PalmaEnBici

Durant el mes de setembre hi ha 3 dates assenyalades:

- 22 de Setembre: Dia Internacional SENSE COTXES.

- Del 16 al 22 de Setembre: Setmana Europea de la MOBILITAT SOSTENIBLE.

- 24 de Setembre: Moviment internacional contra la CRISI CLIMÀTICA (Planeta en moviment).

És un dia per fer accions encaminades a allunyar-se dels combustibles fòssils. Podeu trobar més informació a la web http:\\www.350.org

Per tot això Massa Crítica ha organitzar una passejada en bicicleta el proper DISSABTE, 24 DE SETEMBRE que substituirà la que teníem prevista fer el dissabte 1 d’octubre (primer dissabte de mes),

La trobada tindrà lloc a les 10,30 h. a la Plaça d’Espanya per començar a animar la sortida amb Tambors per la Pau A les 11,00 h. i sota un gran pancarta que dirà  PEDALEGEM CAP UN MÓN SOSTENIBLE s’iniciarà la marxa.

L’itinerari serà pel centre de Palma, passant per les Avingudes i Blanquerna, entre d’altres carrers, amb una atura a la Plaça de Cort. La durada de l’itinerari serà d’entre una hora i mitja i dues hores. Qui no pugui venir les dues hores pot iniciar la marxa i llavors deixar-la a sa meitat.

A la passejada acompanyarà la policia per regular el trànsit, per la qual cosa hi poden venir infants acompanyats d’adults.

Per ser més vistosos s’ha pensat que la gent vagi  amb una camiseta de color verda, d’aquesta manera es vols canviar el gris dels cotxes per el verd de les bicicletes.

Per una ciutat sense cotxes, per un món més sostenible, per un planeta més verd VINE amb BICI, PATINANT o CORRENT a gaudir d’una passejada per PALMA.

Massa Crítica

Al llarg dels darrers dos mesos, amb motiu de la decisió del Consistori Municipal de suprimir el carril bici de les Avingudes, hem vist aparèixer als mitjans de comunicació tot tipus d’atacs a la implantació de ciclocarrers -alternativa defensada des de l’Ajuntament-. Ens trobam, una vegada més, davant una absurda confrontació partidista sense cap tipus de fonament tècnic.

 Un altre exemple recent de confrontació partidista, ben explicatiu, el podem trobar al projecte del Pla Hidrològic Nacional de l’any 2001, on uns defensaven la necessitat de fer un transvasament, mentre els altres apostaven per les dessaladores. El temps ha demostrat que cap de les dues alternatives era encertada, ja que el que calia fer realment era una important retallada en la superfície de regadiu al sud-est peninsular.

 Com ja ens explicava Karl Marx, la història sempre es repeteix: primer com a tragèdia i després com a farsa. Es tracta d’un altre cas on la confrontació partidista entre dues suposades alternatives ens impedeix veure l’objectiu final: la necessitat de calmar el trànsit i potenciar la bicicleta a tota la ciutat.

CARRILS BICI I CICLOCARRERS, QUAN I ON?

Tant els carrils bici com els ciclocarrers son perfectament vàlids per assolir l’objectiu d’una mobilitat sostenible. Cal lluitar perquè tots i cada un dels carrers de Ciutat siguin ciclocarrers, o bé disposin d’un carril bici. Ara bé, aquesta conversió no s’ha de fer sense ordre ni criteri, a cop de decret-llei o manifestació multitudinària, sinó d’acord a un pla global fruit del famós estudi de mobilitat integral que mai s’ha fet i que els ciclistes duim tants d’anys reivindicant (veure tesina de l’UPC,  que ens podria servir de guia).

 Dins d’aquest pla global haurem de decidir a quins carrers s’opta per la convivència amb els automòbils i el transport públic, a quins s’opta per la segregació del viari en carrils diferents, i a quins es suprimeix definitivament el trànsit motoritzat.

L’any 2008, el Ministeri de Foment en va publicar una magnífica eina per a l’enteniment entre tècnics, polítics i societat civil: Calmar el tráfico. Pasos para una nueva cultura de la movilidad urbana. Tanmateix, la Comissió Europea ha publicat un llibre verd sota el títol de Cap a una nova cultura de la mobilitat urbana (COM(2007) 551 Final), amb la finalitat d’obrir un debat públic al voltant de la futura política europea en aquesta matèria.

