PalmaEnBici

Surt al mercat “Kranium”, un casc que es pot personalitzar fàcilment i reutilitzar en cas d’accident

La història del casc de protecció “Kranium” està lligada a la del seu caparrut creador, Anirudha Rao, un jove graduat en disseny industrial pel Royal College of Art britànic, que l’any 2010 va crear un casc lleuger per a activitats esportives a l’aire lliure inspirat en l’estructura del cartílag corrugat que protegeix el crani del picot contra els forts impactes quan picoteja.

Es tractava d’un concepte amb la capacitat de canviar el mercat de la seguretat sobre dues rodes a través del reciclat i el disseny en general, ja que -encara que era de cartró- absorvia quatre vegades més energia d’impacte que els cascs de bicicleta convencionals. Ara la patent d’aquest disseny -que molts van titllar de somiador, impossible o directament de “bogeria”- ha estat comprada pel fabricant alemany Abus, que acaba de llançar al mercat la primera versió d’aquest model. Amb una carcassa transparent que deixa veure el seu revolucionari esquelet, ara pintat en negre en comptes del cru marró.

Segons Velorution, la tenda de ciclisme de Londres que és la primera a vendre-ho en edició limitada -per un preu de 100 €-, el model Kranium 1 AKS també pot fer front a repetits impactes, ja que els estudis sobre el casc han conclòs que, encara que estigui fet de cartró, el “Kranium” resisteix millor un impacte que el seu homòleg convencional de poliestirè expandit.

Durant la fase d’estudi, el mateix casc de cartró es va posar a prova de xoc cinc vegades consecutives, passant en totes elles els nivells acceptables que dicta la normativa. Per la seva banda, els cascs de poliestirè es van tornar en inútils després de només el primer impacte, en fracturar-se de forma irreparable.

Pel seu peculiar disseny, “Kranium” també permetria la confecció de cascs fets a mida, per encàrrec, obtenint així una millor adherència al cap. Aquests es podrien fabricar mitjançant un escàner 3D, per després assemblar el conjunt i obtenir el millor resultat.

“Kranium” també destaca per ser un casc extremadament lleuger (596 grams), fabricat a partir de materials ecològics i que té el potencial d’exercir un paper de futur en el camp del lloguer de bicicletes a les ciutats, sempre que la seva producció en massa permeti baixar sensiblement d’aquests 100 € amb els quals surt de partida.

Font: Bloc Futuretech de Lainformacion.com

El col·leccionista Jordi Canyelles té mig centenar de vehicles a pedals, entre antiguitats restaurades i escultures creades amb materials com a fusta i ferro, amb la col·laboració d’experts

RAQUEL GALÁN, vía Diario de Mallorca.

El seu últim tresor és un vell tàndem que li van regalar fa una setmana i que encara ha de passar pel “quiròfan” perquè rodi com a nou. La col·lecció de bicicletes antigues de Jordi Canyelles alberga des de peces de museu fabricades a principis del segle passat fins a elements tan pràctics com unes petites xarxes de colors fetes a mà per a les rodes posteriors de les bicicletes de dona. “Amb elles la faldilla no s’enganxava en els radis de la roda”, explica l’expert sobre un complement que ja no es veu per Palma. En canvi, les bicis segueixen portant llums davanteres, encara que cap és de carbur o oli, com abans. Aquestes últimes “tenien un moll perquè no es vessés l’oli, ja que com els carrers no estaven asfaltats, els vehicles pegaven molts tombs”, detalla Jordi.

La més antiga -calcula que data de 1915- és una bicicleta de pista que li va regalar Toni Cerdà, com indica en un rètol. Totes les donacions estan senyalitzades amb petits cartells penjats del manillar, encara que hi ha unes altres que compra als mercadets de segona mà. Les restaura totes amb temps i paciència. Pot trigar des d’una setmana fins a un mes i el que fa és “eliminar l’òxid, desmuntar la bicicleta en peces per acabar de netejar-la bé i, si estan totes, tornar a muntar-la”.

Moltes vegades falten peces, per la qual cosa Jordi ha de trobar vehicles similars per poder completar-les. “Potser, de tres bicis faig solament una, però quan penses que hi ha un munt de ferro que no serveix per res, no és veritat, sempre s’aprofita alguna cosa”, assegura l’amo de mig centenar de vehicles. Buscant pertot arreu, aquest afeccionat que té el taller al Secar de la Real -ell l’anomena “quiròfan”- ha assortit les seves bicis amb detalls com una cartera de pell per a les eines del camp, un seient de fusta enfront del selló per portar a un nen, un decoratiu cobrecadena i manillars també de fusta, com s’usaven antigament, a més de les citades xarxes per a rodes.

