[#2anysPP] Aina Calvo (II) “Em veig amb coratge per governar demà mateix i gestionar la mobilitat de manera radicalment distinta”
- L’ex-batlessa de Palma considera “injustificats” els retalls a l’EMT, al·legant que es podria estalviar molt més canviant les bases dels concursos públics.
- Indica que, tot i que no és una inversió prioritària, varen deixar la xarxa viària preparada per l’arribada del “Trambadia”.
- Defensa la construcció de la “Via Connectora” com a intervenció prèvia per a desviar el trànsit del Passeig Marítim.
El passat dia 11 de juny es compliren els dos anys de l’arribada a l’Ajuntament del batle popular Mateo Isern. Amb motiu d’aquesta meitat de legislatura, a PalmaEnBici.com hem decidit fer una ronda d’entrevistes als representants dels tres grups municipals amb presència a Cort, citant-los en ordre de menor a major representació.
Aquesta entrada correspon a la segona part de l’entrevista a Aina Calvo, portaveu del grup municipal PSIB-PSOE. A la primera part es tractaren assumptes relacionats amb la mobilitat per vianants, com ara la creació de l’Eix Cívic de Blanquerna.
Vegeu també l’entrevista a Antoni Verger part I i part II
Pregunta: Els retalls en matèria de mobilitat van molt més enllà del vianant, afectant de forma destacada l’Empresa Municipal de Transport. En aquest sentit, el PSOE ha llençat una campanya d’informació per als usuaris de bus.
Resposta: És que aquests retalls són una aberració, en primer lloc perquè són innecessaris. És una mesura totalment evitable, que amaga una voluntat manifesta de desmantellament de la xarxa de transports públics d’aquesta ciutat. I això no només es demostra amb la pujada del preu del bus i la reducció de línies i freqüències, sinó també amb la davallada del preu d’aparcament públic per als automòbils -que són els únics preus que han davallat-. Si comparam aquestes dues decisions, quadra molt be.
Els nostres actuals governants no creuen en la mobilitat sostenible com a un objectiu. Ells pensen que la llibertat individual passa perquè la gent pugui agafar el cotxe particular per allà on vulguin, i hi ha d’haver necessàriament –com una mena d’accident o una anècdota- un transport públic de mínims, que el que fa és transportar aquella gent que, per a ells, són minoritaris, marginals.
Nosaltres pensam que la xarxa de transport públic és una oportunitat de millora de la qualitat de vida de tots, en tots els sentits. Per a ells és un deure de mínims, amb el que desafortunadament han de complir, amb la mínima despesa possible.
P: El PP justifica aquests retalls en l’herència rebuda, en el gran dèficit que arrossegava l’EMT als darrers anys i que, segons ells, situava a l’empresa en fallida tècnica.
R: Quan el PP parla de l’herència rebuda… Mira, jo me vaig presentar a les darreres eleccions per governar. I per tant ja vaig procurar, de no maltractar-me! Volia poder ser capaç de seguir governant després d’haver pres aquestes decisions.
Els fets són que nosaltres reduirem el deute a l’empresa municipal de transports. L’EMT no va néixer l’any 2007. El gruix del deute es va generar una dècada anterior, una dècada de gran bonança econòmica. Hi va haver un grau d’endeutament altíssim, i nosaltres intentàrem amortiguar-ho. El deute neix de 16 anys anteriors de Partit Popular.
D’altra banda, no conec cap empresa municipal de transport públic, CAP, que no sigui deficitària. I des de la política hem de decidir si hi ha serveis que, pel seu caràcter públic, han de ser entesos com quelcom que no ha de generar negoci necessàriament, sinó que qualcú s’ha d’encarregar de que existeixi -tot i que tingui pèrdues-. Un dèficit que sigui raonable. Això és una declaració de voluntat de servei públic.
