La veu dels empresaris de la bicicleta

     
Al llarg del passat mes d’octubre hem realitzat una sèrie d’entrevistes amb els empresaris del sector de la bicicleta, per tal de recollir la seva opinió i experiència i compartir-la amb els lectors de PalmaEnBici, escrivint aquesta nova entrada al bloc.

Hem triat tres negocis especialitzats en segments diferents del mercat: una petita botiga de reparació de bicis (Milenium Bikes), una tenda de venda de bicis de gamma mitjana i alta (Sprint Bikes) i una empresa de lloguer de bicicletes (Palma on Bike).

    
De la idea a l’acció

Si una cosa caracteritza als tres entrevistats, és la seva afició a la bicicleta des d’abans d’iniciar els seus negocis. “Des de la infància sempre m’han agradat les bicicletes”, ens comenta en Milen (Milenium Bikes), d’origen búlgar i resident a Mallorca des de fa cinc anys.

milenium“Vaig començar fent feina de cambrer. Però com necessitava guanyar més diners, vàrem decidir comprar bicis velles i reparar-les a casa entre un altre company búlgar i jo. Tenia poca experiència amb la reparació i manteniment de bicicletes, però ell em va ensenyar moltes coses”, recorda amb certa nostàlgia.

“Un dia vaig veure que es llogava aquest local -que abans era de Palma on Bike-, i com estava cansat de treballar de cambrer, doncs vaig decidir provar sort. I ja duc 14 mesos funcionant!”.

         
Per la seva banda, n’Alfonso (Palma on Bike) va iniciar el negoci en detectar que hi havia un important nínxol de mercat sense aprofitar. “Quan varem començar, no existia ningú més que llogués bicicletes a Palma. Després, evidentment, ha aparegut moltíssima competència”.

PoBD’això ja fa vuit anys, i tot i la dura competència al sector del lloguer de la bici, han anat ampliant locals, botigues i serveis. “Ens titllaven de bojos, però ara és un negoci en expansió”, ens comenta n’Alfonso amb orgull. De fet, anant cap a la seva botiga, ens varem topar amb un grup de turistes que feien una ruta guiada en bici per Ciutat -un dels nous serveis que ofereix Palma on Bike, amb gran èxit-.

    
Un començament ben diferent el podem trobar al cas d’en Todor (Sprint Bikes), que es dedicava a la importació de bicicletes des de Bulgària. “Ens agradava la idea de tenir una tenda i mira, aquí hi som!”. De fet, ara en tenen dues: una a Palma i l’altra a Santa Maria.

logo_gimp_oleo

    
La crisi econòmica

Aquest estiu varem publicar a PalmaEnBici un article explicant el paper de la cultura de l’automòbil com a una de les principals causes de l’actual crisi econòmica, i la necessitat d’una important reforma estructural en matèria de mobilitat per sortir-ne d’ella.

Com no podia ser d’una altra manera, hem preguntat als nostres empresaris sobre l’impacte de la crisi als seus negocis. I la resposta és molt desigual entre ells.

Per un costat, en Milen aprofita la seva especialització en la reparació i venda de bicicletes velles, que li genera una clientela de ciclistes urbans que cerquen preus molt competitius. “La crisi està augmentant el nombre d’usuaris”, ens explica. “Ara n’hi ha molts més ciclistes que quan vaig arribar a Palma! Moltíssims més!”.

 N’Alfonso està patint la crisi del turisme, que ha obligat a baixar molt els preus donat que la despesa en oferta complementària per part dels estrangers s’ha reduït substancialment. “S’ha notat moltíssim, en part també per l’aparició de més competència”. En particular, es queixa de l’oferta de bicicletes als paquets de ‘tot inclos’ als hotels.

Al cas d’en Todor, l’impacte de la crisi ha produït una reducció del nivell de vendes. “S’ha notat, sí, s’ha notat molt…” ens diu al temps que sospira. Amb la crisi, els ciclistes retallen pressupost comprant bicicletes de segona ma, o allargant la vida de les bicis velles.

    
nooilTots tres coincideixen en veure a la bici com un element important per sortir de la crisi econòmica. El més entusiasta amb diferència, en Milen: “Es clar que la bici és una solució a la crisi! De fet, ja l’està solucionant: gràcies a ella estalviam temps, diners i milloram la nostra salut!”.

 “Amb el preu actual del combustible, i el cost de la vida en general, es molt més fàcil anar en bicicleta”, destaca n’Alfonso. “Els que l’utilitzam habitualment en som plenament conscients de que anar en bicicleta només son avantatges: aparcament, contaminació, economia… quan s’arregli el tema dels robatoris, això serà ‘la leche’!”.

En Todor comença dubtant, però ràpidament ho veu clar: “És el mitjà de transport més econòmic que existeix. Es fa la inversió en una bicicleta, i després pedalar es gratis. Molta gent es compra una per no haver d’agafar el cotxe o la moto. Es una forma de reduir despeses”.

    
Les polítiques de mobilitat

Com a empresaris del sector, els nostres entrevistats mostren un gran interès per les polítiques de mobilitat duites a terme als darrers anys. Un major ús de la bicicleta els hi suposa una major facturació. “Al nostre negoci utilitzam els carrils bici a diari”, comenta n’Alfonso, recordant la seva ubicació estratègica al Passeig Marítim.

“La gent amb els carrils bici s’anima més”, diu en Todor. “Encara no ho he notat a les vendes, però també s’ha de dir que hi ha un gran mercat de bicicletes de segona ma”.

