per instal·lar-hi places de bici, i segons informa avui el Diario de Mallorca ha estat acceptada pel Tinent de Batle d’Infraestructures, Sebastià Sansó.

L’SMAP és l’empresa municipal encarregada de gestionar, entre d’altres, els aparcaments subterranis i el servei de bicicleta pública BiciPalma. L’èxit d’aquests aparcaments subterranis és més que qüestionable, acumulant un deute de més de 72 milions d’euros, amb una ocupació molt per sota de les previsions oficials -fet que ha forçat la reducció del preu dels abonaments- i nombroses places lliures que ara s’aprofitaran per a les bicis.

Segons l’esborrany que el Partit Popular ha aprovat a la Junta de Govern, la iniciativa es presentarà com a prova pilot, durant un període inicial d’un any, als aparcaments de Marquès de la Sènia, Santa Pagesa, Manacor i Parc de Sa Riera. A cada un d’ells s’eliminaran 2 places de cotxe per instal·lar-hi 13 places de bicicleta, repartint el cost d’abonament de forma proporcional. D’aquesta manera, es podrà llogar una plaça d’aparcament de bici subterrània i vídeo-vigilada per un preu d’entre 9 i 3,75 € mensuals. Si l’experiència és exitosa, s’espera la seva ampliació als aparcaments de la Via Roma i Antoni Maura.

Aquestes places de bicicleta s’adrecen especialment als veïns de Palma que no disposin d’espai per guardar el seu cicle a casa, i no es vulguin arriscar a deixar-lo als aparcabicis de superfície -on podrien patir un robatori o actes de vandalisme-.

Tant socialistes com eco-nacionalistes -les dues agrupacions que varen tramitar la nostra proposta- valoren molt positivament la decisió de l’SMAP, però qüestionen tant el preu com l’exclusió dels dos aparcaments amb un major ús potencial -donat que els habitatges del casc antic són els que disposen de menys espai-. A més, reivindiquen el suport a les organitzacions veinals que vulguin posar en marxa un aparcament pel seu compte, similar al cas de Canamunt.

Posted novembre 24th, 2012 by Stefan Nolte and filed in Infraestructura, Palma

Integració vs. Segregació: quina infraestructura és més segura?

El debat està servit! Als darrers anys s’està produint al món ciclista una greu fractura sobre quines polítiques d’infraestructura s’han de seguir, polaritzades entre els tradicionals partidaris del carril bici (de la segregació entre cotxes i bicis) i els defensors de la integració dels ciclistes al trànsit motoritzat de les ciutats.

Tot i que a nivell tècnic no existeixen grans dubtes al voltant d’aquest fals debat -la integració o la segregació del trànsit ciclista depenen bàsicament del tipus de viari, la velocitat de circulació i la intensitat de vehicles-, ha calat a la societat un absurd radicalisme on trobam gent que creu que els carrils bici han d’arribar fins a la porta de ca seva, i alguns ciclistes de caire més agressiu que s’hi oposen frontalment als carrils bici i a les mesures de pacificació del trànsit -proposant com a “alternativa” l’aprenentatge d’una tècnica de circulació anomenada Vehicular cycling i la proliferació de “bici-escoles”-. Podríem parlar d’una veritable batalla entre falcons i palomes.

 Donat que a Palma tradicionalment ha dominat les palomes -els partidaris del carril bici per damunt de tot, motiu pel qual defensàrem el concepte de “ciclocarrers”-, centrarem aquest article en els falcons -representats a l’Estat Espanyol pel portal Ciudadciclista.org i alguns altres blocs-.

El moviment que rebutja la segregació del viari ciclista va néixer als EUA durant els anys 70, sota la batuta de l’enginyer industrial John Forester i la seva obra magna Effective Cycling. Argumenta que els carrils bici són en realitat una concessió als cotxes, una forma de “marginar” al ciclista a un costat de la carretera, en una posició que consideren insegura donat que les bicis tornen menys visibles i més imprevisibles: es tractaria d’una conducció contra-natura que “contradiu els principis bàsics de l’organització segura del trànsit” i que acaba originant més problemes dels que realment pretén solucionar.

 Alguns exemples en aquest sentit es poden trobar en el famós cas del gir a dretes o col·lisió en paral·lel -en que l’automobilista realitza un canvi de direcció cap a la dreta sense esperar la presència de cap altre vehicle-, o la circulació per l’extrem esquerra d’una carretera que imposen els carrils bici de doble sentit -que situen al ciclista fora de la visió de l’automobilista-.

