Passat un mes des de la seva entrada en vigor -el dia 30 de maig-, l’Ordenança Ciclista ha suposat 310 notificacions per infraccions lleus. Fins ara la policia tenia instruccions de multar només als reincidents, i a partir d’avui havia de fer-ho a la primera.

Però gràcies a una proposició de PSM-Iniciativa -que pretenia la flexibilització de l’Ordenança mentre no existissin alternatives segures-, s’ha decidit fer una pròrroga de 15 dies en la imposició de sancions. Tanmateix, el regidor de seguretat ciutadana -Guillem Navarro- assegura que ja s’està aplicant la normativa “amb flexibilitat”.

Els controls del compliment de l’Ordenança els està duent a terme la brigada ciclista de la policia municipal, que a l’hora reparteix unes octavetes informatives entre els usuaris de la bici. Aquesta vigilància s’aplica sobre tot al litoral marítim de Llevant -on els ciclistes ja disposen d’un carril bici, però sovint envaeixen altres espais-, als principals carrers de vianants de Ciutat -Sant Miquel i Sindicat-, així com als parcs de Ses Estacions i de Sa Riera.

La major part dels ciclistes rebutgen aquesta normativa, i fins i tot s’han donat dos casos de desobediència a la policia, que han acabat amb la corresponent sanció. Mentre tant, s’estan estudiant a l’Àrea de Mobilitat les possibles excepcions a l’Ordenança -com ara al Passeig Marítim, o la Costa de sa Pols-, suggerides per PalmaEnBici.

 Font: Diario de Mallorca

Les morts pel sedentarisme superen àmpliament a les derivades dels accidents

 Casc obligatori, sí o no? Recomanar el seu ús és més efectiu per salvar vides que fer-lo obligatori.

Sabíeu que les lleis que obliguen als ciclistes dur casc generen més morts dels que pretenien salvar? Aquestes impactants conclusions es deriven d’un estudi realitzat pel professor Piet de Jong, publicat a la revista Risk Analysis, i que arriba a les nostres mans via la Federació Europea de Ciclisme.

L’argument és clar: les lleis de trànsit excessivament dures –incloent-hi les que fan obligatori el casc– desincentiven l’ús de la bicicleta i afavoreixen els mitjans motoritzats. La tendència al sedentarisme que s’hi genera acaba produint tot tipus de malalties cardio-respiratòries, augment de diabetis, etc.

Fins i tot si els cascs fossin 100% efectius –xifra molt allunyada de la realitat–, bastaria una reducció de només el 4,7% dels usuaris per acabar tenint més morts per falta d’exercici dels que s’han aconseguit salvar en accidents. Amb una efectivitat del 15% -més realista-, l’augment de la mortalitat s’assoliria amb reduccions d’usuaris de només el 0,3%.

Un altre estudi, realitzat per Mayer Hillman,  xifra en una relació 20:1 els beneficis per la salut de l’ús de la bicicleta davant els riscs que s’hi assumeixen. Això significa que davallades molt petites en el nombre d’usuaris superaran àmpliament els beneficis que se n’esperava obtindre, i que en conseqüència cal regular sempre en sentit positiu -mai restrictiu-.

Impacte de l’Ordenança Ciclista sobre la salut

El passat mes de gener, en plena tramitació de la nova Ordenança Ciclista de Palma, ens fèiem ressò d’un estudi de la Fundació MAPFRE segons el qual només el 0,5% dels atropellaments a vianants els realitzaven les bicicletes -tot i que a l’Estat Espanyol ja en som més de 3 milions d’usuaris habituals-.

És a dir, tot i compartir en moltes ocasions l’espai de trànsit amb els vianants, suposen un risc menor per a ells -tant des del punt de vista quantitatiu (menys atropellaments), com pel qualitatiu (atropellaments menys greus)-.

