PalmaEnBici

• Un nou informe recomana a la Unió Europea establir límits més durs a les emissions de contaminants.
• Més del 80% dels òxids de nitrogen que respiram provñe dels trànsit rodat.
• Palma, al punt de mira per l’incompliment del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire

Els efectes negatius de la contaminació sobre la salut de les persones estan demostrats científicament, i són encara pitjors del que es creia fa vuit anys. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de fer públic un informe en el qual recomana endurir la legislació anticontaminació. La Comissió Europea, que va ser qui encarregà i cofinancià l’estudi, ha anunciat que revisarà els límits permesos, per rebaixar-los. Palma, que ja incompleix la normativa europea actual, podria veure’s abocada a noves amenaces de sanció.

“L’OMS ha analitzat els estudis científics publicats durant els últims anys a revistes especialitzades”, explica l’investigador del CSIC Xavier Querol -un dels vuit científics assessors encarregats de l’informe, en el qual han participat desenes d’experts de tot el món-. El document, encara preliminar, avalua les publicacions sobre efectes a la salut humana dels contaminants atmosfèrics des de 2005. Aquest any l’OMS va publicar la seva guia sobre qualitat de l’aire, i fins ara no ha tornat a actualitzar-la.

Estudis recents associen l’exposició a diferents contaminants amb problemes de salut com la ateroesclerosi, malalties respiratòries, diabetis, dificultats en la funció cognitiva, parts prematurs… L’informe de l’OMS recull tots aquests estudis i amb ells respon a 22 preguntes en quatre blocs. Un d’ells està dedicat en exclusiva als efectes en la salut que té la proximitat al tràfic rodat. “Hi ha estudis americans que demostren que els nens que viuen prop de vies amb molt tràfic empitjoren de l’asma que ja patien, i que alguns que no eren asmàtics passen a ser-ho”, explica Querol.

Un d’aquests contaminants, el diòxid de nitrògen (NO2), està amenaçant greument la salut de més de 125.000 veïns de Palma. Els anys 2010 i 2011 es varen superar els límits legals a l’estació del Carrer de Foners, motiu pel qual el Govern Balear sol·licità una pròrroga de 5 anys a la Comissió Europea, que ha estat concedida amb dures crítiques per part de Brussel·les per la falta de transparència i de compromís polític. Amb les noves directrius europees, Palma haurà de redoblar el seu esforç si no vol tornar a exposar-se a sancions econòmiques.

“Estudis recents han associat l’exposició a curt i llarg termini al NO2 amb la mortalitat, ingressos hospitalaris i símptomes respiratoris en concentracions iguals o inferiors a les quals permeten els límits europeus actuals”, assegura la Comissió Europea en un comunicat que va fer públic el passat dijous, per anunciar que pensa endurir la legislació. “La política de qualitat de l’aire de la Unió Europea ha d’estar basada en les últimes evidències científiques”, va assenyalar el comissari de Medi ambient, Janez Potocnik. “Per això vaig demanar a l’OMS que fes aquest estudi. Les relacions que ha trobat entre la contaminació de l’aire i la salut humana reforcen la necessitat d’ampliar les nostres polítiques: aquesta serà una de les claus en la revisió de la política de qualitat de l’aire de 2013”, va afegir.

Per evitar noves sancions, Ciutat haurà d’aplicar un nou Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire, més ambiciós que el de 2008, i que ara es troba en fase de consulta pública -fins dia 20 de febrer-. Dins d’aquest document es fa palès que les mesures preses per l’actual Consistori van en la direcció equivocada i poden posar en perill la vida de centenars de milers de veïns de Palma.

“El conjunt de les mesures adoptades durant els anys 2007-2010 i vinculades al PMQAP 2008 va significar un estalvi en les emissions d’òxids de nitrogen de 1200 tones, fent baixar els nivells d’immissió de 52 µg/m3 a 42 µg/m3. Durant els anys 2010-2011 algunes d’aquestes mesures han estat modificades de forma que presenten menor eficàcia, o han estat totalment eliminades, motiu pel qual s’espera un impacte negatiu en la qualitat de l’aire i un empitjorament respecte a l’NO2. En total s’avalua que aquestes mesures suposaran un increment de 200 tones en les emissions d’NOx i de 1,8 µg/m3 en el valor d’immissió d’NO2.”

