Una empresa catalana perd la llicència per fabricar bicicletes per a Dinamarca perquè cap banc els financia
No té cadena, però sí una estructura d’alumini molt resistent i rodes antipunxaments. I a més és una bicicleta elèctrica. Està pensada per ser un mitjà de transport públic en ciutat. El seu disseny va guanyar un premi i tenien un encàrrec: fabricar fins a 11mil unitats. El client era l’empresa de transports públics de Dinamarca. Tot semblava anar bé però va arribar el problema: per fabricar-la, aquesta empresa catalana necessitava una mica més que la idea, el finançament. I no l’han trobat.
Sense diners ni ajudes les bicicletes no podran fabricar-se al nostre país, cosa que hagués generat molts llocs de treball. Tristos per l’oportunitat perduda, els veïns escriuen missatges de recolzament en els cristalls de l’empresa. Als inventors no els quedat una altra que vendre la llicència. I és una empresa holandesa la que desenvoluparà la idea i fabricarà les bicicletes.
A la fugida de cervells ara se li suma també la fugida d’idees.
FONT: Yahoo!
L’EMT rebaixa la freqüència en vuit línies i suprimeix serveis en altres nou
La mesura, que entrarà en vigor a mitjan mes, s’adopta amb la finalitat d’estalviar 800.000 euros anuals
El pla preten ajustar l’oferta a la disponibilitat dels recursos i s’aplica després d’haver realitzat estudis sobre mobilitat dels passatgers
El tinent de batle d’Hisenda -Julio Martínez- va anunciar el dilluns que no hi hauria més retallades ni pujades d’impostos, perquè s’havia tancat l’any passat amb “equilibri pressupostari”. Menys d’una setmana després, els fets demostra l’enèsima mentida del PP.
L’Empresa Municipal de Transports (EMT) ha anunciat la posada en funcionament, a partir del present mes de maig, d’un pla d’ajust que -entre altres qüestions- rebaixa la freqüència de pas dels autobusos per les parades de vuit línies i suprimeix serveis a partir de les vuit de la nit en altres nou. D’aquesta forma, segons el president de l’EMT i regidor de Mobilitat de Cort -Gabriel Vallejo- es pretén aconseguir un estalvi de 800.000 euros en el que resta d’any.
Vallejo va indicar així mateix que aquestes mesures s’adopten després d’haver realitzat nombrosos estudis interns sobre la mobilitat dels passatgers en les línies que sofreixen les retallades o els canvis amb la finalitat de conèixer els hàbits dels ciutadans, tant pel que es refereix a les rutes com als horaris.
L’empitjorament de les freqüències afecta a tota la franja horària, de tal forma que l’interval de pas dels autobusos en les línies afectades es veurà incrementat entre un i cinc minuts. La línia més perjudicada per aquest fet serà la 34, que uneix Son Espases amb Es Rafal, que passarà de tenir una freqüència de 40 minuts al fet que un autobús passarà per les parades cada hora.
En aquest cas, el canvi s’acompanyarà amb una modificació en el seu recorregut suprimint-se un tram al polígon de Son Castelló, fet que provocarà que els passatgers que es dirigeixin al centre hospitalari veuran com es redueix en entre 10 i dotze minuts un recorregut en el qual fins ara s’invertia una mitjana de quaranta minuts.
Nova connexió amb Son Espases
Pel que fa a la línia sis, que comunica el Polígon de Llevant amb Son Espases, la freqüència actual de 25 minuts passarà a 30. En aquest cas la línia allargarà el seu recorregut des del Polígon de Ca Valero per arribar al centre hospitalari. Aquesta prolongació propiciarà que siguin cinc línies les que connectaran les diferents barriades de la ciutat amb Son Espases, fet que, segons l’empresa, suposarà que l’hospital de referència quedarà comunicat per transport públic des de qualsevol barriada de la ciutat.