El velocípede

Als anys 60 en Jordi va ser ciclista amateur de carretera i de pista, i posteriorment va treballar com a seleccionador -encara que no va ser fins a 1982 quan es va iniciar en la restauració de bicicletes-. “Un amic anomenat Pedro Canals ens va prestar a varis un velocípede de l’any 1882, que desmuntem i copiem peça per peça per construir uns altres exactament iguals”. Destaca que l’original es troba en el museu de la Porciúncula i la reproducció que té a casa li va servir per aprendre a recuperar vehicles antics i fabricar les seves pròpies creacions.

A Es museu d´en Jordi -com resa el cartell de l’estada al costat del taller de restauració-, té el velocípede i curiositats com un ampoller en forma del citat cicle, una bici de fusta que va crear amb l’ajuda del fuster Josep Miró, més d’un centenar de bicicletes en miniatura i una col·lecció de més de 500 segells amb imatges de gran varietat de vehicles a pedals. L’exterior de la finca situada entre el Secar i Son Espanyol és una continuació del museu, ja que allà està el que Jordi bateja com el ´troncobici´, un tricicle amb rodes de marès -“el primer de Pablo Picapedra”, bromeja-, una bicicleta-escultura amb les rodes de fusta quadrades, altres dos amb l’estructura a força de troncs i moltes més… tot un món per als amants dels vehicles a pedals.

Veure més fotos a la galeria del Diario de Mallorca.

Qui no s’ha trobat amb qualque punxada o avaria a l’altra punta de Palma, i no l’han deixat pujar als busos de l’EMT per tornar a casa?

L’actual normativa de circulació prohibeix pujar les bicis a l’interior dels busos, excepte si disposen d’elements que les puguin subjectar. Per aquest motiu, els conductors de l’EMT estan obligats a deixar-nos tirats, ja que s’exposen a importants sancions en cas contrari.

Però existeixen solucions a aquesta situació, com ara els bastidors porta-bicis que es poden veure a l’imatge de capçalera. També a l’interior dels busos s’hi poden disposar d’elements de subjecció: adaptables tant a bicis com a cadires de rodes, o amb seients convencionals plegables
-veure foto de l’esquerra-.

Com es pot comprovar, no es tracta d’un problema tècnic, sinó de falta de voluntat política. Ni tan sols l’espai és un problema, donat que segons la memòria de l’EMT l’ocupació mitjana dels busos és de només el 38,2%, i es poden establir limitacions en hora punta.

És per aquest motiu que cal recordar als dirigents de Ciutat l’existència de compromisos europeus per a impulsar l’ús de la bicicleta, destacant la importància de la intermodalitat amb el transport públic.

D’acord amb la Resolució A 2-183/86, publicada al Diari Oficial de les Comunitats Europees, els poders públics haurien de garantir (punts 17 a 20):

Complirem els nostres compromisos, o farem cas omís, com succeeix amb la contaminació atmosfèrica?

Ja ha arribat l’estiu, i amb ell l’època de suar damunt de les nostres bicicletes. A Palma gaudim d’un clima relativament suau, però tot i així ens poden ser d’utilitat els 10 consells de supervivència que ens explica la revista Ciclosfera. En sabeu més?

1. Porta sempre aigua o qualque líquid per hidratar-te. No solament és una qüestió de supervivència: no hi ha res que produeixi més plaer que, en un semàfor o en arribar a la teva destinació, pegar-li un bon glop a una rica ampolla d’aigua, beguda isotònica o suc. Si, a més, aconseguim que estigui fresqueta…

2. Protegeix el teu cap del sol. Hi ha moltes gorres amb les quals, a més de no rebre directament els rajos, aniràs d’allò més elegant. Pots recórrer a barrets de palla o boines tradicionals. O, si a més vols sentir-te més segur, sempre pots usar casc, que a més et protegir-te d’un cop també ho farà del sol.

3. Ulleres de sol. N’hi ha de molts tipus: directament dissenyades per al ciclisme, per a altres esports, per vestir…. Qualsevol et vindrà bé per pedalar més a gust, tenir millor visibilitat i para, al final del dia, tenir els ulls més descansats.

4. Crema protectora. Ho llegim tots els dies, ens ho recorden les nostres àvies i mares, i és veritat: el sol crema. Socarra. Sobre la bicicleta, ajudats per la (esporàdica) brisa, no ens adonem de les hores que passem sota el sol, i no és broma: porteu una crema amb un alt nivell de protecció. Us estalviareu cremades, picors, molèsties i, en el pitjor dels casos, una gravíssima malaltia.

