OPINIÓ: Bicis contra la crisi!
Quan una gran empresa avalua on situar la seva seu, o un important centre de producció, tendeix a fixar-se –entre d’altres aspectes- en el sistema de transport que haurà d’utilitzar. Necessita que els seus treballadors i mercaderies puguin desplaçar-se de forma ràpida, barata i eficaç. I encara que no succeeixi de forma tan evident, la mobilitat també influeix fortament en el desenvolupament del petit i mitjà teixit empresarial, que al cap i a la fi es veu sotmès a les mateixes forces.
En una societat amb alta demanda de transport com la nostra, la mobilitat s’ha convertit en un factor clau per a la competitivitat regional. Les ciutats que cuiden aquest aspecte no només atreuen més inversions, sinó que gaudeixen d’un major dinamisme endogen i d’una millor qualitat de vida en general. No és casualitat que els cinc països amb majors problemes financers de l’eurozona –Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia- siguin també, i per aquest mateix ordre de fallida, els que major preponderància del petroli mostren en al seu mix energètic nacional. Un petroli que res té a veure amb la generació elèctrica, sinó amb els sistemes de transports cars i ineficaços basats en el predomini de l’automòbil (per a persones) i el camió (per a mercaderies), els impactes negatius dels quals poden suposar uns costs externs de més del 10% del PIB.
Aquesta realitat resulta tant més important a una illa com Mallorca, on els ingressos depenen totalment del turisme –que, en arribar gairebé exclusivament amb avió, també és sensible a l’augment del preu del petroli-, que importa la pràctica totalitat del que consumeix, i que per a major desgràcia presenta la major taxa de motorització de l’Estat. Si els nostres ingressos turístics es veuen amenaçats per la crisi de l’eurozona i per l’augment del preu del petroli, l’única manera de mantindre viva l’economia balear és reduint fortament la nostra factura energètica. Cada cèntim estalviat en benzina és un cèntim més pels comerços i productes locals.
Davant aquesta perspectiva resulta inquietant –si no indignant- que el nou equip de govern de l’Ajuntament de Palma dugui a terme una política tan obertament contrària a la mobilitat sostenible. La reducció de freqüències i augment de les tarifes han ocasionat una caiguda de fins al 15% en el nombre de passatgers dels autobusos urbans; i el que és pitjor: el mitjà de transport per excel·lència per a una ciutat compacta i plana com Palma –la bicicleta- ha vist com s’han malgastat gairebé 200.000 euros a desmantellar el carril bici de les Avingudes, com s’ha aprovat una ordenança fortament restrictiva amb sancions de fins a 300 euros, i com es paralitzen les inversions en favor de la construcció de noves autopistes.
Però no ens hem de donar per vençuts. Encara que els nostres governants no estiguin a l’altura de les circumstàncies, podem impulsar el canvi des de la societat civil. La millor mesura per augmentar la seguretat d’un ciclista és la presència d’un altre ciclista –concepte a partir del qual va néixer el moviment global Massa Crítica-. Així que prenent cadascun de nosaltres la decisió individual d’agafar la bici, ajudarem a crear una ciutat més amable, amb el tràfic més calmat, i més dinàmica econòmicament. Utilitzem les nostres bicis per lluitar contra la crisi!
Massa Crítica de Palma celebra bicicletades reivindicatives el primer dissabte de cada mes, a les 10:45 a la plaça d’Espanya.
Acció del GOB a l’aeroport de Palma contra el macrohotel de Sa Ràpita
29/08/2012. Acció directe del GOB a l’aeroport de Palma. Els turistes alemanys rebutgen l’hotel a Sa Ràpita.
El ressò internacional del projecte i de la política turística i urbanística del Govern Bauzá té una repercussió molt negativa per a la imatge de les Illes Balears a l’exterior.
El GOB ha repartit avui més de 1600 postals a turistes, especialment alemanys, per a que tenguin la possibilitat de contribuir a la conservació de la nostra illa, demanant al Govern Bauzá que aturi el projecte de sa Ràpita.
_______________________________________________________________________________________________________________________
«Hola,
lamentablemente no hablo mucho Espagnol ni Mallorquin.
That is why I better continue in English. I would like to congratulate you on your successful campaign against the Es Trenc luxury resort.
