PalmaEnBici

L’ajuntament de Palma calcula que només un deu per cent dels 21.000 usuaris actuals del sistema de bicicleta pública adquiriran algun abonament que els permeti seguir utilitzant el servei quan, després de l’estiu, passi a ser de pagament en lloc de gratuït com fins ara.

L’estimació és del regidor de Mobilitat de Cort, Gabriel Vallejo, qui, en la comissió del ple d’Infraestructures i Contractació, va justificar que el servei continui sent deficitari en 315.000 euros anuals malgrat que deixi de ser gratuït.

D’aquesta forma, els tècnics de Mobilitat estimen que el cost total serà de 350.000 euros anuals, als quals cal afegir altres 71.000 euros de despeses del departament de mobilitat. Per contra, només es preveuen ingressos de 100.000 euros anuals, 36.000 dels quals procediran de la publicitat.

El regidor va explicar així mateix que el seu departament maneja un estudi segons el qual perquè el sistema tingués un funcionament òptim hauria de disposar d’1.000 bicicletes i de 80 estacions, enfront dels 250 cicles i les 28 estacions actuals.

Així mateix, va recordar que quan es va implantar el sistema en el passat mandat també se sabia que, per a un funcionament òptim, s’hauria de disposar del triple de bicicletes de les quals hi ha en aquests moments al carrer.

L’afirmació del regidor en el sentit que es procediria a retenir 150 euros de la targeta bancària als usuaris que adquirissin bons permanents, va fer saltar les alarmes entre els membres de l’oposició del PSOE i del PSM-IV-ExM ja que en el cas que una família tingués dos o tres membres amb abonaments permanents podria suposar-los tenir immobilitzats entre 300 i 450 euros. Finalitzada la comissió, Vallejo va confirmar que la “retenció” de 150 euros en la targeta bancària només es practicaria en els abonaments ocasionals o de curta durada amb la finalitat de garantir la devolució de les bicicletes.

En el cas dels bons permanents, es considera que aquesta previsió no és necessària posat que l’Ajuntament disposa de les dades i del domicili de la persona que ha utilitzat el servei. En la comissió d’ahir es va rebutjar una al·legació presentada pel PSOE a la proposta de tarifes del nou servei públic en la qual se sol·licitava que s’estableixi una tarifa per a l’ús dels 30 primers minuts de quinze cèntims, amb la finalitat de que els usuaris no hagin d’adquirir un abonament de llarga o de curta durada per a una utilització esporàdica del servei.
Vallejo, no obstant això, va indicar en relació a les tarifes, s’ha establert que, durant el primer any de funcionament, els abonaments anuals costaran 15 euros en lloc dels 24 estipulats inicialment en l’ordenança. Els de sis mesos tindran un cost també de 15 euros, els de tres mesos, 9 i els de un mes 4 euros.

Les tarifes per abonaments ocasionals seran de 9 euros per a tres dies i de 12 euros per a quinze dies. Els primers trenta minuts seran gratuïts. A partir de la primera mitja hora es cobraran cinquanta cèntims per cada 30 minuts o fracció.

Si se supera el temps màxim de dues hores d’utilització es cobrarà una penalització de 3 euros per cada 60 minuts de més o fracció. La no devolució de la bicicleta en 24 hores és considerada com a falta molt greu, que pot ser sancionada amb multes de fins a 3.000 euros.

Diario de Mallorca

Qui no s’ha trobat amb qualque punxada o avaria a l’altra punta de Palma, i no l’han deixat pujar als busos de l’EMT per tornar a casa?

L’actual normativa de circulació prohibeix pujar les bicis a l’interior dels busos, excepte si disposen d’elements que les puguin subjectar. Per aquest motiu, els conductors de l’EMT estan obligats a deixar-nos tirats, ja que s’exposen a importants sancions en cas contrari.

Però existeixen solucions a aquesta situació, com ara els bastidors porta-bicis que es poden veure a l’imatge de capçalera. També a l’interior dels busos s’hi poden disposar d’elements de subjecció: adaptables tant a bicis com a cadires de rodes, o amb seients convencionals plegables
-veure foto de l’esquerra-.

Com es pot comprovar, no es tracta d’un problema tècnic, sinó de falta de voluntat política. Ni tan sols l’espai és un problema, donat que segons la memòria de l’EMT l’ocupació mitjana dels busos és de només el 38,2%, i es poden establir limitacions en hora punta.

