II Concurs de Dibuix Escolar sobre Mobilitat Sostenible

Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, les conselleries d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i d’Educació, Cultura i Universitats, juntament amb el Consorci de Transports de Mallorca (CTM) convoquen el II Concurs de Dibuix Escolar sobre Mobilitat Sostenible, adreçat a alumnes d’educació primària de tots els centres de les Illes Balears.
Els dibuixos, que es poden fer arribar al CTM entre l’1 i el 30 de novembre, han de reflectir algun aspecte relacionat amb la mobilitat, i es valoraran especialment els dissenys que tinguin a veure amb el transport públic i que plantegin alternatives al transport privat.
Els premis es divideixen en tres categories (cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior) i consisteixen en una bicicleta per al guanyador de cada categoria i cinc aparcabicicletes per al centre escolar. Els dibuixos finalistes s’exposaran a l’Estació Intermodal de Palma i l’acte de lliurament dels premis tindrà lloc al voltant de Nadal. Les bases del concurs es poden consultar a la pàgina web www.tib.org.
Al Concurs de Dibuix Escolar sobre Mobilitat Sostenible que l’any passat va celebrar la primera edició, hi participaren 26 centres escolars amb 185 dibuixos.

Font

Posted setembre 25th, 2012 by pamboli and filed in Illes Balears

Una de pel·lícules: “Sin Frenos”

Joseph Gordon-Levitt i Michael Shannon protagonitzen ‘Sin Frenos’ (Premium Rush, 2012), una pel·lícula de David Koepp, sobre un missatger ciclistas que ha d’evitar que interceptin l’entrega d’un sobre el qual, per a alguns, equival a una elevada quantia monetaria, pero per a la seva propietària comporta un gran valor sentimental

Koepp, més sovint acreditat com a guionista que com a director, roda la pel·lícula com s’ha de fer. La sobrecàrrega tant en la captació de l’acció i de la velocitat trepidant, com en els capritxos de postproducció: els mapes en 3D similars als quals està tractant d’aconseguir amb prou feines Apple Maps, els recorreguts alternatius amb les possibles conseqüències desastroses, els rellotges i els flashbacks ràpids i limitats a l’estrictament necessari… L’elecció dels temes de la banda sonora, com aquest ‘Baba O’Riley’, dels Who, de l’arrencada, obeeixen al mateix esperit.

Encara que no solc ficar-me entre el trànsit, sinó que prefereix els carrils bici i les sendes, m’ho vaig passar com una nina imaginant-me pujada a aquestes bicicletes que desfilen per la pantalla a tota velocitat. L’adrenalina que sent pedalejant tan ràpidament com puc es reprodueix gairebé tal qual durant el visionat de ‘Sense frens’, gràcies a les càmeres que se situen sobre el manillar, entre les rodes… al muntatge veloç, però amb resultats d’accions sempre comprensibles… Sí, té algun destaroto, per exemple, en un moment es veu la cara del doble de Gordon-Levitt, però no són tan flagrants com per treure’t de la ficció.

Com deia sobre ‘Màxim risc’, amb aquestes imatges espectaculars hauria estat suficient, però agraeix que s’afegeixi una trama, encara que només sigui per mantenir-se fidel a aquella idea que teníem que el cinema explicava històries. Com tothom pot suposar, aquest argument de thriller, és molt simple. Però això juga a favor de la pel·lícula, ja que no són necessàries seqüències detingudes ni extensos diàlegs per donar-nos-ho a conèixer. Tot es va descobrint sobre la marxa, amb la mateixa celeritat amb la qual es mouen aquests bicivoladors amb motxilla a l’espatlla. I el mateix ocorr amb el conflicte amorós. Gràcies a això, les persecucions i escenes d’acció són tan nombroses que ocupen gairebé tot el metratge.

Que el guió no té pretensions es ratifica quan es perceben els tocs de humor. Michael Shannon, bastant pesat en la seva interpretació i partint d’un maniqueu retrat del seu antagonista, actua d’alleujament còmic tant gairebé com el policia que persegueix als protagonistes amb bicicleta i que sempre apareix quan l’hi necessita, com si formés part d’uns dibuixos animats. Diàlegs que, per aquí i per allà, busquen el somriure, se sumen a aquest aire de lleugeresa que ens confirma que aquí no anem a trobar ‘Drive’.