Being a tourist who has often visited Mallorca with his family, I would like to join you in your concerns about loosing unspoilt landscape to more an more tourist accomodation. This mistake has been made before, the mainland Mediterranean coast of Spain bear a sad witness to this. Such a mistake should not repeated in Mallorca.
I would like to say that investors are mistaken if they say that “German tourists demand more accomodation!”; there certainly are enough nice places to stay at Mallorca. One of the main reason why we come is the superbe beauty of the landscape. If that is spoilt, Mallorca looses a core asset that makes it a worthy tourist attraction.
I wish you all the best for your initiative. If you like, I can also post this on my German Facebook profile.
Best regards,
Christopher Brandt»
Correus com aquests i comentaris semblants, ens han arribat d’encà de l’anunci de la declaració d’interés autonòmic del projecte de l’hotel a Son Durí per part del Govern Bauzá. Els mitjans
internacionals, alemanys majoritàriament, han seguit amb interès la notícia i s’han fet ressò de les intencions del Govern i de la lluita local contra el projecte.
Repercussió als mitjans internacionals: la pitjor promoció turística
A part de les múiltiples referències al projecte de sa Ràpita que s’han publicat al Mallorca Zeitung i del Mallorca-Magazin (diaris Alemanys editats i publicats a Mallorca), revistes com l’Spiegel han tret diversos articles, el darrer: http://www.spiegel.de/reise/europa/es-trenc-bau-eines-luxus-hotels-bedroht-mallorcas-traumstrand-a-851445.html
També les revistes de viatges com Abeuntuer-reisen (http://www.abenteuer-reisen.de/) han fet articles a fons denunciant l’atac a aquest espai natural i la nefasta estratègia turística del Govern Bauzá centrada en atraure inversions per a generar noves places i oferta turístiques en espais ambientalment sensibles: ses Fontanelles, Canyamel, Marina de Magalluf, sa Ràpita…
Altres mitjans que se n’han fet ressò són:
•Die Welt: el setmanal més important d’Alemanya
•Der Standard: periòdic seriós a Àustria
•Tageszeitung: diari alemany editat a Berlin amb corresponsal a Madrid
•Bayrischer Rundfunk : cadena de radio i televisió alemanya
•Süddeutsche Zeitung (com El Pais) i han escrit també sobre el projecte que afecta l’arenal de sa Ràpita i es Trenc, en un context general del crack de la bombolla immobiliària a España.
Els mitjans alemanys es qüestionen com es possible que les autoritats balears i espanyoles continuin amb la mateixa fórmula econòmica que els ha portat a la crisi, amb l’esclat de la bombolla immobiliària: grans projectes com Eurovegas, mega complexes turístics de luxe, noves urbanitzacions i més i més construcció, ara, en espais naturals o espais ambientalment sensibles. 2
I què podem fer?
A banda d’això, molts turistes i mitjans ens han demanat la possibilitat de manifestar el seu punt de vista en el marc de la campanya del GOB i la Plataforma Salvem sa Ràpita en contra d’aquest projecte i de la política turística, econòmica i territorial del Govern Bauzà.
És per això, que el GOB ha habilitat una web per a recollida de firmes adreçades al col·lectiu extranger sensibilitzat, la majoria d’ells, turistes que venen a Mallorca per gaudir dels seus espais naturals i els seus bells paisatges conservats.
La recollida de signatures s’ha habilitat amb l’intenció de fer arribar al Govern Bauzá el rebuig general dels turistes, alemanys principalment, a aquest projecte. L’adreça és:
http://www.gobmallorca.com/rettensieestrenc/
A més, avui, hem fet aquesta acció directa de repartiment de postals a l’aeroport per tal convidar als turistes que han visitat la nostra illa a ajudar-nos a conservar-la.
Font: GOB
Bicis del passat que roden com a noves
El col·leccionista Jordi Canyelles té mig centenar de vehicles a pedals, entre antiguitats restaurades i escultures creades amb materials com a fusta i ferro, amb la col·laboració d’experts
RAQUEL GALÁN, vía Diario de Mallorca.
