PalmaEnBici

• La intervenció proposada per l’Ajuntament contribuiria molt a la pacificació del trànsit
• L’oposició d’una part dels veïns es centra en mantenir un estatus privilegiat per al cotxe, no en denunciar la corrupció.
  

Des del passat divendres no es parla d’una altra cosa. El que en un principi era una protesta pacífica davant una transformació urbana profunda -que, a l’igual que a Blanquerna, sovint genera certa crispació ciutadana-, ha passat a l’ús de la violència i a convertir-se per a una part de l’esquerra “en un referent de resistència contra els polítics i les retallades”.

Però la realitat, com quasi sempre, és molt més prosaica: la “revolta” és només la segona part d’uns aldarulls que l’any 2005, molt abans de la crisi, passaren sense més pena ni glòria.

Burgos: el context urbanístic i socioeconòmic

La imatge que s’ha difós pels mitjans de comunicació generalistes de la ciutat de Burgos és poc menys que una caricatura. En realitat es tracta d’una de les províncies amb menor taxa d’atur de tot l’Estat (19,11%) i una indústria considerable. El Gamonal -barri amb nom explosiu- és de caràcter obrer i anat a més, no pas un niu de misèria. Es podria comparar perfectament a molts dels barris menys conflictius de l’Eixample de Palma, amb els seus problemes socials però en general relativament acomodats.

La ciutat de Burgos només té 180.000 habitants, és molt compacta, i tot just fa 8 km de llarg per 2,5 km d’ample. El barri de Gamonal es troba al bell mig, amb un polígon industrial a poca distància -es pot anar a peu-. Per tant, no existeix una “necessitat imperiosa” de disposar d’un cotxe en propietat per tothom.

Tot i així, amb el progressiu augment del nivell de vida dels veïns de Burgos, el nombre d’automòbils per família ha crescut de manera exorbitant, fins al punt de ‘forçar’ als seus propietaris a aparcar-los durant tota la nit en doble filera i sense la marxa posada. Una temeritat, des d’un punt de vista de la seguretat vial.

La reforma del carrer de Vitòria

El carrer de Vitòria és la principal via de transport de Burgos. Es tracta de l’antiga Nacional-I, fagocitada pel creixement urbanístic dels anys 60 i 70, i compta amb dos carrils de circulació per sentit i una filera d’aparcaments per cada costat. És a dir, l’automòbil ocupa més del 80% de l’espai públic.

Donat que l’avançat deteriorament de les voreres i resta de la infraestructura començava a ser evident, tant el PP com el PSOE varen prometre als seus respectius programes electorals una remodelació a fons d’aquest carrer. El ‘com’ quedaria, en ambdós casos, sotmés al concurs públic que es convocaria a tal efecte.

Tant el Consell de Barri de Gamonal com els comerciants de la Zona G varen triar el projecte guanyador, i signaren amb l’Ajuntament un acord en virtut del qual es desenvoluparia l’obra.

En essència el projecte elimina les places d’aparcament en superfície, un carril de circulació per sentit, restringeix en carril que queda al transport públic i als residents, i dedica l’espai resultant a l’ampliació de voreres i la construcció d’un carril bici al centre. Aprofitant l’intervenció, es construeix un aparcament privat subterrani i un aparcament dissuasiu a certa distància -per evitar que els cotxes entrin al barri-. També es realitzen intervencions menors per desviar el trànsit.

 La polèmica dels aparcaments

Tot i que amb l’esclat de les revoltes i l’interès dels mitjans de comunicació estatals han sorgit tot tipus d’explicacions peregrines -unes més encertades que unes altres-, el conflicte principal s’ha produit per damunt de tot per la qüestió dels aparcaments, com es pot comprovar als fulletons informatius de la Plataforma Bulevar Ahora NO, que integra una part substancial dels veïns.

Donat que 7 dels 9 punts denunciats giren al voltant dels canvis en la mobilitat, cal preguntar-se… realment és tan greu la qüestió dels aparcaments? Si només féssim cas als mitjans de comunicació generalistes, semblaria que sí: el que fins ara era públic i gratis, passaria a ser privat i de pagament.