A la primera d’aquestes publicacions s’analitzen algunes iniciatives de suport a la mobilitat en bici, arribant a la conclusió de que sovint només suposen “un canvi en les condicions de circulació dels ciclistes habituals o, també, un transvasament de viatges a peu o en transport col·lectiu cap a la bicicleta”. És a dir: mesures puntuals com ara la implantació d’un carril bici no necessàriament condueixen a l’objectiu final de mobilitat sostenible, ja que no inclouen mesures de dissuasió contra l’ús de l’automòbil.

Quan son ben dissenyats (cosa que de moment sembla no fer-se), els ciclocarrers -àrees de coexistència de diferents modalitats de trànsit inspirades en les General Improvement Areas britàniques- han de tenir com a una de les seves característiques la implantació d’un important nombre d’elements dissuasoris, com ara la reducció del límit de velocitat i de places d’aparcaments, tipus de paviment, existència de badens i semàfors, estretaments de la calçada, o desviaments de la trajectòria rectilínea (zig-zags, etc.).

La implantació de ciclocarrers mostra gran èxit als carrers de barri i viari secundari, que de fet sol ser destinació habitual dels automòbils que ens trobam al viari principal. Fent la destinació d’aquests trajectes menys atractiva per als automobilistes, ens assegurarem un menor ús del viari principal -com és el cas de les Avingudes- i disposarem d’espai més que suficient per a practicar la segregació viària que suposen els carrils bici, carrils bus i tramvia.

 Resumint molt, podem dir que la conversió dels carrers de barri en ciclocarrers és condició prèvia per a assegurar l’èxit d’una segregació viària als carrers principals.

LA BATALLA PER PALMA

Actualment el centre de Palma ja compleix bona part dels criteris que defineixen una xarxa de ciclocarrers -per exemple, la declaració de zona 30-. De fet, és relativament segur per al ciclista, traient alguns petits problemes de visibilitat i excés de places d’aparcament, de fàcil solució si n’hi hagués voluntat política. I ja no n’és la destinació dels automòbils d’Avingudes, com ho era fa uns anys.

Malauradament, degut a la inexistència d’una planificació global, la reducció de trànsit al centre de Palma només n’ha desplaçat el conflicte als barris exteriors de les Avingudes. Tots recordam l’oposició d’alguns sectors a la peatonalització de Blanquerna, ja que aquest barri s’havia convertit en destinació alternativa dels automòbils que abans anaven al centre.

 Òbviament, mentre es mantingui la condició de zona d’aparcament dels barris exteriors de les Avingudes, no n’hi haurà una reducció substancial del trànsit a les Avingudes i per tant tindrem problemes no només amb el carril bici -que en general ha tingut èxit i poc impacte negatiu, però que era massa estret per als estàndars recomanats-, sinó sobre tot amb la polèmica arribada del tramvia a la Plaça d’Espanya.

El llegat de la batlessa Aina Calvo ha estat en general molt positiu per als ciclistes urbans de Palma, i per a la sostenibilitat de Ciutat en general. I circumstàncies com ara l’augment del preu del petroli -que ha arribat al seu pic d’extracció- han ajudat a un augment de l’ús d’aquest mitjà de transport. Però n’hem de ser conscients d’algunes de les seves carències, perquè de fet ha començat la casa pel terrat -per la xarxa de carrils bici-.

En primer lloc, hem d’indicar la inexistència d’una política d’accessibilitat clara. Per desmotoritzar una societat no podem confiar-ho tot a la bici o al transport públic, sinó que hem de començar per reduir-ne la necessitat de desplaçar-se, fent accessibles les escoles, els llocs de feina i oci, els serveis públics o les botigues. També l’existència d’un parc d’habitatges municipals de lloguer en facilitaria els canvis de residència a l’hora de canviar de feina, en comptes de confiar-ho tot al desplaçament diari del treballador.

Es pot comprovar que a Palma encara hi ha una excessiva concentració d’institucions públiques al centre, dirigint-hi una important demanda de mobilitat -tant per qüestions laborals com per accedir-hi als serveis- cap a l’àrea conflictiva de les Avingudes. També es constata l’existència de barris amb una alta densitat de població i greus deficiències de serveis i espais públics -com ara Son Gotleu-, o la proliferació de grans superfícies al voltant de la Via Cintura -una altra font de conflictes de trànsit- que enfonsen el petit comerç de barri.