El seu últim tresor és un vell tàndem que li van regalar fa una setmana i que encara ha de passar pel “quiròfan” perquè rodi com a nou. La col·lecció de bicicletes antigues de Jordi Canyelles alberga des de peces de museu fabricades a principis del segle passat fins a elements tan pràctics com unes petites xarxes de colors fetes a mà per a les rodes posteriors de les bicicletes de dona. “Amb elles la faldilla no s’enganxava en els radis de la roda”, explica l’expert sobre un complement que ja no es veu per Palma. En canvi, les bicis segueixen portant llums davanteres, encara que cap és de carbur o oli, com abans. Aquestes últimes “tenien un moll perquè no es vessés l’oli, ja que com els carrers no estaven asfaltats, els vehicles pegaven molts tombs”, detalla Jordi.
La més antiga -calcula que data de 1915- és una bicicleta de pista que li va regalar Toni Cerdà, com indica en un rètol. Totes les donacions estan senyalitzades amb petits cartells penjats del manillar, encara que hi ha unes altres que compra als mercadets de segona mà. Les restaura totes amb temps i paciència. Pot trigar des d’una setmana fins a un mes i el que fa és “eliminar l’òxid, desmuntar la bicicleta en peces per acabar de netejar-la bé i, si estan totes, tornar a muntar-la”.
Moltes vegades falten peces, per la qual cosa Jordi ha de trobar vehicles similars per poder completar-les. “Potser, de tres bicis faig solament una, però quan penses que hi ha un munt de ferro que no serveix per res, no és veritat, sempre s’aprofita alguna cosa”, assegura l’amo de mig centenar de vehicles. Buscant pertot arreu, aquest afeccionat que té el taller al Secar de la Real -ell l’anomena “quiròfan”- ha assortit les seves bicis amb detalls com una cartera de pell per a les eines del camp, un seient de fusta enfront del selló per portar a un nen, un decoratiu cobrecadena i manillars també de fusta, com s’usaven antigament, a més de les citades xarxes per a rodes.
El velocípede
Als anys 60 en Jordi va ser ciclista amateur de carretera i de pista, i posteriorment va treballar com a seleccionador -encara que no va ser fins a 1982 quan es va iniciar en la restauració de bicicletes-. “Un amic anomenat Pedro Canals ens va prestar a varis un velocípede de l’any 1882, que desmuntem i copiem peça per peça per construir uns altres exactament iguals”. Destaca que l’original es troba en el museu de la Porciúncula i la reproducció que té a casa li va servir per aprendre a recuperar vehicles antics i fabricar les seves pròpies creacions.
A Es museu d´en Jordi -com resa el cartell de l’estada al costat del taller de restauració-, té el velocípede i curiositats com un ampoller en forma del citat cicle, una bici de fusta que va crear amb l’ajuda del fuster Josep Miró, més d’un centenar de bicicletes en miniatura i una col·lecció de més de 500 segells amb imatges de gran varietat de vehicles a pedals. L’exterior de la finca situada entre el Secar i Son Espanyol és una continuació del museu, ja que allà està el que Jordi bateja com el ´troncobici´, un tricicle amb rodes de marès -“el primer de Pablo Picapedra”, bromeja-, una bicicleta-escultura amb les rodes de fusta quadrades, altres dos amb l’estructura a força de troncs i moltes més… tot un món per als amants dels vehicles a pedals.
Veure més fotos a la galeria del Diario de Mallorca.
Nou mort a la carretera de Manacor a Portocristo
La víctima fou un ciclista de nacionalitat búlgara de 32 anys. El sinistre tingué lloc al migdia a l’altura del km 8,6
Nou accident mortal a la MA4020, a l’altura del quilòmetre 8,6 de la carretera que va de Manacor a Portocristo. Aquest cop, la víctima fou un ciclista de nacionalitat búlgara i de 32 anys, que fou identificat com a Nicolai Krastev. El jove, segons les primeres informacions facilitades per la Guàrdia Civil, pedalejava en direcció a Portocristo quan fou envestit per un vehicle de gamma alta de color verd oliva fosc. Tot apunta que és un Jaguar.
L’accident es registrà passades les dues i mitja del migdia. Fins a la zona, s’hi desplaçaren ràpidament agents de Trànsit de la Guàrdia Civil, la Policia Local de Manacor i ambulàncies del 061. Els sanitaris, però, trobaren l’home a la calçada en estat de parada respiratòria i, malgrat els seus esforços per reanimar-lo, no ho aconseguiren. Va morir allà mateix minuts més tard. També havia patit politraumatismes per tot el cos a conseqüència del cop.