Però aquí és on una altra vegada hem de criticar durament la tasca de la premsa: en comptes d’informar-se directament a les fonts originals (el Pla Director del barri), donen per bones les xifres de la Plataforma, tot ignorant la construcció d’un aparcament dissuasiu de 550 places a només 5 minuts caminant -que des de la Plataforma titllen, interessadament, com a un projecte apart i no com a part d’una reforma integral de la mobilitat del barri-.

Tot plegat les xifres reals queden així:

• Supressió de 357 places gratuites en superfície al carrer Vitòria
• Construcció d’un aparcament subterrani de pagament de 254 places (i altres prevists per al futur).
• Construcció d’un aparcament dissuasiu de 550 places gratuites, ampliable fins a 1128, a un descampat -que segons el PGOU havia convertir-se inicialment en parc, però se n’ha repensat el seu ús per poder oferir places gratuites-.
• Reforma d’un espai d’aparcament de 100 places gratuites per a augmentar-lo a 150 places en “zona blava” (O.R.A.), que s’anirà ampliant progressivament a altres parts del barri.

No es pot dir de forma mitjanament seriosa que a causa d’aquest projecte “els veïns es veuran obligats a pagar-li diners a una empresa privada”. El que ja no podran fer és aparcar en doble filera, de forma irregular, per estalviar-se uns minuts a peu.

Tanmateix va sent hora que els conductors d’automòbil comencin a pagar íntegrament la despesa que generen a la societat, entre d’altres els derivats de l’ocupació de la via pública -i en el seu defecte adquirir aparcaments particulars-. O és que pretenen que la resta dels ciutadans, que renunciam al cotxe, li subvencionem aquesta plaça d’aparcament? La via pública no hauria de ser un magatzem d’objectes privats.

“…ara NO!”

Tot i que, com hem vist, l’argumentari de la plataforma gira fonamentalment al voltant de la qüestió dels aparcaments -amb una oposició frontal a la supressió dels mateixos-, han tingut l’habilitat d’incloure al seu lema una qüestió temporal -‘ara NO’- a petició de l’ala moderada, per tal desplaçar la qüestió sine die cap al futur, argumentant que en l’actual situació de crisi s’ha d’estalviar -i l’Ajuntament de Burgos un dels primers, pel seu elevat endeutament-. Els 8 milions que costa l’obra “no se’ls poden permetre”, diuen.

Aquesta opinió, molt més respectable que la qüestió dels aparcaments, es topa emperò amb una estranya contradicció. Mitja Espanya, i especialment des dels ciutadans i partits ‘d’esquerres’, està demanant a crits que s’augmenti l’inversió pública per crear llocs de feina i així suavitzar els efectes de la crisi (política keynesiana). Els mateixos veïns de Gamonal es queixen de l’elevada taxa d’atur -tot i que al seu cas és més baixa que a la resta del país-.

A més, durant la darrera dècada l’Ajuntament ha invertit de mitjana 7,5 milions d’euros anuals al barri. La xifra del bulevar no suposa cap despesa extraordinària que no s’hagi fet anteriorment: més aviat continua una política d’inversions per al Gamonal, on viu un terç de la població de Burgos.

S’estima que el conjunt de l’obra generarà 323 llocs de feina directes i uns 600 d’indirectes. Un cop finalitzada, l’experiència ens diu que l’ambient per obrir comerços millora molt, repercutint en més llocs de feina i en un increment dels ingressos per a l’Ajuntament. Ho varem veure a Blanquerna, i ho veurem al carrer Vitòria si es repren l’obra.

El mateix PSOE de Burgos, un dels impulsors del ‘ara no’, oblida que duia el mateix projecte al seu programa electoral per executar-lo durant aquesta legislatura -abans de maig de 2015-. Donades aquestes apostes de legislatura, és licit demanar: Si no ara, quan? Res millor que plantejar aquesta pregunta retòrica, perquè el silenci és molt eloqüent i ens indica que la qüestió temporal i econòmica n’és una simple excusa per atacar al rival polític.

I la participació ciutadana?

