PalmaEnBici

Arriba un moment en que un es planteja anar en bici per Palma. Els motius poden ser mil, des de curiositat, passant per necessitat, per consciència, per casualitat, etc. És llavors que, com no hi ha res perfecte, no es torben en arribar els problemes. Passant per alt la posada a punt de la bicicleta, sovint oblidada a les golfes i amb les rodes desinflades, un surt el  carrer. Te dues alternatives, o anar per la calçada, o anar per l’acera. Què és millor? Doncs depèn.

Depèn del trajecte, del tipus de carrer, de l’amplada de l’acera, depèn de moltes coses i cal tocar-ho amb les mans (o amb la bici) per saber com va. Però aquí un seguit de consells que he anat aprenent després d’uns anys a sobre la bici.

• Fora presses. Si un arriba tard, acostuma a pedalejar més aviat, i fins i tot a saltar-se algunes normes. Amb tot això el que aconseguim és posar la nostra seguretat en perill, i la dels altres, a part d’estressar-se. Així que a intentar partir en temps, sempre (igual que que amb qualsevol altre transport).
• Paciència. La gent encara no s’ha acostumat al transit de bicicletes. Sovint et trobes cotxes que t’ignoren, vianants caminant a sobre el carril bici o fins i tot cotxes aparcats (lamentable la foto d’abaix)
  A la que fa tres vegades t’entren ganes dir-los el nom del porc, però és més recomanable prendreu amb filosofia, i si t’has de baixar de la bici, et baixes, segueixes i tornes a pujar. El temps i la cada vegada major presència de ciclistes ho aniran sol·lucionant.
• Casc. El casc és important per la seguretat, i sempre més important que l’estètica, la calor o el que facin els demés. No hi ha excuses.