Un de cada cinc conductors no respecta la distància de seguretat d’un metre i mig quan avança als ciclistes, segons una anàlisi del Centre d’Estudis “Ponle Freno-AXA” de Seguretat Vial, que identifica precisament els avançaments com el principal risc per als ciclistes, a més de les rotondes, quan circulen en carretera.

L’estudi, que ha estat presentat aquest divendres a la seu de la Direcció general de trànsit (DGT), s’ha realitzat amb les dades obtingudes per dos ciclistes amateurs, Víctor González i Gonzalo Herranz, els quals van recórrer durant els mesos de juliol i agost un total de 7.610 quilòmetres -a vuit comunitats autònomes i 15 províncies-. En aquest període, van ser avançats en 30.026 ocasions, de les quals 5.585 van ser il·legals (18,6%). Aquests avançaments són una infracció greu sancionada amb 200 euros i la pèrdua de quatre punts de carnet.

Per obtenir aquestes dades, els ciclistes van comptar amb quatre dispositius de mesurament làser amb comptadors incorporats, capaços de detectar si els avançaments eren o no correctes. A més, els ciclistes usaven una aplicació que els permetia descartar els possibles errors dels dispositius, és a dir, quan la màquina detectava per alguna circumstància un avançament que no s’havia produït.

“Quan estàs acostumat a anar en carretera, gairebé tots els avançaments et semblen bé, encara que després t’adones que no és així”, ha assegurat en la roda de premsa el ciclista Miguel Indurain, que també va participar en l’estudi.

L’anàlisi llança que els dilluns, divendres i diumenges són els dies en els quals es concentra un major nombre d’avançaments il·legals, mentre que els dissabtes és el dia més segur. “És un dia més tranquil i els conductors circulen més relaxats”, ha explicat Javier Olave, assessor de continguts de “Ponle Freno”. El mateix ocorr amb les franges horàries: els matins, quan més desplaçaments es produeixen amb motiu del treball, són els més perillosos quant a avançaments.

Segons Olave, existeix entre els conductors “un gran desconeixement” del codi de circulació. “Hi ha gent que per no trepitjar la línia contínua gairebé atropella al ciclista quan l’intenta avançar”, assegura. I no obstant això, el Reglament General de Circulació permet envair el carril contrari, encara que hi hagi línia contínua, sempre que no hi hagi perill.

L’assessor de continguts de “Ponle Freno” ha insistit també en la importància de no avançar a un altre vehicle quan ve un ciclista de front, encara que vagi pel seu voral i hi hagi suficient espai. “És la circumstància més perillosa pels corrents d’aire que provoca el cotxe”, ha afegit Olave. Així mateix ha recomanat reduir la velocitat en els avançaments i “no tocar el clàxon” per avisar a un ciclista, perquè més que advertir, espanta.

FONT: El País

Una altra pixada fora de test de María Seguí

Per la seva banda, la Directora General de Trànsit va tornar a pixar fora de test, amb unes polèmiques declaracions. Tot i admetre que no existeix cap estudi actualitzat sobre el nombre de ciclistes i els kilòmetres que aquests recorren, ha atribuit a un estudi del CIS unes xifres segons les quals només el 0,8% de la població usa la bicicleta diàriament.

“Si això és així existeix una tremenda desproporció entre el nombre d’usuaris de la bicicleta i del de morts per accident de trànsit”, ha dit. En 2012, van morir 72 ciclistes del total d’1.903 morts per sinistre vial. “Els ciclistes suposen el 4% de víctimes mortals, el 5% de ferits greus i el 6% d’accidents segons els parts policials”, ha afegit Seguí.

La realitat del sondeig fet pel CIS (veure pàgina 20 de l’estudi / 24 del PDF) és la següent:

Com es pot observar, en realitat el 2,3% de la població espanyola va en bicicleta cada dia -inclosos caps de setmana-, i el 46,2% dels ciutadans no es desplaça amb una freqüència diària. Això suposa que la bicicleta representa el 4,3% d’aquest col·lectiu, pes que augmenta molt significativament si hi afegim freqüències diferents a la diària.

A més, cal recordar l’existència d’altres xifres -elaborades per la pròpia DGT- que estimen en uns tres milions el nombre de ciutadans que es desplacen en bicicleta de forma diària o quasi-diària, o directament els valors obtinguts als països nòrdics, que evidencien que desplaçar-se en bici és més segur que caminar.

Una vegada més, Maria Seguí juga a la mentida i a la desinformació, per tal d’imposar mesures que criminalitzen al ciclista -com ara el casc obligatori-.