La mateixa carretera
El lloc del sinistre està situat a la mateixa carretera i a només quatre quilòmetres d’on succeí l’accident mortal de dilluns. En aquest darrer, hi varen finar dues persones que xocaren contra un autobús i quedaren encastades a sota.
Els agents de Trànsit varen fer la prova d’alcoholèmia al conductor del vehicle i va donar negatiu. L’home, però, estava visiblement nerviós i amb símptomes d’ansietat. De fet, va haver de ser atès per un facultatiu.
Font: Diari de Balears
La bicicleta, una gran aliada per al turisme
Aprofitant la temporada alta i la recent entrada sobre el servei Valenbisi, enganxam aqui un enllaç de l’organització Sustrans sobre el mercat del cicloturisme, i un article de València en Bici / Acció Ecologista Agró:
La bicicleta, una gran aliada per al turisme
Malgrat les xifres que constaten l’ús massiu de la bicicleta a València, on el servei de lloguer Valenbisi supera ja al de Sevilla o París, l’ajuntament de la ciutat continua sense dissenyar una estratègia global per a pacificar el trànsit del Cap i Cassal. Esta estratègia no només beneficiaria els ciclistes urbans sinó també al sector turístic que, segons la Federació Empresarial d’Hostaleria de València (FEHV), ha vist com este mes d’agost s’han complit “les pitjors previsions econòmiques”.A València en Bici-Acció Ecologista Agró no som tan innocents per a pensar que la bicicleta puga salvar totalment la caiguda del turisme en la capital del Túria. No obstant això, sostenim amb fermesa que la bicicleta és actualment una gran aliada per a este sector econòmic, com ho testifiquen les següents observacions:
1. Les ciutats del món que han apostat decididament per la normalització de la bicicleta urbana (amb tot el que això implica) són ciutats que estan incrementant notablement el nombre de visitants.
2. Veiem amb tristesa i perplexitat que els turistes que arriben a València obtenen una imatge negativa de la ciutat, associada al trànsit intens i molest en zones potencialment interessants i valuoses. A això cal sumar les dificultats que troben les persones que ens visiten per a rodar tranquil·lament per la ciutat quan decidixen llogar una bicicleta en les nombroses empreses existents en la ciutat. Esta última pràctica està molt estesa i tot pareix indicar que l’Ajuntament de València no l’està valorant com es mereix. Com tampoc valora correctament l’ús del transport públic per part dels turistes.
3. No tot a València és la lluminosa i esplèndida Ciutat de les Ciències… València és una ciutat que pot oferir al turista moltes coses més: comerços tradicionals, monuments, museus, cultura, història i sobretot un poble obert amb moltes ganes de compartir la seua creativitat, els seus barris i la seua hospitalitat.
4. La bicicleta com a símbol de la pacificació del trànsit es presenta com una oportunitat clau per a enganxar-nos definitivament al tren del turisme de qualitat.
Senyora Alcaldessa tinga en compte estes qüestions i vorà com algunes coses canvien a millor. Ens estem jugant el futur, així que el Pla de Mobilitat que prepara (obligada per la Llei de Mobilitat de la Generalitat Valenciana, però no per voluntat pròpia) ha de respondre a una estratègia global, on el cotxe deixe de ser l’amo i senyor de la ciutat i on la bicicleta i els vianants recuperen el protagonisme en les polítiques de mobilitat. Només així pacificarem el trànsit de València, millorarem la qualitat de vida dels seus habitants i millorarem l’oferta turística de la ciutat.
La integració de la targeta de transport impulsa el servei ValenBisi com a líder en usos per bicicleta
Mentre a Ciutat hem de lluitar durament perquè el servei de préstec públic de cicles BiciPalma funcioni mínimament, a València estan d’enorabona. El servei ValenBisi, ha superat aquest estiu la taxa d’ús de ciutats on el sistema està tan consolidat com Sevilla o París, amb més de 10 usuaris per cicle i dia. El secret? La integració del servei a la targeta de transport, que dóna als usuaris una total llibertat a l’hora de combinar mitjans de transport, i la facilitat d’accés per als turistes.
Des del passat 15 de juliol s’han contractat 6.683 abonaments setmanals, una xifra que segons el Regidor de Trànsit suposa un augment del 400% respecte d’altres periodes. “En aquest apartat d’abonaments de curta durada s’han contabilitzat 22.534 usos durant el que duim d’estiu”, declarà al diari Las Provincias.