És per aquest motiu que cal recordar als dirigents de Ciutat l’existència de compromisos europeus per a impulsar l’ús de la bicicleta, destacant la importància de la intermodalitat amb el transport públic.

D’acord amb la Resolució A 2-183/86, publicada al Diari Oficial de les Comunitats Europees, els poders públics haurien de garantir (punts 17 a 20):

Complirem els nostres compromisos, o farem cas omís, com succeeix amb la contaminació atmosfèrica?

Ja ha arribat l’estiu, i amb ell l’època de suar damunt de les nostres bicicletes. A Palma gaudim d’un clima relativament suau, però tot i així ens poden ser d’utilitat els 10 consells de supervivència que ens explica la revista Ciclosfera. En sabeu més?

1. Porta sempre aigua o qualque líquid per hidratar-te. No solament és una qüestió de supervivència: no hi ha res que produeixi més plaer que, en un semàfor o en arribar a la teva destinació, pegar-li un bon glop a una rica ampolla d’aigua, beguda isotònica o suc. Si, a més, aconseguim que estigui fresqueta…

2. Protegeix el teu cap del sol. Hi ha moltes gorres amb les quals, a més de no rebre directament els rajos, aniràs d’allò més elegant. Pots recórrer a barrets de palla o boines tradicionals. O, si a més vols sentir-te més segur, sempre pots usar casc, que a més et protegir-te d’un cop també ho farà del sol.

3. Ulleres de sol. N’hi ha de molts tipus: directament dissenyades per al ciclisme, per a altres esports, per vestir…. Qualsevol et vindrà bé per pedalar més a gust, tenir millor visibilitat i para, al final del dia, tenir els ulls més descansats.

4. Crema protectora. Ho llegim tots els dies, ens ho recorden les nostres àvies i mares, i és veritat: el sol crema. Socarra. Sobre la bicicleta, ajudats per la (esporàdica) brisa, no ens adonem de les hores que passem sota el sol, i no és broma: porteu una crema amb un alt nivell de protecció. Us estalviareu cremades, picors, molèsties i, en el pitjor dels casos, una gravíssima malaltia.

5. Evita les hores de màxima calor. És clar: moltes vegades, hem d’estar tot el dia d’un costat a un altre. Però una mica d’organització no ens vindrà malament: intenteu no fer llargs recorreguts urbans entre les 12 del migdia i les quatre de la tarda, les hores en les quals el sol més estreny i els carrers, com cantava Ràdio Futura, cremen.

6. No vagis amb presses. Intenta anar amb temps als llocs. No tractis de creuar-te la ciutat en cinc minuts: a més de tenir més possibilitats de patir un accident, arribaràs a la teva destinació sufocat i xop de suor. És un dels arguments freqüents pels quals no s’atreveixen a fer el pas: “És que anant al treball amb bici arribaria tot suat…” No necessàriament. Amb calma, amb temps, minimitzant esforços, arribaràs més airejat i fresquet que caminant sota el tòrrid sol.

7. Porta roba transpirable i de recanvi. No és necessari disfressar-se per anar amb bicicleta, però en aquests dies de calor sí que ve bé portar samarretes esportives o, en defecte d’això, fetes amb teixits naturals com a cotó. Per descomptat, no vindrà gens malament portar una altra samarreta neta en la motxilla per, una vegada en la nostra destinació, canviar-nos i si a més portem desodorant, estar com recentment sortits de la dutxa.

8. Algú ha dit motxilles? Sí a les beasses, als transportins, però no a les motxilles a l’esquena. Amb la calor i el sol, portar una motxilla és sinònim d’esquena xopada de suor en arribar a la destinació, i molt més si la portem carregada amb líquids o roba per mudar-nos… Les beasses o transportins, en canvi, ens permeten portar tot tipus de coses sense suar.

