PalmaEnBici

   
Aquests dies de festa són especialment propicis al bon humor, i no només pel dia dels innocents.

Avui de matí, la comitiva reial d’IniciativaVerds-Equo ha entregat al batle de Palma, Mateo Isern, el seu tradicional regal de reis -que atorguen anualment als diferents polítics o empreses de les Illes-. El regal, dipositat a les dependències de l’Ajuntament de Palma, consisteix en una bicicleta infantil de segona ma i dos paquets plens de carbó -un pel tancament del carril bici d’Avingudes i un altre per la pujada de tarifes de l’EMT-.

Segons el partit ecosocialista, els Reis han volgut castigar la manca de compromís de l’actual consistori amb la mobilitat sostenible dins Ciutat, imposant un model que perjudica especialment als que més dificultats econòmiques estan passant.

En paraules del seu coordinador, David Abril:

“Palma no es pot permetre un augment de la densitat de cotxes ja que a l’actualitat supera els índexs permesos de contaminació. Les mesures duites a terme des de que governa el Partit Popular en són exemples del que no s’ha de fer, com per exemple, canviar el traçat del carril bici, que a més de suposar despeses innecessàries posa en perill la seguretat dels ciclistes”.

 Efectivament, tot i el rovell acumulat a la cadena de la bici per falta de manteniment i l’evident problema de mida, recomanam al senyor Isern fer una volta pel traçat alternatiu al carril bici d’Avingudes i comprovar in situ les greus deficiències que presenta per a la seguretat dels ciclistes urbans -que denunciàvem a una entrada el passat mes d’octubre-.

Recordam igualment al nostre batle que fer servir la bici és una excel·lent manera de reduir la despesa sanitària -cada ciclista n’estalvia uns 423 €-, ja que -entre d’altres beneficis per a la salut- permet cremar aquestes calories de més que ingerirà en forma de carbó.

Perquè volem pensar que les caixes duen carbó dolç, i no més combustible per la central tèrmica d’Es Murterar!!

BON ANY, I MOLTES BICIS PER REIS!

Coincidint amb aquests dies de festa augmenta substancial-ment la quantitat de donatius a iniciatives solidàries, destacant-hi especialment les ONGs d’ajuda al desenvolupament. Però, vos heu aturat mai a pensar quin és el paper que  juga la bicicleta al desenvolupament dels pobles?

Aquest vídeo, que explica perfectament els múltiples usos que pot tenir el nostre vehicle preferit, forma part d’una campanya solidària anomenada The Bicycle Factory llençada per la filial canadenca de la multinacional de l’alimentació Cadbury -que ara forma part del grup Kraft-.

Amb un enfocament menys comercial, també hi podem trobar una gran quantitat d’ONGs dedicades a millorar la mobilitat a les zones rurals dels països menys afavorits, entre les quals volem destacar la World Bicycle Relief -fundada l’any 2005 en resposta al tsunami del sud-est asiàtic-, i el moviment Bicycles for humanity.

Però, son realment eficaços aquests programes?

Un dels principals obstacles amb els que es troben les comunitats menys desenvolupades és la gran quantitat de temps que han de destinar a una mobilitat ineficaç, caminant moltes hores diàries per tal d’obtindre aliment, aigua i energia, o tenir accés a serveis bàsics com ara l’educació, la sanitat o els mercats on vendre els seus productes.

Tal i com indica el Banc Mundial:

“La població rural, i en especial les dones, freqüentment han de caminar llargues distàncies de manera diària i carregant un pes important -com ara aigua, llenya, cereals i altres productes agrícoles, i qualsevol objecte per comercialitzar-. La inversió a gran escala en infraestructura de transport ha tingut fins ara un escàs impacte a l’hora de reduir els problemes de les famílies i les petites comunitats.

Diversos estudis han demostrat quant de temps i esforç es dedica al transport més bàsic, especialment al cas de les dones. [...] Per exemple:

• A Chipinge (Zimbabwe), l’obtenció d’aigua per part de les dones suposa caminar anualment 2.260 km amb una càrrega de 20 kg de pes.
• A Makete (Tanzània), les dones hi dediquen més de 4 hores diàries al transport.
• A Beira (Mozambique), les dones inverteixen 3,6 hores diàries al transport d’aigua i llenya”

Aquest sistema ineficaç de mobilitat té una gran repercussió a nivell de benestar i desenvolupament social, ja que per exemple els més petits deixen d’anar a l’escola, les dones han de dedicar tot el seu temps a la llar (incloent-hi l’obtenció d’aigua i llenya) en comptes de poder iniciar una activitat econòmica pròpia -i així trencar les dinàmiques patriarcals masclistes-, o es redueixen les oportunitats de negoci per als petits emprenedors en ser els mercats massa petits i orientats a la mera subsistència.