La línia 7 de Son Rapinya veurà empitjorades les seves freqüències de pas en una mitjana d’un minut, mentre que la 8, de Son Roca, passarà dels set minuts actuals a vuit. La freqüència de la línia 24, que comunica l’hospital de Son Llàtzer amb les piscines de Son Hugo passarà dels 25 minuts actuals a 33. La línia 29, coneguda com a circular de Son Espases, mantindrà la seva freqüència de 19 minuts als matins, mentre que, a partir de les 14.30 hores serà de 34 minuts. La 30 de Sant Joan de Déu passarà cada 25 minuts en lloc dels 20 actuals, mentre que la línia 12 de Són Sardina unificarà la freqüència dels dissabtes a 25 minuts tot el dia.
Altres nou línies es veuran afectades per la supressió de serveis a partir de les vuit de la tarda, mitjançant l’eliminació de sortides, encara que en tots els casos es respecten les últimes en les capçaleres de línia, així com les que coincideixen amb les de centres laborals, especialment hospitals. En aquest cas les línies afectades són la 5 (Es Rafal–Son Dureta), 7 (Son Rapinya), 8 (Son Roca), 10 (Son Cladera), 14 (Son Ferriol), 16 (Establiments), 20 (Sant Agustí-Son Espases, la 46 (Gènova-Sant Agustí) i la 29 (Circular de Son Espases).
FONT: Diario de Mallorca
El Govern espanyol prepara un rescat d’autopistes de peatge per més de 3.000 milions d’€
Les radials de Madrid acaparen el gruix de les inversions fallides
La reducció de la despesa pública s’ha convertit en els últims anys en el “mantra” que guia totes les mesures econòmiques del Govern del PP. Les conseqüències socials d’aquesta política estan deixant darrere un dany social brutal a l’Estat Espanyol. Però mentre Brussel·les pressiona perquè s’incrementin aquestes retallades socials -ara en matèria de pensions- i es redueixin encara més els drets laborals dels treballadors, passen gairebé desapercebudes algunes accions polítiques del Govern amb conseqüències econòmiques importants, la finalitat de les quals és més que qüestionable. Entre elles està el rescat de les autopistes de peatge construïdes en les últimes dècades i que es troben a la vora de la ruïna. El Ministeri de Foment prepara la constitució d’una societat de capital majoritàriament públic per quedar-se amb les autopistes i el seu deute, quantificat en més de 3.000 milions d’euros.
Durant l’època de bonança econòmica es van construir autopistes innecessàries. La seva construcció estava desaconsellada per informes que qüestionaven que hi hagués tràfic que la justifiqués, però es van fer oïdes sordes a aquests diagnòstics. Fent bona la frase que al nostre país es van construir “aeroports sense avions, trens sense passatgers i autopistes sense tràfic”, ens trobem amb vies com les radials de Madrid R-3, R-5 i R-4, l’autopista Madrid-Toledo, l’Ocaña-La Roda o la Cartagena-Vera, totes elles en concurs de creditors. I no són les úniques autopistes en dificultats econòmiques.
La política de construcció d’infraestructures innecessàries és un altre dels grans errors del nostre país. Si l’aeroport de Castelló s’ha convertit en el símbol dels aeròdroms innecessaris, aquestes autopistes són exemple del que mai s’hauria d’haver fet. D’una despesa innecessària que ara ens escanya.
A més de la despesa econòmica, la construcció d’aquestes infraestructures es va fer moltes vegades a costa d’un brutal impacte sobre el medi ambient. Tal com denuncia Ecologistes en Acció: “Cap d’elles ha arribat a la meitat del trànsit previst, i moltes d’elles estan en nivells propers a la desena part de les seves previsions, cosa que reflecteix de forma nítida el brutal error que va suposar la seva construcció”.
Però arribats a aquest punt la qüestió és que l’Estat no hauria d’assumir deute d’aquestes autopistes. Res pot justificar que, enmig de retallades a la sanitat o l’educació, es gastin milers de milions d’euros en rescatar unes autopistes innecessàries. Ni hem de pagar entre tots aquest ruïnós negoci, ni per descomptat seguir repetint els mateixos errors.
FONT: Huffington Post / Juan López de Uralde
Surt a concurs la redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible
Els estudis del PMUS seran finançats amb diners europeus, dins del marc del projecte CIVITAS
Es pretenen impulsar els mitjans de transport públics i alternatius
120.000 €. Aquesta és la xifra per la que sortirà a concurs la redacció del nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), amb el qual es pretenen potenciar els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic. La despesa s’emmarca dins del projecte europeu de transformació urbana CIVITAS-DIN@MO, que també inclou la renovació de la flota d’autobusos de l’EMT i la instal·lació de punts de recàrrega per a cotxes elèctrics.