La filosofia de no portar frens és clar que no ens arriba, per molt que els autors la intentin dotar de dimensions de metàfora vital. Però el retrat del protagonista com a persona quasi-suïcida no es presenta debades. Serveix per justificar que s’obstini en no lliurar el sobre al personatge de Shannon fins i tot abans de conèixer la seva magnitud. És gairebé un acte de fatxenderia que s’autoimposa, com els que té amb el seu company de repartiments, interpretat per Wolé Parks, amb qui a més de per veure qui és més ràpid, competeix per l’atenció de la protagonista femenina, encarnada per Dania Ramírez. D’una altra forma, ens trobaríem davant les accions no motivades del personatge principal, error que generalment fa enfonsar una pel·lícula.

En definitiva, crec que no fa falta afegir que ‘Sin frenos’ pot gaudir-se com a xut d’adrenalina i viatge trepidant. Qui busqui profunditat de personatges o una història enrevessada, no els va a trobar. Però és que no podem viure només d’això.

 

Font: Blog de Cine

Posted setembre 24th, 2012 by Jean Luc and filed in General

L’economia del robatori de bicicletes

Vist a: cookingideas.es | traducció a llengua catalana de l’article original

El passat estiu em van robar la bici a Madrid, la tercera dels darrers vuit anys. El meu cas està dins de l’estadística: rar és el ciclista urbà que aconsegueix conservar la seva bici més de tres anys. Robar bicicletes és un dels actes més despreciables que pot cometre un lladre, com ja va demostrar fa 65 anys Vittorio de Sica, així que anem a aparcar (en un pàrquing vigilat) els aspectes morals de l’assumpte per centrar-nos en els econòmics, que també tenen el seu què.

Per què es roben bicis? Bé, la resposta és evident: valen diners i són relativament fàcils de robar. Ara bé, per què es roben tantes bicis? “La possibilitat de que et furtin una bici és tres vegades major patir el robatori d’un cotxe o una moto”, afirma a Público Pedro Malpica, sociòleg de la Universitat de Sevilla, a falta d’estadístiques policials. A Espanya es roben moltíssimes bicis, però el mateix succeeix a Europa o als Estats Units: es tracta d’una plaga mundial contra el mitjà de transport més net i eficient a ciutat.

Uns col·legues meus en això del ciclisme urbà i la ‘blogocosa’, l’excel·lent Priceonomics, han analitzat el robatori de bicicletes des del seu vessant econòmic. Al cap i a la fi, els delictes contra la propietat són una activitat econòmica més, per més que siguin il·legals i, tret d’algunes excepcions, moralment reprovables. En conseqüència, el lladre de bicicletes fa un càlcul, teòricament racional, entre el risc assumit i el benefici obtingut en pispar una bici. El resultat està expressat en aquesta il·lustrativa gràfica: encara que el benefici econòmic no sigui altíssim, la veritat és que el risc de que t’enxampin és tan baix -i el càstig tan lleu- que mereix la pena “invertir” en aquest sector:

Què passa amb les bicis robades? Les conclusions de Priceonomics no són molt diferents de les que he pogut constatar en la recerca (infructuosa) de la meva bici robada: si te l’ha robat un aficionat, diguem-ne un yonki amb una urgent necessitat de duros per agenciar-se un bitllet al seu efímer paradís artificial, el més probable és que la vengui al carrer per un preu ridículament baix: per exemple, 50 euros per una bici de 400 (com la meva enyorada Nishiki). En cas que sigui un professional, pot ser que la revengui en un Cash Converters -còmplice silenciós d’aquest nínxol de mercat com em va reconèixer la Policia- o, més probablement, a travès d’Internet per un preu acceptable, el 60 o 70% del seu preu original. Tal com ho expressa cruament un dels entrevistats en l’article de Priceocomics:

“Les bicis són un dels quatre commodities als carrers: diners, drogues, sexe i bicicletes… Virtualment, pots intercanviar unes per unes altres”.

Quines opcions tenim els ciclistes davant els miserables lladres de bicis? La més evident: utilitzar millors sistemes anti-robatori, una trivialitat que també té els seus defectes. Els lladres professionals de bicicletes solen dotar-se d’equipament high-tech per pispar les bicis. Per exemple, un pany en U, impossible de tallar amb cisalla o radial pot obrir-se d’una martellada després d’impregnar-la de nitrogen líquid, com si fos el T-1000 que feia la vida impossible a Terminator.