5. Evita les hores de màxima calor. És clar: moltes vegades, hem d’estar tot el dia d’un costat a un altre. Però una mica d’organització no ens vindrà malament: intenteu no fer llargs recorreguts urbans entre les 12 del migdia i les quatre de la tarda, les hores en les quals el sol més estreny i els carrers, com cantava Ràdio Futura, cremen.

6. No vagis amb presses. Intenta anar amb temps als llocs. No tractis de creuar-te la ciutat en cinc minuts: a més de tenir més possibilitats de patir un accident, arribaràs a la teva destinació sufocat i xop de suor. És un dels arguments freqüents pels quals no s’atreveixen a fer el pas: “És que anant al treball amb bici arribaria tot suat…” No necessàriament. Amb calma, amb temps, minimitzant esforços, arribaràs més airejat i fresquet que caminant sota el tòrrid sol.

7. Porta roba transpirable i de recanvi. No és necessari disfressar-se per anar amb bicicleta, però en aquests dies de calor sí que ve bé portar samarretes esportives o, en defecte d’això, fetes amb teixits naturals com a cotó. Per descomptat, no vindrà gens malament portar una altra samarreta neta en la motxilla per, una vegada en la nostra destinació, canviar-nos i si a més portem desodorant, estar com recentment sortits de la dutxa.

8. Algú ha dit motxilles? Sí a les beasses, als transportins, però no a les motxilles a l’esquena. Amb la calor i el sol, portar una motxilla és sinònim d’esquena xopada de suor en arribar a la destinació, i molt més si la portem carregada amb líquids o roba per mudar-nos… Les beasses o transportins, en canvi, ens permeten portar tot tipus de coses sense suar.

9. Organitza la teva ruta. “No vagis pel sol… Que et fons”. És una floreta clàssica, però també una realitat: la ciutat està plena de carrers amb ombra, de parcs, de zones agradables i fresques per ciclar a l’estiu. No creguis queel camí més curt és sempre el millor: l’experiència et dirà que, moltes vegades, és millor rodar uns quants metres més a canvi d’un passeig més agradable.

i 10. I si passes per un parc, vas amb temps i portes aigua… Per què no muntar-t’ho ja de luxe, i fer alguna parada? Un banc, un bon tros de gespa, una font propera i refrescant, un bell arbre i una ombra en la qual tombar-nos a llegir, escoltar música o dormir una mica. Així que tampoc et vindrà malament portar un bon pany per lligar la teva bici a uns pocs metres, i prendre’t una estona de relax enmig de la naturalesa… de la ciutat. S’ho poden permetre els que van amb cotxe o transport públic?

Font: Ciclosfera.com

Hola, somos del proyecto de ciclismo urbano Palma en Bici ¿Os importaría responderme a esta entrevista?

En primer lugar agradecer vuestro interés por el ciclismo adaptado y nuestras actividades, respondemos encantados a esta entrevista que nos planteáis.

¿Qué es la iniciativa “ciclismo adaptado”?

Ciclismo Adaptado Región de Murcia es una entidad deportiva sin ánimo de lucro, fundado en diciembre del 2007 con el objetivo de apoyar el deporte adaptado (Ciclismo) dentro del colectivo de personas con discapacidad.
Somos un grupo de amigos que intentamos ayudarnos para cubrir todas aquellas actividades a las que tenemos acceso, nuestra actividad es muy variada y entre nuestros deportistas tenemos a personas discapacitadas que se inician en la práctica del ciclismo, y ciclistas consagrados como Luís Miguel o Ricardo que son Campeones de España o incluso tenemos a Miguel Ángel que forma Tándem con Diego y este año han llegado a conseguir la Copa de Europa con la selección española en Alemania.

¿Cuándo y dónde surge la idea de crear una fundación dedicada a facilitar a los discapacitados el disfrute del ciclismo?

Surge de una reflexión conjunta entre federación de deportes de discapacitados físicos Región de Murcia (F.D.D.F.) y deportistas discapacitados, que valoran la necesidad de contar con una asociación deportiva. La idea original es cuando el alma mater de Ciclismo Adaptado Región de Murcia Joaquín, asiste a una competición y se encuentra con varios participantes de la región de Murcia donde cada uno lleva vestimenta distinta, en ese momento se plantea el unir y fomentar el ciclismo adaptado en Murcia, en ese tiempo la recién creada F.D.D.F de la región de Murcia lo nombra vocal y coordinador de ciclismo. Como primer objetivo se consigue uniformar a todos por igual y de ahí se siguen dando pasos poco a poco pero con éxito, Joaquín es de Puerto Lumbreras y en 2009 organizó el que puede haya sido el mejor Campeonato de España de Ciclismo Adaptado, celebrado. Ciclismo adaptado se encuentra hoy integrado de pleno derecho en las federaciones de deporte adaptado y en la federación murciana de ciclismo, donde Joaquín López preside el comité de ciclismo adaptado.