Nosaltres sabíem que fèiem una inversió en una empresa que tenia dificultats econòmiques, però també sabíem i ens vèiem amb coratge de gestionar aquestes dificultats. La nostra inversió del que proveïa era de futur, de generar feina, i de tenir una operació claríssima que ens permetia estalviar diners.
Entre d’altres plantejarem un concurs d’adquisició d’autobusos radicalment diferent i amb molts més avantatges per a l’Ajuntament, que el PP es va dedicar a desmantellar. Estic parlant de l’adquisició d’autobusos, en contrast amb el Leasing que va impulsar el PP. D’aquesta manera, el Partit Popular ha negat a la ciutat una milionada d’euros accedint a un contracte de Leasing que ens surt caríssim. I que nosaltres hem denunciat per activa i per passiva.
Al mateix temps, estan a punt d’adjudicar un contracte de l’ORA. Mentres tots els contractes municipals surten en condicions a la baixa a causa de la crisi, aquesta pretén adjudicar-se a l’oferta més cara de totes! No qüestion a quina empresa s’ha d’adjudicar l’ORA, sinó que, als temps que vivim, convindria que ens replantejàssim el concurs per tal d’ajustar-lo a un cost menor per l’Ajuntament, i dedicar els fins a 4 milions d’euros estalviats a mantenir línies i freqüències. És viable!
Amb aquests fets sobre la taula, jo em veig amb coratge de governar demà mateix i fer-ho de forma radicalment distinta. Després de dos anys de govern popular, parlar “d’herència” és insultant pels ciutadans. En aquestes alçades de la pel·lícula, que es responsabilitzin de les seves decisions!
P: I si, efectivament, la posessin demà mateix al capdavant de l’EMT, què més faria?
R: Sense dubte eliminar els retalls aquests i introduir unes freqüències millors. Això és fonamental. Respecte del preu del bitllet, vull recordar que nosaltres ja férem una pujada de preus l’any 2008, però que va ser acompanyada de la incorporació dels “bonus”, que fins aleshores no existien. La nostra idea era “qui més utilitza l’autobús, que pagui menys”.
És cert que vàrem incrementar el preu estàndar, però aquests senyors han incrementat un 23% de mitjana a tothom! I ho feren sobre tot als jubilats i als més joves, eliminant entre d’altres la gratuïtat per als menors 16 anys -que no tenia res a veure amb la frivolització del servei públic, sinó una intenció pedagògica, de familiarització amb aquest mitjà de transport-. Jo crec que tornaríem a aquesta idea.
Els diners per fer tot això han de sortir de la gestió de la pròpia empresa. No només amb la adquisició dels busos, sinó per exemple a la legislatura passada per primera vegada, en la contractació de nous conductors, hi va haver un concurs i una entrevista públiques. Perquè no n’havien fet mai!
Si no vàrem poder estalviar més durant el nostre govern era, entre d’altres, perquè ens vàrem trobar uns contractes de “Leasing” amb unes condicions draconianes, absolutament sotmeses a una única empresa (ASITSA) per 25 anys, i que just ara comencen a vèncer. Si hem de parlar de herències rebudes, jo també tinc moltes coses a dir! Però del que hem de parlar ara és del futur.
P: Parlant de futur, caldria tractar el tema de les noves inversions en mobilitat. I una de les més destacades és sense dubte l’aplaçada construcció del “Trambadia”. Com ho veu, això?
R: Aviam, nosaltres preparàrem Ciutat per a l’arribada del tramvia. No només traient cotxes i ampliant les zones ORA, sinó també ampliant molt dels carrers paral·lels a l’anell d’Avingudes –com Joan Alcover i Balmes- per tal d’aconseguir una amplitud suficientment grossa perquè la desviació de trànsit no fos traumàtica.
Ara bé, el tramvia no seria una inversió que faria ara. Amb l’actual situació de crisi econòmica, ho veig com una inversió impossible. Però també pens que Palma segueix mantenint unes característiques urbanes que permetrien l’arribada d’un tramvia, i que això ens ajudaria molt a acabar de desviar el trànsit del nucli d’Avingudes.