Arribats en aquest punt, un espot qüestonar com és que el mateix projecte ha arribat als programes electorals dels dos partits majoritaris, que sumen prop del 80% dels vots del barri. La resposta és simple: tots els partits amb representació municipal tenen contacte amb els tècnics d’urbanisme, que duen temps pensant que aquest canvi és necessari, i tots els partits s’han reunit amb els representants de les associacions del barri, que almenys l’any 2011 consideraven la reforma del carrer Vitòria com a prioritària.

Aquestes associacions tenen la seva representació institucional al Consell de Barri de Gamonal, el de Capiscol, i el del districte G-9.  El projecte de reforma del carrer Vitòria es va presentar a un concurs d’idees -amb 8 propostes diferents-, on membres dels Consells de Barri eren part del jurat, juntament amb els comerciants de la Zona G  i els tècnics municipals. Tots, tret del col·legi d’arquitectes i el Consell de Barri G-9, varen donar el seu vist-i-plau al projecte guanyador. Totes les associacions del Consell de Barri de Gamonal en signaren un preacord al respecte. Més tard, l’associació de Las Eras de la Gamonal (vinculada a IU) i altres 2 (d’un total de 21) se’n varen sortir del pacte, impulsant la Plataforma Bulevar Ahora NO.

Els projectes del concurs d’idees es varen exposar a la ciutadania al centre cívic Gamonal Nord, amb bústia de suggerències inclosa. Les posteriors modificacions parcials també es negociaren amb els Consells de Barri. Institucionalment perfecte, però sota la mar calma s’acumulava la maror -la Plataforma, i l’acció propagandística d’IU i UPyD-.

Els contraris al projecte, amb informació parcial i sesgada com la que hem pogut veure abans, anaren recollint el recolzament de la gran majoria de població que fins aleshores no es trobava representada a cap associació, ni s’havia informat adequadament. Una estratègia mesquina, anàloga a la que va seguir el PP a la reforma del carrer de Blanquerna per desgastar a n’Aina Calvo, però en aquest cas intercanviant el paper dels partits implicats.

Cal dir que la gestió del problema per part de l’Ajuntament deixa molt que desitjar, ja que no ha sapigut comunicar adequadament l’oportunitat del projecte, i amb la negativa del batle a dialogar només s’han escalfat els ànims encara més. Com ens explicava n’Aina Calvo, aquestes intervencions requereixen de pedagogia. Molta pedagogia.

L’ombra de la corrupció

De forma tangencial a tot el desenvolupament del projecte, han aparegut al cel niguls de corrupció. A mitjans de comunicació d’àmbit estatal, com ara La Sexta, s’ha afirmat que qui executaria les obres era una empresa del cacic local de Burgos (Méndez Pozo), condemnat fa anys per corrupció urbanística i que mou els fils al PP burgalès.

Es tracta d’una altra inexactitut força greu, donat que l’execució correspon a unes altres empreses Copsa i Aroasa -del grup Arranz Acinas, la competència local de Méndez Pozo, però que n’ha format en ocasions qualque UTE en un mercat petit i amb escassa competència-. El que sí ha fet la filla del cacic és l’estudi tècnic i el Pla Director del barri, treballs valorats en 240.000 € -quantitat molt inferior a l’execució de les obres i de la qual poques comissions es poden treure-.

Méndez Pozo, per la seva banda, no ha trigat a contra-atacar des dels mitjans que te sota el seu control (la televisió autonòmica, el Diario de Burgos, etc.). Destacam l’article ‘Las diez grandes mentiras’, on per la seva banda el cacic també falta a la veritat, en afirmar que “el jurat no coneixia el nom de l’empresa guanyadora”.

Tot i que no existeixen proves palpables de corrupció en aquest sentit, el concurs d’idees està denunciat als tribunals perquè l’empresa guanyadora (MBG) va fer -pocs dies abans de la votació- una presentació d’un projecte paral·lel a un dels barris, on alguns dels renders utilitzats coincidien amb els que havien presentat a concurs. Es trencà, per tant, el compromís anonimat i MBG hauria d’haver estat desqualificada.

Però una irregularitat menor durant un concurs d’idees no hauria d’afectar a l’execució material de l’obra, que és el que ha generat polèmica. I menys quan tots els projectes duien la supressió massiva de places d’aparcament. La majoria de la gent ni tan sols coneix aquest detall, i els aldarulls no començaren sinó fins l’arribada de les excavadores.

