“Però si els ciclistes no pagau imposts!”
Article de Mario Ortega, per a Vocesdecuenca.com
No és la primera vegada que em “comenten” això des d’un cotxe, però s’està convertint en un argument comú entre els quals s’irriten quan es creua una bicicleta en el seu camp de visió. La veritat és que ha de donar bastant ràbia gastar-se 30.000€ en un cotxe, més imposts i benzina, per després comprovar que un vehicle cent vegades més barat, que ni paga imposts ni benzina, sigui bastant més efectiu circulant per la ciutat.
Quan es va amb bicicleta, és bastant fàcil parar a parlar amb un altre ciclista conegut, o amb qualsevol vianant. Però mb cotxe és gairebé impossible, de manera que no hi ha manera que jo pugui explicar a alguns conductors per què els ciclistes no paguem imposts. A ells em dirigeixo amb aquest article.
Realment els ciclistes no paguem imposts?
Els ciclistes, com qualsevol altre ciutadà, paguem imposts. Els ciclistes fan la seva declaració de la renda, paguen imposts municipals, i sobretot, l’IVA. Els ciclistes paguem les nostres bicicletes i tots els seus recanvis amb IVA, i sense cap tipus d’ajuda estatal. Les quantitats exorbitants de diners per subvencionar la compra d’automòbils contaminants estan generant un deute extern en necessitar de petroli estranger. Subvencionar problemes, negoci rodó.
No obstant això, la Unió Europea recomana als seus estats membres l’exempció d’imposts en la venda de bicicletes i accessoris, ja que la bicicleta com a mitjà de transport urbà té innombrables avantatges sobre la salut dels ciutadans, no endeuta al país amb la seva insaciable fam de petroli, no necessita una desmesurada despesa en infraestructures… però al nostre país, seguim d’esquena a la bicicleta.
És més, amb aquests imposts que paguem, es construeixen autovies, autopistes i túnels pels quals els ciclistes no podem circular. Amb aquests imposts haurien de finançar-se les infraestructures ciclistes que el nostre país tant necessita, i de les quals els nostres veïns europeus porten dècades gaudint.
Per què no paguem imposts?
Principalment perquè generem poca despesa. La despesa en vials urbans i interurbans s’ha fet per al cotxe. Per tant, és just que sigui el cotxe qui ho pagui. No feien falta semàfors a les ciutats fins que van arribar els cotxes. I seguirien sense fer falta si imperés el sentit comú. No ha estat la bicicleta qui ha envaït el paisatge urbà.
Els ciclistes no fem sots en l’asfalt, no gastem les vorades, no esborrem la pintura, no necessitem soterrar la M-30, no molestem als ciutadans amb sorolls ni fums, causem menys accidents i de menor gravetat, i en general, passem menys pel metge. Hem de pagar imposts per tot això?
Sobre els impostos de circulació podríem parlar llargament. No ens enganyem: amb els imposts de circulació no es paga ni de lluny el manteniment de la xarxa viària, ni tan sols de la municipal. No hi ha més que veure els forats que tenim per Conca. I si com alguns s’obstinen que els ciclistes paguem imposts de circulació, com ho faríem? Això és graciós. Pes per eix? No arriba a 7 quilos. Emissions? Zero. Cilindrada? Zero. Potència fiscal? Segons tingui el dia.
És clar que és una estupidesa. No són vehicles comparables. No es pot ficar a la bicicleta en el sac dels cotxes. Aplicant els criteris automobilístics a la bicicleta, no crec que haguéssim de pagar més enllà d’uns pocs cèntims. La qual cosa em porta a fer-me la següent pregunta.
I si els ciclistes paguéssim imposts?
Doncs llavors l’administració hauria de complir amb els ciclistes exactament igual que amb els conductors. Si jo com a ciclista pagués imposts, exigiria que la meva bicicleta anés matriculada com els altres vehicles, i que en cas de robatori la policia la busqués -com es fa a Holanda, per exemple-. Si pagués imposts, l’Estat hauria de deixar-me circular per tota la xarxa viària, autovies, autopistes i els túnels de la M-30, i pel centre del carril. També tindrien l’obligació de proveir aparcament per a la meva bicicleta a tot arreu, igual que es fa ara amb els cotxes.
En fi. Jo em quedo amb aquest “règim especial” en el qual ens movem els ciclistes actualment. La bicicleta estalvia a l’administració molt més diners que la despesa que genera. Els seus beneficis socials i econòmics són incalculables.
No és que no paguem imposts, és que els hi estalviem als altres amb cada pedalada.
Los ciclistas somos los más “patriotas” y ahorradores, no gastamos gasolina que es un producto que compramos en el extranjero y reducimos el déficit comercial de el país.