Malauradament, el pla de mesures del PMQAP 2011-2015 continua partint d’una total manca de transparència -la ciutadania no n’està al corrent de la magnitud del problema- i d’un partidisme que posa en qüestió la seva continuitat en el temps. Especialment vergonyoses són les pretensions de que el Segon Cinturò i la baixada de preus dels aparcaments de l’SMAP suposaran una reducció de les emissions contaminants.

Quan aprendrà la nostra classe política que amb la salut dels ciutadans no s’hi juga?

Font: ElPaís.com i elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Canvi Climàtic i Educació Ambiental – Secció Atmosfera.

Mentre els telediaris de tot el món duen en portada l’extrema polució de Beijing -capital xinesa-, la resta de ciutats també ignoren les advertències que ens fan arribar els experts en salut.

Palma no n’és una excepció. Ja ho vàrem denunciar en aquest bloc l’any 2011, quan el Govern de les Illes Balears va demanar -d’amagat- una pròrroga de 5 anys per tal de complir amb els límits de contaminació que fixen les directives europees i l’Organització Mundial de la Salut. Des de llavors no s’ha produit cap avanç, sinó que més aviat tornam enrera amb barbaritats ambientals com ara la importació de fems per incinerar a Son Reus, que afegiran un plus d’emissions al nostre aire.

Així s’ha expressat també la regidora Marisol Fernández, de la coalició PSM-IniciativaVerds, qui reclama des de fa més d’un any i mig que el Govern del PP es comprometi amb el compliment del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire i deixi d’amagar a l’opinió pública les preocupants xifres de polució atmosfèrica de Ciutat.

“La qualitat de l’aire no és un tema menor. Es tracta d’un problema greu que té una afectació molt negativa de forma directa en la salut de les persones i el PP està actuant de forma molt irresponsable”.

Marisol Fernández fa una crida al Govern i a l’equip de govern de Cort perquè posin en marxa de forma urgent les mesures pertinents per evitar que els nivells de diòxid de nitrogen segueixin estant en vermell, és a dir, fora dels límits permesos, tal i com indica la pàgina web de la conselleria de Medi Ambient en les dades referents al punt de medició situat a la cantonada del carrer Foners i Avingudes.

Aquesta estació és la que històricament mesura majors nivells de contaminació, i és la més representativa d’un problema que afecta a prop de 150.000 persones del nostre municipi. Segons càlculs realitzats per PalmaEnBici.com, la concentració mitjana anual de diòxid de nitrogen va situar a 43 µg/m³ i 42 µg/m³ els anys 2010 i 2011 respectivament, qual el límit anual que fixen les directives europees és de 40 µg/m³.

De l’any 2012 no es disposen encara de dades completes, però diverses vegades es superaren els pics de màxima concentració horaria permesos -de 200 µg/m³-. Així, el 7 de febrer a les 7:00h s’assolí una concentració de 208 µg/m³, arribant a l’esgarrifosa xifra de 305 µg/m³ a les 8:00h (un 53% per damunt del límit legal). També el 19 d’abril a les 11:00h patirem un pic de 227 µg/m³.

Curiosament, aquesta estació que mostra les vergonyes de Ciutat ha estat fora de funcionament més de 1.300 hores durant els primers 9 mesos de 2012. Un 20% dels valors s’han perdut, i encara no sabem quines sorpreses ens esperen dels darrers 3 mesos de l’any.

Per tot això, la coalició ecosobiranista presentarà al proper plenari de Cort, previst per al dia 30, una moció relativa als nivells preocupants de la qualitat de l’aire de Palma i amb el doble objectiu de denunciar la irresponsabilitat del govern del PP, tant el de la comunitat autònoma com de l’Ajuntament de Palma per la inacció en aquesta qüestió, com per la opacitat manifesta a l’hora de publicar de forma comprensible les dades globals i desglossades per mesos i anys -xifres que des de PalmaEnBici.com hem hagut de calcular a partir dels valors horaris-.

373.000 milions d’euros anuals. Aquesta és la factura total de l’automòbil a Europea. La que no paguen els automobilistes, sinó tots els contribuents -inclosos els que no tenen cotxe- i fins i tot les generacions futures.

