Una de pel·lícules: La Bicicleta

La bicicleta

 
Ciudades a escala humana
Una misma bicicleta que pasa por diferentes manos sirve para contar tres historias que corresponden a tres etapas en la vida de las personas: la preadolescencia, la juventud y la ancianidad. La bicicleta cumple así una función similar a la figurita de el valiente soldadito de plomo, el cuento de H. C. Andersen, pero en la película, a diferencia del cuento clásico, sus episodios no se narran de forma lineal, sino sincrónica, creando una particular ucronía. Toda la película puede verse como la historia de un solo personaje, como si uno fuera el “flash-back” o el “flash-forward” de los otros.
Los personajes se mueven en bicicleta, a contracorriente. Sus sentimientos, búsquedas y desplazamientos por una ciudad caótica muestran el lado más frágil de este vehículo a pesar de sus ventajas para una ciudad más habitable.  La bicicleta es una película comprometida que une a la juventud que reclama más facilidades para la bicicleta con la vejez que lucha para que el barrio siga siendo un espacio para las personas y no para la especulación. Entre medio, los preadolescentes sumergidos en la droga con la bicicleta como transporte para los viajes más terrestres.
La bicicleta presenta la ciudad como un organismo vivo, en continua transformación. Ya lo adelantó Baudelaire: “La forma de una ciudad cambia más deprisa que el corazón de un mortal”. Los personajes viven las contradicciones y tensiones de la regeneración urbana. Precisamente, entre un arquitectura de lujo a Ramon le robarán la bicicleta. Pero en este momento, ya no la necesita, acaba de recobrar la libertad del pensamiento.
La bicicleta, tiene como protagonista una bici reconstruida con viejas piezas de otras bicicletas con un cuadro de la típica bicicleta holandesa. Sin duda es un cántico  al aprovechamiento y a la reutilización frente al consumismo y el derroche energético de la sociedad actual. La idea de una bicicleta que cambia de manos en la película en realidad es más bien una cesión entre los personajes. La bicicleta de la película no participa del altísimo precio que nos cuestan los coches: el precio medioambiental, los miles de muertos en las carreteras…

En un mundo atenazado por el efecto invernadero y las guerras por petróleo, la reivindicación política a favor del uso de la bicicleta en la vía pública es una urgencia total. Para los colectivos de usuarios de la bicicleta este vehículo ecológico es un símbolo de igualdad, un elemento de paz, de tranquilidad y de sostenibilidad. No genera conflictos de petróleo y satisface necesidades actuales de movilidad sin comprometer los recursos de las generaciones futuras. En el pasado la bicicleta creó un nuevo concepto de movilidad social. Los trabajadores de las fábricas y del campo encontraron una nueva libertad de movimiento y las mujeres conquistaron unas costumbres que hasta entonces habían sido patrimonio exclusivo de los hombres.
No cabe duda que la bicicleta puede ser protagonista de grandes cambios en la ciudad sostenible del siglo XXI… La bicicleta, es una mirada fresca al estado de esta utopía, su capacidad de invertir el rumbo y clarificar los horizontes del futuro. Sin embargo, depende de nosotros que construyamos una ciudad para vivirla, y no para sufrirla.

