PalmaEnBici

Francisco Hila, nou regidor de Mobilitat ha concedit una entrevista a Diario de Mallorca, en la qual, explica la importància de la seguretat vial.

Quina importància té fer servir complements de seguretat vial per anar en bici?

És molt important que els ciclistes facin servir complements de seguretat vial a l’hora d ‘anar amb bicicletes perquè és la millor manera per prevenir accidentes. També permet fer els desplaçaments amb seguretat.

Creu que la gent està conscienciada de l’ús d’aquests complements quan va en bici igual que ho fa si va en moto?

M’agradaria recordar que fa uns anys els motoristes no utilitzaven casc en el seus desplaçaments. Les campanyes de sensibilització i la posterior sanció van canviar aquesta dinàmica i van permetre reduir significament les conseqüències d’una caiguda. Per això creiem que és necessari conscienciar al ciclista de la necessitat d’utilitzar aquests complement, que els permetrà circular d’una forma més segura i minimitzar els efectes d’un accident.

La normativa municipal actual estableix l’obligatorietat  del casco tant per a adults com a nins? En què casos és obligatori?

La Llei de Tràfic marca que no és obligatòria la utilització del casc en vies urbanes, és a dir, dintre de la ciutat. Si és obligatori el seu ús fora en vies interurbanes. Malgrat això, l’Ajuntament si recomana que els ciclistes facin ús del casc per millorar la seva seguretat.

És obligatori l’ús dels altres elements de seguretat vial com el collar reflectant de nins, la bomba de reparació, la llum davantera i la llum trasera?

Per poder circular amb bicicletes, com marca el reglament general de vehicles, s’Ha de disposar d’un sistema adequat de frenat i d’un timbre. A més, per poder circular de vespre, per túnels o en condicions meteorològiques o ambientals que disminueixen sensiblement la visibilitat, també són obligatòries les llums de posició davanters i del darrera i el catadiòptric posterior. No són obligatoris els catadiòptrics en els radis de les rodes i els pedals.

La legislació estableix la possibilitat de posar multes o altra sanció per no usar el casc i els altres complements.

 No portar aquells elements que el reglament general de vehicles marca com a obligatoris implica una sanció. És a dir, la Policia Local pot sancionar a un ciclista que no duu la llum de posició davantera perquè és obligatori. En canvi, pel que fa al casc, dintre de la ciutat no és obligatori, malgrat l’Ajuntament recomana el seu ús.

Té previst l’ajuntament incloure canvis a la normativa per promoure el seu ús?

En aquests moments l’Ajuntament de Palma està redactant una nova ordenança que definirà les obligacions dels ciclistes i els vianants. Aquesta nova ordenança inclourà aspectes relacionats amb la seguretat vial.

L’ajuntament posarà en marxa iniciatives per a la promoció de la seguretat amb bici?

El fet d’elaborar una nova ordenança ja implica el interès de l’Ajuntament de Palma en promoure la circulació en bici en condicions de seguretat. Al llarg d’aquest any es farà feina en la consolidació dels carrils bici i en explicar als ciutadans i ciutadanes de Palma de com s’ha de circular per ells i per la resta de la ciutat.

Què en troba de la promoció del Kit de seguretat llançada des de Diario de Mallorca i de la que en són patrocinadors Ajuntament, Govern i la Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears? Afavorirà que més gent es desplaci per Palma en bici?

Es tracta d’una bona iniciativa per potenciar l’ús de la bicicleta en condicions de seguretat. És molt important que els ciclistes utilitzin l’equipament adequat per poder desplaçar-se per Palma de forma segura i, d’aquesta forma, evitar accidentes. Així, els desplaçaments amb bicicleta, que ja estan creixent i seguiran creixent dia a dia, es realitzaran de forma segura.

El proper 20 de gener Diario de Mallorca participarà a la Diada Ciclista per fer promoció d’aquests complements. De quina manera ajudarà a conscienciar als participants de la necessitat de fer ús d’aquests complements?