¿Con qué tipos de discapacidades trabajáis?

Hoy nuestro grupo está formado tanto por personas con discapacidad física, visual o de parálisis cerebral, también lo componen personas que no tienen discapacidad que acompañan y colaboran. Se establecen las categorías que demanda la Unión Ciclistas Internacional (UCI), las cuales varían según el nivel de discapacidad del deportista, y según el tipo de bici adaptada que se utiliza, existen los hand-bike, triciclos, bicicletas dos ruedas y tándem.

¿Qué tipo de actividades organizáis para personas discapacitadas?

Nos centramos en dos programas deportivos, deporte de competición, para deportista elite, engloba la preparación y planificación deportiva para pruebas regionales, nacionales e internacionales. Y deporte escuela, esta sección es ofrecer actividades físico-deportivas adaptadas, destinadas a ocio y tiempo libre, donde damos la posibilidad de conoces el mundo del ciclismo y la movilidad que este ofrece.
Murcia es pionera en la organización de actividades, como os comentaba en 2009 se organizó el Cto de España en Puerto Lumbreras, Campeonato Regional en Murcia, Criterium Paralímpico, Trofeo de Navidad Puerto Lumbreras, así como asistir a pruebas por todo el territorio nacional como en Bilbao, Vall d’Uixó, Madrid y Barcelona.

¿Qué actividades realizáis para daros a conocer?

Nos promocionamos sobre todo teniendo presencia en eventos deportivos y exhibiciones, dando charlas en asociaciones y centros educativos, con la repercusión que nos dan los triunfos, y con el trabajo que ha realizado Luís Miguel en la renovada página Web www.ciclismoadaptado.es que desde abril de este año a obtenido mas de 20,000 visitas, el sitio oficial de Ciclismo Adatado Región de Murcia, con gran acogida en otros medios, cualquier noticia que realizamos intentamos difundirla a todos los medios para que sepan que estamos trabajando duro para promocionar nuestra actividad y el deporte adaptado, para nosotros llega a ser un reto dar a conocer lo que hacemos, aunque al principio podemos generar cierto recelo rápidamente se transforma en admiración.

¿Tenéis vinculación con algunas otras asociaciones ciclistas? ¿Y que relacionen deporte y discapacidad?

Tenemos relación con varias asociaciones deportivas tanto de la región como de fuera que realizan deporte adaptado, natación, bádminton, atletismo, etc., pero nuestra vinculación está en las federaciones de deporte adaptado y federación de ciclismo tanto regional como nacional, y contamos con la ayuda de varios club de ciclismo con los que colaboramos, mas la colaboración de la Dirección General de Deportes de la Región de Murcia, y la firma comercial H2a Consulting Group que patrocina al equipo elite.

Entre vuestras competiciones o actividades de ocio ¿Habéis o tenéis previsto visitar las Islas Baleares?

Pues estaríamos encantados pero en este momento nuestro presupuesto es muy limitado y tenemos que ajustarlo para cubrir el calendario de ciclismo adaptado, conocemos las Islas Baleares y la tradición que tiene tanto de ciclismo en carretera como en pista, también tenemos contacto con deportistas como Óscar Campinho, ciclista parapléjico de Menorca.

Muchas gracias.

Gracias a vosotros por la entrevista.

Article subvencionat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat

Sabem que després de patir un cop, els cascs han de reemplaçar-se. A vegades però, tenim un casc guardat des de fa anys que no sabem quin estat està, encara que aparentment no presenti desperfectes. I no volem llançar-lo si no fa falta!

Per solucionar-ho, el Fraunhofer Institute for Mechanics of Materials IWM de Freiburg amb cooperació amb el Fraunhofer Institute for Environmental, Safety and Energy Technology UMSICHT de Oberhausen, han creat un nou casc que desprèn olor al trencar-se. Està elaborat amb microcapsules que contenen olis olorosos. Al patir un cop, les microcápsules es trenquen i alliberen els olis, desprenent una olor característica. Així no tenim cap dubte.

Per a mes informació (en anglès) clicau l’enllaç