9. Organitza la teva ruta. “No vagis pel sol… Que et fons”. És una floreta clàssica, però també una realitat: la ciutat està plena de carrers amb ombra, de parcs, de zones agradables i fresques per ciclar a l’estiu. No creguis queel camí més curt és sempre el millor: l’experiència et dirà que, moltes vegades, és millor rodar uns quants metres més a canvi d’un passeig més agradable.

i 10. I si passes per un parc, vas amb temps i portes aigua… Per què no muntar-t’ho ja de luxe, i fer alguna parada? Un banc, un bon tros de gespa, una font propera i refrescant, un bell arbre i una ombra en la qual tombar-nos a llegir, escoltar música o dormir una mica. Així que tampoc et vindrà malament portar un bon pany per lligar la teva bici a uns pocs metres, i prendre’t una estona de relax enmig de la naturalesa… de la ciutat. S’ho poden permetre els que van amb cotxe o transport públic?

Font: Ciclosfera.com

 “Mai he tingut cotxe, ni vull tenir-ne”. Amb aquest títol comença l’entrevista a l’actriu Elena Anaya, que apareix al primer número de la revista de bicicleta urbana Ciclosfera.

Es tracta d’un nou projecte de comunicació per a la sostenibilitat, que aborda la mobilitat ciclista des d’una òptica integral (mecànica, infraestructura, complements, família, salut, moda…) i participativa.

“Vull fer una publicació dinàmica i canviant, a la que tothom tingui dret d’opinar, que generi debat i ofereixi diversos punts de vista”, ens comenta el seu director, Rafael Vidiella. “No es tracta de que uns pocs intentin transmetre la seva opinió a molts, sinó de que tots els ciclistes urbans sentin la revista com a seva, i per això en demanam la seva col·laboració. No m’agraden gens les revistes que s’escriuen per dos o tres persones fixes”

El projecte comença fa tres uns anys, quan en Rafael -resident a la ciutat de Madrid- va decidir fer tots els seus desplaçaments quotidians en bicicleta:

“Sóc periodista, i cada dia he de fer molts trajectes. Al poc de començar a fer-los en bici vaig descobrir que feia més via amb aquest mitjà de transport, i de forma molt més econòmica. A més, millorà molt el meu estat físic i mental, cosa que augmentava el rendiment laboral. També em vaig adonar que no era, ni de lluny, tan perillós i esgotador com em volien fer creure

Molta gent no es mou en bicicleta per por, per ignorància o simplement perquè ningú li ha dit que és possible fer-ho. La revista defensa tot el contrari: qualsevol persona pot anar en bici, sigui una persona anònima o famosa, amb més o menys diners, home o dona. Això és el que ens mostra l’entrevista a n’Elena Anaya”.

Així que mans a l’obra! Amb la intenció de compartir la seva experiència, decidí que ja era hora de deixar les queixes de banda i passar a l’acció. Calia crear un espai comú que servís per animar a la gent a agafar la bici, i amplificar la veu de tantíssima gent que du anys i anys treballant als col·lectius ciclistes. “El periodisme sempre ha estat la meva vocació, així que crear una revista era la millor manera de fer tot això”, ens comenta.

Com sempre, els inicis són especialment durs. En Rafael ens confessa que han estat moltes hores d’esforç, però es mostra convençut de que val la pena. Sobre tot, pel gran suport que ha rebut per part dels ciclistes urbans i dels professionals de la bici -la revista es distribueix de forma gratuïta a les botigues especialitzades-.

“Duc molts d’anys treballant com a periodista, i a molts pocs àmbits he trobat gent tan entusiasta, generosa i solidària com al món del ciclisme. El recolzament ha estat absolut!”

Ara només cal que aquest recolzament es tradueixi en forma de lectors, punts de distribució, ingressos per publicitat, i la col·laboració regular dels diversos moviments ciclistes de l’Estat Espanyol. Per assolir aquest darrer punt, la revista presenta un original sistema d’incentius: el sorteig de bicis, cascs i accessoris entre tots els seus col·laboradors.

“Actualment la revista compta amb 84 pàgines i una periodicitat trimestral. Esper que d’aquí poc es pugui augmentar aquest ritme. El ciclisme urbà està viu, i cada dia hi ha mil coses a contar. Som molts els ciclistes urbans, i cada dia n’hi ha més. Encara queden moltes coses que reivindicar, moltes crítiques per fer, i molt per aprendre els uns dels altres”

Des de PalmaEnBici vos-hi animam a participar i llegir aquesta magnífica revista. Podreu trobar alguns exemplars a la botiga Yeah! Urban Life (C/ Ample de la Mercè, 1 ; zona Sindicat), o descarregar-la picant aquí.