Una altra opció és dotar a les ciutats de més aparcaments per a bicis i, addicionalment, permetre l’aparcament dins dels recintes, on de vegades es prohibeix l’accés amb bici pel mateix motiu que es prohibeix jugar a la pilota a les places dels pobles: pel gust de prohibir alguna cosa. L’alternativa urbanística només es pot barrejar en ciutats civilitzades, la qual cosa exclou automàticament a Madrid, on per a les autoritats el ciclista és una simpàtica raresa, ideal per decorar els escenaris virtuals de projectes utopics, però una sospitosa molèstia en la vida real.

Una tercera possibilitat és augmentar el ‘preu’ del delicte, per dissuadir als xoriços de treballar en aquest segment. A la gràfica s’aprecia com el “cost” del segrest és tal -en termes econòmics, logístics i penals- que poques vegades resulta rendible, malgrat el seu fort benefici econòmic. Ara que el ex-batle de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, és ministre de Justícia tal vegada sigui el moment que repari el seu històric desdeny cap a la bici a la capital, per exemple reformant el Codi Penal. Jo suggereixo que els lladres de bicicletes siguin condemnats a portar a collibè a les seves víctimes durant un any. Per pocavergonyes.

Consells per evitar els robatoris de bicis (ConBici)
Manual d’aparcaments de bicicleta (IDAE)

Posted setembre 24th, 2012 by Stefan Nolte and filed in General, tot sobre bicis

Palma líder nacional en mobilitat, segons un estudi de Siemens

Andreu Garau, tinent de batle de Palma, recollint el premi a la mobilitat sostenible

Ha estat publicar l’estudi i produir-se la polèmica. Després de tantes notícies negatives respecte del transport públic i la mobilitat ciclista, avui ens hem aixecat amb un sorprenent titular a tots els diaris: Palma és líder en matèria de mobilitat i qualitat de l’aire! Qui ho hauria de dir, quan els límits de pol·lució s’incompleixen sistemàticament.

La responsabilitat d’aquest disbarat, que podeu consultar a 25ciudadesostenibles.com, és de la divisió espanyola de la multinacional alemanya Siemens. Es tracta d’una campanya per introduir a l’Estat el concepte de ciutats intel·ligents, on aquesta empresa destaca per la seva tecnologia puntera.

Concretament, pel que fa a la mobilitat sostenible, l’estudi destaca que “si be el percentatge de gent que es desplaça al treball en mitjans diferents del cotxe pot considerar-se intermig, els ràtios relatius a la densitat de la seva xarxa de transport públic (4.043 m/km2) i la ràtio que vincula aquesta amb la població de la ciutat (21,3 m/hab) atorguen a aquesta ciutat una posició de privilegi”.

En altres paraules: no és que la freqüència de pas sigui baixa, ni que el preu del bitllet sigui un dels més alts de l’Estat… No, no: el problema és que la gent no valora aquesta xarxa de transports tan privilegiada. Compta el mateix una línia que passa cada hora fent un recorregut absurdament llarg, que un servei de metro modern i eficaç amb freqüència de 5 minuts.

Per descomptat, de la bici ni se’n parla! L’única incidència que poden tenir sobre l’estudi les polítiques de pacificació del trànsit, creació d’eixos per a vianants, etc. és indirecta: sobre l’indicador de la quota modal del cotxe, que no compta amb una ponderació gaire favorable.

Les autoritats municipals s’han apresurat a penjar-se medalles i apuntar-se uns mèrits que no els hi corresponen. Tant pels esmentats defectes de l’estudi, com pel fet de tractar-se d’una situació heretada: les dades són de l’any 2009 -abans de l’arribada de l’actual consistori-, i sobre tot es juga amb l’avantatge de comptar amb un model de ciutat compacte, gràcies a certes decisions polítiques preses a la primera meitat del segle XX -els famosos plans urbanístics de Bernat Calvet i de Gabriel Alomar-.