L’Estudi de Mobilitat vigent ha quedat desfasat, ja quedata de 2001, encara que alguns paràmetres del model de tràfic es van actualitzar l’any 2009, i s’han desenvolupat parcialment alguns aspectes com la mobilitat de la bicicleta, les zones per a vianants i els estacionaments.
El nou pla inclourà com a objectius principals la reducció del consum energètic, de les emissions contaminants, dels nivells de contaminació acústica i de l’impacte paisatgístic de la mobilitat motoritzada en l’espai públic urbà. Segons el regidor Gabriel Vallejo, aquests objectius porten necessàriament a “la reducció de l’ús de l’automòbil privat, i a la promoció dels deplaçaments a peu o amb mitjans de transport alternatius com la bicicleta”, així com a la potenciació del transport públic -declaració que contrasta amb els retalls a l’EMT o la destrucció del carril bici d’Avingudes, entre d’altres-.
L’estudi haurà d’abastar “la totalitat del terme municipal” i considerar la mobilitat quotidiana dels ciutadans de Palma. S’espera que el document estigui llest per a la seva aprovació definitiva un any després de l’adjudicació del contracte -aproximadament per finals de 2014-.
En la primera fase es realitzarà una anàlisi i diagnòstic, que haurà d’incloure aspectes relacionats amb la realitat socioeconòmica, territorial i urbanística de la ciutat; les pautes generals de la mobilitat, motoritzada o no, incloent orígens, destinacions, principals generadors de viatges, caracterització i distribució horària, entre altres qüestions.
Així mateix haurà de contemplar anàlisi de la mobilitat amb el vehicle privat, de l’estacionament, la mobilitat per als vianants i la seva relació amb la qualitat urbana. En aquest punt s’haurà d’identificar els principals itineraris per als vianants del municipi i es prestarà especial atenció a les discontinuïtats. També s’identificaran els problemes que afectin a la xarxa per als vianants com ara l’ocupació de les voreres per terrasses per fumadors, la incidència del mobiliari urbà, els encreuaments, la circulació i l’estacionament als carrers per als vianants.
En l’anàlisi de la mobilitat ciclista, a més de realitzar un inventari de la infraestructura existent, s’analitzarà la coherència de la xarxa actual en relació als centres generadors dels viatges amb bicicleta, com els parcs, centres esportius i centres escolars. Tanmateix, s’analitzarà la seva connectivitat amb les xarxes situades fora de la ciutat i les possibilitats d’intermodalitat amb altres formes de transport.
En relació al transport públic, es procedirà a l’anàlisi de la xarxa actual, les xifres d’ús dels diferents serveis de transport que operen a la ciutat (EMT i metre) determinant el nivell de saturació de la xarxa existent. Igualment, es recollirà informació dels autobusos de l’EMT i la seva planificació futura amb la finalitat d’analitzar el seu efecte i compatibilitat amb les previsions del pla, en relació a noves línies o espais reservats per al transport col·lectiu. Les mesures proposades es plasmaran en diferents plans d’actuació.
Font: Diario de Mallorca
Projecte “Cent-peus”: caminar al col·legi per canviar el model urbà
Les Illes reuneixen característiques ideals per aquesta iniciativa educativa, que es presentarà a ‘Innovem’
El projecte ‘Cent Peus’ de Ramón Marrades ha estat guardonat amb el premi UOC&Plugged a la millor idea innovadora en urbanisme. Economista (Universitat de València, 2009) i guitarrista de la banda de rock alternatiu 121dB també ha guanyat el Premi de Joves Emprenedors Socials.
- Què és ‘Cent Peus’?
- És una manera d’anar al col·legi que estem recuperant en moltes ciutats europees com Londres, Oslo, o París: a peu. Els nens i les nenes van caminant al col·legi per dos motius fonamentals: és més segur que anar amb cotxe i és més beneficiós per a la seva formació.