El argumento

RAMÓN, un niño de doce años, visita un viejo taller de bicicletas para arreglar un pinchazo. Allí encuentra a un anciano llamado MARIO, antiguo ciclista amateur, y se queda fascinado por una bicicleta que éste acaba de construir con piezas de diferentes modelos. El anciano decide cambiársela por la que ha traído pinchada.
Ramón, huérfano de madre, vive con su padre, empleado en un desguace. Es un mal estudiante a su pesar, lo que provoca continuas discusiones con su padre, que se preocupa por el futuro del niño. El padre ha cambiado a su hijo a un colegio de pago y trata de que se aplique en los estudios, pero no puede hacer nada por él. El niño no lo tiene como modelo.
Para tener algo de dinero en el bolsillo, Ramón y ÓSCAR, su amigo del barrio, hacen de correo para un traficante de anabolizantes, atravesando una ciudad en plena transformación. Ramón está enamorado de SILVIA, hija de un policía, una compañera del nuevo colegio que le inicia en la lectura. El día que hace la entrega del último paquete de anabolizantes, un chico le roba la bicicleta.
La bicicleta va a parar a manos de JULIA, una chica de 20 años que ha dejado el pueblo para vivir en la gran ciudad, donde estudia chino. Comparte piso con una pareja de estudiantes que la ignoran y le reclaman constantemente su parte del alquiler. Por fin Julia encuentra un trabajo como bicimensajera que la enfrenta a la agresividad del tráfico diario y la somete a las duras condiciones de un trabajo precario. Gracias a su nuevo trabajo entabla amistad con Aurora, una anciana del antiguo barrio marinero, la zona que le ha sido asignada en el trabajo, que vive en una casa que pronto será derribada para construir una avenida de pisos nuevos.
Julia frecuenta un centro social libertario donde conoce a SANTI, un estudiante de Artes y Oficios que está involucrado en la preparación de una bicifestación en favor de una ciudad más saludable y menos ruidosa. También conoce a LUIS, un compañero de Santi, amante de las viejas maquinarias del cine. En amores, Julia duda entre los dos. Con ambos participará en la bicifestación, en la que también interviene Mario, el viejo anciano del taller, que sufre un pequeño accidente por culpa de un automovilista impaciente.
Julia se marcha unos días de vacaciones a Londres, invitada por Santi, que ha obtenido una beca, pero antes decide prestarle la bicicleta a AURORA, la anciana del barrio marinero.
Aurora vuelve a montar en bicicleta, como cuando era joven, en contra del criterio de su marido EUGENIO, un antiguo activista sindical, jubilado y desencantado, que teme que pueda sufrir un accidente.
Un día, rascando la pintura del cuadro, Aurora lee la chapa donde está escrito el nombre y la dirección del taller de la bicicleta e inicia la búsqueda de su propietario. Encuentra a Mario, con una pierna enyesada y montado en una silla de ruedas, en una residencia de ancianos. Juntos reviven un viejo amor de juventud, yéndose de excursión por una ciudad que ya no guarda semejanza con la que compartieron en el pasado. Mientras, Eugenio, en vista de que su mujer pasa cada vez más horas fuera de casa, despierta de su letargo e intenta recuperarla, colmándola de atenciones.

Valencia en el candelero

La transformación urbana de la Valencia actual es el telón de fondo que ha elegido el director Sigfrid Monleón para situar las tres historias de La bicicleta, que es su segundo largometraje. El título, deja claro quien es el protagonista de esta historia: una bicicleta, que hace de nexo de unión entre tres realidades humanas pero donde el verdadero enemigo es el urbanismo salvaje: el malo de la película. Un malo, que además no tiene nada de ficticio puesto que toda la película fue rodada en Valencia, una capital que ha sido especialmente castigada por la especulación urbanística.
Toda la acción del filme, transcurre en exteriores de Valencia con lo cual es evidente que están cargados de simbolismo. Entre ellos está una playa en Pinedo, al sur de la ciudad, que desaparecerá en breve por el crecimiento metropolitano; Campanar, un pueblecito absorbido por la ciudad; el Cabanyal, distrito pesquero amenazada por un proyecto urbanístico municipal que ha levantado una fuerte oposición vecinal, o un cañizal que sirve de lugar de reunión del protagonista infantil y sus amigos y donde Santiago Calatrava pretende culminar su mastodóntica y futurista Ciudad de las Artes y las Ciencias con cuatro rascacielos.
Las ciudades crecen a una escala que no es humana“, argumenta el director valenciano. La película de Monleón reivindica las relaciones humanas y la bicicleta como símbolo de vida alternativa, pausada, sostenible y de barrio: “La libertad de movimiento limpio en estas ciudades en transformación“. Este mensaje se reparte en las tres historias, “cada una con su tono”, para que los espectadores reflexionen sobre “las ciudades que estamos construyendo”. La bicicleta pretende reflejar, con voluntad documental, las contradicciones y tensiones derivadas de los actuales procesos de desarrollo de las ciudades.
FONT
Entrada publicada per pamboli
Posted abril 21st, 2010 by Joan Lladó and filed in General

Primer concurs bici-relat breu

Si voleu guanyar una bici ara tenim l’oportunitat de fer-ho escrivint. I és que el Gob, amb la col·laboració de la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Palma convoca el Primer Concurs de Relats Breus Sobre la Bicicleta com a Mitjà de Transport Alternatiu.

cartell-relat-OK

Bases:

  1. El concurs està obert a la participació de qualsevol persona. Cada autor/a podrà presentar un sol relat breu.

  2. Els relats tindran una extensió màxima de 1000 paraules (inclòs el títol). En el relat haurà d’aparèixer la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu.