Per finalitzar, sembla que els nostres polítics tampoc no prenen nota de les suggerències de millora d’aquest estudi: la gestió dels residus i les emissions de diòxid de carboni (CO2). Com tots hem pogut llegir aquests dies, els esforços públics es sotmeten brutalment als interessos econòmics de TIRME, fins al punt de promocionar la importació de residus -que en alguns casos han donat greus problemes com ara de radiactivitat- en comptes de potenciar-ne la reducció, la reutilització i el reciclatge.

Posted setembre 22nd, 2012 by Stefan Nolte and filed in Medi Ambient, Palma

PalmaEnBici i Massa crítica organitzen un debat i una bicicletada nocturna

Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, i en contrast amb la paràlisi de l’Ajuntament, els col·lectius pro-bici de Ciutat han organitzat diferents activitats de sensibilització i foment de l’ús d’aquest mitjà de transport com a alternativa a l’abús de l’automòbil privat.

La primera d’aquestes activitats s’ha duit a terme aquest matí, amb la celebració del primer ‘BiciDivendres’. Es pretén posar en contacte a ciclistes novels i experimentats, per tal d’anar-hi tots junts al lloc de feina, de manera que els primers aprenguin els itineraris tranquils i les tècniques de conducció segura dels segons. El Govern Balear s’hi ha afegit a aquesta campanya animant als seus funcionaris a anar al centre de treball en bici.

La segona activitat tindrà lloc avui a les 19h, al Casal de Barri Joan Alcover (C/ Joan Alcover, 28, veure ubicació a Google Maps), on els membres de Massa Crítica i de PalmaEnBici debatran sobre la situació de la bicicleta a Ciutat i quines estratègies caldria posar en marxa per tal d’assolir un futur sostenible a les Illes. Tanmateix, PalmaEnBici presentarà públicament la seva Guia pràctica de l’Empresari amic de les Bicis.

Finalment, es tancaran les activitats de la Setmana de la Mobilitat amb una passejada nocturna lúdico-cultural pel casc antic de Palma. La sortida serà el dissabte a les 20h a la Plaça d’Espanya, i l’acte conclourà al Passeig Marítim, on es celebrarà un petit sopar col·lectiu. Es prega als assistents de dur-hi els llums i roba reflectant!

US ANIMEM A PARTICIPAR AMB NOSALTRES!

Posted setembre 21st, 2012 by Stefan Nolte and filed in Medi Ambient, Palma, tot sobre bicis

“Comparteix la via, defensa la vida”: Nova campanya de sensibilització

La coalició PSM-IniciativaVerds denuncia que l’Ajuntament enguany s’ha desentés completament de la setmana europea de la mobilitat sostenible

Del 16 al 22 de setembre, arreu d’Europa es celebra la setmana de la mobilitat sostenible, una convocatòria anual que te l’objectiu bàsic de conscienciar a la població dels avantatges d’una mobilitat intel·ligent, que aposti perquè els ciutadans facin cada vegada menys trajectes en cotxe privat i es decantin pel transport col·lectiu o la mobilitat no motoritzada a l’hora de desplaçar-se pels entorns urbans.  Enguany, més de 1.900 pobles i ciutats s’han afegit a la cita.

PSM-IV-ExM denuncia que, en canvi, a Palma l’equip de govern del PP ha ignorat totalment aquesta convocatòria. A darrera hora, i en resposta a la presentació d’una moció pel PSM-IV-ExM, l’Ajuntament de Palma s’ha limitat a decretar pel dia 22 la gratuïtat d’una sola línia de l’EMT, la 2, actuació aïllada que no té cap sentit per si sola.

El portaveu de la coalició, Antoni Verger, considera que “aquesta deixadesa és molt preocupant i ens duu pensar que la Regidoria de Mobilitat i l’equip de govern de l’Ajuntament de Palma no són conscients dels greus problemes que suposa la crisi energètica, o de la importància que ens adaptem -com a ciutat- a un entorn on el preu del combustible seguirà pujant de manera sostinguda.”

Verger recorda que “aquesta crisi energètica  ens mostra, entre d’altres coses, que és imprescindible un canvi en el model de mobilitat de la nostra ciutat. I sobretot, ens ha de fer veure que queda molt per fer, especialment a una ciutat com Palma, encara molt abocada als desplaçaments en cotxe privat, d’informar, sensibilitzar i promoure pràctiques i hàbits cap una mobilitat més sostenible des de tots els punts de vista.”