De fet, com ja hem vist, no n’ha format part de l’argumentari habitual de la Plataforma fins l’arribada dels flaixos i la televisió d’àmbit estatal, difonent informació sovint incorrecta o directament falsa. Concretament l’origen d’aquest argument es fixa molt clarament amb la publicació d’un article d’Ignacio Escolar, que causà furor a les xarxes socials i es va mostrar de gran utilitat per guanyar adeptes a la causa, però que no reflexa en absolut els motius inicials de la plataforma.

Per què la violència?

Hem començat aquesta entrada explicant de forma superficial la situació socioeconòmica de Burgos. El motiu és que un important sector de la societat espanyola ha dipositat les seves esperances de revolució en  aquesta espurna. Titllen els aldarulls de lluita de classes, perquè no poden entendre d’una altra manera aquests fets, sinó és per una profunda desesperació per la crisi econòmica.

Però s’equivoquen de pla, si esperen res del Gamonal.

Per entendre be el que ha passat, ens hem de remuntar a l’any 2005, en plena efervescència urbanística i amb taxes d’ocupació en màxims històrics -cap drama socioeconòmic a la vista-. És l’any de l’enfonsament del túnel del Carmel, a Barcelona, a causa de les obres del metro. El pànic s’esten a tota Espanya, a tots aquells indrets on es realitzen obres sota terra, i el barri de Gamonal -construit de forma irregular i poc fiable als anys 60- no n’era l’excepció: s’estava executant un altre aparcament subterrani de pagament al carrer Eladio Perlado.

El neguit i la por -sense gaires fonaments racionals- confluiren amb l’amenaça de perdre el “dret” a aparcar en doble filera, i no trigaren en convertir-se en tensió i aldarulls, fins al punt de volar wàters per les finestres i obligar a l’Ajuntament a paralitzar les obres de forma definitiva. El regidor d’urbanisme i batle en funcions era el mateix Javier Lacalle, actual alcalde per majoria absoluta.

Els joves que participen a la batalla campal d’aquests dies no són -com afirmen des del Ministeri de l’Interior- “grups violents itinerants”. El que revelen les detencions fetes, és que hi ha alguns ultres de ‘Resaca Castellana’ -hooligans antifeixistes de l’equip de futbol local-, i sobre tot molta gent que ha pres la nit de ‘Eladio PerlHarbour’ com a exemple per doblegar per la força la tasca que han fet l’Ajuntament i els Consells de Barri. Poques hores abans de l’inici dels aldarulls es va disoldre la Plataforma, perquè les crides a repetir la ‘gesta’ de 2005 anaven a més i els moderats no es varen voler veure implicats en cap acte violent.

Es tracta, com es pot observar, d’un fenòmen absolutament local i relacionat amb la problemàtica concreta dels aparcaments, sense pretensions d’ampliar-se i que difícilment tindrà continuitat en l’espai i en el temps. La revolució social ni està ni se l’espera: es cremaren les opcions amb el fracàs del 15-M. I les segones parts mai han estat bones.

El sinistre es va produir el dissabte a les 18:30, a la carretera que uneix Muro i Ca’n Picafort

És un dels punts que es debatran a la comissió de treball entre el Consell, les entitats ciclistes i la Guàrdia Civil

El president de la Federació Balear de Ciclisme, Arturo Sintes, va posar ahir sobre la taula la primera proposta concreta per a la nova comissió, creada pel Consell de Menorca -i anàloga a la de Mallorca- amb l’objectiu de millorar la seguretat vial dels ciclistes de carretera. Sintes es va dirigir directament al representant de la Guàrdia Civil de Tràfic per traslladar-li que tots els accidents mortals de ciclistes dels darrers anys a les Balears es produeixen els diumenges al matí, i sempre amb l’alcohol pel mig. Una realitat que obliga a plantejar-se l’increment dels controls en aquella franja horària.

«Coincideixen en la carretera motoristes, cotxes, ciclistes i gent que no ha anat a dormir», va explicar Sintes, poc abans que el conseller de Cooperació Local i Esports, Juanjo Pons, intervingués per traslladar la proposta a la primera reunió de la comissió, prevista per a finals de març.