Podríem dir que encara pesa molt el disseny radial amb que es va concebre Palma fa més de cent anys. Farien bé els nostres polítics i tècnics municipals en desterrar aquest model del seu cap, per tal d’evitar la saturació del centre.
A més de la molt necessària política d’accessibilitat, no n’hem vist prou elements de dissuasió en l’ús de l’automòbil. La constitució dels eixos cívics son una gran passa endavant, però la major part dels barris de Ciutat continuen disposant de carrers dominats per places d’aparcament, amb unes voreres massa estretes, què s’haurien de reformar igualment perquè no es converteixin en un obstacle per als discapacitats i així complir amb les directives europees.

La implantació de ciclocarrers aniria, precisament, en la línia de convertir els barris en una destinació menys atractiva per als automòbils, i és plenament compatible amb l’ampliació de les voreres per als discapacitats.

Tampoc no s’ha ampliat prou la zona O.R.A. al conjunt de barris que hi ha al voltant de les Avingudes, fet que fa persistir la preferència per l’ús de l’automòbil en molts dels desplaçaments cap al centre, amb la creença de “ja trobarem un lloc per aparcar pels Instituts”. Es podria dir el mateix de zones d’accés limitat a residents i treballadors (A.C.I.R.E.).

En definitiva, no hem vist un model de ciutat coherent i a l’altura del que exigeixen les circumstàncies -la crisi econòmica i l’esgotament dels recursos naturals-. Ni tan sols amb la batlessa més implicada des de l’arribada de la democràcia.

MIRANT CAP AL FUTUR: TORNANT LA CONFRONTACIÓ AL NOSTRE FAVOR

La victòria del Partit Popular a les passades eleccions municipals ha suposat un shock per a la major part del defensors de la bicicleta. Sembla com si no es pogués esperar rés d’aquest partit, com si estiguéssim condemnats a una legislatura d’immobilisme i fins i tot algunes passes enrere -com el retorn dels cotxes a Blanquera i la supressió del carril bici d’Avingudes-.

El que és clar, es que amb una actitut negativa i de confrontació no aconseguirem res de bo. La realitat és que les circumstàncies estan del nostre costat: ens trobam enmig d’una greu crisi econòmica que ens exigeix reduir l’ús de l’automòbil (veure article de PalmaEnBici) i on la petita obra pública pot ajudar molt a suavitzar l’atur i liquidar existències de la bombolla immobiliària.

La història de la política ens mostra que, normalment, els canvis més grans els acaba realitzant qui més s’hi oposava a ells. Ara mateix ho podem comprovar amb les retallades del president Zapatero -possiblement el president més “progre” que ha tingut Espanya des de la Guerra Civil-. Funciona, en essència, perquè dona la sensació de que no hi ha més remei, que s’ha de fer sí o sí, i tota oposició als canvis queda sense líders visibles.

Passarà això amb la legislatura de Mateu Isern? No ho podem saber, perquè dependrà en gran mesura de la seva capacitat de lideratge i comprensió dels problemes actuals. Però nosaltres sí que podem influir-hi, donat que els Ajuntaments son les institucions més democràtiques d’aquest país, on es potencia al màxim la participació ciutadana.

Tal volta els nostres polítics no siguin capaços de desenvolupar un pla de mobilitat integral per a Ciutat. Però nosaltres sí que podem, des de les associacions de veïnats, les organitzacions ecologistes i les plataformes en defensa de la bicicleta, tenir ben clar el model de Ciutat que volem. I podem explicar-li al batle que, si ens fa prou cas, pentura es guanya el nostre vot -en contrast amb una actitut de confrontació, on pot comptar d’entrada amb el vot contrari i no fer-ne ni cas de les propostes constructives-.

Ens trobam en unes circumstàncies històriques que requereixen de grans canvis i d’un gran lideratge. El polític que sigui capaç d’implantar el nou model urbà explicat al llarg d’aquest article segurament passarà a la Història amb lletres majúscules. Feim que en Mateu Isern sigui conscient d’aquest fet. Feim que els nostres veïnats siguin conscients de la necessitat d’aquest canvi de model, i reclamin una actitut valenta al nostre batle: d’ell dependrà l’èxit o fracàs de tota una ciutat. Ell pot triar entre ser un batle exitós o un batle fracassat.