També hi ha crítiques, sobre tot a la destrucció del carril bici d’Avingudes. “S’han de posar més carrils bici, i no treure’ls!” exclama en Milen. “El nou carril que han fet pel bell mig de la Plaça d’Espanya es absurd, una tonteria inútil”.

   
Preguntam sobre la seva opinió respecte al servei de lloguer públic de bicicletes BiciPalma, donat que a moltes ciutats els empresaris de la bicicleta s’hi oposaven perquè en veien una competència deslleial. Al nostre cas, l’opinió és més aviat positiva:

“Es un altre concepte, que no te res a veure amb el nostre negoci”, explica en Todor. “Ajuda, perquè crea cultura de mobilitat en bicicleta. A curt termini potser perdem alguns clients -si la gent no utilitza la bicicleta pròpia, no necessita reparacions-. Però no m’importa. Quanta més gent circuli en bicicleta, millor!”, continua Milen.

Qui es mostra més dubitatiu és, lògicament, n’Alfonso: “Com ho estan fent fins ara, crec que incentiva. Però si es fa realitat el que es llegeix a la premsa, i s’exten el servei per a tothom -especialment si això inclou als turistes- evidentment seria competència deslleial. Si es només per al resident, i per a un ús molt específic de mobilitat urbana, doncs crec que incentiva”.

  
També hi ha un gran consens a l’hora de reclamar una reducció del trànsit motoritzat, especialment als carrers propers als seus negocis.

“S’haurien de treure els cotxes del centre, començant pel carrer que passa just per aquí davant”, diu en Milen en referència al carrer Galera, que uneix la Plaça Cort amb la Porta de Sant Antoni. “No tenim ni vorera, té l’entrada a un aparcament, i una parada de bus. Qualsevol dia mataran algú!”.

N’Alfonso mostra gran esperança en una remodelació del Passeig Marítim. “Seria fantàstic. Fa anys hi havia diversos projectes. Amb menys cotxes s’arreglaria tot”.

“Que circulin menys cotxes a les zones del centre urbà és una idea que sempre m’ha agradat. Però ara per ara, és impossible” es lamenta en Todor, amb un cert pessimisme cap a la classe política.

     
Suport públic

Més enllà de les polítiques de mobilitat, hi ha gran quantitat de mesures que podrien prendre les administracions públiques en defensa de la bicicleta i dels negocis del sector. En aquest sentit es destaca molt especialment la necessitat d’un pla d’acció contra els robatoris.

“Han de fer qualque cosa, la gent està fins als nassos de tant de robatori. Molta gent vol tenir una bicicleta bona, però no la compren perquè sempre les acaben robant”, comenta Milen. “Després es compren una de segona ma, que sigui assequible, i no compren les que venem nosaltres”, afegeix Todor.

En viure al casc antic de Palma, Milen n’està especialment sensibilitzat amb aquest tema. “Molta gent del centre té un problema amb el tamany de les escales del seu habitatge, que son massa petites per pujar i baixar bicicletes, i les han de deixar al carrer”. Continua destacant que “hi ha una llei que diu que si es roba una cosa per valor inferior als 400 €, no és delicte sinó només una falta. Com a molt passen una nit a la garjola, i al dia següent els amollen. La multa, evidentment, no la paguen”.

foto_cat42353Per altra banda, n’Alfonso opina que “totes les ajudes i promoció son benvingudes. A Mallorca hem de potenciar el cicloturisme, perquè aquest ve en temporada baixa i ajuda a desestacionalitzar. S’han de fer més rutes cicloturístiques, i georreferenciar-les. Des del Govern ja ens han comunicat que s’està treballant en això”.

També critica la competència deslleial dels hotels. “A través del Govern Balear i la Conselleria estan oferint bicicletes gratis que després lloga l’hoteler”.

   
Perspectives de futur

Volem acabar l’entrevista preguntant per les expectatives de creixement que tenen els empresaris del sector. Una vegada més, hi ha unanimitat. “Això acaba de començar! Seran necessàries moltes més tendes de bicis”, comenta Milen.

N’Alfonso afegeix: “Hi haurà una mica d’expansió, perquè realment aquí hem començat de zero. Com ja t’he dit, fa vuit anys no hi havia ningú que llogués bicis a Palma. Això seria impensable a la resta d’Europa! Continuarem creixent, però òbviament arribarem a un límit”.

Per la seva banda, Todor és pessimista a curt termini. “Haurà de passar temps… no només per superar la crisi econòmica, sinó també perquè la gent en prengui consciència: la ideologia encara és una mica conservadora al respecte. La filosofia d’aquí no es la mateixa que la d’Alemanya o la dels països nòrdics, però sí que crec que la gent utilitzarà cada vegada més la bicicleta. Confio en que continuarà augmentant el nombre d’usuaris de la bicicleta, i que això servirà per mantindre el meu negoci”.

     
A la feina, en cotxe o en bici?

Milen - “Caminant! Visc a l’altre extrem de la via Sindicat, i només son cinc minuts. Per altres desplaçaments si que agaf sempre la bici, encara que plogui: me pos un impermeable i ja està”.

Alfonso - “Sempre que puc, vinc en bicicleta -hi ha 10 minuts des de ca meva-. Però amb el servei de bicicletes a domicili, de vegades he de fer servir la furgoneta”.

Todor - “En bici, i caminant, perquè visc molt aprop. Tot i que de vegades he de fer servir el cotxe per qüestions de negocis”.

    
 Moltes gràcies a tots tres, i sort amb les vostres empreses!

Posted novembre 29th, 2011 by Stefan Nolte and filed in General

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.