Observant aquesta incapacitat i falta d’iniciativa de l’equip de govern municipal del PP cap a la mobilitat sostenible, que ja va començar la legislatura amb la ignominiosa destrucció del carril bici d’Avingudes,  els eco-nacionalistes han proposat la campanya de sensibilització “Comparteix la via, defensa la vida” que utilitzaria els vehicles l’EMT i altres espais publicitaris de titularitat pública.

Aquesta campanya cerca conscienciar als conductors de vehicles motoritzats sobre el necessari respecte a la figura del ciclista i l’obligat compliment de mantenir una distància mínima de seguretat d’un metre i mig. Antoni Verger destaca que “aquesta campanya és especialment important a Palma, ciutat sense una xarxa suficient de carrils bici, i on, per això, les bicicletes es veuen obligades a compartir vies de trànsit dens amb vehicles a motor, amb els riscos que això genera.”

Font: Pensadiferent.cat

Posted setembre 20th, 2012 by Stefan Nolte and filed in Palma, Política i economia

El Govern i Cort premien els usuaris més fidels del transport públic

La conselleria d’Agricultura i l’Ajuntament de Palma van lliurar ahir els premis als usuaris més fidels del transport públic. El guardó va consistir en viatges gratis fins a final d’any. Aquests premis s’emmarquen dins de la Setmana Europea de la Mobilitat.

En primer lloc es va premiar als usuaris de la targeta intermodal que més han utilitzat el metro i el tren durant aquest any. Els guardonats van ser Stoyanka Vasileva, David Trenado i Aura Nelly. El guardó als usuaris més fidels del servei de bicicleta pública del Govern va recaure en Beatriz Elena Yepes, Emparo Lleial i Bernadette Coll.

Per la seva banda, l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Palma va lliurar diversos premis a la fidelitat en la targeta ciutadana. Jenny Margarita Corvera, Bàrbara Gómez i Adelmar Villaranga van ser els distingits en la categoria absoluta. En la categoria de menors de 16 anys el premi va recaure en Michel Nicolai Zapata, Joana Miquela Adrover i Roberto Alonso. En l’apartat de pensionistes els més fidels van ser Bartolomé Vera, Juan Rueda i Juan Tirat.

El conseller d’Agricultura, Gabriel Company, i l’edil de Mobilitat de Cort, Gabriel Vallejo, varen ser els encarregats de lliurar els guardons.

Font: Diario de Mallorca

Posted setembre 20th, 2012 by pedalejant and filed in General

Les companyíes líders del món guanyen més gràcies a les bicis

En els últims anys, centenars de ciutats de tot el món han llançat programes de bici pública, posant cicles allà on la gent els necessita per poder fer viatges curts i ràpids. Ara bé, un nombre d’empreses innovadores, com Facebook, Apple i Google tenen les seves pròpies flotes de bicicletes per ajudar els empleats a mantenir-se “mobilitzats”.

L’estrès de moure’s

Cada dia, milions de treballadors a tot el món han de sortir del seu propi edifici d’oficines per assistir a reunions, dinars, i diligències vàries. Això sovint implica la conducció d’un cotxe i trobar aparcament, esperar i prende un servei de llançadera posat per l’empresa, o agafar el transport públic i caminar des de l’estació o parada.

Pensa en tota la pèrdua de temps que això suposa, per no parlar-ne del desgast que pateix el personal i l’impacte sobre el medi ambient. Simplement per moure’s durant la jornada laboral!

Les empreses innovadores, especialment les del sector tecnològic, han guanyat una major eficiència i qualitat de vida gràcies a la incorporació de flotes de ‘bicicleta compartida’, propietat de la companyia. Les bicicletes s’han convertit en una millora important i rendible per a molts campus corporatius i nuclis urbans.

El boom dels programes de bici compartida

Quan una companyia proporciona bicicletes, la gent les utilitza. I quan circula amb elles de forma habitual, els beneficis comencen a rodar (mai millor dit!).

Tot comença per l’estalvi de temps. Les bicicletes han demostrat ser el millor mitjà de transport disponible quan la congestió és un problema, fins i tot quan no falten aparcaments. Elles també estan preparades per partir quan tu ho estàs. No hi ha necessitat d’esperar a que arribi el proper  autobús o tren.