El nou òrgan comptarà amb representants de la Federació Balear de Ciclisme i sis clubs o penyes ciclistes (Penya Ciclista Ciutadella, Penya Ciclista Maonesa, Club Esportiu Es Port, Associació Cicloturista de Menorca, Club Ciclista Centre de s’Illa, i Club Ciclista 42×21 Alaior), a més de l’empresa privada Sport Center i les tres conselleries amb competències, com són Cooperació Local, Turisme, i Mobilitat i Projectes.

«Creiem que Menorca té un gran potencial i que el ciclisme anirà a més», va explicar el Juanjo Pons, que veu en la nova comissió un espai «perquè tots aportem en la millora de la seguretat dels ciclistes».

En aquest sentit, la creació del nou òrgan i la col·locació de senyals recordant la distància mínima de seguretat sorgeixen de la petició realitzada per Quique Sintes, un practicant de ciclisme que va sofrir un accident en la carretera de Favàritx per una furgoneta que no la va respectar.

45 senyals per recordar la distància de seguretat

La primera mesura que engegarà el Consell en el marc de la comissió de seguretat vial dels ciclistes és la col·locació de 45 cartells en els accessos de la xarxa primària i secundària recordant als conductors la presència de ciclistes en la via i la distància mínima de seguretat d’1,5 metres que han de deixar a l’hora d’avançar-los.

Després de la petició cursada pel ciclista Quique Sintes, que va decidir prendre cartes en l’assumpte després de sofrir un incident en la carretera de Favàritx, el Consell ha decidit poblar les carreteres de la Illa amb cartells que ajudin a conscienciar als conductors i evitar episodis mortals com l’esdevingut l’1 d’agost de fa dos anys en la carretera general.

El conseller de Mobilitat, Luís Alejandre, va assegurar, per la seva banda, que «a dia d’avui ja no concebem una carretera sense carril bici» i va mostrar les seccions dels projectes de millora de la Em-1 per il·lustrar els 2,5 metres de voral que es deixen per a la circulació segura dels ciclistes.

Alejandre també va avançar que el Consell treballa per unir els diferents camins rurals de la Illa i en la incorporació de carrils bici en la carretera de l’Aeroport, la de Torralba i la rotonda de Malbúger.

FONT: Última Hora Menorca

Un automobilista va atropellar i matar el dimecres a Argentina a un ciclista, el cadàver del qual va traslladar fins 17 quilòmetres enganxat entre el capó i el parabrisa fins a ser detingut per la policia, segons va denunciar la dona de la víctima, Catalina de Rodas.

«El meu espòs treballava de vigilador privat. Ara m’he quedat sola amb el meu fill. Ell sempre sortia amb la bicicleta. El van atropellar i el van portar en el capó 17 quilòmetres fins a un peatge», va dir sanglotant la dona del mort, Reynaldo Rodas  de 53 anys, a una improvisada roda de premsa per televisió. El conductor, de 28 anys, va arribar fins a un peatge de l’autopista Panamericana, on va intentar pagar l’abonament com si res hagués succeït fins que va ser arrestat sota el càrrec d’homicidi després de la insòlita circumstància de l’accident, va assenyalar al seu torn la policia.

«Va treure 100 pesos per pagar i l’al·lota que estava a la caixa de la cabina li va dir que no podia seguir, perquè portava un mort», relata la vídua, segons van recollir els mitjans argentins. La germana de la víctima va arribar a dir que el conductor «ni es va immutar» i li va preguntar irònicament si havia de pagar per dues persones. Catalina de Rodas denuncia que el conductor, un jove de 28 anys, conduïa sota els efectes de l’alcohol i les drogues.

Font. La Voz de Galicia 

Cort va instal·lar-hi una càmera per a evitar el trànsit a la zona de vianants

L’Ajuntament de Palma ha multat a 1.237 conductors per circular o estacionar al passeig de Blanquerna des que va instal·lar fa tres mesos una càmera per evitar el tràfic a la zona exclusiva per als vianants, que s’ha disparat des de l’apertura parcial aprovada pel Consistori. El regidor de Mobilitat, Gabriel Vallejo, va informar que exactament s’han obert 1.147 expedients per circular per les zones per als vianants i 90 per estacionar. En aquest punt va precisar que les sancions per estacionament han estat posades per agents de la Policia Local, mentre que les de circulació corresponen als enregistraments de la càmera que s’ha instal·lat al carrer Ramón Berenguer III.

