Consells per anar en bici per Ciutat (I)
Arriba un moment en que un es planteja anar en bici per Palma. Els motius poden ser mil, des de curiositat, passant per necessitat, per consciència, per casualitat, etc. És llavors que, com no hi ha res perfecte, no es torben en arribar els problemes. Passant per alt la posada a punt de la bicicleta, sovint oblidada a les golfes i amb les rodes desinflades, un surt el carrer. Te dues alternatives, o anar per la calçada, o anar per l’acera. Què és millor? Doncs depèn.
Depèn del trajecte, del tipus de carrer, de l’amplada de l’acera, depèn de moltes coses i cal tocar-ho amb les mans (o amb la bici) per saber com va. Però aquí un seguit de consells que he anat aprenent després d’uns anys a sobre la bici.
- Fora presses. Si un arriba tard, acostuma a pedalejar més aviat, i fins i tot a saltar-se algunes normes. Amb tot això el que aconseguim és posar la nostra seguretat en perill, i la dels altres, a part d’estressar-se. Així que a intentar partir en temps, sempre (igual que que amb qualsevol altre transport).
- Paciència. La gent encara no s’ha acostumat al transit de bicicletes. Sovint et trobes cotxes que t’ignoren, vianants caminant a sobre el carril bici o fins i tot cotxes aparcats (lamentable la foto d’abaix)
A la que fa tres vegades t’entren ganes dir-los el nom del porc, però és més recomanable prendreu amb filosofia, i si t’has de baixar de la bici, et baixes, segueixes i tornes a pujar. El temps i la cada vegada major presència de ciclistes ho aniran sol·lucionant. - Casc. El casc és important per la seguretat, i sempre més important que l’estètica, la calor o el que facin els demés. No hi ha excuses.
Autopistes per a bicicletes… a Londres
Entre les ciutats que estan al capdavant en innovació en mobilitat, des de fa uns anys que sentim a parlar força de Londres. És allà on van posar una taxa per entrar a ciutat amb vehicle privat, com a mesura efectiva per reduir l’exagerat nombre de cotxes que trobem a les zones urbanes d’avui en dia. El resultat és que cada any es va reduint més la seva presència, amb benefici de les altres formes de desplaçar-se.
Seguint amb mesures innovadores, ja s’estan construint les dues primeres autopistes ciclistes de les 12 previstes. Segons indiquen a la plana web de Transport for London, dues estaran acabades per el maig de 2010, i les deu restants a finals de 2012.
Però, com són les autopistes per a bicicletes?
- Directes i contínues: A diferència de la majoria dels carrils bici, que estan posats allà on sigui, com a transport secundari i amb traçats inadequats, les autopistes ciclistes estan dissenyades com a eixos prioritaris, amb traçats directes, i sense interrupcions
- Confortables: De paviment adequat, amplada decent i característiques pròpies de un via que convida al seu trànsit i el fa agradable
- Fàcils de trobar: Ben indicades amb senyalització adequada i informació sobre distancies i temps
- Segures: Sense corbes impossibles, amb indicacions de seguretat viaria, i amplada similar a la de un carril bus
- Radials: Uneixen barris perifèrics de 10 a fins a 20 km de distància del centre
I tot això perquè?
Doncs per què Londres s’ha proposat augmentar el nombre de gent que es desplaça en bicicleta a la feina en un 400% , a fi de tallar les emissions contaminants, i repartir de manera més equilibrada entre els diferents transports.
Podeu veure el mapa complet en pdf clicant aquí.
Personalment, crec que Londres avança cap al futur, i confio en que la societat illenca maduri ràpid, i s’adapti també ràpid a les noves tendències de la societat. Estam en camí, però en lloc d’anar sempre endarrerits, podríem ser pioners.
Entrada publicada per pamboli