El Partit Popular ha fet una aposta clara pels ciclocarrers, en oposició als carrils bici de n’Aina Calvo. Aprofitem aquesta circumstància al nostre favor: LLUITEM PER LA PROLIFERACIÓ DE CICLOCARRERS A TOTS ELS BARRIS DE PALMA!!

Prop d’un centenar de persones han participat aquest dissabte a la bicicletada convocada per Massa Crítica, en contra de la modificació del traçat del carril bici de les Avingudes. En aquesta ocasió, els manifestants disfressats d’indis van iniciar la marxa des de la plaça d’Espanya i al crit de «Sense el carril bici d’Avingudes estem a la reserva, com els indis», van recorrer els principals carrers de Ciutat.

El portaveu de Massa Crítica, Carles Valentí opina que Cort “està boicotejant el ús de la bicicleta”, per la qual cosa també “estan perjudicant al turisme” que tant promouen. A més, recorden que un informe del visitants a Palma indica que “del que més es queixen és del renou i de l’excés de cotxes”.

Pel que fa al carril bici alternatiu, Valentí critica que “no fan la funció de connexió am els altres carrils bici de l’Eixample” i titlla els ciclocarrers de “presa de pèl, ja que ni els nins ni la gent gran els utilitzen, degut a que han de compartir espai amb els cotxes”.

La protesta col·lectiva volia fer veure a la ciutadania i a l’Ajuntament de Palma el seu rebuig a la decisió del consistori de modificar el traçat del carril bici al seu pas per les Avingudes, el qual ha estat traslladat a altres carrers de l’interior de l’arc format per avingudes. Massa Cívica convoca una bicicletada el primer dissabte de cada mes per mostrar el seu rebuig a aquesta mesura.

Font

Dissabte 3 de setembre. 10:30h. Plaça d’Espanya

Des de Massa Crítica ens animen a participar en la bicicletada que faran aquest disabte. Una bona oportunitat per participar i demostrar que volem una mobilitat sostenible. A més d’anar en bici ens animen a anar disfressats d’INDIS (qualque plome i cinta fermada al cap) per anar en la mateixa línea que amb el lema de la bicicletada “SENSE EL CARRIL BICI D’AVINGUDES ESTAM A LA RESERVA, COM ELS INDIS”

La decisió de Cort d’eliminar el carril bici de les Avingudes provocà ahir una nova marxa ciclista de protesta pels principals carrers de Ciutat, entre aquests les Avingudes. La novetat d’ahir és que tres dels seixanta manifestants convocats per Massa Crítica anaven nus mentre la resta anaven en bikini o sense camiseta a la marxa i on s’escoltaven crits com: “Ens deixen en pilotes sense el carril bici”. 

Després de transcórrer la marxa sense incidents pels diferents carrers del centre de Palma, passant per l’Ajuntament i la Seu davant la mirada de centenars de turistes i tallar el trànsit a les Avingudes, Es Born, Passeig Marítim i Avinguda Argentina, els ciclistes han interromput durant més de deu minuts el recorregut en el Passeig Mallorca, on la Policia Local ha identificat als dos ciclistes. En aquest moment, la resta de ciclistes ha parat la marxa i han mostrat la seva protesta per la identificació dels dos joves llevant-se molts d’ells la roba, quedant-se completament nus enmig del Passeig Mallorca i obligant als agents a tallar el trànsit. D’aquesta manera, els agents de la Policia Local s’han trobat amb més d’una desena de persones nues i moltes altres en roba interior, per la qual cosa no han procedit a identificar a més persones, donat el col·lapse que s’estava generant en unes de les principals vies de la ciutat.

La marxa s’ha reprès per Via Roma i Via Alemanya, fins a arribar a la Plaça Espanya on ha conclòs amb els aplaudiments dels assistents, a els qui el portaveu de Massa Crítica, Carlos Valentí, els ha emplaçat a participar en la propera marxa, que se celebrarà el dissabte 3 de setembre i en la qual, en aquesta ocasió, els ciclistes es vestiran d’indis.