L’apreciat automòbil, símbol de la independència i el progrés durant el segle XX, perd ganxo entre els joves. No és una cosa nova però segueixen apareixent estudis que demostren que cada vegada tenen menys interès a ser propietaris d’un cotxe. El més recent, realitzat als Estats Units per Frontier Group i PIRG, és inequívoc. “La mitjana de quilòmetres conduïts per joves entre 16 i 34 anys ha disminuït en un 23% en l’última dècada”, comparat amb una disminució del 6% durant el mateix període en tota la població nord-americana.

Les raons que han portat als nord-americans (i especialment els menors de 34 anys) a disminuir l’ús del cotxe són variades. De primeres està l’increment del preu de la benzina, que afecta a tothom. Per a un europeu, acostumat a pagar preus alts per combustible, desemborsar 4 dòlars (3 euros) per 1 galó de gasolina (3,78 litres) pot semblar una ganga. Però a EUA són molts diners, tenint en compte la major grandària dels seus cotxes i que en 2004 el preu mitjà estava entorn d’1,89 dòlars.

També troben que els vintanyers cada vegada tenen més deutes quan acaben la universitat. Molts acaben tornant a casa durant més temps que abans. Sense oblidar, a més, la crisi financera dels últims anys, que dificulta aconseguir ocupació.

Assumpte resolt llavors. És lògic que baixin les vendes en època de depressió econòmica i pujades generalitzades de preus.

Doncs no. La realitat és més complexa i no solament té a veure amb factors econòmics. L’estudi va trobar que joves provinents de llars amb ingressos anuals superiors als 70.000 dòlars van incrementar el seu ús del transport públic en un 100%, i de la bicicleta en un 122%. És a dir, aquells menys afectats per la crisi també estan donant l’esquena al cotxe.

Internet és un altre factor a tenir en compte. Un estudi realitzat per la Universitat de Michigan va concloure que els llocs on existeix major penetració de la Xarxa disminueix el percentatge de persones per sota dels 30 amb permís de conduir. Un article del Wall Street Journal  publicat a principis de gener aprofundeix en aquest fet. “Cada vegada hi ha menys adolescents que es treuen el permís de conduir i molts vintanyers no mostren intencions de voler comprar-se un cotxe. Opten per quedar-se a casa més temps, utilitzar xarxes socials per connectar amb els seus amics i mudar-se a ciutats grans on ser propietari d’un cotxe no és imprescindible per moure’s”.

L’article llança una dada més que confirma està tendència: menys d’un terç de nord-americans amb 16 anys tenia un permís de conduir en 2008 comparat amb gairebé la meitat fa 25 anys. Aquesta apatia generalitzada suposa un gran repte per a les marques d’automòbils. “Tenen un problema a l’hora de dissenyar cotxes per als joves compradors: a molts dels seus clients potencials els importa un bè negre ser propietaris o no d’un vehicle”, sentencia l’article del Wall Street Journal.

Per contitinuar llegint l’article original, en castellà: Bloc Yorokobu.es

Un col·lectiu malagueny format per dissenyadors, amb el nom de la Ilustre Hermandad de diseñadores, ha creat una web amb només 18 euros enfocada a recuperar aquelles bicicletes que han estat robades.

Sota la premissa de bicibuscadors, cerquen mantenir l’esperança dels propietaris de poder recuperar els seus vehicles amb només quatre senzills passos i a través de la col·laboració ciutadana.

Primer cal posar en el cercador l’adreça més exacta possible del punt on estava la bicicleta abans del robatori, una vegada introduïda demanen emplenar un petit formulari per poder aportar més dades de com va desaparèixer. En tercer lloc, animen a pujar una fotografia del model de bicicleta en qüestió, perquè la identificació sigui així molt més ràpida i fàcil. I finalment només cal validar la sol·licitud perquè tots els usuaris de la comunitat ajudin a buscar-la.

Des del seu web es poden seguir les pistes de les bicis desaparegudes a través de les xarxes socials, i és que encara que la iniciativa ha començat a Màlaga, “pretenem abastar el major territori possible”, asseguren en el seu comunicat online.

Confessen, que això va més enllà d’una simple web i que es tracta de voler impulsar un moviment causat per “la indignació del relliscós fet què, instruments tan nobles com les bicicletes, siguin arrabassades de les mans dels seus propietaris”. Per això “volem instar a tota la població perquè es sumi a la causa, assenyalant els punts negres on existeix l’amenaça que es perpetri el robatori”, adverteixen.