Les crítiques fetes pels partidaris de la integració han estat força útils de cara a millorar el disseny de la infraestructura i replantejar-se la necessitat d’algunes actuacions que realment no aportaven res als ciclistes. També ha estat molt positiva la seva valenta aposta per la proliferació de bici-escoles, on els ciclistes novells aprenen les tècniques del Vehicular cycling per tal d’integrar-se amb la major normalitat possible dins del trànsit motoritzat.

Però amb el seu rebuig frontal a tot carril bici s’han passat de frenada, abandonant el debat tècnic per una generalització totalment innecessària. Un nou mantra que segueixen amb fe quasi-religiosa.

LA REALITAT DE LA SEGURETAT VIAL

Els arguments contra la segregació del trànsit ciclista han gaudit d’un gran èxit per la seva lògica aparent, generant-se una bella teoria que malauradament xoca en molts casos amb el coneixement empíric de la major part dels ciclistes urbans -que no per casualitat mostren una certa preferència pels carrils bici- o amb el simple fet de l’existència de col·lectius vulnerables -infants, gent gran, etc.- que no es poden adaptar a l’estil de conducció més agressiu que imposa el Vehicular cycling.

Fins ara, la crònica mancança d’estadístiques fiables sobre accidentalitat ciclista ha jugat al seu favor, i donaven per vàlida la seva teoria pel fet de que la major part de les col·lisions es produïen en encreuaments. Però cada vegada apareixen més i millors estudis que posen en dubte la universalització d’aquests arguments, oferint una imatge més natural del debat integració vs. segregació: allà on hi ha major velocitat i intensitat de trànsit segregam, i als carrers residencials o secundaris integram.

Un d’aquests estudis, presentat el passat mes de febrer, quantifica els riscs de cada tipus d’infraestructura segons el tipus de viari i el posa en relació amb les preferències mostrades pels ciclistes, posant de rellevància la forta correlació entre la seguretat efectiva i seguretat percebuda. És a dir: la major part dels usuaris de la bici no tenen una visió tan distorsionada de la realitat com la que ofereix el maniqueu debat integració vs. segregació.

També aporta una molt valuosa informació respecte del gran perill que suposa el manteniment d’aparcaments de cotxes al viari principal, i que a Palma podem trobar a molts trams dels carrers d’Aragó i Manacor, l’eix entre Ramón y Cajal i Joan Miró, etc. Aquest tipus de viari és el que major accidentalitat presenta, amb molta diferència, i caldria promoure la supressió urgent de totes les places d’aparcament per ampliar les voreres i/o crear carrils de bici.

 

Fins ara, Ciutat ha quedat relativament al marge d’aquest debat, per la seva escassa tradició ciclista i la inexistència d’organitzacions crítiques amb les polítiques de mobilitat de l’Ajuntament. Sovint ens queixam del que es decideix a Cort, però poques vegades ens hi implicam activament i oferim solucions constructives i tècnicament fonamentades. Però tot això està a punt de canviar: a partir del passat dia 1 d’octubre s’ha constituït oficialment la primera associació de ciclistes urbans de les illes, anomenada Biciutat de Mallorca.

Us tindrem informats!

Posted octubre 20th, 2012 by Stefan Nolte and filed in General, Infraestructura

Els 13 punts negres per al trànsit motoritzat a la ciutat de Palma

Podem llegir avui al Diario de Mallorca que a Ciutat han aparegut 10 nous punts negres per al trànsit motoritzat, als quals s’hi han d’afegir tres que duen anys sense solucionar-se. En total 13 llocs que no només suposen un perill per als automobilistes, sinó que en molts casos poden ser una trampa mortal per als ciclistes que es vegin forçats a anar per la calçada, per obra i gràcia de la nova Ordenança anti-bici i per falta d’una infraestructura adient.

Els 13 punts negres es concentren clarament a la circunval·lació interior -les “Avingudes”- i als principals eixos radials d’entrada i sortida de la ciutat, on d’acord amb diversos informes de la pròpia policia s’excedeix àmpliament el límit de velocitat de 50 km/h, donat que els conductors no les perceben com a part de l’espai urbà sinó com a una carretera.