En aquestes circumstàncies, ja era més que qüestionable l’eficàcia de les mesures proposades a l’Ordenança Ciclista per tal de millorar la convivència entre els diferents usuaris de la via. Ara disposam de més elements de criteri per avaluar les decisions del Consistori en termes de reducció de riscs.

Durant aquest mes, en el qual la policia municipal es dedica a informar als usuaris de la bici que fan qualque infracció, ja s’està generant l’alarma. Molts ciclistes inexperts ens han comunicat els seus dubtes respecte a si seguir circulant en bici, o canviar-se a un altre mitjà de transport. I els més veterans tampoc no acaben de veure clar com circular per alguns indrets com ara el casc antic -on la prohibició per ciclar als carrers de vianants suposa un autèntic repte, en existir una cunya entre Sant Miquel i Sindicat, de difícil solució-.

Però els pitjors casos els trobam a la Ronda d’Uruguai -propera al Palma Arena-, i al tram final del Passeig Marítim -entre el final del carril bici i l’Estació Marítima-. Tant en un cas com en l’altre es tracta de vies urbanes on es superen àmpliament els límits de velocitat reglamentaris, i on circular per la calçada és pràcticament un suïcidi. Molt pocs ciclistes s’atreveixen a fer-ho, i els usuaris potencials d’aquests trajectes són considerables.

La Ronda d’Uruguai és un carrer ample, en un espai semi-obert, que convida a la velocitat i presenta gran risc per als ciclistes.

El desincentiu en l’ús de la bicicleta que això genera es pot quantificar en termes de morts addicionals -a causa dels atropellaments a ciclistes, el sedentarisme i la contaminació addicional-, quan l’impacte de circular per la vorera és mínim per als vianants. Serà que la seva iniciativa en realitat respon a altres interessos, com els de la restauració?

Sensibilització millor que prohibició

Tant l’ús del casc com el respecte als vianants són elements clau per millorar la convivència i seguretat dels ciclistes, i resulta evident la necessitat d’un major civisme entre els usuaris de la bici -que realitzen infraccions amb massa freqüència-. Però la política de prohibicions es mostra com a altament perjudicial per tothom, com es pot demostrar amb els tres estudis als que hem fet referència a l’article.

Quina alternativa queda, doncs, per tal d’ordenar l’explosió del trànsit ciclista que hem gaudit als darrers anys?

Per un costat, es pot avançar molt en matèria d’infraestructura o senyalística. No cal construir necessàriament més carrils bici, sinó que en molts casos bastaria amb indicar clarament una xarxa d’itineraris recomanats -per carrers d’escassa intensitat de trànsit-, de tal manera que el ciclista inexpert conegui les alternatives que existeixen a la circulació per voreres.

Als casos on la circulació per vorera o carrer de vianant és inevitable -com al Passeig Marítim i a la Ronda d’Uruguai- és convenient dibuixar carrils bici suggerits -com el de la foto-, de manera que el trànsit de cicles i de vianants estigui relativament segregat l’un de l’altre i es respectin les distàncies de seguretat respecte les façanes i la resta de llocs sensibles.

La sensibilització també hi juga un paper importantíssim. Cal que els ciclistes siguem conscients de la nostra condició de vehicle, i que per tant el lloc natural que ens correspon és la calçada -tot i que eventualment es puguin aprofitar espais de vianants, per motius de seguretat-.

Això és especialment important al cas dels ciclistes inexperts, que utilitzen la vorera sistemàticament i a la calçada generen importants conflictes amb els automobilistes. L’organització de cursets per aprendre a circular en bici correctament pot tenir un efecte infinitament més positiu que les prohibicions que deriven de l’Ordenança Ciclista.

Des de PalmaEnBici sempre hem defensat una regulació que només persegueixi els casos més flagrants d’incivisme, i que en tot cas s’estableixi tot un paquet de mesures complementàries per minimitzar la pèrdua d’usuaris derivada de les prohibicions -i que l’actual Consistori s’ha negat a incloure al text definitiu-.

