Palma En Bici entrevista a Mª Luisa Gracia, Directora de Mobilitat
Palma En Bici ha entrevistat a María Luisa Gracia, directora de mobilitat de l’Ajuntament de Palma per valorar la tasca importat feta aquests quatre anys.
Ha estat una legislatura de canvi molt valent en el model de mobilitat, Palma era la segona ciutat europea amb majors índexs de motorizació, 890 cotxes per cada 1.000 habitants i això és insostenible. Palma per primera vegada al 2007 va superar els límits de contaminació de l’aire, es necessitava un canvi, no només en l’àmbit de l’ocupació sinó també en temes ambientals.
Les polítiques més rellevants han estat:
- Pàrking dissuasori a Son Fuster amb més de 1.000 places, a l’estació de Metro de Son Sardina amb més de 200, per evitar que la gent accedeixi al centre de Ciutat.
- Compra de 52 autobusos per l’EMT, ampliació i creació de noves línees amb augment de freqüències que ha comportat l’increment d’usuaris fins a 18 milions.
- Ampliació de la zona ORA, per allunyar del centre la zona de pressió, facilitar aparcament als residents i evitar que la gent de la Part Forana entri al centre, 3 de cada 4 vehicles que circulen per Avingudes cerquen aparcament
- Vehicles elèctrics amb 6 llocs de descàrrega. Per facilitar a la gent que es compri un vehicle elèctric tingui on carregar-lo, donam aparcament gratuït les dues primeres hores i la càrrega.
- El gran pilar, el més mediàtic ha estat la implantació del carril bici. Primer amb la infraestructura, ens trobarem diversos carrils com el del Passeig Marítim, la carretera de Valldemossa fins la Universitat, cap d’ells pròpiament urbà, un tram a Son Moix inconnex, i per acabar un darrer carril de 500 metres al carrer Manuel Azaña fins al Passeig Marítim. Però tot era un xarxa insuficient amb carrils totalment inconnexes i s’ha intentat dotar sentit als carrils existents, primer amb l’eix Passeig Mallorca – Miquel del Sants Oliver i eix Balmes – Pare Bartomeu Pou – Lluis Vives; després vengueren Avingudes, Salvador Dalí, Avinguda Picasso, Camí de Jesús. En total més de 15 quilòmetres, fan que Palma conti a dia d’avui amb uns 43 quilòmetres de carril bici. Comparat amb altres ciutats estam molt enrederits, Burgos en té més de 80. Evidentment aquest canvi representa un aposta valenta.
Problemàtica del Carrils Bici
Els veïnats tenen el dret en un moment donat a que llevis una plaça d’aparcament per construir un carril bici i es senten directament perjudicats, perquè pareix que les places d’aparcament del carrer són propietat d’un. Una persona es compra dos cotxes però ja vorà on els deixa i no s’atura a valorar-ho. Quan encara estam en lluites de si carril bici si, carril bici no, fa uns dies Mateu Isern a una entrevista digital a El Mundo deia que eliminaría el carril bici de les Avingudes si és batle de Palma.
El dia que se va eliminar un carril de circulació d’Avingudes no es va notar tant com la gent s’esperava, alguns mitjans de comunicació anunciaren que hauria un caos, que el dia següent acabaria el món i l’oposició el mateix dia que s’inaugurava el carril de Avinguda Picasso esperava que hi hagués embossaments. Ens va ajudar aquesta pressió mediàtica, perquè la gent ja tingués la informació que hauria un carril de circulació manco i la gent voluntàriament va triar altres opcions, no tot passa per les Avingudes i el que passa és que estam molt mal acostumats, a agafar sempre Avingudes. Finalment es va veure que no havia caos, hi ha transit però és cíclic, amb unes hores amb més transit a Avingudes sentit mar, però hi ha unes altres que en sentit contrari com hi ha carril de circulació i carril bici està embossat i per l’altra banda circulen. El problema del trànsit és senzill, tots volem anar als mateixos llocs a les mateixes hores. Existeix una llei del trànsit, els cotxes són com l’oxigen, es a dir, per un via principal d’una ciutat amb tres carrils de circulació i l’endemà en fiques quatres i el nivell de transit és el mateix, és com l’oxigen, el transit ocupa tot el que li donis. La tendència, i ja s’ha vist a altres ciutats, és que per controlar el trànsit la solució no és augmentar el nombre de carrils ni crear més víes.
Gent que abans utilitzava el tren li creen una nova via de circulació i veuen que és una millora, tenen l’accés devora casa seva i puc anar amb vehicle fins la porta de la feina. El problema és quan a ciutats com Madrid amb dos milions de persones, tots fan el mateix. Ara bé, a Madrid augmenta el fet de compartir vehicle aprofitant carrils de gran ocupació per estalviar temps ja que un recorregut per un carril convencional es fa en més d’una hora, el mateix per un de gran ocupació passa a fer-se en trenta minuts i per tant cerquen gent per completar el seu cotxe, i això és una cosa que aquí és impensable, encara que, des del Consell de Mallorca a través d”Internet posa en marxa aquesta possibilitat Comparteix Cotxe .
A altres ciutats europees ja es fan restriccions com pagar peatges al centre de la ciutat. A altres directament no és pot accedir en vehicle. I aquí encara estam escollats amb el debat “carril bici si, carril bici no” fins i tot “bus si, bus no”. Volíem dur a plenària l’adquisició de nous autobusos perquè alguns estan en mal estat, volíem fer més inversió, però com estam en minoria, el Partit Popular no ha volgut que es compressin aquests autobusos, i és una pena perquè a dia d’avui el transport públic ha de ser una de les prioritats, no només perquè pot ser una solució econòmica, sinó també per temes ambientals. Palma ha tornat a superar els nivells de contaminació que marca la Unió Europea al 2009 i 2010, i lògicament tenim un problema.
