PalmaEnBici

Hola amics i amigues! Estau avorrits i no sabeu com passar el temps? Doncs ja torna una nova edició del concurs Ingeniero chapucero, que l’any passat guanyà el “traçat interior” del batle Isern -presunta alternativa al carril bici d’Avingudes-.

Aquest pic presentarem un candidat que entra amb força al rànquing de xapusses a les Illes: el carril bici que ha construit el Consell de Mallorca a la carretera de Sóller, amb finançament del Ministeri de Ciment, que pretenia enllaçar la senda ciclable del carrer de Passatemps (Son Sardina) amb Palma. I dic “pretenia”, perquè l’objectiu no s’ha aconseguit: 9 punts negres posen en qüestió la utilitat d’aquesta nova infraestructura i el destí de centenars de milers d’euros. FAIL monumental, que mantindrà a molts de ciclistes a la calçada per evitar problemes.

Tot comença a la legislatura 2003-2007, quan el PP decidí començar un rentat de cara per la seva política d’infraestructures faraòniques -autopistes, principalment-, i es projecta una primera ampliació de la xarxa de carrils bici als llocs on s’estan executant grans transformacions urbanes -la falca verda (C/ Jesús) i el parc de les estacions (C/ Jacint Verdaguer)-.

En resposta a la fortíssima oposició ciutadana que generava el projecte de Segon Cinturó al barri de Son Sardina, decidíren expropiar terrenys rústics per construir una senda ciclable paral·lela al carrer de Passatemps. “Així podreu anar en bici fins Palma, ja que sou tan sostenibles”, ens contaven. Però aquesta senda només arribava fins la rotonda de Son Castelló, entre el Camí dels Reis i la Carretera de Sóller: el kilòmetre de distància que faltava fins creuar la Via Cintura era una autèntica odissea, donat que no existia un voral en condicions i els cotxes circulaven a 100 km/h.

Per corregir aquesta absurda situació, s’aprofiten els fons per millorar els accesos a Palma del Ministeri de Ciment. Dins del projecte per construir una incorporació addicional des de la Carretera de Sóller a la Via Cintura s’inclouen mesures per a la mobilitat sostenible: la construcció d’una vorera amb carril bici incorporat, que es podria fer servir per enllaçar Palma amb la senda ciclable de Passatemps.

El primer “punt negre” es troba fins i tot abans de començar a circular pel carril. Per assumptes de disputes competencials sobre l’espai de la rotonda, ens trobam amb que  la senda ciclable de Passatemps acaba poc abans d’aquesta infraestructura. Per la seva banda, el carril bici construit comença a l’altra punta.

Nam be! Justament les rotondes són el que els ciclistes volem evitar, i ho deixau sense alternativa! I el pitjor no és en sentit de baixada a Palma -que es pot fer gairebé igual que abans de la construcció del carril-, sinó en sentit de sortida.

Si en comptes de baixar des de Son Sardina ens hi dirigim a aquesta barriada, haver agafat el carril bici ens col·loca en una situació molt perillosa: arribam al final del carril i la “continuitat natural” per la calçada s’estavella amb un trànsit de cotxes en sentit contrari, i la impossibilitat d’incorporar-se a la rotonda de forma normal.

No senyors! El ciclista s’ha de baixar forçosament de la bici, ja que fins i tot si tria anar per la vorera es troba amb que no han rebaixat es “bordillo”, i és tan estreta que no hi cap una bici. Però ni caminant anirem bé: un fanal bloqueja el camí, de forma que no poden passar còmodament ni els vianants.

Tant costa expropiar 5 m2 d’aparcament i ampliar la vorera com cal?

Un pic arribats al carril bici -que, dit sigui de passada, no arriba ni de lluny a l’ample reglamentari-, podem pedalar amb tranquilitat …uns 30 metros.

El torrent de na Bàrbara (veure foto de capcelera) sembla un obstacle insalvable per alguns, i tot i l’existència d’un espai de vorera lliure tot queda en provisional, fins que qualque dia algú hi construeixi un pont. Esper que mentres tant no me posin multes per circular per la vorera!

Sí, senyors! Ara ens hem guanyat el dret a pedalar uns altres 80 m, just fins arribar a l’entrada de l’Institut de Son Pacs. Si a l’Ordenança Ciclista se’ns prohibeix circular aferrats a la façana dels edificis, per la poca visibilitat que hi tenim, el carril bici no serà menys… i el col·loquen just pegat a la paret.

Tanmateix, d’allà només hi surten un caramull d’al·lots en moto i el cotxe de qualque professor! Res massa greu si ens estavellam contra ells… a més, ja ens han advertit del risc amb una senyal de STOP! Fins que s’esborri la pintura, clar!

D’altra banda, la barana que protegeix la sortida de vianants. Supos que serà perquè sóc un ignorant de l’enginyeria moderna, però juraria que per allà no hi passen els alumnes i les bicis. Per no passar, no passen ni dues bicis al mateix temps! Quina poca imaginació que tinc…

Si als següents 40 m hi podem circular -al migdia el més normal és que s’ompli de jovenets-, arribarem a un lloc on es deixen els contenidors de fems fora d’horari escolar -per tal de que el camió de la TIRME s’ho pugui endur tot-. Reees, tothom sap que els fems es poden llençar des de l’aire, volant, i que per tant no cal deixar-hi un espai de seguretat. A més, hi ha un altre STOP per advertir-ho! Ens hi hem d’aturar encara que no passi “ni cristo”.

 

Molt be, al·lots! Primera pantalla del Super-Mario-Ciclista superada!

Continuem, doncs, en direcció a Palma… ben despistadets, de manera que en arribar a l’entrada de la finca de Son Pacs (Fundació Illes Balears) ens peguem un bon pinyasso per una rampa amb pendent inesperadament alta. Això et passa per circular tan aferrat a la dreta! Ah, que jo t’havia posat el carril allà… pues… esto…

No baixis la guàrdia, amic meu! Potser els 200 m sense obstacles ajuden a relaxar-se, però com hem apurat l’espai i vas aferrat a la dreta ni veus, ni et veuen! I hi ha un camí entre Son Pacs i la presó que no coneix massa gent, però d’on surten els morros dels cotxes de tant en tant! Què et pensaves, que els STOPs són un capritxo? Idò no! Tura es carro, mariconarro! Que per la dreta peguen fort…

Ara ja sí! Camí lliure d’obstacles! Uns magnífics 400 m de pista on només els vianants es troben amb problemes ocasionals!  Tot preparat per una traca final que pot fer història!

A rotondalàndia som experts en trobar solucions rodones per als cotxes. Si pel camí ens enduim per davant qualque bici o qualque vianant, no és important mentre les comissions anem cobrant! Fer un pas zebra a la sortida d’una rotonda és senyal de no esperar que l’utilitzi gaire gent. Sobre tot si aquesta sortida és una incorporació a la Via Cintura, i la rotonda té el potencial de col·lapsar el trànsit a bona part de Ciutat. Aturar-me jo? Que t’ho creus tu!

Idò sí, senyors… aquesta és la gent que ens vol donar lliçons de conducció responsable, aprovant ordenances restrictives de tot tipus que ells mateixos s’encarreguen de fer-nos incumplir.

Aquesta és la gent encarregada de gestionar els milions i milions d’euros que cada any pagam en imposts, i són els responsables de dirigir l’economia d’un país.

Jo de gran vull ser com ells, i signar projectes sense mirar massa prim!

---