L’arribada de la bicicleta es considera un dels indicadors més fidedignes de que una comunitat ha pres el camí del desenvolupament, ja que allibera gran quantitat de temps que els seus membres poden invertir en millorar el seu futur -per exemple, estudiant o construint noves eines i infraestructures-, i expandeix l’horitzó de mobilitat per a intercanviar productes i serveis amb les comunitats veïnes -permetent així una major especialització, resiliència i aprofitament de les economies d’escala-.

(Veure més vídeos de Hans Rosling: [1], [2] i altres – visitar gapminder.org)

A més, al contrari del que succeeix amb altres vehicles -com ara les motocicletes i els camions-, les bicicletes mantenen la independència energètica de la societat, de tal manera que aquesta no es veu obligada a exportar la major part de la seva (escassa) producció agrària per tal d’obtindre divises -un problema que ni tan sols hem acabat de solucionar als països desenvolupats-. En altres paraules: fomenta el desenvolupament endogen, no exposat als capritxos dels mercats internacionals.

En aquest sentit, cal destacar la importància dintre de l’ajuda al desenvolupament de que els projectes incloguin la capacitació de la població local per a construir i reparar les seves pròpies bicicletes, ja que la independència energètica no serveix de res si es manté la dependència de nous programes d’ajuda que podrien no arribar mai, o de diners per a comprar noves bicicletes produïdes a l’estranger. L’objectiu hauria de ser que cada comunitat disposi d’un petit negoci de fabricació, adaptació i reparació de bicicletes.

L’experiència ens mostra que els països que, al seu moment, varen apostar per la bici-mobilitat (la Xina i el sud-est asiàtic) son ara els que més ràpidament augmenten el seu nivell de vida. No es casualitat!

Bones festes a tothom, i esperem que molts pobles rebin el meravellós regal de la seva primera bicicleta!

EDIT: Afegim un nou projecte bici-solidari, per a qui n’estigui interessat.

     
Segur que molts ja ho heu llegit a la premsa escrita -primera plana al Diari de Balears-: el PP ha fet valer la seva majoria absoluta per imposar l’esborrany de la nova Ordenança Ciclista sense donar cap tipus de marge a les esmenes presentades pel grup municipal socialista (PSIB) i la coalició d’esquerres (PSM-Iniciativa). Absolutisme en estat pur. Com als temps de Lluís XIV de França el missatge és clar: “Palma sóc jo!”.

Tanmateix, encara hi ha optimisme entre alguns membres de l’oposició: “A partir d’ara s’obri el període d’al·legacions”, afirma l’ex-batlessa Aina Calvo a la seva pàgina de Facebook. Això vol dir que el PP té marge de temps per a rectificar, ja que la votació definitiva no es produirà fins al mes de febrer. Per aquest motiu, tots dos grups municipals s’hi varen abstindre -excepte a la votació de l’article 16, que estableix les prohibicions per a les bicicletes, rebutjat per l’oposició-.

L’ex-regidor de mobilitat, José Hila (PSIB), ens comenta per correu electrònic:

“Tot i que ahir encara no varen acceptar les nostres propostes, sembla que el regidor de mobilitat -Gabriel Vallejo- té voluntat d’arribar a un acord. Per això ens varem abstindre, a l’espera de veure si s’incorporen per a la votació definitiva d’aquí un parell de mesos”. “Hem tingut vàries reunions prèvies entre els tres grups municipals per intentar millorar-la i que s’aprovi per unanimitat”.

De fet, segons informa la Marisol Fernández (PSM-Iniciativa), “el PP diu que hi ha propostes nostres que s’acceptaran”. Però el regidor de mobilitat Gabriel Vallejo adverteix: l’Ordenança ha de ser “fàcil de regular per a la policia”, en referència a la possibilitat de que les bicis circulin per voreres de més de 3 m d’ample, ja que “moltes d’elles tenen terrasses”. Tanmateix, s’ha compromes a estudiar la proposta, però veu “difícil” la seva aprovació al cas de les voreres, mentre dona esperances al cas de parcs, jardins i places públiques. Reconeix que “les bicicletes són com l’aigua: cerquen el seu camí natural”, i per tant s’han d’analitzar de manera especial.

En aquest sentit, José Hila destaca que “si a Blanquerna passen cotxes, també hi han de poder passar les bicis” -considerant Blanquerna com a un carrer peatonal-. També argumenta que “la bicicleta no es llança a les calçades sense donar-li seguretat”, motiu pel qual reclama “una política de mobilitat integral” que prioritzi al vianant, després a la bicicleta i al transport públic, i només en darrera instància a la resta de vehicles.

L’ex-regidor tampoc no entén que es faci una ordenança que va en contra del nou Reglament General de Circulació de la DGT. “Ens pareix absurd que l’Ajuntament mantingui una postura diferent, perquè en darrera instància el Reglament s’imposarà a l’Ordenança. Des del PP han reconegut aquesta carència, però també al·leguen que ara hi ha hagut un canvi de govern a Madrid i s’ha d’esperar al que digui el nou director de la DGT”.