El primer dilluns, dimarts i dimecres de cada mes a través de càmeres col·locades a dos punts d’Avingudes, un a l’altura de Font i Monteros i l’altre a Enric Alzamora, gravam les imatges al llarg de tot el dia i posteriorment contam la gent que va amb bicicleta. Passats els primers sis mesos de contabilització s’estima que la mitjana és de 850 usuaris al dia, però s’ha arribat a puntes de 1.200 bicis diàries, que s’espera duplicar amb la posada en marxa la bicicleta pública.
Multifuncionalitat dels Carrils Bicis
A les zones de col·legis tenim un problema històric, existeix una certa permissibilitat durant les puntuals entrades i sortides de col·legis, traduïda en què els cotxes aparquen tan a damunt les voreres, com als passos de vianants, o en segona fila. Aquests mal hàbits han arribat també al carril bici, i no només s’ha de respectar el carril bici sinó que s’ha d’acabar amb aquest mal vici de forma homogènia que costarà molt eliminar. Evidentment no és un mal directe el fet d’estacionar malament durant cinc minuts, el mal li estem donant als nostres fills, inculcant hàbits com que al col·legi s’arriba fins la porta amb cotxe, amb preses i aparcament malament.
Actualment, l’ordenança de circulació només recull dos articles i trobam necessari aprovar una nova ordenança, però l’antiga ordenança marca que el carril bici només el poden utilitzar gent que vagi en bicicleta o patins. Una nova ordenança que reguli i expliqui més detalladament l’ús del carril bici. Malgrat estar en minoria esperam arribar a un acord amb els partits de l’oposició per aprovar el proper mes una normativa necessària amb la qual el ciutadà sabrà com actuar.
Hi va haver un moment per recordar el gran triomf del moviment ciutadà a través de les xarxes social “PP i UM acorden mantenir el carril bici“. Gracia qualifica el fet com una batalla guanyada i que tot fou gràcies a les intervencions al ple que feren canviar la decisió de Unió Mallorquina.
Bici Palma
La bicicleta pública, Bici Palma es du treballant des de fa més de dos anys, per la situació pressupostaria i la gran inversió necessària per posar-la en marxa s’ha anat endarrerint el seu funcionament. A traves del segon Pla E, es pogué fer l’adquisició de les bicicletes i el sistema, i s’ha cercat la fórmula per el manteniment. És una cosa molt complicada per el servei informàtic i encara no es pot determinar la data exacta però si tot va bé a finals de març serà una realitat.
Estam tenint complicacions pel servei informàtic, però si tot va bé, a finals de març estarà amb funcionament amb 330 bicicletes i 28 estacions, gratuites el primer any, a un perímetre similar al de la zona ORA, molt cèntric, el que passa és que no tenim tantes bicis ni estacions com ens agradaria. A partit d’aquí veurem com funciona, encara que estic convençuda que implicarà un canvi, a totes les ciutats ho ha estat. És impressionat que a l’any 2009, Barcelona tingué més abonaments el Bicing que al Barça, a més gairebé 60 ciutats espanyoles ja en tenen, totes les grans ciutats a excepció de Madrid, que va aturar el procés a la meitat sense saber els motius. Aquestes dades indiquen que hi ha una tendència cada vegada major, si ho fan tantes ciutats deu ser perquè és positiu.
Gracia va respondre a la polèmica sorgida els darrers dies sobre la col·locació de les estacions, referint-se concretament a un fotografia de l’estació del carrer Aragó publicada per Diario de Mallorca. Explica que abans en aquest punt hi havia una aturada de motos i que el perill d’agafar una bicicleta és exactament el mateix que quan s’agafava una motocicleta. Afegeix que quan un surt d’un vehicle envaeix el carril de circulació amb la porta i que és més perillós, en canvi, a les estacions de Bici Palmahi ha uns 40 centímetres entre les bicis estacionades i la circulació. Altres queixes provinents del Partit Popular, fou aprovada per el ple per tal de retirar totes les estacions del cas antic, quan altres elements mobiliaris provoquen més impacte i costen més d’eliminar com són els aparells de ventilació dels aparcaments i els contenidors de recollida selectiva.
La normativa indica que els ciclistes han d’anar pel carril bici, i sinó per la calçada.
Bicifestes
La Bicifesta fou una gran iniciativa que va permetre dinamitzar Palma els matins dels diumenges. Hi ha poques ofertes a fer en família, per els nins a Ciutat els diumenges, i la Bicifesta va permetre a molta gent la possibilitat d’un diumenge al mes circular per les Avingudes en bici, patinant, passejant des d’aquella perspectiva diferent de l’avinguda sense cotxes. A més s’organitzaven tota una sèrie d’activitats per tota la família, els infants, com la bicicursa, i cada vegada venia més gent. Orientat com a procés educatiu al nou model de mobilitat. Però per la greu crisi econòmica varem entendre que havia altres prioritats i les vàrem haver de deixar, però esper recuperar-la una vegada la situació econòmica millori.
La nostra premissa és que qui vulgui utilitzar la bicicleta per ciutat que ho faci amb seguretat i els passos han estat clau: infraestructura, ordenança i bicicleta pública
Es molt importat el tema de la conscienciació com assignatura pendent per a tots: pels vianants que s’han d’acostumar a veure les bicis, per la gent que va amb bici que ha d’entendre que no val tot i que hi ha una normativa municipal, i el cotxe també s’ha d’acostumar a què li ha hagut de cedir espai a la bicicleta, espai que ha anat robat el cotxe al vianants, a espais públics i que ara s’han recuperat com és l’eix de Blanquerna.