L’import de cada multa és de 90 euros, encara que es pot reduir a 45 euros si es paga en període voluntari.

Per la seva banda, el portaveu del PSM-IV-ExM, Antoni Verger, va criticar l’elevat nombre de vehicles que circulen per Blanquerna, la qual cosa va ser desmentit per Vallejo que va argumentar que passen 15 cotxes al dia, segons la càmera instal·lada a la zona.

Satisfacció

En conèixer aquestes dades Verger va manifestar la seva satisfacció «perquè s’està corregint» el problema de la zona. Com es recordarà, el govern d’Aina Calvo va peatonalitzar la zona per decret, sense consensuar-ho, la qual cosa va provocar el malestar de veïns i comerciants. Per això, el PP es va comprometre en campanya electoral a reobrir el passeig, i una de les primeres decisions que va prendre en assumir el govern municipal va ser la de semipeatonalitzar Blanquerna. Exactament està obert al tràfic el tram lineal del carrer Blanquerna entre les vies Antoni Marquès i *Ticià, mantenint per als vianants la comunicació des de la Avinguda Comte Sallent i la sortida per Plaça Santa Pagesa i Plaça Paris. El tram obert al tràfic en Blanquerna -els set dies de la setmana- permet la càrrega i descàrrega de mercaderies per a establiments de la zona, així com l’aparcament de no més de deu minuts per a vehicles particulars.

No obstant això, aquesta situació va provocar un cert caos per la circulació i estacionament a la zona per als vianants, la qual cosa ha motivat que el Consistori palmesà hi instal·lés una càmera per controlar als vehicles que entren o aparquen més temps del permès.

Font: Última Hora

S’etabliran més controls, es col·locaran més senyals i es crearà un grup de treball específic per a la millora contínua de la xarxa

El Consell Insular de Mallorca pretén posar en marxa una campanya de controls policials i extendre la xarxa de rutes cicloturístiques per tal d’augmentar la seguretat per a les milers de bicis que cada cap de setmana circulen per les carreteres balears. Aquest és el principal fruit d’una reunió a quatre bandes que l’organisme insular celebrà el passat dimarts amb representants de la Federació Hotelera de Mallorca, operadors i empresaris cicloturístics, i la Federació Balear de Ciclisme.

Entre d’altres aspectes, es va consensuar que era necessària una millora de la senyalització específica als trams de la xarxa que discorren per carreteres principals, augmentar la il·luminació als túnels i renovar el paviment -que sovint es troba en molt males condicions-. A més, amb la creació d’un grup de treball especific, el Consell vol garantir que es prenguin en consideració les necessitats dels ciclistes a noves obres viàries -com ara el segon cinturó de Palma-. Segons denunciava Xisco Lliteras, vicepresident de la Federació Balear de Ciclisme, la planificació i execució d’infraestructura ciclista és molt deficient a l’illa, i molts d’aquests errors es podrien evitar si abans es recollís l’opinió dels mateixos usuaris.

A la reunió també es tractà el greu perill que suposen els conductors ebris: l’alcohol està darrera del 50% dels sis casos d’atropellaments mortals que s’han produit durant 2012. Un perill especialment alt durant els matins dels dies festius, quan els aficionats al ciclisme es topen amb el trànsit de tornada de les discoteques. Per aquest motiu s’han de reforçar els controls molt especialment durant aquestes primeres hores de màxim risc.

Els operadors es mostraren especialment preocupats pel gran dany que ha patit la imatge de Malloca com a destí cicloturístic, i tenen l’esperança de que aquestes mesures puguin ajudar a recuperar el prestigi perdut. Recorden que aquest turisme és altament respectuós amb el medi ambient, i es produeix durant la temporada baixa -ajudant a desestacionalitzar l’activitat econòmica-.