P: En contrast amb el projecte del “Trambadia”, es manté en funcionament el Metro a la UIB, que arrossega un dèficit d’explotació descomunal i un cost de 21 € per passatger. S’ha plantejat de forma seriosa el seu tancament?
R: La història del Metro és al·lucinant, fruit d’aquesta improvització constant que té el PP en matèria de mobilitat. La seva implantació es va fer sense que ningú ho demanés, i sense cap estudi de mobilitat previ que el justifiqués. I després volen donar lliçons d’herència rebuda!
Tancar-lo? Costa molt prendre una decisió així. Hem realitzat tot aquest esforç econòmic per acabar així? A la darrera legislatura ja es varen haver de reduir moltes freqüències per minvar la despesa. Però el tancament total ni me l’he plantejat. Al cap i a la fi, el Metro no és competència municipal: correspon al Govern prendre aquesta decisió.
P: Una altra pota del transport públic, potser la més oblidada, és el sector del taxi. Algunes veus en sol·liciten la seva liberalització, o com a mínim una sensible reducció de les tarifes, perquè consideren injustificats els guanys que generen als propietaris d’una llicència.
R: Tens raó en que és un sector oblidat, i molt important com a complement dels altres mitjans de transport. Jo de fet som usuària habitual: normalment vaig en bus, i quan tinc pressa agaf un taxi.
Però la realitat d’aquest sector és d’una complexitat tremebunda. Entre d’altres perquè ni tan sols hi ha una interlocució amb un criteri compartit. Cada patronal manté una posició diferent, i això ho dificulta tot moltíssim.
D’una manera o una altra, sempre els tenim en contra. Per exemple, amb els creuers se’ns va ocórrer crear una línia especial que recollís els visitants al port, per deixar-los al centre. I no vàrem resistir la pressió! Ni te cont el que són les negociacions del taxi a l’Aeroport…
En tot cas cal matisar que els elevats guanys i preus de les llicències de taxis són un problema de com s’estructura el mercat. No només té a veure amb la tarifa. Això d’aixecar la mà, anar tot sol i que et deixi a la porta de ca teva tampoc ho podem pagar a preu de bitllet de bus.
El que sí que defensam és una major llibertat a l’hora de contractar nous conductors. Amb la que està caient, que no es pugui utilitzar el món del taxi per generar feina és una errada garrafal. Però mai s’hauria de perdre el seu caràcter de servei públic, com proposen alguns partidaris de la liberalització.
P: Tornant a la qüestió del trànsit per Avingudes, recentment ha sortit un estudi de l’empresa de navegació TomTom indicant que Palma és la segona ciutat d’Espanya amb més embussos. Quina valoració en fa?
R: És una ironia. El que demostra aquest estudi és que era incert que el carril bici fos la causa de tots els embussos, perquè ja els tenim sense carril bici. I també ens indica que és imprescindible intervenir en termes de reducció de trànsit.
Quan dic reducció del trànsit, no m’estic referint a reducció del parc automobilístic, perquè a l’illa tenim aquesta “tradició” i la xarxa de transport públic interurbà –fora de Palma- és paupèrrima. I això ens afecta molt greument en termes de mobilitat dintre de Ciutat.
La realitat és que aquí tothom tindrà cotxe. Acceptem-ho! És la nostra idiosincràsia! Però no tenim per què utilitzar-lo sempre, ni tots a l’hora. Podem diversificar. I en aquest sentit és important la implantació de carrils bici, la gratuïtat en la xarxa de transport públic per als menors de 16 anys… i una incomoditat a l’hora d’emprar el cotxe. Has d’aconseguir que en un moment donat el ciutadà digui “me surt més a compte agafar el bus”.