És molt important conscienciar tant a joves com a adults de la necessitat de circular amb bicicleta amb els complements necessaris que permetin garantir la seva seguretat. Així, s’eviten possibles accidents i es protegeix tant al ciclista com a la resta de ciutadans i ciutadanes que circulen amb un altre mitjà de transport, ja sigui a peu, amb cotxe o amb transport públic. Darrerament s’estan realitzant una gran quantitat d’accions i treballant força per caminar cap a una Palma més sostenible com es va poder demostrar amb la gran quantitat d’actes de la Setmana Europea de la Mobilitat.

Creu que la ciutadania s’està conscienciat de que tothom ha de donar una mà?

La societat està cada cop més preocupada pel medi ambient, com ho demostra la gran afluència de ciutadans i ciutadanes que participen de les iniciatives que impulsa l’Ajuntament de Palma. Aquest consistori està treballant per aconseguir un nou model de ciutat, que passa per un nou model de mobilitat que inclou diferents actuacions. No és sostenible mediambientalment que a Palma hi haguí un milió de desplaçaments diaris en vehicle privat ni que sigui la ciutat espanyola amb un percentatge major de cotxes per habitant. D’aquí l’esforç que estem dedicant a la millora del transport públic, a la creació d’una xarxa de carrils bicis, a la creació d’eixos cívics, a la posada en marxa d’aparcaments dissuasoris, entre d’altres iniciatives, perquè els ciutadans i ciutadanes tinguin més opcions a l’hora d’escollir com moure’s per Palma i puguem reduir entre tots el número de desplaçaments diaris en vehicle privat.

Fa relativament poc que es va dur a terme l’ampliació del carril bici del Parc de Sa Riera al Passeig Marítim, estan previstes més ampliacions o la creació de noves rutes per facilitar la circulació en aquest mitja de transport?

Durant 2009 es van construir cinc carrils bici gràcies al Fons Estatal d’Inversió Local, més conegut com Pla E. Amb aquest cinc carrils bici, s’ha incrementat la xarxa en 8,5 quilòmetres, permetent arribar als 42 quilòmetres. A més, també s’han posat en funcionament la ronda de Balmes i el del Parc de sa Riera. Aquest 2010 el destinarem a consolidar i potenciar la xarxa de carrils bici i estudiarem la possibilitat d’ampliar-la. A finals d’any, esperem que ja hagi entrat en funcionament la bicicleta pública, que permetrà fomentar l’ús de la bicicleta.

Actuacions com l’ampliació del carril bici o En bici per Palma han permès que darrerament es vegi més gent amb bici per Ciutat, però així i tot, encara en resulten pocs front al gran nombre de cotxes. Creu que és un problema d’inseguretat per part els usuaris?

Amb la creació d’una xarxa de carrils bici estem donant al ciclista no només la possibilitat que pugui moure’s per la seva ciutat en bicicleta, sinó que ho pugui fer en condicions de seguretat. La xarxa és una novetat a Ciutat i com totes les novetats requereix temps. La gent ha de conèixer que existeix aquesta nova opció a Palma.

La promoció està adreçada a tots els públics, inclosos nins. En el seus cas, hauríem de parlar ja d’una educació sostenible?

És important que els més joves rebin una educació que tingui en compte la importància de viure en una societat més sostenible. Els nins i nines d’avui han de créixer conscienciats de la necessitat de respectar el medi ambient i, per tant, de la necessitat d’utilitzar formes de transport més ecològiques.

Entrada publicada per pedalejant

Joaquín Rodríguez. Concejal dimisionario de movilidad del ayuntamiento de Palma

“Se ha demostrado que con el carril bici los coches circulan igual, sin colapsos ni retenciones y con más fluidez”

JOSEP CAPÓ. PALMA. A Joaquín Rodríguez le ha ganado el corazón. Tras dos infartos, tres by pass, dos tratamientos de desfibrilación y la colocación de un nuevo stent, ha tirado la toalla y ha decidido dimitir de sus cargos como concejal de Movilidad en Cort, presidente de la EMT y de la SMAP.