Font: Mallorca Zeitung

Prop d’un miler de ciclistes van participar ahir a la marxa en silenci convocada arran de la mort d’un ciclista, que va ser atropellat fa 15 dies per un cotxe en la carretera vella d’Inca, entre el complex Festival Park i Santa Maria. La marxa, que s’havia convocat bàsicament a través d’internet, va superar totes les expectatives i s’ha tractat de la «concentració de ciclistes més multitudinària que s’ha registrat a Mallorca», segons va explicar Sinto Sanz, membre de la Federació de Ciclisme i un dels impulsors de l’acte.

La manifestació silenciosa es va organitzar després de la mort del jove Vicenç Suau, de 23 anys, i que formava part del Club Ciclista Es Pedal de Bunyola, amb la finalitat de conscienciar als conductors de la fragilitat dels ciclistes en les carreteres. La sortida estava prevista a les 09.15 hores al párking del complex Festival Park, per després dirigir-se al lloc del sinistre, a un quilòmetre de distància aproximadament, i seguir fins a Santa Maria.

Fins al Festival Park vàren anar arribant nombrosos grups de ciclistes de tots els punts de Mallorca, entre els quals figuraven Toni Tauler, Joan Llaneras, Toni Colom i Joan Horach, que també van voler mostrar el seu suport. Abans de la sortida, Clara Márquez, núvia del jove mort, va llegir un manifest en record dels ciclistes morts en accidents i explicar que «la marxa d’avui és per advertir a uns altres que les carreteres són i estan per compartir». El text de la jove es basava en la web Ride of Silence, que ha motivat marxes silencioses sobre aquest tema en diferents ciutats estrangeres. A Mallorca s’havien realitzat marxes silencioses en anys anteriors però sense èxit de participació. No obstant això, la concentració d’ahir va ser massiva.

Flors

Després de la lectura del manifest els ciclistes es van dirigir al lloc de l’accident. Allí es va col·locar una bicicleta blanca i un ram de flors, com es fa en algunes localitats d’Europa. També es van guardar cinc emotius minuts de silenci.

Els impulsors no havien previst una assistència tan multitudinària i no es va sol·licitar permís per realitzar la marxa. «Cal demanar permís un mes i mig abans, després cal veure qui paga les ambulàncies i les despeses, i a més això és una concentració pacífica que ens surt del cor i gairebé l’hem fet sense pensar», va indicar Sinto Sanz. «No pensàvem en cap cas que anava a venir tanta gent», va agregar.

Quan el miler de ciclistes va sortir del Festival Park es va col·lapsar durant uns minuts la rotonda per anar cap a la carretera vella d’Inca, així com un tram del carril dret d’aquesta via durant la col·locació de la bicicleta, el ram i els cinc minuts de silenci. Una quinzena de cotxes en cada sentit es van veure afectats.

A pesar que eren les 09.30 del matí d’un dissabte, algun d’ells no va tenir paciència i va fer sonar el clàxon, posant de manifest les situacions de tensió que es viuen moltes vegades entre conductors i ciclistes. No obstant això va anar un cas aïllat i no va haver-hi cap incident. Una patrulla de la Guàrdia Civil de Tràfic es va personar en el lloc, va demanar als ciclistes que seguissin la seva ruta i va regular la circulació. Els ciclistes van continuar fins a Santa Maria i des d’allí cada grup es va anar desviant cap a la seva ruta, encara que tots ells amb el record present d’en Vicenç i els altres companys morts en carretera.

FONT: Última Hora

La víctima fou un ciclista de nacionalitat búlgara de 32 anys. El sinistre tingué lloc al migdia a l’altura del km 8,6

Nou accident mortal a la MA4020, a l’altura del quilòmetre 8,6 de la carretera que va de Manacor a Portocristo. Aquest cop, la víctima fou un ciclista de nacionalitat búlgara i de 32 anys, que fou identificat com a Nicolai Krastev. El jove, segons les primeres informacions facilitades per la Guàrdia Civil, pedalejava en direcció a Portocristo quan fou envestit per un vehicle de gamma alta de color verd oliva fosc. Tot apunta que és un Jaguar.

L’accident es registrà passades les dues i mitja del migdia. Fins a la zona, s’hi desplaçaren ràpidament agents de Trànsit de la Guàrdia Civil, la Policia Local de Manacor i ambulàncies del 061. Els sanitaris, però, trobaren l’home a la calçada en estat de parada respiratòria i, malgrat els seus esforços per reanimar-lo, no ho aconseguiren. Va morir allà mateix minuts més tard. També havia patit politraumatismes per tot el cos a conseqüència del cop.