Però aquests punts oficialment reconeguts només mostren una imatge molt parcial de les greus mancances en matèria de seguretat vial a Palma. Al mateix article del Diario de Mallorca es mencionen denúncies de diverses associacions de veinats sobre l’existència de punts conflictius on el nombre d’incidències és elevat, però que no sempre queden oficialment recollides. És el cas de la intersecció entre Jaume Balmes i Nuno Sanç, on els cotxes que venen per aquest carrer no respecten la prioritat de pas -fet que també amenaça als usuaris del carril bici-.

Per desgràcia el mapa de punts negres oblida completament a ciclistes i vianants, donat que els atropellaments sovint ni es recullen a les estadístiques oficials -excepte quan hi ha ferits de consideració-, i per descomptat que no se’n fa un estudi detallat sobre les causes i condicionats dels mateixos, ja que simplement es classifiquen com a “altres sinistres”.

Així s’explica a una altra notícia, que també recollíem a PalmaEnBici, segons la qual es produiren 80 accidents de bici entre gener i juliol, que representen el 3,7% dels successos a Ciutat -i que hem de posar en relació amb una quota d’ús dels cicles com a vehicle principal de l’1,9%-.

Aquesta xifra d’accidents és preocupantment alta, si la comparam amb les dates de la Península, on la taxa de sinistralitat dels ciclistes és inferior a la mitjana dels cotxes. I evidencia unes grans deficiències en infraestructura, pacificació del trànsit i educació vial. Fruit, entre d’altres, per la falta d’estadístiques fidedignes sobre incidents amb ciclistes involucrats.

Veurem al Consistori moure fitxa, i fer cas de les recomanacions de la DGT?

Posted setembre 9th, 2012 by Stefan Nolte and filed in Infraestructura, Palma

PALMAENBICI presenta una xarxa d’itineraris recomanats en resposta a la paràlisi de l’Ajuntament

NOTA DE PREMSA

El col·lectiu ciclista PalmaEnBici ha presentat avui el document Proposta de Xarxa Bàsica d’Itineraris Ciclistes Recomanats, amb el qual pretén donar resposta –des de la societat civil- als greus atacs que està patint aquest mitjà de transport des del darrer canvi de govern.

“Es tracta d’oferir als ciclistes inexperts o forans uns itineraris segurs per poder arribar a tots els barris de Ciutat, sense haver d’esperar a que l’Ajuntament hi construeixi una via”, assegura Stefan Nolte, portaveu de PalmaEnBici.

Segons aquest col·lectiu, la supressió del carril bici d’Avingudes i la nova ordenança ciclista –que prohibeix la circulació per voreres i carrers de vianants- han generat una gran confusió entre els usuaris de la bicicleta, motiu pel quan han considerat necessari donar a conèixer les alternatives existents.

“Als principals eixos de Palma, com ara el carrer d’Aragó o el de Manacor, només s’hi atreveixen a circular els ciclistes experts. Fins ara, els inexperts ho solucionaven anant per la vorera, però amb la nova ordenança els hem de derivar a carrers paral·lels amb menys intensitat de trànsit”, continua l’Stefan Nolte.

Els itineraris recomanats es basen en el model de “línies de desig” definit a l’estudi de mobilitat de l’enginyer de camins Hugo Badia, fet l’any 2009, però partint de la legislació i el viari que existeixen en l’actualitat.

PLA DE MESURES URGENTS

Durant el procés d’elaboració d’aquesta xarxa ciclista s’han detectat tota una sèrie de punts conflictius, on la intervenció de l’Ajuntament és absolutament necessària per garantir la seguretat dels usuaris de la bici.

Per aquest motiu, el document presentat avui inclou un catàleg de mesures urgents, que es resumeixen en l’aplicació de les excepcions previstes a l’ordenança –com ara l’autorització de circular per algunes voreres i carrers de vianants-, canvis en l’ordenació del viari –declaració de carrers residencials i canvis en el sentit de carrers-, i obres de baix pressupost.

Com a exemples més paradigmàtics en aquest sentit es proposa l’autorització per circular a la vorera del Passeig Marítim entre el final del carril bici i Porto Pi, o poder fer-ho per la Costa de la Pols –per connectar les Rambles amb la zona del Mercat de l’Olivar-.

Tanmateix, es proposa la prolongació del carril bici del carrer Arxiduc Lluís Salvador, la construcció d’un carril de sentit únic a Nuredduna i Sindicat, i grans millores als “ciclocarrers”, com ara sobre-elevar l’encreuament de la Porta de Sant Antoni o retirar mobiliari urbà que dificulta la visibilitat.