- Com va sorgir aquesta idea?
- De la inquietud d’un grup de pares per realitzar activitats físiques amb els alumnes que involucressin l’entorn ciutadà, la família i valors d’aprenentatge no competitius. Es van posar en contacte amb mi per unir-ho a la perspectiva urbana i plantegem una activitat que solucionava un problema de congestió de tràfic privat, era saludable i respectuosa amb el medi ambient. Dissenyem la millor manera de dur-la a terme, i vam crear Laboratori de Transport Sostenible, l’empresa que ho gestiona.
- Com funciona?
- Els estudiants van caminant al col·legi per unes rutes fixes i validades; els equips de Cent Peus que acompanyen i protegeixen als nens durant el trajecte estan formats per monitors especialitzats i voluntaris locals que compten amb el suport de la Policia Local, professors dels col·legis, autoritats municipals i els veïns i comerciants de la població. Mitjançant un sistema de geolocalizació es determina la situació exacta dels grups de nens en temps real, a través de la web de ‘Cent Peus’ o un smartphone.
- En quines ciutats s’aplica?
- El projecte pilot s’ha dut a terme a l’àrea metropolitana de València: Godella, Burjassot i Rocafort. Ara valorem opcions d’expansió a partir de setembre d’aquest any en altres àrees urbanes.
- Quins són els principals beneficis d’anar a peu al col·legi?
- L’impacte d’una petita activitat com aquesta és immensa: es genera teixit ciutadà en usar més l’espai públic i involucrar als agents socials locals, suposa un estalvi econòmic, redueix la contaminació i la congestió, ensenya educació vial i social, empra a col·lectius en risc d’exclusió, redueix el sedentarisme i l’obesitat infantil i els nens es desemboliquen i concentren més en el col·legi.
- Ha quantificat els beneficis?
- Juntament amb un equip del MBA de la Said Business School de la Universitat d’Oxford calculàrem aquest impacte social i ascendia a uns 160 euro per nen a l’any gràcies a la reducció de la contaminació sumada a la reducció de l’obesitat infantil, l’estalvi de temps i la generació d’ocupació en col·lectius amb altes taxes de desocupació. Això significa que les externalitats positives per a la societat són d’uns 3.200 euros a l’any per cada línia de ‘Cent Peus’; amb la nostra previsió de creixement l’impacte social multiplica per 20 la inversió requerida.
- De debò es concentren més els estudiants en anar a peu al col·legi?
- Clar! Una petita caminada buida la ment i s’arriba fresc a classe. Però no només ho diem nosaltres, un estudi que forma part del Mass Experiment 2012, un projecte danès que va analitzar la relació entre la concentració, la dieta i l’exercici va demostrar que els nens i nenes que van caminant o amb bici al col·legi es concentren més. Van ser valorats 20.000 estudiants danesos d’entre 5 i 19 anys i van concloure que els nens que van amb bici o caminant a l’escola, en lloc de viatjar amb cotxe o en transport públic, resolien de manera més eficient les tasques que exigeixen concentració.
- És Menorca un territori adequat per a la seva aplicació?
- Menorca és un lloc perfecte per aplicar Cent Peus: és una illa plana i les distàncies són curtes; tot i així s’utilitza massa el vehicle privat.
- Com es pot traduir i aplicar el concepte de mobilitat sostenible al nostre ‘dia a dia’?
- Hi ha petits canvis d’hàbit que milloren la qualitat de vida de manera immediata perquè la mobilitat sostenible que significa utilitzar transports no motoritzats -com a bicicleta i anar caminant- per als viatges curts, i transports col·lectius -si pot ser elèctrics- per als viatges llargs, no només té efectes positius per al medi ambient. La mobilitat sostenible suposa conèixer més el nostre entorn, apropiar-se de l’espai públic, conversar, veure i ser vist; estar més sa i més feliç en el nostre dia a dia.
- Quina diferència hi ha entre la ciutat real i la ciutat administrativa?
- La ciutat real és l’extensió urbana que suposa un mercat únic d’oci i treball, perquè la gent es mou diàriament d’un lloc a un altre per anar al cinema o a la universitat; però aquestes ciutats reals, les àrees metropolitanes, gairebé sempre estan dividides en municipis diferents -que són les ciutats administratives-; el que genera evidents problemes de gestió i duplicitats.