  3. Els relats han de ser originals i inèdits i no haver estat premiats amb anterioritat.

  4. Els text s’escriurà amb la tipografia Verdana, amb una font de 12 i espai interlineat d’1,5.

  5. El text es podrà lliurar de les següents maneres:

    1. Per correu electrònic a info@gobmallorca.com

    2. Directament al local del GOB al Carrer Manuel Sanchís Guarner, 10 baixos

  6. Juntament amb el text s’inclouran les següents dades:

    1. Títol del relat

    2. Nom i cognoms del/ de la concursant

    3. Adreça

    4. Telèfon de contacte

  7. El termini de recepció dels relats finalitza el dia 17 de maig a les 24h

  8. El jurat pot declarar el concurs desert.

  9. El premi del concurs és una bicicleta de ciutat totalment equipada.

  10. El GOB podrà publicar en suport electrònic, difondre, llegir o utilitzar per a finalitats no comercials els relats. Els autors conservaran la propietat intel·lectual però cedeix els drets per a la difusió i publicació.

  11. Les persones que hi participin accepten la totalitat de les bases del concurs.

Entrada publicada per pamboli

Posted abril 16th, 2010 by pamboli and filed in General

El Otro Camino

DSC01520

En este 2010, otro año Jacobeo, vuelven a resurgir esos retos personales, deportivos o quizás Espirituales que todos tenemos dentro…

Buscando ese bienestar para los demás y como no buscándonos a nosotros mismos a través de ese viaje que nos llevara experiencia tras experiencia hasta el Santo. Que camino elegir para llegar ante él, quizás el más conocido y comercial El Francés, desde hace unos años y más en Año Compostelano tiene saturación de peregrinos, por cual decantarse entonces…

Dicen que el mejor camino empieza desde tu propia casa, es así, se puede comenzar de esa manera, pero no es costumbre. Francés, del Norte o de la Costa, del Interior, Con ramales que enlazan desde cualquier lugar de la Península. Hoy yo me decantaría por la Virgen y diferente Vía de la Plata.

DSC01464

Mi experiencia se remonta hacia el año 2004, cuando tres amigos iniciamos este ramal que cruza de norte a sur o viceversa toda la ibérica peninsular, paralelo a la Nacional 611.Iniciando nuestra singladura desde la capital andaluza Sevilla nos dirigimos hacia la sierra norte, ya a unos 20-30km del inicio el paisaje se rompe y comienza nuestra entrada a la campiña, que en todo momento nos acompañara, salvando nuestro paso por las grandes ciudades. Todas ellas de gran belleza , desde La majestuosa Sevilla, que se le puede dedicar un par de días antes del comienzo del camino, pasando por Carmona, Santiponce , Monasterio, Fuente de Cantos, Zafra, Mérida (y su museo Romano), Cáceres, Plasencia, Hervís, Béjar, Salamanca (la ciudad Universitaria),Zamora (la bella).

DSC01460

Desde aquí el camino se parte en dos y decidimos hacer la variante de Sanabria y de ahí por el interior de Galicia, después del paso por Ourense llegamos a la deseada ciudad de Santiago de Compostela. Tras unos 18 días de ciclo turismo y unos 1300 km. Podemos decir que nuestro balance ha sido muy positivo y que el verdadero viaje es el que te llena como persona y te hace recapacitar, mirar un poco en tu interior y sacar lo mejor de ti mismo.

Entrada publicada por Federico

Posted abril 13th, 2010 by Federico and filed in General
Tags: ,

Fira ecològica i mobilitat elèctrica

A la darrera Fira Ecològica de Palma, que va tenir lloc el passat mes de març, la mobilitat sostenible hi fou present. I és que la intenció d’implantar vehicles elèctrics per part de les administracions, sembla que segueix endavant.

Algunes empreses es llancen a comercialitzar vehicles, ja siguin cotxes, motocicletes o bicicletes elèctriques. Per exemple, a la fira es podia trobar la firma BASEBATECNO, amb concessionari a Palma.

Així doncs, arriba el moment de parlar una mica dels vehicles elèctrics, concretament de les bicicletes elèctriques:

En primer lloc, cal distingir les motocicletes elèctriques de les bicicletes elèctriques. Les primeres són motocicletes que es diferencien de les convencionals per utilitzar energia elèctrica emmagatzemada a una bateria, en lloc d’un combustible. En canvi, les bicicletes elèctriques, tot i tenir una bateria, precisen de l’esforç del pedaleig, tal com una bicicleta convencional, però amb l’avantatge d’un suplement d’assistència, molt útil en pendents. És a dir, tenim una ajuda per a les nostres cames.