Encreuament a la Porta de Sant Antoni, que necessita una remodelació urgent

REUNIÓ AMB EN GABRIEL VALLEJO

El treball s’ha penjat a l’espai web del col·lectiu per tal de sotmetre’l a un període de consulta i participació pública amb altres entitats. També s’ha enviat als partits polítics i tècnics municipals amb l’objectiu d’introduir-hi millores. En aquest sentit, es va celebrar el passat divendres una reunió entre l’Stefan Nolte i el regidor de mobilitat Gabriel Vallejo, per intercanviar opinions i analitzar les mesures urgents suggerides.

“Algunes de les nostres propostes ja fa temps que s’estan estudiant a l’Àrea de Mobilitat –cas de la prolongació del carril d’Arxiduc Lluís Salvador-, però la falta de pressupost les ha paralitzat”, declara l’Stefan Nolte. “L’actual consistori hauria de prendre consciència de que la mobilitat és un dels principals factors que determinen la competitivitat de les ciutats. Si es continuen malbaratant diners per cremar petroli, trigarem molt en sortir de la crisi”, sentencia.

A més de l’anàlisi del projecte de xarxa ciclista, la reunió va servir per tractar altres qüestions tangencials, com ara l’aplicació de l’ordenança ciclista també als vianants i automòbils que envaeixen els carrils bici, o el destí dels diners obtinguts per les sancions –que segons el col·lectiu PalmaEnBici hauria de dedicar-se íntegrament a promocionar l’ús de la bicicleta i a cursets de circulació segura-.

Totes dues parts s’han compromès a mantenir un diàleg obert i constructiu, per tal d’intentar impulsar al màxim l’ús de la bicicleta a Ciutat.

Informació i contacte:
Stefan Nolte – portaveu de PalmaEnBici
stefan.nolte[arroba]palmaenbici.com


Carril bici de la carretera de Sóller: 1, 2, 3, ¡chapuza otra vez!

Hola amics i amigues! Estau avorrits i no sabeu com passar el temps? Doncs ja torna una nova edició del concurs Ingeniero chapucero, que l’any passat guanyà el “traçat interior” del batle Isern -presunta alternativa al carril bici d’Avingudes-.

Aquest pic presentarem un candidat que entra amb força al rànquing de xapusses a les Illes: el carril bici que ha construit el Consell de Mallorca a la carretera de Sóller, amb finançament del Ministeri de Ciment, que pretenia enllaçar la senda ciclable del carrer de Passatemps (Son Sardina) amb Palma. I dic “pretenia”, perquè l’objectiu no s’ha aconseguit: 9 punts negres posen en qüestió la utilitat d’aquesta nova infraestructura i el destí de centenars de milers d’euros. FAIL monumental, que mantindrà a molts de ciclistes a la calçada per evitar problemes.

Tot comença a la legislatura 2003-2007, quan el PP decidí començar un rentat de cara per la seva política d’infraestructures faraòniques -autopistes, principalment-, i es projecta una primera ampliació de la xarxa de carrils bici als llocs on s’estan executant grans transformacions urbanes -la falca verda (C/ Jesús) i el parc de les estacions (C/ Jacint Verdaguer)-.

En resposta a la fortíssima oposició ciutadana que generava el projecte de Segon Cinturó al barri de Son Sardina, decidíren expropiar terrenys rústics per construir una senda ciclable paral·lela al carrer de Passatemps. “Així podreu anar en bici fins Palma, ja que sou tan sostenibles”, ens contaven. Però aquesta senda només arribava fins la rotonda de Son Castelló, entre el Camí dels Reis i la Carretera de Sóller: el kilòmetre de distància que faltava fins creuar la Via Cintura era una autèntica odissea, donat que no existia un voral en condicions i els cotxes circulaven a 100 km/h.

Per corregir aquesta absurda situació, s’aprofiten els fons per millorar els accesos a Palma del Ministeri de Ciment. Dins del projecte per construir una incorporació addicional des de la Carretera de Sóller a la Via Cintura s’inclouen mesures per a la mobilitat sostenible: la construcció d’una vorera amb carril bici incorporat, que es podria fer servir per enllaçar Palma amb la senda ciclable de Passatemps.