- Per què afirma que la crisi és gairebé una benedicció per a la gestió dels ajuntaments?
- A Espanya hi ha hagut molta falta d’imaginació i els ajuntaments s’han dedicat a fer molta infraestructura de vegades innecessària. S’ha invertit massa en obres i molt poc en les persones, el capital humà, i el coneixement. El sistema de finançament local generava incentius per construir més i més, encara que a llarg termini es disparessin exponencialment els costos. Ara és moment a centrar-nos a la ciutat construïda i optimitzar-la a escala humana, amb microintervencions més barates, participatives i generadores de teixit ciutadà.
FONT: Última Hora Menorca
EMT: el desastre amagat sota el superàvit
La darrera setmana ha estat intensa quant a actualitat sobre l’Empresa Municipal de Transports (EMT). Tot comença amb l’anunci, a so de bombo i platerets, de la recuperació del superàvit a la companyia local de busos. “S’allunya el fantasma de la suspensió de pagaments”, com titularen el gruix dels mitjans de comunicació, tot ignorant que aquesta suposada amenaça realment era això: una fantasmada. Una fantasmada de l’Ajuntament per justificar els retalls en el servei i la implantació d’unes tarifes abusives.
Ja ho varem denunciar el passat mes de juny, amb motiu de la recapitalització de l’ens públic: es retallen les aportacions de subvenció al transport públic -com ara els 1,5 milions que contemplava la Llei de Capitalitat o el milió que rebia del pressupost municipal-, generant sistemàticament un forat als comptes anuals, per finalment garantir la continuitat del servei per la via de la recapitalització.
Pel camí s’aconsegueixen dues coses: amagar el dèficit públic dels ulls de la ciutadania -venent la moto del “som bons gestors”-, i provocar una situació d’alarma social que permet aplicar qualsevol retall imaginable i donar la culpa a “l’herència rebuda”. Tot sigui per no anomenar a les coses pel seu nom: autèntica fòbia a la mobilitat sostenible, que els sectors més rancis de la societat relacionen per qualque motiu amb “l’esquerra”. Fòbia que pagam amb la pèrdua de més de 5 milions d’usuaris (un 11,4%) i el considerable augment de la contaminació atmosfèrica.
Al superàvit als comptes de l’EMT també hi juguen un bon grapat de fets circumstancials, com ara el venciment del contracte de renting amb ASITSA, pel qual l’ens municipal pagava un lloguer desorbitat per un centenar de vehicles del model Citaro (Mercedes-Benz), que des de bon començament donaven problemes. A més, és molt remarcable la supressió de la paga extra de nadal a la totalitat dels empleats públics d’arreu l’Estat, reduint un 7% la despesa en personal.
Però és que la realitat va molt més enllà. En un intent de reduir despeses, l’EMT està multiplicant les pressions sobre els seus empleats. Calia millorar la velocitat comercial de la flota -que tot just supera els 16 km/h-, i en comptes d’implantar més carrils-bus i crear línies express, es ‘recomanà’ conduir a més velocitat. També s’ampliaren els horaris de forma significativa, incomplint tots els convenis signats amb els sindicats. Tot plegat augmenta fortament el risc d’accidents -que també patim els ciclistes i els usuaris-, i ha provocat una convocatòria de vaga parcial els dies 29 i 30 d’abril i 2 i 3 de maig.
Per acabar d’embrutar la imatge que ens volia transmetre el regidor Vallejo, ahir es publicà a diversos mitjans que gairebé la meitat de les factures es paguen fora del plaç legal, afegint així un nou col·lectiu -el dels proveïdors- a la lista dels perjudicats pels retalls en mobilitat. Per la seva banda, el pressumpte cas de corrupció de la concesionària ASITSA es saldà amb una sanció de només 3.000 €.
Amb aquestes circumstàncies és pertinent fer la pregunta: ens trobam davant d’una veritable “bona gestió”, o més aviat davant d’un maquillatge de comptes?