001-I-STEP-City_002

Segons indica el fabricant, trobem diferents models de bicicletes elèctriques d’entre 23 i 25 kg des pes amb la bateria inclosa. L’autonomia és de 25 a 70 km, en funció del programa, i es necessiten 6 hores per carregar la bateria al 100%, o 3h al 80%. A l’hora de saber el preu, hem de tenir en compte que es tracta de vehicles força ben equipats, amb motor i bateria. Així doncs, una bicicleta elèctrica estàndard pot rondar els 1500 euros. A la fotografia tenim el model Matra City, dissenyada per a la ciutat, i on per tant ens interessa comoditat, portaequipatges, i sistema antirobatori.

Entrada publicada per pamboli

Posted abril 6th, 2010 by pamboli and filed in General

Com arribar en bus i en bici

El CEP, Centre de Professorat de Palma, ens expliquen com anar-hi en bicicleta. És d’agrair, ja que normalment només s’explica com arribar a un lloc en cotxe, i algunes vegades en bus. Des d’aquí feim una crida a indicar com anar en bici als llocs.

Posted març 27th, 2010 by Joan Lladó and filed in General
Tags:

Sisena BICIFESTA

Diumenge que ve 28 de març de 10.00 a 14.00 hores se celebrarà la sisena Bicifesta amb un circuit tancat d’uns 3 quilòmetres que recorrerà els tres carrils de la corona interior de Avingudes i els tres carrils de la corona interior del Passeig Marítim fins a Avinguda Argentina. No es tallarà al transit rodat en Avinguda Argentina, Passeig Mallorca, Avinguda Portugal i Avinguda Alemanya. En aquest tram, el recorregut discorrerà pels carrils bici que hi ha habilitats (Parc de sa Faixina, Passeig Mallorca i Avingudes fins Comte Sallent). El passat mes de febrer no es va poder celebrar la Bicifesta perquè coincidia amb els actes de celebració del Dia dels Illes Balears. Ara, amb l’arribada de la primavera i el bon temps, torna la Bicifesta amb les activitats habituals i la segona edició del passeig familiar amb bici.

 

Passeig familiar amb bici

A les 12h començarà un passeig amb pares, nins i monitors que sortirà des de l’arc instal·lat davant la Plaça d’Espanya.

El recorregut serà el següent: Avingudes en direcció a la mar, Passeig Marítim, carril bici de sa Faixina, carril bici del Passeig Mallorca i carril bici de Avingudes fins a Comte Sallent. De Comte Sallent fins a la Plaça d’Espanya el recorregut es farà per la vora via.

Es tracta d’un passeig lúdic on els pares i nins podran gaudir de la ciutat amb bici i podran tenir un major coneixement dels carrils que hi ha a Palma.

Els participants s’haurien d’inscriure i se’ls donarà un dorsal per a sortejar entre els participants una sèrie de regals.

 

Bicicurses infantils

2 Carreres per a nins d’entre 5 i 8 anys. A les 11.00h i a les 11.30h. Comencen en la Avinguda Comte Sallent i finalitzen a la Plaça d’Espanya.

2 Carreres de nins d’entre 8 i 12 anys. A les 11.00h i a les 11.30h. Comencen en la Avinguda Comte Sallent i finalitzen en la Plaça d’Espanya.  

Inscripcions el mateix dia en la Plaça Espanya.

Diploma de participació pels participants.

Medalles als 3 primers classificats en cada carrera.

 

Circuit de seguretat vial de la Policia Local de Palma

Circuit de seguretat vial per a nins. A la Plaça d’Espanya.

 

Zona de jocs infantils

Futbolí gegant IME amb monitor. A la Plaça d’Espanya.

Castells inflables. A la Plaça d’Espanya.

2 taula de tennis-taula. A la Plaça d’Espanya.

2 Camps de bàdminton i 2 tennis. A la Plaça d’Espanya.

Espai de bàsquet.

Jocs de raqueta.

Zona de psicomotricitat infantil.

 

Préstecs de bicicletes

S’habilitarà un punt de lloguer a la Plaça d’Espanya.

Preus lloguer de bicicletes: 2 euros (si disposes de targeta ciutadana/targeta verda o targeta del Club Diario de Mallorca). Resta: 5 euros.