El primer “punt negre” es troba fins i tot abans de començar a circular pel carril. Per assumptes de disputes competencials sobre l’espai de la rotonda, ens trobam amb que  la senda ciclable de Passatemps acaba poc abans d’aquesta infraestructura. Per la seva banda, el carril bici construit comença a l’altra punta.

Nam be! Justament les rotondes són el que els ciclistes volem evitar, i ho deixau sense alternativa! I el pitjor no és en sentit de baixada a Palma -que es pot fer gairebé igual que abans de la construcció del carril-, sinó en sentit de sortida.

Si en comptes de baixar des de Son Sardina ens hi dirigim a aquesta barriada, haver agafat el carril bici ens col·loca en una situació molt perillosa: arribam al final del carril i la “continuitat natural” per la calçada s’estavella amb un trànsit de cotxes en sentit contrari, i la impossibilitat d’incorporar-se a la rotonda de forma normal.

No senyors! El ciclista s’ha de baixar forçosament de la bici, ja que fins i tot si tria anar per la vorera es troba amb que no han rebaixat es “bordillo”, i és tan estreta que no hi cap una bici. Però ni caminant anirem bé: un fanal bloqueja el camí, de forma que no poden passar còmodament ni els vianants.

Tant costa expropiar 5 m2 d’aparcament i ampliar la vorera com cal?

Un pic arribats al carril bici -que, dit sigui de passada, no arriba ni de lluny a l’ample reglamentari-, podem pedalar amb tranquilitat …uns 30 metros.

El torrent de na Bàrbara (veure foto de capcelera) sembla un obstacle insalvable per alguns, i tot i l’existència d’un espai de vorera lliure tot queda en provisional, fins que qualque dia algú hi construeixi un pont. Esper que mentres tant no me posin multes per circular per la vorera!

Sí, senyors! Ara ens hem guanyat el dret a pedalar uns altres 80 m, just fins arribar a l’entrada de l’Institut de Son Pacs. Si a l’Ordenança Ciclista se’ns prohibeix circular aferrats a la façana dels edificis, per la poca visibilitat que hi tenim, el carril bici no serà menys… i el col·loquen just pegat a la paret.

Tanmateix, d’allà només hi surten un caramull d’al·lots en moto i el cotxe de qualque professor! Res massa greu si ens estavellam contra ells… a més, ja ens han advertit del risc amb una senyal de STOP! Fins que s’esborri la pintura, clar!

D’altra banda, la barana que protegeix la sortida de vianants. Supos que serà perquè sóc un ignorant de l’enginyeria moderna, però juraria que per allà no hi passen els alumnes i les bicis. Per no passar, no passen ni dues bicis al mateix temps! Quina poca imaginació que tinc…

Si als següents 40 m hi podem circular -al migdia el més normal és que s’ompli de jovenets-, arribarem a un lloc on es deixen els contenidors de fems fora d’horari escolar -per tal de que el camió de la TIRME s’ho pugui endur tot-. Reees, tothom sap que els fems es poden llençar des de l’aire, volant, i que per tant no cal deixar-hi un espai de seguretat. A més, hi ha un altre STOP per advertir-ho! Ens hi hem d’aturar encara que no passi “ni cristo”.

 

Molt be, al·lots! Primera pantalla del Super-Mario-Ciclista superada!

Continuem, doncs, en direcció a Palma… ben despistadets, de manera que en arribar a l’entrada de la finca de Son Pacs (Fundació Illes Balears) ens peguem un bon pinyasso per una rampa amb pendent inesperadament alta. Això et passa per circular tan aferrat a la dreta! Ah, que jo t’havia posat el carril allà… pues… esto…

No baixis la guàrdia, amic meu! Potser els 200 m sense obstacles ajuden a relaxar-se, però com hem apurat l’espai i vas aferrat a la dreta ni veus, ni et veuen! I hi ha un camí entre Son Pacs i la presó que no coneix massa gent, però d’on surten els morros dels cotxes de tant en tant! Què et pensaves, que els STOPs són un capritxo? Idò no! Tura es carro, mariconarro! Que per la dreta peguen fort…

Ara ja sí! Camí lliure d’obstacles! Uns magnífics 400 m de pista on només els vianants es troben amb problemes ocasionals!  Tot preparat per una traca final que pot fer història!