Hi ha molts de ciutadans, i en conec casos molt directes i propers a mi, que allà on abans de les retallades agafaven un bus, ara ja no els hi surt a compte. Això és el resultat de no tenir la certesa de quan arribarà el bus, d’haver de pagar més per tenir una freqüència menor, i de la incomoditat d’anar –com vol el Regidor Gabriel Vallejo- com a “llaunes de sardines”. I aquests ciutadans tornen al cotxe! Agafen uns cotxes que abans quedaven als garatges unes hores al dia.
A Palma hauríem d’aconseguir més hores de garatge i menys hores de cotxes circulant. I per això hi ha dues línies de feina: una és possibilitat alternatives, i l’altra incomodar i posar-ho més difícil. No ens queda més remei: més presència de carrils bici on abans hi havia carrils per circulació, de forma que es ralentitzi el trànsit; més peatonalització a carrers que abans estaven oberts als cotxes; ampliació de la zona ORA i promoció d’aparcaments dissuasius… Es tracta d’anar posant alguns obstacles que fan que la gent s’ho pensi dues vegades.
Vull destacar el tema dels aparcament dissuasius, perquè són una molt bona eina, però que a nosaltres ens va fallar per no tenir prou temps per promocionar-los més. La Part Forana no s’ha enterat de que tenim aparcaments dissuasius! No basta que a Palma hi posem un cartell: necessitam que la gent de tota la illa sàpiga que això hi és, i aquesta promoció requereix la implicació d’altres administracions. Arribant als acords oportuns, es podria rentabilitzar precisament el Metro, perquè ens serviria com a llançadora!
P: Una mesura interessant en aquest sentit és el projecte de reforma del Passeig Marítim presentat recentment al COAIB, que reduiria dràsticamet la capacitat d’un dels principals viaris d’entrada al centre de la ciutat. Executaria aquesta obra?
R: Nosaltres hi estam totalment d’acord amb la idea. De fet, ja parlàvem de “bulevard” molt abans de que es presentés aquest projecte. Apostam per anar eliminant el caràcter de via ràpida al passeig marítim, i donar-li més caràcter de passeig. I això passa inevitablement per reduir el trànsit.
El que ara contaré potser pareix una anècdota, però en realitat és de suma importància. Nosaltres vàrem demanar al Consell de Mallorca la instal·lació d’un semàfor davant del Parc de la Mar, perquè allà el cotxes s’anessin fent a la idea de que no poden circular a 120 km/h.
Després hi ha una cosa, totalment, que com a societat hem de fer una reflexió. Per Palma és molt important la Façana Marítima. Significa moltes coses! És un espai d’oci per milers de persones, on hi ha la Platja de Ca’n Pere Antoni… Però necessitam una intervenció anterior, que és poder desviar el trànsit per altres vies.
Això significa fer una via alternativa, li diguem “Via Connectora”, li diguem “Segon Cinturó”. I sabem que això significa que alguns ciutadans es puguin veure perjudicats, que hi haurà polèmica, com va succeir a Blanquerna.
Jo crec que en aquestes coses hauríem de ser capaços de posar-nos d’acord, perquè són intervencions que traspassen una legislatura. Si fóssim capaços políticament de intentar tots posar uns mínims damunt la taula, que ens permetessin donar solidesa a aquest tipus d’intervencions, ens aniria molt millor com a societat.
El que no te sentit és anar canviant el traçat en funció de qui protesti i qui no protesti. El que té sentit és tenir un traçat que sigui el millor possible. Ben treballat, ben fonamentat, i si hi ha algú que en surt perjudicat intentem amortiguar aquest perjudici al màxim possible! Però polititzar traçats de vies alternatives… és com per fer-nos-ho mirar!
Ara mateix la política d’obres públiques a Espanya funciona així: “Yo hago un trocito… No lo cuento todo y me ahorro que todo el mundo se me tire en contra… Ya he empezado la intervención… y luego ya veremos”. Jo crec que això és fer un mal favor al funcionament democràtic.
La Via Connectora podia tenir molts de defectes, o qüestions a millorar, però com a mínim es va presentar un projecte complet que permetia a tothom posicionar-se.