Concurs Bicidibuix

Concurso infantil sota el tema “En bici per la meva ciutat”.

Muntarem unes taules normals per als nins més grans i unes petites per a nins petits, perquè durant tota la jornada puguin anar fent dibuixos.

A les 13.30h es seleccionarà el dibuix guanyador i el regal serà la bici d’El Corte Inglés. Tots els dibuixos seran exposat en uns panells.

 

Esperem que amb l’arribada del bon temps, superi l’èxit de les edicions anteriors

 

                                                                                                                                                                                                   Entada publicada per pedalejant

Posted març 26th, 2010 by pedalejant and filed in General

El “Bicing” de Palma tindrà 25 estacions

Ahir es va aprovar, per la junta de govern, el plec de condicions per a l’adjudicació de la instal·lació del “Bicing” de Palma.

Es tracta d’un servei de préstec públic de bicicletes similar al que s’han instal·lat a múltiples ciutats espanyoles i europees durant els darrers anys, i que pretén donar cobertura al casc antic i part de l’eixample de Palma.

bicingpalma

S’estableix un mínim de 25 estacions, amb 440 ancoratges i més de 280 bicicletes, repartides per 15 barris de Palma, com són Santa Catalina, Foners, Camp den Serralta, Bons Aires, Jaume III i Sindicat, entre d’altres. El pressupost és de 800000 euros, i serà finançat amb el nou Pla E.

Es podrà accedir al servei mitjançant la targeta ciutadana, fet que simplifica el sistema al ciutadà, i en facilita la intermodalitat. D’aquesta manera, Calvo, manifesta que aquest servei és una peça més del conjunt de mesures per canviar el model de mobilitat.

El sistema de gestió s’elegirà mitjançant convocatòria en un altre concurs. La intenció és utilitzar un sistema que afavoreixi la intermodalitat, de manera que utilitzar la bicicleta sigui gratuït durant mitja hora si s’ha utilitzat el bus, o viceversa.

En el plec de condicions, s’especifica que les bicicletes han de ser robustes, còmodes, segures, amb canastró o porta equipatges i el mínim de peces per evitar robatoris. També han de disposar de canvi de marxes amb un mínim de tres velocitats, sistema d’il·luminació, pedals antilliscants, frens a ambdues rodes i cadireta regulable.

Les estacions comptaran també amb un punt d’informació connectat amb els demés dispensadors.

Els criteris per determinar la localització de les estacions, segons el regidor José Hila, han inclòs mantenir una equidistància aproximada de 600 metres, localitzar-se aprop d’aturades de bus per a facilitar la intermodalitat i pròximes a aparcaments municipals i equipaments de ciutat tal com instituts, comerços i zones verdes entre d’altres. Està previst que el nou servei generi uns 2000 desplaçaments diaris.

Entrada publicada per pamboli

Posted març 25th, 2010 by pamboli and filed in General

Breus notícies quotidianes

Des de fa un temps que és habitual veure noticies quotidianes referents a la bicicleta. Avui en trobam dues:

La piscina municipal de Son Roca no disposa d’aparcament per a bicicletes, tot i que alguns usuaris habituals fan servir aquest mitjà de transport.

I una altra,

La pintura vermella del carril bici de Gènova a General Asensio, ja ha desaparegut. Això ha passat només pocs mesos després de ser inaugurat. Caldria utilitzar-ne una més adient.

Entrada publicada per pamboli

Posted març 15th, 2010 by Joan Lladó and filed in General

Tipologies de carrils bici

A cap ciclista urbà se li escapa que hi ha diferents tipus de vies destinades a les bicicletes. Unes són exclusives per aquestes, d’altres compartides; unes tenen uns avantatges, d’altres uns altres. A Palma en tenim de varis tipus, així que avui ens llegirem el Pla Director Sectorial del Transport de les Illes Balears de 2006, concretament dintre del tom V Pla d’Intermodalitat, l’apartat La bicicleta en la cadena modal.