Les cooperatives difonen l’empreniment social a cop de pedal
Una bicicletada formativa recorrerà, entre el 10 i el 18 de novembre, les principals instal·lacions del País Valencià
Com ja hem comentat en diverses entrades, la bici és una magnífica eina de desenvolupament i transformació social. Els beneficis no només es veuen als països en desenvolupament, sinó que es poden observar directament als comptes del petit comerç o a l’indubtable impacte macroeconòmic de reduir la nostra dependència energètica. Cada vegada són més les empreses que aposten per la mobilitat sostenible, i aquesta vegada li ha tocat el torn a la Federació Valenciana de Empreses Cooperatives de Treball (Fevecta), que han organitzat una bicicletada des de Vinaròs fins a Oriola en sis etapes amb motiu del Dia de l’Emprenedor i l’Any Internacional de les Cooperatives, segons informa el diari Expansión.
Es tracta d’una iniciativa innovadora, que pretén recórrer les principals cooperatives del País Valencià (Agrícola San Isidro de Benicarló, Artes Gráficas 4 Colors, Suministros Especiales Alginetenses, etc.) per donar a conèixer la seva experiència entre potencials emprenedors socials i qualsevol ciclista interessat que s’hi vulgui inscriure. D’entre les entitats que hi participen destaquen la Caixa Rural d’Oriola, ADN Bikes, Salus i la marca de bicis Orbea -que forma part de la Cooperativa Mondragón-.
Segons la Fevecta, des de l’inici de la crisi econòmica el nombre d’emprenedors interessats en crear una cooperativa de treball ha augmentat en un 52,4% a la Comunitat Valenciana. I el sector de la bicicleta hi te molt a dir!
L’Ajuntament rescata l’EMT amb una injecció de 8,7 milions d’euros
No només els bancs necessiten ser rescatats. El nostre sistema de transport públic està patint de forma molt especial la mala gestió dels darrers temps, cosa que ha obligat a Cort a injectar 8,7 milions d’euros a l’EMT per evitar la suspensió de pagaments.
L’empresa va patir pèrdues de 5,5 milions d’euros l’any 2010 i de 6,6 milions l’any 2011, deixant un forat patrimonial de 3,8 milions d’euros (8,4 milions si hi descomptam l’actiu immaterial, com ara el valor de marca). D’acord amb en Julio Martínez, tinent de batle i regidor d’Hisenda, això podria provocar la liquidació de l’entitat davant qualsevol reclamació dels creditors.
Amb aquest rescat el patrimoni de l’EMT torna a ser positiu -de 4,9 milions-, però insuficient per donar garanties als creditors i cobrir les pèrdues que es generen any rera any -si es repetís el resultat de l’any passat, caldria tornar a rescatar l’empresa abans de nadal-.
Aquesta darrera possibilitat ha provocat que el regidor de l’Àrea de Mobilitat i president de l’EMT -Gabriel Vallejo- intenti enviar un missatge per tranquil·litzar als creditors: al llarg dels primers 5 mesos d’enguany s’ha reduït el dèficit en un 68%, amb “només” 1,2 milions d’euros de pèrdues -que podrien arribar a superar els 2,5 milions pel desembre-.
Aquesta reducció del dèficit s’ha aconseguit eliminant les línies amb menys usuaris, ampliant la jornada ordinària als treballadors (reduint per tant la despesa en hores extraordinàries), i apujant les tarifes un 23%.
“Venent un solar que tenim al Polígon de Son Castelló, podríem tancar l’exercici sense pèrdues”, explica en Vallejo a PalmaEnBici. Cal dir que les plusvàlues d’una liquidació patrimonial són un benefici extraordinari, que no milloraria la situació a llarg termini.
Per la seva banda, l’oposició treu importància al rescat. “L’EMT és una empresa deficitària. Nosaltres ja varem haver de recapitalitzar-la amb 4 milions pel mateix motiu: és una operació que es fa cada pocs anys”, ens comenta en José Hila (PSIB-PSOE). “Voliem apostar pel transport públic sense haver d’apujar les tarifes en plena crisi econòmica”.