La clara aposta del Consistori liderat per Rita Barberà (PP) està demostrant tenir una gran rentabilitat social, fins al punt de que pràcticament el 10% de la població valenciana té qualque tipus d’abonament. I demostra també que l’impuls de la bicicleta és independent del color polític de qui governa, com denunciava el company Joan Ferrer a una entrada recent al nostre bloc.
De moment, donada l’explosió d’usuaris a la ciutat del Túria, creix la presió per part de les entitats ciutadanes per una ampliació de la xarxa de carrils bici. En particular, València en Bici -associada a l’Acció Ecologista Agró- ha iniciat una campanya per la construcció d’un anell ciclista a la ronda interior valenciana, que seria l’equivalent a l’antic carril de les Avingudes de Palma.
Des de PalmaEnBici enviam les nostres felicitacions i tot el nostre suport als companys valencians, i esperam que els polítics de la nostra illa en prenguin nota.
Els cotxes generen el 90% de la contaminació acústica de Palma
El mapa de renous de Ciutat revela que els grans eixos viaris, com la via de cintura i les Avingudes, són els principals focus de molèsties sonores. El renou del tren, en canvi, és quasi imperceptible, encara més des del soterrament de les vies del tren d’Inca
El mapa de renous de Palma deixà ben clara una conclusió: devers el 90 per cent de la contaminació acústica que pateix la ciutat es deu al trànsit de cotxes. Per tant, és de molt el principal focus contaminant. Es desmitifica així la creença que el renou només és de nit i provocat per l’oci nocturn dels joves, tot i que aquest també existeix.
Tanmateix, aquest mapa constata que el renou provocat pel ferrocarril és menyspreable en conjunt, i encara més després del soterrament de les vies del tren d’Inca. De fet, el soroll d’aquest mitjà de transport just afecta la població resident en zones veïnes (que representen menys de l’1% de la població de Ciutat). Així mateix, el gruix de ciutadans afectats per nivells superiors als estipulats per llei és de devers el 45% durant el dia i del 40% a les nits. Concretament, el màxim sonor que no es pot superar és de 65 decibels diürns i 55 decibels nocturns.
Davant aquestes “preocupants” dades, la coalició PSM-IV-ExM ha demanat a Cort que pengi el mapa de renou a la web del Consistori. El regidor de Medi Ambient, Andreu Garau, s’hi ha mostrat disposst i anuncià que ho farà en breu. Per part seva, la regidora ecologista Marisol Fernández demanà que s’estableixi tot d’una un pla d’acció per garantir que el renou de la ciutat no superi els límits legals tolerats. No debades, Fernández sosté que “el renou té conseqüències molt negatives en la salut de les persones, tant físicament com psicològicament. Per tant, és un element pertorbador de la convivència, que empitjora la qualitat de vida”. Fernández, a més a més, explica: “Finalment, no podem oblidar que una ciutat neta, acústicament, també és una ciutat més atractiva per als turistes”.
Competències
Des de la Regidoria de Medi Ambient coincideixen en l’anàlisi dels econacionalistes, si bé Andreu Garau matisa: “El control de les grans vies no depèn de l’Ajuntament, ja que nosaltres no tenim competències per aplicar segons quines mesures”. En tot cas, anuncià que estudiaran la implantació de tanques anti-renou al llarg de la via de cintura, que és una de les principals reclamacions dels veïns de les barriades properes.
La seva presència és especialment necessària a la zona del Rafal, a causa de la proximitat dels habitatges a la carretera. Les mesures que es prenguin, tanmateix, haurien de ser transversals, opinen els econacionalistes. “Qualsevol pla d’acció implicarà prendre decisions urbanístiques, de mobilitat i de qualsevol altre tipus que puguin ser claus per disminuir el nivell de renous a la nostra ciutat. Serà, doncs, un element determinant a tenir en compte, sobretot, en la iniciada revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), si volem avançar cada vegada amb més força cap a una ciutat més sostenible”.
Per tant, mesures com la supressió del carril bici o l’obertura de l’eix cívic del carrer Blanquerna al trànsit de cotxes no són polítiques de mobilitat que ajudin a reduir el renou.
FONT: Diari de Balears.