TIPOLOGIES DE VIALS

a.Vials Integrats

Els vials integrats transcorren per camins rurals, carrers o carreteres on la plataforma és totalment compartida pels ciclistes i els vehicles motoritzats.
En aquest tipus de vies és fonamental realitzar una acurada avaluació de l’amplada de la calçada, que ha de permetre la convivència pacífica de ciclistes i vehicles de motor com també valorar la implantació de mesures que moderin, sempre que sigui necessari, la velocitat de circulació.

carril bici compartit jpg

En la selecció de la secció més adient, caldrà prestar una atenció especial a les condicions d’avançament de les bicicletes per part dels vehicles motoritzats i les velocitats permeses. En el cas que la secció sigui molt ajustada, a la pràctica l’avançament serà impossible i, en conseqüència, les velocitats dels vehicles s’aproximaran a les del pedaleig. Per contra les seccions molt amples faciliten l’avançament, però permeten conduccions a velocitats molt elevades, les quals són contràries a les condicions de seguretat i comoditat dels ciclistes. finalment, cal tenir en compte que les seccions intermèdies, ni massa ajustades, ni massa amples, poden generar més confusió i perill, perquè poden induir a l’avançament en condicions poc apropiades. Per a zones urbanes, les seccions més ajustades admetrien velocitats màximes de 30 km/h i les més amples, de 50 km-7h. En el cas de les vies interurbanes, convé disposar de voreres amples, que poden ser utilitzades pels ciclistes.
És important que els usuaris percebin que s’han fet actuacions per afavorir la mobilitat ciclista, amb la introducció de mesures de pacificació del trànsit, de regulació i limitació de l’estacionament als laterals i per reduir el risc potencial, etc.

b. Carril bici

Els carrils bici estan delimitats a la calçada i s’han de senyalitzar tant verticlament com horitzontalment. També pot ser convenient colorar el ferm de forma ddiferent a la resta de la calçada. Una altra alternativa de diferenciació consisteix en l’elevació del paviment entre 5 i 10 cm per sobre de la resta de la calçada, per tal d’oferte dels vehicles de motor.
L’espai operatiu per a un ciclista per a vies unidireccionals és d’1.5 metres, aproximadament (mínim:1.25 metres). A més dels requeriments estrictes del ciclista, en el dimensionament del carril bici cal valorar altres aspectes, com l’amplada dels carrils de circulació motoritzada, la presència de bandes d’aparcament, la necessitat de resguard respecte de l’extrem de la calçada, etc…

carril bici semiprotegit jpegcarril bici normal jpg

c. Vorera bici

Les voreres bici van segregades de la calçada, justaposades a l’espai de circulació dels vianants. En el disseny d’aquests tipus de vies s’ha d’evitar afectar la comoditat i seguretat dels vianants, i s’han de reduir al màxim els possibles conflictes. En aquest sentit, és oportú facilitat a les persones amb deficiències visuals mecanisme de diferenciacó de l’espai destinat a les bicicletes, com disposar una lleugera elevació del a banda, o dotar-la d’un ferm de textura distinta.

vorera bici bmp

d. Sender pedalable

Aquestes vies són d’ús exclusiu per a les bicicletes, totalment segregades del trànsit però a la vegada són les més costoses. Es justifiquen quan el trànsit ciclista pot ser elevat o quan per algun motiu cal accentuar les condicions de seguretat, per exemple, quan accedeixen a centres d’ensenyament.

Hi ha molts formes d’establir la segregació: fent servir mobiliari urbà, vegetació, pavimentació, bandes d’aparcament, etc. Tot i que els paràmetres i les recomanacions formulades per a la resta de vies pedalables descrites anteriorment són valides per als senders pedalables, es recomana, sempre que sigui possible, la dotació d’amplades més generoses que puguin admetre velocitats raonables superiors.

pista bici jpeg

Entrada publicada per pamboli

Posted març 8th, 2010 by Joan Lladó and filed in General

Parc Natural de Mondragó. Volta en bici per Mondragó

Parc Natural de Mondragó. Volta en bici per Mondragó

Aquesta activitat inclosa dins el marc de l’agenda Primavera/Estiu del Parc Natural de Mondragó, consisteix en un itinerari en bicicleta pel Parc, per veure ambients, paisatges, i elements d’interès cultural. La dificultat és mitjana. Heu de dur la vostra bicicleta i un casc.

A càrrec de l’equip d’educació ambiental del Parc.

Data: Dissabte 6 de Març de 2010. Horari: De 10:00 a 13:00 h. Destinataris: Públic en general (edat mínima 10 anys). Preu: Gratuït. Condicions d’inscripció: Cal inscripció prèvia per telèfon.
Telèfon: 971 18 10 22 (de 9 a 16 h). Organitza:

  • Parc Natural de Mondragó

Col·labora:

  • Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat
Lloc: Centre d’informació del Parc, a l’aparcament de ses Fonts de n’Alís.
Posted març 4th, 2010 by pamboli and filed in General