Des d’un punt de vista de la gestió transparent dels recursos públics, aquesta decisió política s’hauria de dur a terme augmentant la subvenció a l’empresa fins al punt de reduir a zero el dèficit. “Nosaltres varem augmentar la subvenció, mentre que el PP ha eliminat els 1,5 milions d’euros d’aportacions que rebia per la Llei de Capitalitat”, recorda l’ex-regidor socialista.
Tot i l’augment de l’anterior legislatura, clarament insuficient, el dèficit es perpetua mentre es desploma el nombre d’usuaris (amb davallades de més d’un 15% en termes interanuals al mes de març), es degrada el servei, i augmenta l’explotació dels conductors -fet que ha motivat diverses protestes i amenaces de vaga-.
El recurs sistemàtic a les operacions de recapitalització és una mala pràctica emprada per amagar determinades despeses dels pressuposts públics: la recapitalització compta com a inversió financera -que no computa com a dèficit-, i no es veu reflectida com a una despesa corrent. És la manera en que es va falsejar la comptabilitat a Grècia durant anys, precisament a través de les empreses de transport públic, i que ara han fet col·lapsar l’economia del país.
És urgent tornar a dotar l’EMT dels recursos que es mereix, i fer-ho de forma transparent. Cal recuperar les subvencions perdudes -començant per la de Capitalitat-, o cercar formes de financiació alternativa -com ara assignar-li l’explotació de l’ORA, de forma que els automobilistes paguin per afavorir el transport sostenible-.
No ens mereixem una ciutat envaïda pels cotxes, ni uns polítics que ens menteixin. No volem ser la segona ciutat pitjor valorada pels seus habitants.
SOLUCIONS JA!
Neix la revista ‘Ciclosfera’, dedicada a la bici urbana.
“Mai he tingut cotxe, ni vull tenir-ne”. Amb aquest títol comença l’entrevista a l’actriu Elena Anaya, que apareix al primer número de la revista de bicicleta urbana Ciclosfera.
Es tracta d’un nou projecte de comunicació per a la sostenibilitat, que aborda la mobilitat ciclista des d’una òptica integral (mecànica, infraestructura, complements, família, salut, moda…) i participativa.
“Vull fer una publicació dinàmica i canviant, a la que tothom tingui dret d’opinar, que generi debat i ofereixi diversos punts de vista”, ens comenta el seu director, Rafael Vidiella. “No es tracta de que uns pocs intentin transmetre la seva opinió a molts, sinó de que tots els ciclistes urbans sentin la revista com a seva, i per això en demanam la seva col·laboració. No m’agraden gens les revistes que s’escriuen per dos o tres persones fixes”
El projecte comença fa tres uns anys, quan en Rafael -resident a la ciutat de Madrid- va decidir fer tots els seus desplaçaments quotidians en bicicleta:
“Sóc periodista, i cada dia he de fer molts trajectes. Al poc de començar a fer-los en bici vaig descobrir que feia més via amb aquest mitjà de transport, i de forma molt més econòmica. A més, millorà molt el meu estat físic i mental, cosa que augmentava el rendiment laboral. També em vaig adonar que no era, ni de lluny, tan perillós i esgotador com em volien fer creure
Molta gent no es mou en bicicleta per por, per ignorància o simplement perquè ningú li ha dit que és possible fer-ho. La revista defensa tot el contrari: qualsevol persona pot anar en bici, sigui una persona anònima o famosa, amb més o menys diners, home o dona. Això és el que ens mostra l’entrevista a n’Elena Anaya”.
Així que mans a l’obra! Amb la intenció de compartir la seva experiència, decidí que ja era hora de deixar les queixes de banda i passar a l’acció. Calia crear un espai comú que servís per animar a la gent a agafar la bici, i amplificar la veu de tantíssima gent que du anys i anys treballant als col·lectius ciclistes. “El periodisme sempre ha estat la meva vocació, així que crear una revista era la millor manera de fer tot això”, ens comenta.
Com sempre, els inicis són especialment durs. En Rafael ens confessa que han estat moltes hores d’esforç, però es mostra convençut de que val la pena. Sobre tot, pel gran suport que ha rebut per part dels ciclistes urbans i dels professionals de la bici -la revista es distribueix de forma gratuïta a les botigues especialitzades-.