Exemples inspiradors

Google va obrir el camí l’any 2008 amb el desplegament de la seva primera flota, formada per bicicletes de passeig. El 2010 es van canviar per les ara famoses ‘GBikes’ multicolors,  amb petites rodes de 20″. Aquestes bicicletes són molt populars i útils, però semblen de joguina per la seva mida.

Recentment, Google les ha començat a substituir per un model més urbà, i amb el temps es canviarà al nou model tota la seva flota del campus de Mountain View, California. El nou cicle va sorgir d’un concurs per actualitzar la flota, però mantenint-se dins dels costs i les especificacions de durabilitat, de manera que segueix sent un cicle senzill, ideal per als milers de viatges curts al voltant del campus, i fàcil i barat de mantenir durant els propers anys.

Apple va llançar la seva flota el passat estiu amb les bicicletes distribuïdes al campus de la seva seu a Cupertino, California. El procés de disseny d’Apple incloïa la modificació del cicle base -un model M3 de bicicletes públiques-, per convertir-lo en el que és clarament un ‘producte d’Apple’ -amb la primera mirada un ja té clar que el cicle platejat i ple d’accessoris pertany a la mateixa empresa que fabrica l’omnipresent MacBook-.

Encara que als darrers anys s’ha dispersat molt a causa de l’expansió de la companyia, el campus compta amb una xarxa de carrers plans i tranquils. Els empleats que abans utilitzaven els seus automòbils o autobusos per arribar a les reunions ara redueixien el temps de viatge gràcies a les bicicletes.

Facebook, per contra, té un nou campus a Menlo Park, California, format per un grup d’edificis que envolten un gran parc central, ple d’activitat. Els vianants es mouen amb pressa per camins pavimentats, mentre que els ciclistes passen de llargamb les bicis de la nova flota de Facebook, dirigint-se a reunions, o a la cafeteria del campus Philz. Les bicicletes no estan fermades a cap ancoratge, pel que és fàcil per als empleats agafar-ne sempre que ho necessitin.

“És difícil d’imaginar el nou pati sense les bicis”, ens comenta un ciclista. “Tothom les utilitza constantment perquè és una manera més ràpida de moure’s”.

Al sud de San Francisco, Genentech té una solució diferent. Donat que el seu campus és semi-públic, s’han utilitzat les bicicletes més cares de B-cycle (potser més conegut per les flotes municipals, com a Denver) en un sistema de targeta magnètica. Aquest sistema ofereix a l’operador un control molt més estricte (ja que les bicicletes han de ser retornades a les estacions), però a un cost molt més alt. Les estacions de bicicleta es troben al voltant de l’anell del campus, de la mateixa manera que el servei d’autobusos de Genentech.

Els beneficis intangibles

Un dia, quan sortia d’una reunió al campus d’una empresa a Silicon Valley, vaig ser testimoni d’una escena reveladora: un grup d’enginyers esperava a una parada de bus. Com aquest feia tard, decidiren anar en bici en comptes d’en bus, però el seu col·lega més tímid s’hi negava. Abraçat a un portàtil gegant, va mirar amb escepticisme el cicle. Però finalment, va posar el seu ordinador portàtil a la cistella i va pujar. En començar a rodar, una mica inestable al principi, després somrient àmpliament, els seus col·legues enginyers esclataren en aplaudiments. Aquest va ser un triomf per a ell, i un indicador de com flotes empresarials de bici proporcionen recompenses immediates -moltes d’elles intangibles-.

En només un parell d’anys, les flotes de bicicletes s’han revelat com una mica de màgia corporativa, donant beneficis significatius i de llarg abast a través del transport, la salut i la sostenibilitat.

Font: Bay Bikers

 

Posted setembre 19th, 2012 by Stefan Nolte and filed in General

Antònia Font presenta el single ‘Per jo i tots es ciclistes’

Divendres passat, Antònia Font va preestrenar en directe al Mercat de Música de Vic ‘Vostè és aquí’, el seu nou treball, que sortirà a la venda el 9 d’octubre. I avui han penjat a la xarxa el primer single, ‘Per jo i tots es ciclistes’. El nou àlbum inclou 40 temes i ha sigut autoeditat pel mateix grup a través de Robot Innocent Companyia Discogràfica.