Al llarg de la marxa, que s’ha perllongat entre les 11.00 i les 13.00 hores, alguns ciclistes explicaven en anglès als turistes que l’objectiu de la manifestació era defensar la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat, enfront del vehicle, en ser un mitjà molt més sa.  Així mateix, algunes persones han increpat als manifestants, a els qui han arribat a cridar ‘porcs’ per anar nus al que aquests els responien amb ‘Això és el que passa per llevar el carril bici’.

Aquesta és la segona marxa que es produeix a Palma, en contra de la supressió del carril bici d’Avingudes, després que el passat 6 d’agost uns 300 ciclistes tallessin també el trànsit de vehicles en el centre de la capital balear, amb l’objectiu de denunciar que el nou traçat és “més perillós” que l’anterior, atès que en molts trams la bicicleta ha de conviure amb els vehicles a motor.

La bicicletada d’aquest dissabte s’ha produït, després que dimarts passat, l’Ajuntament de Palma informés que el nou carril bici interior alternatiu al d’Avingudes ja està plenament operatiu, al mateix temps que l’antic ha quedat inutilitzat a partir del carrer Rubén Darío, després que les obres comencessin el passat 21 de juliol, amb un pressupost de 196.000 euros.

Fa pocs dies, el Ministeri d’Indústria va publicar les dades de comerç exterior referents al primer semestre de l’any 2011. Un anàlisi d’aquestes xifres evidencia una vegada més el que molts ja sabíem: l’automòbil és un luxe que no ens podem permetre com a societat.

Per què la balança comercial?

Hem de començar aquest article introduint alguns conceptes bàsics d’economia. 

Regularment, les autoritats de cada país fan una sèrie de comptes per tal de determinar la riquesa i l’evolució de l’economia. Aquests comptes van molt més enllà del famós indicador anomenat Producte Interior Brut, ja que també s’inclouen aspectes tan importants com ara l’endeutament i posició financera del conjunt de la societat.

Una de les partides més interessants de la Comptabilitat Nacional és la referent al comerç exterior, coneguda com a balança comercial. Mesura la diferència entre exportacions i importacions, és a dir, si aquesta presenta un dèficit significa que importam més del que exportam.

De la mateixa manera que una família no pot consumir indefinidament per damunt dels seus ingressos, un país no pot importar més productes dels que exporta sense caure en un perillós endeutament extern -com el que ara patim-.

Durant els anys de la bombolla immobiliària, la demanda de crèdit es va disparar a Espanya. Tothom qui comprava una casa, ho feia demanant un préstec hipotecari per quantitats creixents -a mesura que pujava el preu de l’habitatge-. Aquesta situació no hauria estat massa difícil de gestionar, si la demanda de crèdit s’hagués atès amb estalvi interior. Però no va ser-ne el cas.

Hi havia una força que impedia l’expansió de l’estalvi a l’Estat Espanyol, i per tant varen començar a arribar grans quantitats d’euros des dels països centrals d’Europa. Aquests diners, que en primera instància servien per a finançar la construcció de blocs de pisos, tenien un curiós recorregut en canviar de butxaca: no s’estalviaven, sinó que es gastaven en l’adquisició de cotxes i en la importació de petroli. Això es mostrava a la nostra balança comercial, que tornà la més deficitària del món, i en l’augment espectacular del deute extern.

…i ara pagam el preu de viure a una societat on l’èxit social es mesura en el nombre de cavalls que té el teu cotxe.

La llosa del deute extern

El deute extern és un vell conegut dels que ens preocupam pel desenvolupament dels països més desafavorits. Durant els anys 90 hi va haver una forta campanya per part de les ONGs cercant la condonació del deute extern, ja que aquest deute havia tornat tan gran que drenava la poca riquesa que es generava en pagar-ne els interessos.

A diferència del deute intern -que és neutre a efectes del conjunt de l’economia, tot i que pot amagar problemes de desigualtat-, el deute extern significa que la riquesa generada pel país s’ha d’exportar per tal d’obtindre les divises necessàries per tornar el préstec més interessos. I la conseqüència és l’empobriment de tot el país.

El deute extern no sempre és dolent: com qualsevol deute, si s’utilitza per fer-ne una inversió amb bon rendiment, genera més riquesa de la que després es perd tornant aquest préstec. Al cas del deute extern cal vigilar especialment que els recursos captats de l’estranger s’inverteixin en maquinària que permeti millorar les exportacions o reduir-ne les importacions.