–¿Volvería a implantar el carril bici en las Avenidas?
–Sin duda. Su implantación está siendo positiva. Hemos demostrado que las Avenidas no han notado para nada la merma de superficie para el coche. Es verdad que con el Plan E, en seis meses hemos ejecutado los ocho carriles para bicicletas que teníamos previsto hacer en dos años y medio, lo que en un momento determinado ha podido suponer un problema.

–¿Y para cuándo el servicio de bicicleta pública?
–Estaba previsto solapar la progresiva implantación de los carriles con el servicio de bicicleta pública, lo que no ha sido posible, aunque todo está preparado para que el nuevo servicio pueda estar en funcionamiento a finales del próximo año. Si el servicio de bicicletas estuviera ya funcionando, sin duda el cambio que ha supuesto la implantación de los carriles bici hubiera sido más visible para los ciudadanos. Con la bicicleta pública se cerrará el ciclo de la movilidad alternativa.

–¿Qué pasará cuando los dos carriles por los que ahora circulan los coches se ocupen por el tranvía?
–En realidad la implantación del carril bici es una prueba para el tranvía, puesto que, con el tranvía, al final quedarán dos carriles para los coches como ahora, aunque es verdad que se deberá buscar una alternativa al carril bici. Yo he leído que iba a haber un colapso y caos total. Resultó que no ha habido nada de eso. Y ahora, con el paso del tiempo, resulta que esta dirección de las Avenidas están con el mismo tráfico, sin colapsos ni retenciones y con una circulación yo diría que muy fluida, más que anteriormente. Además, hemos conseguido convertir el pseudocarril bus, impracticable anteriormente, en una vía que se puede utilizar con fluidez por parte de taxis y autobuses. Sin duda ahora los autobuses y taxis circulan como no lo han hecho nunca en las Avenidas.

–¿Si hubiera previsto las críticas que ha generado se habría repensado el carril de las Avenidas que, además, no contemplaba el Plan de Movilidad?
–No es exacto que no estuviera en el Plan de Movilidad, porque éste preveía una corona en la que convergieran los demás ejes viarios para bicicletas. Lo más lógico es que discurriera por las Avenidas. Además, cabe recordar que un 30% de su trazado no circula por esta vía, puesto que se introduce por la calle Sindicato y discurre por segunda línea. Los técnicos han estudiado una alternativa a la plaza de España, que se introduce por Marie Curie y la calle Sant Miquel y evitaría las retenciones que se producen ahora por el giro a la derecha para acceder al Olivar.

–¿Cómo le hubiera gustado dejar la EMT?
–La dejaré a una semana de estrenar doce nuevos autobuses de gas natural. Creo que en dos años, cuando finalice el contrato con Atitsa, podremos ir reemplazando los vehículos por otros propulsados a gas natural.

–¿Cuántos autobuses más se necesitan para dar un buen servicio?
–Pienso que con la actual flota, incluyendo los doce que faltan, es suficiente. En estos dos años hemos incorporado 40 vehículos nuevos, más dos microbuses para las zonas de difícil acceso, otros once que se cambiaron hace un año por los híbridos que no dieron resultado y los doce que faltan. En total, se habrán incorporado 54 autobuses nuevos y hemos sustituido once. También hemos estudiado la posibilidad de incorporar autobuses eléctricos.

–¿Para tener un buen transporte público es suficiente abrir nuevas líneas de bus?
–No, pero las que había eran insuficientes. Hemos abierto cinco nuevas después de los estudios correspondientes y se está demostrando que están consiguiendo un número de pasajeros importante. Reivindico la necesidad de los estudios previos porque, entre otras cosas, le recuerdo que el metro a la UIB se hizo sin ellos y las líneas de la EMT aún transportan más pasajeros al campus que esta infraestructura.

–¿Para qué el tranvía en Palma?
–No es ningún capricho. Está demostrado que el autobús es insuficiente cuando las ciudades alcanzan un determinado número de habitantes y es más eficiente el tranvía. Nosotros estamos en este punto.