Amb la intenció de seguir fent aportacions constructives, hem entregat als responsables municipals una proposta de Xarxa Bàsica d’Itineraris Ciclistes Recomanats, i un paquet de mesures urgents en matèria de mobilitat. Aquesta proposta es reflexa a un document que es presentarà en roda de premsa en poc temps.

Us tindrem informats!

La nova norma pretén regular el transport de passatgers, la planificació d’infraestructures i els estudis de mobilitat

 Render del projecte de Via Connectora. Una obra clarament sobredimensionada que podria veure’s afectada per la nova llei.

31 de desembre de 2012. Aquest és el plaç límit que, en principi, s’ha imposat la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori per aprovar la nova Llei de Transport -al voltant de la qual es va celebrar el passat dijous la primera reunió amb una de les parts interessades-. Amb aquest text, es pretenen regular no només les condicions en que es transportin els viatgers, sinó també la futura planificació d’infraestructures i els requisits que hauran de complir els estudis de mobilitat que facin els ajuntaments.

“Hem de fer que sigui gairebé impossible fer bogeries amb projectes totalment inviables, com ara el tren de Manarcor a Artà -que s’ha duit a terme sense tenir la financiació, i que ara ens suposa un problema gravíssim, molt difícil de resoldre, i que acabarà pagant la societat balear-”, afirma el conseller Biel Company -ignorant que el problema s’ha produït pel flagrant incompliment del Conveni Ferroviari per part del Govern Central-. “Volem establir normes i criteris objectius, per tal de decidir quines infraestructures s’executaran i quines no. En política hem de donar els millors serveis, però no podem pagar capritxos”.

Actualment no hi ha en vigor cap normativa autonòmica, i el sector es regula per una llei nacional del 1987 que el Govern Balear considera desactualitzada, i poc adaptada a les directives europees i a la realitat de les Illes -com ara l’estacionalitat del turisme-. En aquest sentit, també s’ha considerat convenient incloure criteris de sostenibilitat i eficiència.

“Hem d’adaptar la reglamentació als temps actuals i ho volem fer des del consens amb el sector i els agents implicats, perquè aquesta nova llei sigui positiva i ajudi al sector”, ha comentat el conseller abans d’iniciar la reunió.

Per la seva banda, tant els partits polítics de l’oposició com les organitzacions ecologistes critiquen la falta d’informació al voltant d’aquest projecte. “És inacceptable que sempre ens arribi la informació per la premsa. Queda clar que al conseller només li interessa l’opinió dels empresaris”, comenta una font anònima.

Des de PalmaEnBici hem fet consultes a la Conselleria, rebent la següent resposta:

“El que es va fer el passat 18 de maig va ser la presentació de la Llei, el que no constitueix pròpiament la tramitació de la mateixa, per la qual cosa encara no disposem del text a efectes d’al·legacions. No obstant, pot fer arribar a la Direcció General de Transports, qualsevol observació o suggeriment que vulgui fer al respecte.”

A partir de la reunió de dijous, el sector dels transports disposa d’un plaç de tres mesos per fer aportacions, fins que es presenti l’esborrany definitiu d’avantprojecte. Una vegada es publiqui aquest avantprojecte al BOIB, s’obrirà el període d’al·legacions per a totes les parts interessades, fins a la seva aprovació definitiva a finals de 2012.

Font: CAIB.es

El Consell de Govern ha aprovat avui una apujada de les tarifes del transport públic de Mallorca, en concret al metro, tren i autobús, que oscil·la entre el 4,85% i el 57,8% depenent del tipus de bitllet, amb la qual l’executiu autonòmic preveu augmentar els ingressos per aquest concepte en 3 milions anuals.