Però històricament ens trobam amb que aquesta no n’és la política més habitual. Bona part del deute extern que ofega els països en desenvolupament és deute odiós: dictadors que demanàvnen préstecs per importar armes amb les que reprimir al seu propi poble, com va ser el cas de l’Argentina.

L’obtenció de divises estrangeres per tornar aquest tipus de deute passa inevitablement per donar-li la volta a la balança comercial, exportant més productes dels que s’importen. Com el préstec no s’ha invertit en crear una indústria exportadora, no queda més remei que reduir-ne les importacions via brutals retallades en el nivell de vida de la societat -de forma que baixi el consum de productes estrangers-.

L’atur massiu, la baixada de sous i drets laborals, o la pèrdua de serveis socials, son les receptes tradicionals per equilibrar la balança comercial. Ens sona, oi que si?

El petroli, ruïna per a la societat

Què tenen en comú Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, més coneguts al món econòmic com a PIGS (porcs, aprofitant les inicials en anglès)? Tots quatre països estan patint molt especialment l’impacte de la crisi econòmica, i tots quatre països presenten una dependència energètica elevada -originant el conegut problema d’endeutament extern-.

A l’Estat Espanyol, les importacions energètiques -principalment petroli per al transport- representen aproximadament dos terços del dèficit a la balança comercial. Una tendència que continua creixent, amb l’augment de preu del petroli i l’enfonsament del nostre nivell de vida.

Tal i com s’acaba d’explicar, una gran baixada del nivell de vida és la recepta habitual per equilibrar la balança comercial. Però la seva efectivitat real es més que discutible, ja que l’impacte d’aquesta baixada sobre el consum és desigual: els ciutadans retallam primer en uns productes (demanda elàstica), i ens resistim a fer-ho en d’altres (demanda inelàstica).

El cas del petroli n’és paradigmàtic en aquest sentit: hem creat una societat que exigeix una elevada mobilitat per no quedar-ne exclòs, i on aquesta necessitat de moure’s és satisfeta principalment pel vehicle particular. Resultat? Una gran inelasticitat a la demanda de petroli.

La notícia que ens ha impulsat a escriure aquest article n’és una prova d’aquest problema. Efectivament, l’enorme nivell d’atur i les brutals retallades socials només han servit per a reduir el dèficit comercial en un 8,3%. I més detalladament, mentre la factura de les importacions no energètiques s’ha reduït substancialment -en un 63,4%-, les importacions energètiques han continuat augmentat -en un 20,5%-.

Convé que tinguem clar que, sense una balança comercial positiva, no hi ha sortida possible de l’actual crisi econòmica. Les fortes caigudes de la borsa i el deute públic espanyols que hem vist als darrers mesos no responen tant als famosos especuladors a la baixa, com al fet de que els mercats ja no ens volen donar més crèdit per a finançar un dèficit comercial que sembla no tenir remei.

La perspectiva d’una brutal caiguda en l’activitat econòmica -per les polítiques d’austeritat- fa qüestionable la nostra capacitat de generar els beneficis necessaris per a tornar l’enorme deute acumulat durant els anys de la bombolla.

Només en sortirem d’aquesta amb una nova política de mobilitat

Les receptes macroeconòmiques tradicionals d’austeritat i retallades socials tenen sentit quan el desequilibri comercial es basa en productes amb una demanda molt elàstica, que responen amb facilitat a la reducció del poder adquisitiu. Però, com ja hem vist, no ens trobam amb una situació d’aquest tipus. Cal prendre mesures no convencionals.

Donat que el problema el tenim molt localitzat al nostre sistema de transport, l’aposta per una nova política de mobilitat ha de ser ben clara.

Algunes passes en aquest sentit ja les hem vist, amb l’aplicació del límit de velocitat de 110 km/h -aixecat inexplicablement- o el foment del cotxe elèctric (veure el nostre article de l’any passat). Però aquestes mesures mai no seran suficients per a fer front al pitjor dèficit comercial del món.