Font

Doncs sembla que encara tindrem que esperar una mica per poder gaudir del servei de préstec de bicicletes. Aquest servei és bàsic per donar un gran impuls a la mobilitat sostenible, i ara que ja tenim un mínim de xarxa, doncs no es pot perdre temps.

El tema d’eliminar part del traçat d’avingudes em preocupa. És veritat que a la plaça d’Espanya és una mica caòtic, sobretot perquè el nombre de vianants que hi circulen i esperen els busos és elevada, i no es veu clar qui té preferència quan el carril bici circula pintat a sobre de la plaça fins llavors per els transeünts. La sol·lució que proposen per Marie Curie i Sant Miquel també pot ser problemàtica.
Al meu parer, l’errada fou fer un aparcament soterrat a la plaça del Mercat de l’Olivar sense tenir en compte la peatonalització de la plaça d’Espanya, de manera que els cotxes han de passar per sobre d’un espai que tindria que ser quasi o totalment peatonal.

Potser un reordenament del trànsit, i un canvi en el sistema d’entrada a l’aparcament seria una sol·lució. Una altre proposta, que desconec si és tècnicament possible, seria la utilització de l’antic túnel ferroviari per al trànsit de els vehícles entrants o sortints (imagino que és massa estret per que pugui ser usat en ambdues dirreccions alhora). Així doncs es podria dedicar la plaça d’Espanya als vianants en exclusiva, i utilitzar els carres actuals com a sortida.

Entrada publicada per pamboli

JOAN RIERA
RIERA.DIARIODEMALLORCA@EPI.ES Palma se apasiona con debates ciudadanos que en otras latitudes están superados desde hace años. Por ejemplo, llevamos meses discutiendo sobre los carriles bici que se extienden por la ciudad. Sus detractores arremeten contra la supresión de espacio para los coches en las avenidas. Advierten que no se utilizarán en verano porque hace demasiado calor, y en invierno tampoco por todo lo contrario. El escaso número de aficionados a darle a los pedales es otro argumento irrebatible de quienes rechazan que se les dedique un metro de asfalto en exclusiva.
Una breve visita a Estocolmo avergonzaría a cualquier opositor. La capital sueca tiene una población de unos 830.000 habitantes, que duplica a la de Palma. Sin embargo, desde hace años ha reservado 760 kilómetros de sus vías para el uso exclusivo de las bicicletas. Palma acabará esta legislatura con unos modestos 40 kilómetros.
Resulta absurdo comparar el benigno clima mallorquín con los siete grados bajo cero habituales en el invierno, convenientemente regados con veinte centímetros de nieve, o con los más de 30 de los meses de verano.
La explicación a dos situaciones tan contrapuestas se puede descubrir en un curioso referéndum. Los habitantes de Estocolmo votaron en septiembre de 2006 a favor de limitar el acceso de los vehículos privados a la capital para evitar la congestión y reducir los niveles de contaminación. Algo parecido a lo que hizo Londres, pero por votación popular. Por cierto, que desde que resulta carísimo acceder al centro en los coches particulares se ha duplicado el número de usuarios de la bicicleta.
¿Se imaginan un plebiscito semejante en Palma? Pueden imaginárselo, pero saben que el resultado sería el contrario. Aquí aún creemos que la calidad de vida consiste en aparcar el coche ante la iglesia en la que se oficia el funeral, el bautismo o la boda. O delante de la discoteca de moda. En Palma sostenemos que mejorar el nivel de vida pasa por aguantar cuarenta minutos rodeados de malos humos antes que caminar un cuarto de hora o pedalear cinco minutos. Se obtiene mayor placer de dar vueltas durante un cuarto de hora en busca de aparcamiento, que del mismo tiempo dedicado a leer un buen libro en el autobús.
Nuestro concepto de calidad de vida anda veinte años por detrás del de los países más avanzados de Europa.

Font
Entrada publicada per Administrador, amb permís de l’autor