Les noves tarifes entraran en vigor a l’endemà de la seva publicació al BOIB, que previsiblement serà demà o dimarts que ve. El bitllet que més puja és el de tren i metro senzill, que passa de costar 0,95 euros per trajecte a 1,50, amb un increment del 57,8 %; seguit del bitllet amb un salt de zona que passa de 1,30 a 2,05 i puja un 57,6%; i el de tres salts que puja un 56% en passar de 2,45 a 3,80 euros. El de dos salts puja un 52%, de 1,85 a 2,80.

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha afirmat que aquesta apujada de tarifes s’ha acordat per a poder mantenir l’equilibri pressupostari a l’empresa pública Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), en la qual actualment hi ha un important desequilibri entre el cost del transport, xifrat en 75 milions d’euros anuals, i els ingressos per bitllets de «just 5 milions».

Bosch ha assenyalat que amb l’apujada es calcula que SFM podrà ingressar devers 3 milions d’euros més i a més es reduirà la diferència entre el cost dels bitllets de tren i autobús per a un mateix recorregut, segons ha explicat en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern.

Aquests càlculs no semblen tenir en compte la davallada en el nombre d’usuaris que provoca l’augment de tarifes, i que al cas de l’EMT han arribat a superar el -10% interanual amb una apujada mitjana de preus del 23% -fet que està generant gran preocupació entre els conductors de bus, que veuen amenaçada la viabilitat de l’empresa-.

“Han suprimit línies, reduït freqüències, i apujat les tarifes un 23%. Al mateix temps, el director s’ha apujat el sou un 8% i s’han contractat altres quatre directius” comenta Andrés Rodríguez, president del comité d’empresa de l’EMT, en una protesta contra la prolongació de la jornada dels conductors.

Font. Diari de Balears

A partir d’avui, es multarà als ciclistes que circulin per les voreres amb un mínim de 60 €. Les sancions per altres infraccions, com ara la circulació temerària, poden arribar fins al 300 €. Són les conseqüències de l’Ordenança de la Bicicleta aprovada pel Consistori, contra la qual PalmaEnBici hi va presentar una desena d’esmenes, només incorporades parcialment al text.

Així, a partir d’ara, només podran circular per les voreres, places, parcs i jardins els menors de 13 anys -sempre sota la supervisió d’un vianant adult i a velocitat inferior als 10 km/h-, excepte als casos on l’Ajuntament ho autoritzi explícitament per decret de batlia. Tanmateix, es prohibeix la circulació per carrers de vianants en horari comercial -dies feiners entre les 10h i les 20h-, i fora d’aquest horari no es podran superar els 10 km/h i hauran de respectar en tot cas 1m de distància respecte dels vianants que hi puguin haver -si no fos possible, s’entendrà que hi ha una aglomeració de vianants i els ciclistes s’hauran de baixar de la bici-.

Pel que fa a la circulació per carrils bici, s’estableix un límit de velocitat de 30 km/h, que es reduirà a 15 km/h al cas de les voreres-bici (veure entrada sobre tipologies de viari ciclista). En cas de no existir viari ciclista, les bicis hauran de circular per la calçada. En cas d’existir, la circulació es realitzarà preferentment sobre aquests carrils, però es permetrà fer-ho a la calçada si no es fa a una velocitat anormalment reduïda -que entorpeixi el trànsit-.

Als carrers residencials identificats amb el senyal S-28, que es col·locarà a les zones ACIRE, es permetrà a les bicis circular en sentit contrari al trànsit normal. Aquesta circulació s’haurà de realitzar a menys de 10 km/h, i sempre tenint en compte que no es gaudirà de cap tipus de prioritat sobre els altres usuaris de la via.

L’ús del casc serà obligatori per als menors de 8 anys, mentre que pels majors només serà recomanable. Cal recordar que a vies interurbanes el casc és obligatori per tothom, en virtut del Reglament General de Circulació, com també ho és a qualsevol via l’ús de llums frontal (blanc) i de darrera (vermell) en horari nocturn.