El quintet mallorquí ha preparat aquest repertori impressionant de petits grans temes mentre girava ‘Lamparetes’ (2011). Es tracta de peces que experimenten “amb una sèrie de conceptes musicals que habitualment queden fora del cànon”, han explicat. És un disc de pop que és un elogi de la miniatura i, alhora, una demostració de llibertat creativa. És un viatge en tres etapes pel seu univers, i hi combinen gèneres, tradicions i llengües.

 

Font

Posted setembre 18th, 2012 by pamboli and filed in General, Illes Balears
Tags:

“El sector de la bici podria generar fins a 40.000 llocs de treball a l’Estat Espanyol”

Foto: M.Massutí – Diario de Mallorca

“El sector de la bici podria generar fins a 40.000 llocs de treball a l’Estat Espanyol”. Així de taxatiu es mostrà ahir Joaquin Nieto, en resposta a una qüestió plantejada per PalmaEnBici durant la conferència organitzada pel Club Diario de Mallorca al voltant de l’economia ambiental i els “treballs verds”.

El director de l’Organització Internacional del Treball a Espanya dedicà aproximadament 40 minuts per explicar els esforços d’aquesta entitat per canviar el model productiu, i el debat s’estengué una hora llarga, amb gran participació i interès per part del públic. I és que, com ja hem exposat en vàries ocasions, la transició cap a un economia més verda i justa és el principal repte del segle XXI. Segons les pròpies paraules d’en Nieto “haurem d’ajustar el nostre consum de recursos a la biocapacitat de la Terra ens agradi o no, i quant abans iniciem el canvi menys traumàtic serà”.

Es referia a les dades sobre petjada ecològica, que evidencien que la humanitat ja està consumint un 56% més de recursos dels que el nostre planeta és capaç de generar. Unes dades que “posen de manifest dues grans iniquitats existents al món: el consumisme de països rics a costa dels recursos dels països pobres, i el consumisme de la generació actual a costa dels recursos i les oportunitats de les generacions futures. És moralment inacceptable tolerar aquest estat de les coses”.

D’acord amb en Nieto, darrera l’actual crisi econòmica existeixen una crisi ambiental i una crisi social, i els “treballs verds” tenen el potencial de capgirar la situació –fent-nos menys dependents d’uns recursos que s’estan esgotant i repartint molt millor la riquesa-. I els dos sectors amb major potencial són el de l’edificació (reforma d’habitatges per fer-los més eficients energèticament)  i el transport (on resulta primordial una desmotorització generalitzada, i la introducció de la mobilitat elèctrica), ja que transformarien completament els mercats energètics del país.

Concretament, destacà que en l’actualitat el sector del transport públic “ja dona feina a unes 500.000 persones aproximadament”, i que la indústria de l’automòbil a Espanya, “que compta amb 9 centres de fabricació en massa, està greument amenaçada per la irrupció de vehicles de baix cost produïts a la Índia i a la Xina. Resulta primordial diferenciar-nos prenent la capdavantera en producció de vehicles elèctrics, de més valor afegit”.

Una electrificació que en cap cas pot significar continuisme en l’actual sistema de transports. “S’ha de reduir substancialment el parc automobilístic a les ciutats, al temps que s’ha d’expandir la bicicleta i el transport públic. A l’àmbit de les mercaderies cal augmentar la xarxa ferroviària de forma significativa. Però no hem de ser ingenus: aquests serveis no poden arribar fins a la porta de ca nostra. El més urgent amb diferència és potenciar la intermodalitat”.

En un emotiu al·legat final, en Joaquín Nieto demanà als polítics visió de futur i consens social. “Les polítiques de suport a l’economia verda s’han de mantenir durant uns 20 o 30 anys, i no canviar-se cada 4”. Posà com a exemple de responsabilitat amb les generacions futures el Pla MODERNA del Govern de Navarra, aprovat entre representats de tots els partits polítics, la patronal i els sindicats. “No és casualitat que Navarra sigui la comunitat autònoma que menys està patint la crisi”, conclogué.

Per més informació sobre els “treballs verds”: descarrega document.

Posted setembre 12th, 2012 by Stefan Nolte and filed in General, Medi Ambient, Política i economia