La passa més fonamental és reduir la demanda de mobilitat, fer que no sigui necessari desplaçar-se grans distàncies per a trobar els productes, serveis i relacions humanes. Es tracta, doncs, de potenciar l’accessibilitat a tots els nivells. D’apostar per un model de ciutat compacta, multicèntrica, amb una elevada presència de botigues de barri i places públiques. S’han d’evitar els grans centres comercials i d’oci allunyats de les zones residencials.

D’altra banda, s’ha de potenciar una mobilitat sostenible: a peu, en bici i en transport públic. Això significa realitzar-ne una ordenació viària que doni preferència a aquests mitjans de transport: crear eixos cívics completament desmotoritzats, posar nous carrils bici i no treure’n els que ja estaven fets, delimitar carrils d’ús exclusiu per al transport públic, i calmar el trànsit als carrers que encara es mantinguin oberts a l’automòbil reduint el límit de velocitat a 30 km/h -cosa que dissuadeix de l’ús de l’automòbil i afavoreix la convivència amb els ciclistes-.

La major part d’aquestes mesures son de baix cost per als pressupostos públics. Es tracta principalment de mesures normatives, i no de complexes infraestructures. Això les fa plenament compatibles amb les polítiques d’austeritat.

També es pot destacar que, quan les actuacions suposin una gran despesa pública, la via de finançament ha de ser coherent amb la naturalesa del greu problema al que s’enfronta l’economia espanyola. A nivell municipal, es poden augmentar els impostos als vehicles de tracció mecànica -dissuadint l’adquisició de nous automòbils-, mentre que a nivell nacional es poden pujar els impostos sobre hidrocarburs -dissuadint l’ús dels automòbils existents-.

Les accions a nivell individual també son clares: hem de consumir productes locals i utilitzar més els mitjans de transport sostenibles. Encara que molts ens podem permetre el luxe d’utilitzar cotxe i cremar benzina, la nostra societat en conjunt s’exposa al col·lapse econòmic si continuam fent-ho.

 
Per racionalitat econòmica, per defensa del medi ambient, per solidaritat amb els nostres veïnats… CIRCULEM EN BICI JA!!

La darrera sortida de Massa Crítica del 6 d’Agost va ser tot un èxit. Començarem la marxa més de 180 bicicletes i arribàrem a ser gairebé 300 ocupant tots els carrils de les Avingudes! Cal seguir denunciant el malbaratament dels doblers públics i que prenguin nota que qualsevol retrocés més que vulguin fer pel que fa a la bicicleta ens hi tendran davant.

Després de la sortida férem una Assemblea, gent de Massa Crítica i del moviment 15M i es va decidir fer una altra sortida per el dia 20 d’Agost a les 10,45 h. a la Pça. d’Islandia amb un recorregut que passi tant per les Avingudes com pel carrer Blanquerna. El lema és “Sense el carril d’Avingudes estem en bragues”, de forma que qui vulgui pugui venir amb roba interior, banyador o despullat (ningú que deixi de venir per això, qui vulgui anar vestit que ho faci). Es demana a l’Ajuntament de Palma:

Que s’aturin inmediatament les obres del desmantellament del Carril Bici d’Avingudes i aposti real i decididament per una movilitat sostenible  a la nostra ciutat amb més espais pels vianants, la bicicleta i el transport públic.

Per altra part, per la gent que no tengui bicicleta o per gent que no vulgui venir amb bicicleta dissenyarem uns cartellets que ja us farem arribar, per què es pengin a la part posterior del cotxe. Estaria molt bé que durant la sortida del dia 20 d’Agost hi hagués cotxes passejant per les Avingudes amb aquest cartellet i donant suport.

Us podeu descarregar els cartells aquí:

Cartell “Sense el carril d’Avingudes estem en bragues” en color

Cartell “Sense el carril d’Avingudes estem en bragues” en b/n

Cartell de motius

Salut i bici

Acampada Palma

El carril bici interior alternatiu al de les Avingudes s’obrí el passat dilluns, just una setmana abans del termini previst per Cort. El carril bici d’Avingudes quedà inutilitzat i s’hi prohibí el pas de les bicicletes, fins i tot als trams en què les vies encara eren transitables. És per això que durant el dia d’ahir moltes bicicletes es veieren obligades a circular per damunt les voravies, ja que es trobaven per sorpresa tanques en els accessos al carril bici de les Avingudes.

