Carta europea dels drets dels vianants
> I. Els vianants tenen dret a viure en un ambient sa i gaudir lliurement de l’espai públic en les condicions de seguretat adequades per a la seva salut física i psicològica.
> II. Els vianants tenen dret a viure en centres urbans o rurals organitzats a escala humana i no de l’automòbil, i a disposar d’infraestructures a les quals es pugui accedir fàcilment a peu o en bicicleta.
> III. Els infants, la gent gran i les persones discapacitades tenen dret que la ciutat constitueixi un lloc de socialització i no d’empitjorament de la seva situació de feblesa.
> IV. Les persones discapacitades tenen dret que es prenguin mesures específiques que els permetin tota la mobilitat possible, com ara la supressió de les barreres arquitectòniques i el condicionament dels mitjans públics de transport.
> V. Els vianants tenen dret a la reserva de zones urbanes tan àmplies com sigui posible que no siguin meres illes per a vianants, sinó que s’insereixin de manera coherent en l’organització general de la ciutat.
> VI. Els vianants tenen dret particularment:
> Al respecte de les normes relatives a emissions químiques i acústiques dels vehicles de motor considerades científicament com a suportables.
> A la implantació generalitzada, en el transport públic, de vehicles que no siguin font de contaminació atmosfèrica o acústica.
> A la creació de pulmons verds, fins i tot mitjançant obres de repoblació forestal urbana.
> A la limitació de la velocitat mitjançant una reforma estructural dels carrers, creuers (per exemple amb ajuda d’illetes), de manera que els automobilistes rectifiquin la velocitat i es garanteixi el trànsit de vianants i bicicletes.
> A la prohibició de la difusió de missatges publicitaris que fomentin l’ús erroni i perillós de l’automòbil. o A sistemes eficaços de senyalització concebuts també per a les persones que estiguin privades del sentit de la vista.
> A mesures específiques que permetin aturar-se i accedir a recórrer carrers i voravies (per exemple, pavimentació que no llenegui, rampes que permetin superar el desnivell amb el ras del carrers, mesures especials durant l’execució de treballs de construcció, protecció contra el trànsit automobilístic mitjançant elements urbans, creació de punts d’aturada i descans, i passos subterranis i ponts que facilitin el creuament).
> A la introducció d’un sistema de responsabilitat objectiva o de risc, de manera que aquell que sigui responsable de provocar un risc n’assumeixi les conseqüències financeres (com ara a França des de 1985).
> VII. Els vianants tenen dret a una mobilitat completa i lliure que es pugui efectuar mitjançant l’ús integrat dels mitjans de transport. Particularment tenen dret:
> A un servei de transport públic articulat i degudament equipat per respondre a les exigències de tota la ciutadania, tant si són persones discapacitades com si no ho són.
> A la implantació de carrils per a bicicletes en tot el centre urbà.
> A la disposició d’àrees d’aparcament que no incideixin en la mobilitat dels vianants i en la possibilitat de gaudir dels valors arquitectònics.
> VIII. Tot estat ha de procurar que el públic rebi tota la informació necessària sobre els drets dels vianants a través dels canals adequats i a partir dels primers nivells d’ensenyament escolar.