“Duc molts d’anys treballant com a periodista, i a molts pocs àmbits he trobat gent tan entusiasta, generosa i solidària com al món del ciclisme. El recolzament ha estat absolut!”
Ara només cal que aquest recolzament es tradueixi en forma de lectors, punts de distribució, ingressos per publicitat, i la col·laboració regular dels diversos moviments ciclistes de l’Estat Espanyol. Per assolir aquest darrer punt, la revista presenta un original sistema d’incentius: el sorteig de bicis, cascs i accessoris entre tots els seus col·laboradors.
“Actualment la revista compta amb 84 pàgines i una periodicitat trimestral. Esper que d’aquí poc es pugui augmentar aquest ritme. El ciclisme urbà està viu, i cada dia hi ha mil coses a contar. Som molts els ciclistes urbans, i cada dia n’hi ha més. Encara queden moltes coses que reivindicar, moltes crítiques per fer, i molt per aprendre els uns dels altres”
Des de PalmaEnBici vos-hi animam a participar i llegir aquesta magnífica revista. Podreu trobar alguns exemplars a la botiga Yeah! Urban Life (C/ Ample de la Mercè, 1 ; zona Sindicat), o descarregar-la picant aquí.
Si fas menys de 1.000 km al mes, no t’interessa tenir cotxe
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística en la seva Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), l’automòbil és, després de l’habitatge, el concepte que més despeses genera -amb un 18% del pressupost d’una llar mitjana-. Aquesta xifra pot disminuir amb les opcions de mobilitat alternativa existents avui dia.
“Tenir cotxe propi costa entre 5.000 i 7.000 euros a l’any entre gasolina, aparcament, manteniment, segur, depreciació, neteja i impostos de circulació”, assegura Ian Paterson, soci fundador de Respiro, companyia especialitzada en car sharing o cotxe multiusuari.
De mitjana, un automòbil roman aparcat el 97% de la seva vida útil, per la qual cosa el vehicle privat suposa una font constant de despeses fixes. Per fer front a aquesta situació sorgeixen fórmules de mobilitat com el car sharing o cotxe compartit. Es tracta d’una modalitat que suposa un estalvi de fins a 5.000 euros anuals i que compta amb diferents variants, com el ride sharing (viatge compartit, repartint despeses entre conductor i passatgers -veure VolsCompartir, projecte de ride sharing cap a la UIB i el Parc Bit-) o el lloguer a llarg termini (renting, una opció amb despeses fixes).
El car sharing ofereix accés a un automòbil de baixes emissions mitjançant una targeta intel·ligent, amb pagament només per les hores d’ús. Està, per tant, orientat a conductors que no arriben a completar en el seu vehicle propi els citats 1.000 quilòmetres al mes.
Per al responsable de Respiro, “l’objectiu és mantenir l’accés immediat a un cotxe molt prop de l’usuari, i eliminar tots els inconvenients, com el gran desemborsament inicial de la compra, més els costos i pèrdues de temps que comporten garatge, gasolina, segur, manteniment, neteja, impostos, etcètera”.
Cal destacar també que aquesta opció permet fer-ne un ús més intel·ligent del cotxe, donat que ofereix una major transparència en preus. D’aquesta manera, s’incrementa l’ús de la bicicleta i del transport públic, reservant l’automòbil per aquells desplaçaments més difícils de cobrir amb aquests mitjans. Segons diversos estudis, el car sharing permet estalviar fins a 15 automòbils privats per cada un de compartit, i podria reduir-ne un 76% d’emissions.
Algunes altres empreses del sector, com ara Ozone Drive -que ofereix cotxes elèctrics-, tenen intenció d’instal·lar-se a les Balears. Aquest interès prové de les distàncies relativament petites que cal recórrer a les illes, el gran pes del turisme, i de l’aprovació per part de Brussel·les d’un projecte CIVITAS per a Palma -que contempla, entre d’altres, la instal·lació d’uns 20 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics-.
Sembla que la ciutat del futur comença a prendre forma. I el cotxe deixarà de ser l’element dominant del paissatge urbà: passarà a utilitzar-se únicament als nínxols de mercat on realment és competitiu.
Font: Autocasion.com