Les obres d’eliminació del carril de les Avingudes, iniciades el passat 21 de juliol i que costaran 196.000 euros, han suposat l’ampliació del traçat en 476 metres, que suma ara un total de 2.027 metres de ruta.

El nou recorregut presenta alguns perills a causa de la convivència entre cotxes i bicicletes dins les mateixes vies. Els anomenats ciclocarrers, on ciclistes i cotxes comparteixen el mateix espai, presenten molts problemes. Tot i que els ciclistes tenen preferència davant els cotxes, que poden circular a una velocitat màxima de 30 km/h, molts opten per baixar de la bicicleta. La pressió que exerceix la cua de cotxes que s’acumula darrere la bicicleta, que no pot circular més aviat, fa que molts ciclistes decideixin passar pel carrer a peu.

A més, en els encreuaments de ciclocarrers es produeixen situacions conflictives, en topar les bicicletes amb els cotxes. Els automòbils, que no veuen venir les bicicletes, moltes vegades han de frenar en sec per no envestir els ciclistes, que posen els peus a terra perquè no es refien dels conductors. Això provoca un tall de la circulació momentani, en el qual ni cotxes ni ciclistes avancen. La plaça del Comtat de Rosselló, especialment a l’encreuament entre el carrer del Bisbe Perelló i el Bastió d’en Sanoguera, és un dels llocs on aquesta situació es repeteix més sovint. A més, molts cotxes s’aturen enmig del ciclocarrer, impedint el pas. Així, si els ciclistes volen avançar, s’han d’arriscar a envair el carril contrari, ja que no tenen més espai i la via es troba taponada. A zones com la plaça d’Espanya, on el nou carril bici circula dins un espai reservat per als vianants, també hi ha situacions de conflicte. Els vianants no sempre respecten el pas dels ciclistes, que han d’anar esquivant la gent que passeja.

Diari de Balears

El departament de Qualitat de Cort va rebre al juliol 973 reclamacions, la qual cosa suposa un 30 per cent més respecte al mateix mes del 2010 – Aquest augment es deu a les 122 queixes presentades pel trasllat dels cicles a un traçat interior.

L’eliminació del carril bici d’Avingudes ha concentrat el major nombre de queixes rebudes a l’ajuntament de Palma durant el mes de juliol. Els ciutadans han registrat 122 reclamacions per aquesta supressió, la qual cosa ha provocat que augmenti la xifra total arribant a un total de 973, és a dir, un 30 per cent més que el mateix mes de l’any passat, quan es van presentar 678 queixes.

Diario de Mallorca

Quan alguns llocs ja han finalitzat les obres dels nous “ciclocarrers”, dia a dia, diferents col·lectius estan manifestant que el Carril d’Avingudes ja els anava a bé. Si ahir fou Afedeco avui són els taxistes.  El president de l’associació de Taxistes de Pimem, Mateu Bordoy, afirma que considera una “incoherència” que s’hagin gastat prop de 200.000 euros per eliminar el carril bici de les Avingudes, sobretot en temps de crisis, i traslladar-ho a un traçat alternatiu dissenyat per l’equip de govern municipal per diversos carrers cèntrics de la ciutat.  A pesar que reconeix que amb aquest canvi el carril bus-taxi ha augmentat la seva “fluïdesa” i “seguretat” en la principal artèria de circulació de la ciutat, Bordoy lamenta que aquesta eliminació hagi estat una decisió “política” i que s’hagi destinat aquesta partida  a “desfer el que uns altres han fet” en temps de crisi com els actuals i “quan no hi ha diners”, segons les seves paraules.

Davant el nou traçat, el president confia que hi hagi menys incidents que en aquests últims mesos, encara que reconeix que en aquests moments els taxistes ja s’havien adaptat al carril bici de les Avingudes. “Nosaltres apostàvem per modificar el traçat existent perquè era perillós, però no per eliminar-ho”, afirma Mateu Bordoy.

Quant a les queixes expressades pel col·lectiu dels distribuïdors, els qui amenacen amb deixar de proveir a la zona del nou traçat perquè ha suposat el trasllat de diferents punts de càrrega i descàrrega i dificultats d’accés, Bordoy lamenta que s’hagi generat un conflicte en un altre sector. “Mai plou a gust de tothom”.

 Si al final resultarà que ningú estava en contra del carril d’Avingudes.

Diario de Mallorca