En tot cas, sembla que el PP de Palma recull la nostra proposta d’augmentar la presència de ciclocarrers a Ciutat. Però rebutja l’esmena del grup municipal PSM-Iniciativa, que anava una passa més enllà demanant la conversió de tots els carrers d’un sol sentit i carril en ciclocarrers.

S’espera un hivern molt calent a la bici-crònica política!

     
Tal i com vàrem informar a PalmaEnBici, el passat dijous es va celebrar una reunió de la Comissió Informativa, que havia de servir per a que els grups municipals de Palma negociessin les esmenes presentades a l’esborrany de la nova Ordenança Ciclista que Cort vol aprovar abans de cap d’any per tal de regular la convivència entre usuaris de la bici i la resta de vehicles i vianants.

Una de les propostes més interessants ha estat proposat per part del grup PSM-IniciativaVerds, prèvia negociació amb el col·lectiu ciclista Massa Crítica, cercant ampliar la regulació als vianants i patinadors. 

Però aquestes esmenes ha estat rebutjades “en principi” pel grup municipal popular. Segons declaracions del regidor de mobilitat -Gabriel Vallejo- en exclusiva per a PalmaEnBici:

“Les aportacions fetes pel grup PSM-IniciativaVerds-Entesa son en positiu, la qual cosa agraïm i ho hem fet saber a la regidora Marisol Fernández. Però ens ha faltat temps per estudiar-les en detall, cosa que farem als pròxims dies. Esperam arribar a un consens el més ampli possible”

Per la seva banda, la regidora eco-socialista lamenta al seu perfil de Facebook que el PP hagi votat en contra de la seva proposta “perquè encara no han tingut temps per estudiar-la”, i ens avança que el PP està en contra de que les bicis puguin anar per voreres de més de 3 m d’ample i per places i parcs, en contra del que proposa la DGT.

Respecte del règim sancionador, la Marisol Fernández ens explica que el grup popular està estudiant la reducció de l’import de les multes. “Al regidor de mobilitat li pareix bé però ho vol consultar amb els tècnics”, comenta.

Tanmateix, mostra el seu escepticisme respecte de les excepcions que es poden establir per Decret de Batlia:

“El problema del decret és que depèn de la voluntat del partit polític de torn i dona poca garantia. Sobre tot quan es vol introduir un vehicle nou que encara no te el seu lloc.”

Aquest dijous dia 22 es celebrarà el ple municipal on s’aprovarà la nova Ordenança Ciclista. Després s’obrirà un període d’al·legacions per a totes les parts implicades.

Des de PalmaEnBici continuarem informant i lluitant per a la plena integració de la bicicleta a les polítiques de mobilitat de Ciutat.

       
Què en pensaríeu d’una persona que vos digui que caminar es més ràpid que anar en cotxe? Tot i que molta gent considera aquesta afirmació una llegenda urbana, la realitat és que el cotxe tot just pot competir amb el vianant.

Aquesta troballa tan radical s’atribueix habitualment al pensador Ivan Illich, que a la seva obra Energia i Equitat va comptabilitzar no només el temps de conducció, sinó també el temps de treball necessari per pagar-ne la benzina, l’amortització del vehicle, les reparacions, i fins i tot el temps que passam a l’hospital per culpa dels accidents de trànsit.

El resultat d’aquesta operació donava, als anys 70 i amb dades dels Estats Units d’Amèrica, la increïble xifra de 4,5 km/h de mitjana. En altres paraules: ens sortiria més a compte caminar.

Amb un plantejament menys radical, incloent-hi només el temps de treball per pagar la benzina i l’amortització de l’automòbil, existeixen uns càlculs realitzats pel professor J.M. Naredo i L.J. Sánchez, adaptats a la realitat de Madrid a principis dels anys 90. La conclusió no varia molt: la velocitat mitjana de l’automòbil es situa al voltant dels 8 km/h, una mica per damunt de la velocitat d’un vianant, però sí molt per sota del que es pot assolir anant en bici -i no en parlem ja de combinar diferents modalitats de transport públic i bicicleta-.

Quina conclusió hi podem treure? Doncs que per un nombre comptat d’ocasions a les que realment tenim pressa, sacrificam moltíssim de temps addicional treballant -aquest temps que després ens falta i ens fa tenir més pressa-.

“S’engendra així un nou tipus d’individu: el passatger que mai no arriba a temps pels seus propis mitjans, i que a causa d’això es va convertint poc a poc en un absent a perpetuïtat, sempre amb la necessitat de ser-hi a un altre lloc”.
(Ivan Illich, Energia i equitat)

Per aquest motiu, la bici es mostra com una magnífica eina per reduir el nivell d’estrès de la societat.

D’aquí pocs dies publicarem una eina per calcular la velocitat real del vostre cotxe, tenint en compte aquests aspectes.