Les bicis només es podran fermar al mobiliari urbà si no hi ha un aparcament a menys de 50 metres, i sempre sense suposar cap obstacle per als altres usuaris de la via -respectant especialment a les persones amb problemes de mobilitat, les àrees de càrrega i descàrrega, i les aturades del transport públic-. L’estacionament no podrà superar les 24 h, i passades 48 h la policia podrà retirar el vehicle.

Finalment, cal destacar tota una sèrie de prohibicions com ara la de circular damunt d’una sola roda, fer maniobres de risc, conduir sota els efectes de l’alcohol i altres substàncies estupefaents, transportar una altra persona -exceptuant els menors de 7 anys, en cadireta homologada-, o parlar pel telèfon mòbil o escoltar música amb auriculars.

Durant les primeres setmanes l’Ajuntament durà a terme una campanya especial per advertir als ciclistes que realitzin alguna infracció de les possibles sancions que això implicaria.

Consulta l’Ordenança completa aqui

El passat dia 30 de març es va votar a Cort la nova Ordenança Ciclista, a la qual havíem presentat un paquet de deu al·legacions. Ahir l’acord es publicà al BOIB, fet que suposa la seva entrada en vigor a partir del dia 30 d’abril.

Tot i l’existència d’un principi d’acord entre els grups municipals, que incorporava bona part de les nostres al·legacions, al final s’han imposat els postulats més rancis de criminalització del col·lectiu ciclista. Per exemple, si en un principi s’havia acordat que els pares podrien acompanyar en bici als seus fills quan aquests circulessin per la vorera, finalment es manté la prohibició i els menors hauran d’anar forçosament acompanyats per un vianant adult (article 6.3).

La prohibició de que els pares puguin circular en bici amb els fills es tradueix en un pèssim exercici d’educació ambiental, donat que es transmet el missatge de que ciclar és una mena de joc per nins petits, i no un mitjà de transport. A l’hora, es trenca un lligam de complicitat i confiança vital per a que l’infant accepti plenament la mobilitat en bicicleta.

Tanmateix, en un principi s’havia acordat l’autorització de circular per places i parcs públics, fora dels horaris en que es produeixen aglomeracions. Però als articles 6.3 i 11.3 finalment es manté la prohibició total. Cal dir en aquest sentit que al text aprovat apareix una greu contradicció, ja que als articles 6.1 i 12.1 es permet explícitament la circulació per places fora de l’horari comercial -fet que pot generar indefensió i inseguretat jurídica als ciclistes-.

Tampoc no apareix enlloc el compromís d’en Gabriel Vallejo de fer públic, en un termini de tres mesos, un projecte de xarxa ciclista (amb carrils bici i ciclocarrers), ni d’adequar els horaris de circulació dels carrers per vianants a les condicions d’ús (ja que no tots aquests carrers són comercials). En no apareixen explícitament al Capítol III, de mesures cautelars i complementàries, no hi ha cap garantia legal de que es dugui a terme -es queda al món de les promeses polítiques, que tots sabem que són paper mullat-.

Quines de les nostres al·legacions s’hi han incorporat finalment? Només les de menys impacte:

• S’eleva de 8 a 12 anys el límit d’edat per a circular per voreres, parcs i jardins (al nostre escrit sol·licitàvem un límit de 14 anys).
• A l’article 7.3 de l’Ordenança es posa un límit de velocitat de 30 km/h als carrils bici -a nivell de calçada-, en comptes dels 25 km/h inicials.
• El règim sancionador (article 26) es redueix, amb multes de 60 € per a infraccions lleus, entre 61 i 120 € per a infraccions greus, i entre 121 i 300 € per a infraccions molt greus.

En aquestes condicions no es pot dir que l’Ordenança Ciclista serveixi realment per garantir l’adequada convivència entre bicis, vianants i altres vehicles. L’únic que es fa és perseguir al ciclista, assimilant-lo a un criminal en potència pel simple fet de pedalar. En cap moment no s’han pres en consideració les necessitats reals de qui decideix anar sobre dues rodes.