A rotondalàndia som experts en trobar solucions rodones per als cotxes. Si pel camí ens enduim per davant qualque bici o qualque vianant, no és important mentre les comissions anem cobrant! Fer un pas zebra a la sortida d’una rotonda és senyal de no esperar que l’utilitzi gaire gent. Sobre tot si aquesta sortida és una incorporació a la Via Cintura, i la rotonda té el potencial de col·lapsar el trànsit a bona part de Ciutat. Aturar-me jo? Que t’ho creus tu!

Idò sí, senyors… aquesta és la gent que ens vol donar lliçons de conducció responsable, aprovant ordenances restrictives de tot tipus que ells mateixos s’encarreguen de fer-nos incumplir.

Aquesta és la gent encarregada de gestionar els milions i milions d’euros que cada any pagam en imposts, i són els responsables de dirigir l’economia d’un país.

Jo de gran vull ser com ells, i signar projectes sense mirar massa prim!

Posted juny 14th, 2012 by Stefan Nolte and filed in Infraestructura, Palma

El Govern Balear vol aprovar una Llei de Transport abans de 2013

La nova norma pretén regular el transport de passatgers, la planificació d’infraestructures i els estudis de mobilitat

 Render del projecte de Via Connectora. Una obra clarament sobredimensionada que podria veure’s afectada per la nova llei.

31 de desembre de 2012. Aquest és el plaç límit que, en principi, s’ha imposat la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori per aprovar la nova Llei de Transport -al voltant de la qual es va celebrar el passat dijous la primera reunió amb una de les parts interessades-. Amb aquest text, es pretenen regular no només les condicions en que es transportin els viatgers, sinó també la futura planificació d’infraestructures i els requisits que hauran de complir els estudis de mobilitat que facin els ajuntaments.

“Hem de fer que sigui gairebé impossible fer bogeries amb projectes totalment inviables, com ara el tren de Manarcor a Artà -que s’ha duit a terme sense tenir la financiació, i que ara ens suposa un problema gravíssim, molt difícil de resoldre, i que acabarà pagant la societat balear-”, afirma el conseller Biel Company -ignorant que el problema s’ha produït pel flagrant incompliment del Conveni Ferroviari per part del Govern Central-. “Volem establir normes i criteris objectius, per tal de decidir quines infraestructures s’executaran i quines no. En política hem de donar els millors serveis, però no podem pagar capritxos”.

Actualment no hi ha en vigor cap normativa autonòmica, i el sector es regula per una llei nacional del 1987 que el Govern Balear considera desactualitzada, i poc adaptada a les directives europees i a la realitat de les Illes -com ara l’estacionalitat del turisme-. En aquest sentit, també s’ha considerat convenient incloure criteris de sostenibilitat i eficiència.

“Hem d’adaptar la reglamentació als temps actuals i ho volem fer des del consens amb el sector i els agents implicats, perquè aquesta nova llei sigui positiva i ajudi al sector”, ha comentat el conseller abans d’iniciar la reunió.

Per la seva banda, tant els partits polítics de l’oposició com les organitzacions ecologistes critiquen la falta d’informació al voltant d’aquest projecte. “És inacceptable que sempre ens arribi la informació per la premsa. Queda clar que al conseller només li interessa l’opinió dels empresaris”, comenta una font anònima.

Des de PalmaEnBici hem fet consultes a la Conselleria, rebent la següent resposta:

“El que es va fer el passat 18 de maig va ser la presentació de la Llei, el que no constitueix pròpiament la tramitació de la mateixa, per la qual cosa encara no disposem del text a efectes d’al·legacions. No obstant, pot fer arribar a la Direcció General de Transports, qualsevol observació o suggeriment que vulgui fer al respecte.”

A partir de la reunió de dijous, el sector dels transports disposa d’un plaç de tres mesos per fer aportacions, fins que es presenti l’esborrany definitiu d’avantprojecte. Una vegada es publiqui aquest avantprojecte al BOIB, s’obrirà el període d’al·legacions per a totes les parts interessades, fins a la seva aprovació definitiva a finals de 2012.

Font: CAIB.es


Carril bici del Passeig Marítim: la urgent necessitat d’una prolongació

Foto: M. Mielniezuk – Diario de Mallorca

El carril bici del Passeig Marítim és el més antic de la Ciutat de Palma, i segurament el que conta amb un major nombre d’usuaris. Tot i que generalment la circulació és fluïda, els caps de setmana arriben a produir-se autèntics conflictes per l’escàs espai disponible a determinats trams. Però no és aquesta l’ampliació més important que cal fer.

