Carril bici del Passeig Marítim: la urgent necessitat d’una prolongació
Foto: M. Mielniezuk – Diario de Mallorca
El carril bici del Passeig Marítim és el més antic de la Ciutat de Palma, i segurament el que conta amb un major nombre d’usuaris. Tot i que generalment la circulació és fluïda, els caps de setmana arriben a produir-se autèntics conflictes per l’escàs espai disponible a determinats trams. Però no és aquesta l’ampliació més important que cal fer.
Avui hem conegut, a través del Diario de Mallorca, les queixes dels conductors de la Línia nº 1 de l’EMT, que amb l’arribada dels creuers es troben amb puntes de fins a 4.000 possibles usuaris en poc més de mitja hora. Impossible que hi entrin tots, dins d’un únic vehicle. I la freqüència de pas és de 15 minuts, així que podeu fer comptes.
La realitat és que al final, la major part dels creueristes acaben decidint caminar pel Passeig Marítim -envaint amb freqüència el carril bici-, i no arriben a poder visitar llocs tan emblemàtics com La Seu, ni comprar als petits comerços -que recentment es varen veure obligats a acceptar una liberalització d’horaris perquè l’Ajuntament argumentava que “cal donar serveis als creueristes”-.
Davant aquest problema, la patronal Pimeco ha demanat la instauració d’un servei gratuït que permeti traslladar als creueristes des de l’Estació Marítima fins als carrers comercials -“l’Ajuntament també ha de donar un servei de qualitat”, ens expliquen-. Però molts ciutadans hi veuen un greuge comparatiu, i en realitat hi existeixen altres alternatives de baix cost.
Una d’aquestes alternatives és precisament la prolongació el carril bici del Passeig Marítim. Actualment, aquest carril acaba al Club de Mar, a una distància d’uns 900 m de l’Estació Marítima, i els ciclistes que hi volien accedir -qui escriu aquestes línies n’és un- havien d’anar per la vorera, cosa que ara els hi podria suposar una sanció de 60 €. Els creueristes, per descomptat, ni tan sols contemplaven aquesta possibilitat, ja que la inexistència d’un carril bici i passeig en condicions també suposa la inexistència d’establiments de lloguer.
Aquest tram resulta un dels més conflictius a efectes de l’aplicació de la nova Ordenança Ciclista: té una amplada de més de 3 m, a la calçada els automòbils superen amb freqüència els 80 km/h, però també s’hi produeixen aglomeracions de creueristes de tant en tant.
El conflicte sobre aquesta vorera es genera per l’excessiu espai dedicat a l’automòbil -una línia d’aparcaments en cordó- i al Club de Mar -que ocupa 2/3 de la franja, perquè els propietaris dels vaixells de luxe hi puguin aparcar-.
La remodelació de l’espai és urgent. I en cas d’ampliar-se el servei BiciPalma als turistes -ampliació posada en dubte per les protestes dels empresaris de lloguer de bicis-, també caldria posar-hi una estació de grans dimensions. O facilitar-ne l’accés a un local a l’Estació mateixa, per posar-hi un establiment privat o semi-públic.
Ho veurem durant aquesta legislatura?
A primera vista y de manera intuitiva yo diria que esa linea 1 de EMT que va del puerto al aeropuerto deberia cubrirla un tranvia de gran capacidad. No sé si alguien habra hecho un estudio de utilidad.
Aprovecho la ocasion para comentar lo mucho que me asombra la actitud de los taxistas que ven en el transporte publico y en las bicicletas una competencia. Mi entendimiento es que las personas que usan frecuentemente bicis y/o transporte publico es muy probable que acaben por no tener coche propio y ser potenciaalmente clientes del taxi. Mientras que los propietarios de coches particulares es improbable que usen el servicio de taxi, al contrario les hacen la vida dificil al llenar las calles de un trafico intenso.
Utilitzo habitualment el carril bici del Passeig Marítim, i hi ha un tram que penso que és especialment conflictiu i perillós. És el comprés entre l’estàtua de Nuredunna i el restaurant Nassau Beach, al davant dels molins del Portitxol.
A aquest tram hi uns bancs de pedra ben aferrats al carril i, especialment a l’estiu, estan a vessar de gent que gaudeix de la platja. Al trobar-se aferrats al carril envaeixen aquest amb les cames, bosses, o simplement estan aturats enmig. Amb l’agreujant que normalment hi ha criatures que l’entravessen sense cap precaució.
Qualque vegada he hagut de frenar de forma sobtada, i he tingut la sort de no patir cap accident.
Crec que l’organisme competent hauria de prendre les mesures per evitar les conflictes entre els vianants i els ciclistes.
Seguint en la línia del que diu Rafel, el carril bici entre avingudes i Gesa es fa més estret (crec que cada carril només té 1 metre d’amplada) i quan et trobes un altra ciclista de front s’ha d’estar molt concentrat ja que el manillar queda a un pam del seu i l’altre manillar a un altre pam de la barandilla. Tenint allà tant d’espai no entenc perquè el carril d’un principi no es va fer més ample.