Però encara ens queda una petita esperança. Fa pocs dies, el Ministeri de l’Interior va reprendre la reforma del Reglament General de Circulació, l’esborrany del quan ens va servir de base per a presentar les nostres al·legacions. D’aqui poc, probablement, l’Ajuntament haurà de donar explicacions per la seva precipitació a l’hora d’aprovar l’Ordenança.

ORDENANÇA AIXÍ NO!!

Ja ho comentàvem fa uns mesos. Al llarg dels darrers anys, la Direcció General de Trànsit ha estat treballant en l’esborrany d’un nou Reglament General de Circulació, amb l’objectiu de prioritzar la mobilitat sostenible i regular adequadament la convivència entre ciclistes, vianants i automobilistes.

Aquesta reforma inclou, entre d’altres, la reducció dels límits de velocitat per als cotxes en vies urbanes d’un sol carril i sentit a 30 km/h, permetria la circulació de les bicicletes per voreres de més de 3 metres d’amplada -cosa que ara mateix està prohibida a tot l’Estat, encara que alguns ajuntaments fan la vista grossa-, i clarifica la posició en la via, transport de mercaderies i persones, etc.

Aquest nou Reglament havia d’aprovar-se al llarg de l’any 2011, però la convocatòria d’eleccions generals anticipades va suposar un nou aplaçament i la incertesa de si el Partit Popular -amb majoria absoluta al Congrés- donaria el seu recolzament a una reforma bastant impopular per als automobilistes.

Ara la incertesa s’ha trencat: Jorge Fernández Díaz, ministre d’Interior, ha donat llum verda a la tramitació del nou Reglament, assumint en principi els continguts que la DGT havia consensuat amb els col·lectius ciclistes, les associacions de vianants i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Responia així a les preguntes realitzades per un senador de Convergència i Unió, preocupat perquè a Catalunya han mort fins a 8 ciclistes i s’han produït més de 50 ferits greus als darrers dos anys.

Si l’esborrany del nou Reglament General de Circulació s’aprovés amb la redacció actual -a la qual ha tingut accés PalmaEnBici.com-, seria necessari reformar nombrosos punts de l’Ordenança Ciclista que acaba d’aprovar l’Ajuntament de Palma i que ha de sortir publicada al BOIB als pròxims dies.

Un escàndol. Així és com titlla la comunitat ciclista els fets, exposats al bloc Pozuelo con Pedales.

La setmana passada, el ciclista urbà Olliver Green tornava de recollir les seves filles del col·legi, quan dos policies municipals de paisà el varen abordar, increpant-lo per dur les seves dues filles en una bici que, segons els agents, no estava homologada. Es tracta d’una Kemper Pack Max Duo, específicament dissenyada segons la normativa europea per poder transportar dos nins a l’hora.

Però els policies no desistiren: també el varen sancionar per circular per la vorera, i prengueren les seves dades personals per redactar un informe per l’Ajuntament i els Serveis Socials, denunciant-lo per ser “un pare irresponsable”.

Des de PalmaEnBici donam tot el nostre suport a l’Olly, i volem denunciar el risc de que es generalitzin aquest tipus de denúncies amb la nova onada d’ordenances ciclistes que s’estan elaborant a tot l’Estat, i que sovint no contemplen aquestes situacions excepcionals.

 
La Junta de Govern ha aprovat avui el text definitiu de l’ordenança reguladora de la mobilitat dels ciclistes, un cop l’Àrea de Mobilitat ha estudiat les al·legacions presentades durant el període d’exposició pública. S’hi han presentat un total de 44 escrits d’al·legacions.

Aquesta ordenança entrarà en vigor el mes d’abril, després de la seva aprovació definitiva al ple municipal del 29 de març.

El regidor de Mobilitat de l’Ajuntament, Gabriel Vallejo, ha explicat les principals novetats del contingut de l’ordenança i ha agrait la feina dels partits de l’oposició d’estudiar a fons el text per introduir-hi propostes, “la gran majoria de les quals han estat incorporades”.