Avui hem conegut, a través del Diario de Mallorca, les queixes dels conductors de la Línia nº 1 de l’EMT, que amb l’arribada dels creuers es troben amb puntes de fins a 4.000 possibles usuaris en poc més de mitja hora. Impossible que hi entrin tots, dins d’un únic vehicle. I la freqüència de pas és de 15 minuts, així que podeu fer comptes.

La realitat és que al final, la major part dels creueristes acaben decidint caminar pel Passeig Marítim -envaint amb freqüència el carril bici-, i no arriben a poder visitar llocs tan emblemàtics com La Seu, ni comprar als petits comerços -que recentment es varen veure obligats a acceptar una liberalització d’horaris perquè l’Ajuntament argumentava que “cal donar serveis als creueristes”-.

Davant aquest problema, la patronal Pimeco ha demanat la instauració d’un servei gratuït que permeti traslladar als creueristes des de l’Estació Marítima fins als carrers comercials -“l’Ajuntament també ha de donar un servei de qualitat”, ens expliquen-. Però molts ciutadans hi veuen un greuge comparatiu, i en realitat hi existeixen altres alternatives de baix cost.

Una d’aquestes alternatives és precisament la prolongació el carril bici del Passeig Marítim. Actualment, aquest carril acaba al Club de Mar, a una distància d’uns 900 m de l’Estació Marítima, i els ciclistes que hi volien accedir -qui escriu aquestes línies n’és un- havien d’anar per la vorera, cosa que ara els hi podria suposar una sanció de 60 €. Els creueristes, per descomptat, ni tan sols contemplaven aquesta possibilitat, ja que la inexistència d’un carril bici i passeig en condicions també suposa la inexistència d’establiments de lloguer.

Aquest tram resulta un dels més conflictius a efectes de l’aplicació de la nova Ordenança Ciclista: té una amplada de més de 3 m, a la calçada els automòbils superen amb freqüència els 80 km/h, però també s’hi produeixen aglomeracions de creueristes de tant en tant.

El conflicte sobre aquesta vorera es genera per l’excessiu espai dedicat a l’automòbil -una línia d’aparcaments en cordó- i al Club de Mar -que ocupa 2/3 de la franja, perquè els propietaris dels vaixells de luxe hi puguin aparcar-.

La remodelació de l’espai és urgent. I en cas d’ampliar-se el servei BiciPalma als turistes -ampliació posada en dubte per les protestes dels empresaris de lloguer de bicis-, també caldria posar-hi una estació de grans dimensions. O facilitar-ne l’accés a un local a l’Estació mateixa, per posar-hi un establiment privat o semi-públic.

Ho veurem durant aquesta legislatura?

Posted abril 24th, 2012 by Stefan Nolte and filed in Infraestructura, Palma

Quant costa la infraestructura de l’automòbil?

El mes passat es va publicar a la revista de la Direcció General de Trànsit un article explicant les despeses que genera a l’Estat l’ús de l’automòbil i els accidents de trànsit, per tal de conscienciar als conductors de l’esforç humà i material que hi ha darrera d’una infraestructura que generalment no valoren ni cuiden com cal.

Després de l’aparició d’aquest article, el RACC va decidir resumir i ordenar les xifres oferides al seu web. Nosaltres reproduïm aquí la informació:

La “factura informativa” del trànsit

Construcció i   manteniment de les infraestructures
Neteja d’un kilòmetre de carretera

45 euros

Neteja d’una senyal

75 euros

Substitució d’una senyal completa

300 euros

Instal·lació d’un semàfor

1.000 euros

Reposició d’un fanal

1.200 euros

Vol d’un helicòpter per a regular el trànsit

1.300 euros/hora

Arreglar la marquesina completa d’un autobús

12.000 euros

Manteniment d’un kilòmetre d’autovia

Entre 19.000 i 42.000 euros

Instal·lació d’un panell de senyalització variable

Fins a 43.000 euros

Repavimentació d’un kilòmetre de carretera

65.000 euros

Construcció d’un kilòmetre d’autovia nova

 

Entre 2 i 8,5 milions d’euros

Accidents
Intervenció dels bombers per alliberar a un ferit

3.000 euros

Manteniment d’una UVI per atendre els accidents

3.100 euros/dia

 

En temps de crisi econòmica, la millor manera d’estalviar els diners de tots és pedalejant!

Posted març 23rd, 2012 by Stefan Nolte and filed in General, Infraestructura, Política i economia