La mateixa carretera

El lloc del sinistre està situat a la mateixa carretera i a només quatre quilòmetres d’on succeí l’accident mortal de dilluns. En aquest darrer, hi varen finar dues persones que xocaren contra un autobús i quedaren encastades a sota.

Els agents de Trànsit varen fer la prova d’alcoholèmia al conductor del vehicle i va donar negatiu. L’home, però, estava visiblement nerviós i amb símptomes d’ansietat. De fet, va haver de ser atès per un facultatiu.

Font: Diari de Balears

Si “les bicicletes són per l’estiu”, sembla que els atropellaments a ciclistes també. No només hi ha més bicis a les carreteres: també es dispara la ingesta d’alcohol per part dels automobilistes, i per tant els atropellaments.

La tràgica equació s’ha tornat a complir, aquesta vegada a Cala Rajada: al voltant de les 6:15 de la matinada, una jove de 28 anys ha matat un ciclista de 40 al carrer del Clot Gran. Aquesta vegada, la implicada no ha fugit del lloc de l’accident, com va fer fa un mes i mig un policia nacional que va matar una turista alemanya. Però, quan passat un quart d’hora se li va fer la prova d’alcoholèmia, donà una taxa de 0,47 -fet que va motivar la seva immediata detenció-.

Encara s’estan investigant les circumstàncies exactes de l’atropellament, i encara no es descarten infraccions per part de la víctima. En la versió dels fets relatada per la detinguda, la bici “es va creuar al seu camí”, i no li donà temps per evitar la col·lisió. L’autòpsia servirà per dictaminar, entre d’altres, si l’home atropellat també es trobava sota els efectes de l’alcohol o altres estupefaents.

Alguns veïns han aprofitat per denunciar que la presència de conductors ebris es multiplica els caps de setmana -especialment a les zones on es celebren botellots-, i que pel carrer on s’ha produït el sinistre els cotxes circulen a velocitats extremadament altes -i que caldria construir-hi “badens” per augmentar la seguretat dels altres usuaris de la via -.

La víctima de l’atropellament -que morí en l’acte- era una coneguda personalitat al municipi de Capdepera, en ser un dels principals promotors del turisme nàutic a la zona.

L’agent de la Policia Nacional acusat de l’atropellament mortal a una ciclista alemanya el passat 25 de març a la carretera de Sa Torre, a Llucmajor, que suposadament es va donar a la fuga després d’atropellar a la víctima amb un cotxe camuflat del cos -que conduïa en estat embriac i fora de servei-, ha sortit de presó després de pagar una fiança de 5.000 euros.

El policia ha estat empresonat durant un mes i una setmana fins que fa uns dies el jutjat d’instrucció que investiga el cas va fixar una fiança perquè l’imputat pogués quedar en llibertat. Anteriorment, el magistrat havia desestimat en diverses ocasions els recursos interposats per la defensa de l’agent i confirmava així la seva situació de presó provisional. No obstant això, a finals de la setmana passada el jutge va acordar establir una fiança de 5.000 euros perquè el principal sospitós del cas, en el qual també està implicat un inspector de Policia, pogués sortir en llibertat. Així, dijous passat el funcionari policial va abandonar la presó de Palma després d’abonar aquesta quantitat.

L’home està acusat d’homicidi imprudent, un delicte contra la seguretat vial i omissió del deure socorrs. L’agent i l’inspector van ser detinguts el 25 de març per l’atropellament mortal d’una ciclista germana, Renate Dietrich, de 64 anys, quan circulava amb bicicleta al costat d’un grup en la carretera de Cap Blanc, entre Sa Torre i Maioris. La violència de l’impacte va llençar la víctima contra un arbre, la qual cosa li va produir la mort. Els dos policies suposadament anaven en estat embriac en un cotxe camuflat de la Policia que havien agafat de forma irregular, ja que es trobaven fora de servei. La fiscalia també els acusa de marxar-se del lloc sense auxiliar a la ciclista. L’endemà, un d’ells va ser empresonat.

Font: Diario de Mallorca