Font

Hem trobat al Youtube un documental del canal Història, que ens conta els orígens i el desenvolupament de la bicicleta, fins als nostres dies:

 
A partir del passat dia 1 de febrer ha començat a la ciutat de Saragossa la primera prova pilot del Registre Nacional de Bicicletes. Aquest registre serà voluntari, i neix per iniciativa de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta i la Direcció General de Trànsit, en un intent de millorar la lluita contra els robatoris i la recuperació dels cicles.

Fins ara només existien registres municipals a les ciutats de Saragossa, Barcelona i Sevilla, però la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta ha considerat més eficient fer-ne una base de dades centralitzada, tant des del punt de vista econòmic com del de l’eficàcia policial.

Per la prova pilot de Saragossa  es podran inscriure 100 bicicletes inicialment, des d’una pàgina web, incloent-hi les dades personals del propietari, una fotografia del cicle i el número de bastidor (si en te). Un pic s’ha inscrit el vehicle, s’haurà de realitzar una validació a les oficines municipals que s’hagin habilitat.

Si es completa de manera satisfactòria aquesta prova pilot, s’espera extendre el sistema a totes les ciutats de l’Estat Espanyol que s’hi vulguin adherir d’aqui pocs mesos. Pel servei es cobrarà una quota única de caràcter simbòlic de 5 €.

Gràcies al nou Registre Nacional de Bicicletes es podrà fer extensiva la denúncia a tot el territori espanyol, i els policies de diferents ciutats podran posar-se en contacte amb els propietaris dels cicles recuperats.

Esperem que el RNB serveixi per reduir el nombre de robatoris de bicis!

Font:  La Tribuna de Saragossa

A Barcelona han trobat una solució als actes vandàlics i robatoris de bicicletes. L’Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb diversos municipis estan desenvolupant un servei públic d’aparcament segur per a bicis privades, el Bicibox. Es tracta de petites cabines individuals que funcionen en xarxa i estan situades a peu de carrer. El sistema s’està consolidant amb èxit. Actualment, el Bicibox disposa de mil places d’aparcament a l’àrea metropolitana de Barcelona

En conjunt, la xarxa Bicibox està formada per 180 estacions que ofereixen unes 1.600 places per a bicis distribuïdes en 15 municipis de l’àrea metropolitana. Els usuaris poden fer ús d’aquest servei en qualsevol de les estacions disponibles, que funcionen amb energia solar i un sistema de bateries. L’abonament anual costa 35 euros i es pot sol·licitar la targeta d’usuari mitjançant bicibox.cat.

La darrera ciutat a sumar-se a la iniciativa, pionera a Espanya, ha estat Viladecans, on s’han instal·lat deu punts Bicibox repartits estratègicament per diferents llocs de la ciutat, especialment en les principals estacions de transport públic. D’aquesta manera s’intenta integrar la bicicleta en la cadena de transport i afavorir la mobilitat sostenible. Cornellà, Esplugues, Gavà, el Prat de Llobregat, Sant Boi, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern són altres municipis del Baix Llobregat que integren aquesta xarxa d’aparcament públic de bicicletes.

Els aparcaments públics per a bicicletes privades són l’opció assequible per als municipis de l’àrea metropolitana interessats a potenciar l’ús de la bicicleta en els seus cascos urbans. “El Bicing requereix d’una aportació econòmica important i les ciutats prioritzen altres despeses”, comenta el president de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT), Antoni Poveda, qui també reconeix que el Bicibox és “més econòmic” que el servei públic de bicicletes de la ciutat de Barcelona. I és que el Bicing requereix d’un manteniment constant i una plantilla dedicada a traslladar les bicis que ho integren d’una estació a una altra.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona assegura que té coneixement que altres consistoris han apostat pel Bicibox com a manera de fomentar la bicicleta com a vehicle de transport. En aquest sentit, no descarta en un futur adoptar-la si ho considera necessari per a la ciutat.

Seria una bona iniciativa implantar-ho a l’eixample i barris perifèrics de Palma on el Bicipalma no arriba, d’aquesta manera es potenciaria el transport sostenible a Ciutat sense fer una gran inversió.