Vallejo ha anunciat que els infants podran circular en bicicleta per les voreres, parcs i jardins fins als 12 anys i no fins als 9 anys com s’establia fins ara, però sempre acompanyats per un adult i sense sobrepassar la velocitat dels vianants.

També es reduiran les quanties de les sancions, de manera que les infraccions lleus tindran una sanció de 60 euros; les greus, de 61 a 120 euros i les molt greus, de 121 a 300 euros. El text inicial establia que les sancions lleus serien de 100 euros, les greus de 200 euros i les molt greus de 500 euros.

Pel que fa als carrers per a vianants, l’ordenança de la bicicleta no permet la circulació de cicles per aquestes zones, excepte entre les 20 i les 10 hores i els dies festius sempre i quan no hi hagi aglomeracions, enteses com situacions on no es pot mantenir un metre de distància amb els vianants o no es pugui circular en via recta 5 metres.

De totes formes, Gabriel Vallejo ha explicat que la regidoria de Mobilitat analitzarà els carrers per a vianants un per un, a fi de estudiar les possibles modificacions en funció de les característiques especials de cada carrer, que es recolliran mitjançant un decret.

Per altra banda, el text definitu de l’ordenança estableix que la velocitat màxima permesa als carrils bici situats a la calçada serà de 30 kilómetres per hora en lloc dels 25 kilómetres per hora que hi havia fins ara. En tot cas, les bicicletes sempre gaudiran de la mateixa prioritat que els vianants envers els altres vehicles quan facin ús dels passos per a vianants, sempre respectant la prioritat d’aquests, i travessant-los pels seus extrems laterals.

A partir d’abril, en virtut de l’ordenança municipal, la Policia Local podrà retirar una bicicleta quan estigui més de 48 hores subjecta a un element de mobiliari urbà.

Font: Ajuntament de Palma

La Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma ha aprovat el projecte de creació del servei públic de préstec de la bicicleta pública per donar cobertura legal a aquest servei que s’estendrà als turistes.

El portaveu municipal, Julio Martínez, ha explicat en roda de premsa que Bicipalma es va engegar durant la passada legislatura sense cap documentació per aprovar el servei, per la qual cosa l’actual equip de govern ha hagut d’aprovar-ho “començant des de zero”.

La principal novetat que s’introdueix en Bicipalma és que el servei s’amplia als turistes, pel qual hauran de pagar.

Els residents que tinguin targeta ciutadana hauran de fer-se un abonament que pot ser anual, semestral, de tres mesos o d’un mes.

Abonament amb targeta ciutadana
Anual	24 euros
Semestral	15 euros
Trimestral	9 euros
Mensual	4 euros

Els turistes hauran d’inscriure’s per internet i pagaran 12 euros per l’abonament de 5 dies i 9 euros per l’abonament de 3 dies.

Aquests abonaments donen dret a l’ús gratuït de la bicicleta pública per un temps de fins a 30 minuts per trajecte, d’acord amb la voluntat de l’equip de govern d’afavorir i promoure els trajectes curts per a aquest mitjà de transport, ha comentat Martínez.

En trajectes majors, fins a 60 minuts, el cost serà de 50 cèntims; entre 61 i 90 minuts, 1 euro; i entre 91 i 120 minuts, 1,50 euros.

La normativa també regularà les infraccions i sancions corresponents a l’ús inadequat del servei. Per exemple, no retornar la bicicleta comportarà una sanció de 150 euros.

Segons el procés de tramitació de Cort, l’oposició té 10 dies per presentar una proposta alternativa. A continuació, el projecte es portarà al plenari per a la seva aprovació inicial i, després d’un període d’exposició pública de 30 dies, s’aprovarà definitivament en el ple. D’aquesta manera, entrarà en vigor en uns dos mesos.