L’automobilista és una bestiola rara. De vegades s’auto-considera com una ovella xollada per l’Estat, encara que generalment es veu com una “vaca lletera”. Quan l’escoltes, sembla com si amb tants imposts que paga és ell qui financia les inversions públiques necessàries a la utilització del seu cotxe -construcció i manteniment de carreteres i autopistes-, i que a més l’Estat s’endú una bona tallada extra per la cara.

És mes, alguns automobilistes estan convençuts de que són ells els que mantenen a la societat, són ells els que sostenen la seguretat social o les “ajudes socials als necessitats”. Uns autèntics filantrops!

Doncs no! Sentim molt haver de repetir-ho: els automobilistes no paguen ni tan sols les despeses que l’automòbil li està generant a la societat. Un estudi de la Universitat Tècnica de Dresden ens recorda que cada automòbil matriculat a Europa produeix cada any com a mitjana uns 1.600 euros de despeses no cobertes. La suma total representa 373.000 milions d’euros a l’any.

Com és això? I quins són aquests costos que els automobilistes no paguen? Doncs… el soroll, la contaminació, el canvi climàtic, els accidents de circulació, etc. Perquè si l’automobilista paga uns elevats imposts quan compra combustible, l’assegurança del cotxe, els peatges, les multes, etc. no paga els murs anti-renou, ni les cures als malalts crònics per la contaminació, o dels accidentats. Quant al canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat, ni en parlem.

Llavors qui està pagant tot això? L’estudi alemany ens ho recorda: “les persones que viuen al costat de carreteres principals, els contribuents, les persones majors que no tenen cotxe, els països veïns, els nens, els néts i totes les generacions futures subvencionen el trànsit actual”. 

Fixau-vos en el final de la frase: “subvencionen el trànsit actual”. De fet, els automobilistes no són més que “persones assistides”, “paràsits”… Són exactament el contrari del que molts d’ells declaren: “estic treballant durament per pagar uns imposts amb els que estan mantenint a tots aquests fracassats que no foten ni brot!”. Pobres automobilistes…

Però de fet ni tan sols paguen els danys que ocasionen: és la resta de la societat la que els ha de pagar. Els “sense-cotxe”, i -molt més greu- els nens i les generacions futures que heredaran un món putrefacte. Però els importa un be negre mentre es pugui anar a 140 per les autopistes! 

Crec que és el moment de tenir un discurs veritablement de dretes! Ja basta de subvencionar a aquests fracassats del cotxe! Els hi hem de treure les subvencions, i que els paràsits es posin a treballar d’una vegada! (És a dir, a treballar prou per pagar els danys que provoquen). Els automobilistes són uns hippies drogodepenents del cotxe: Que facin feina d’una vegada! Es van quedar enganxats durant els anys 1970, com si no se’ls hagués passat l’efecte d’una mala presa d’LSD.

Ni els ciclistes ni els vianants ens aixecam cada matí a treballar perquè aquests inútils puguin anar amb cotxe. Així que és senzill. Cal dir-li a cada automobilista: o t’estimes aquest país, o fots el camp! I si veritablement l’estimes, paga per tots els danys que estas produint al país i als seus habitants!

Així doncs quan arribi el moment de fer la declaració a hisenda hauríes d’afegir-hi 1.600 euros més, per tal de pagar el que deus a la societat per l’ús del teu cotxe. O ves-te’n a una altra banda amb el teu cotxe!

Traduït de Carfree.free.fr 

Sembla que en els darrers mesos els grups polítics amb representació a l’Ajuntament de Palma volen avesar-nos a un curiós costum pel que fa a l’hora de legislar i aportar iniciatives tendents a millorar la implantació de la bicicleta a Ciutat. Dic curiós perquè, si en una situació “normal” correspondria al govern municipal, amb majoria absoluta del PP, capitanejar les iniciatives polítiques dins el seu àmbit de l’exercici de l’administració municipal, resulta que, contràriament a això, són precisament els partits de l’oposició els que estan fent la feina a Isern pel que fa a aportar propostes relatives a millorar la mobilitat en bicicleta.

Com ja es va anunciar en aquesta pàgina, no fa massa que Cort va aprovar una iniciativa consistent en oferir una alternativa segura al problema de l’aparcament de les bicis al carrer. La proposta, que es va pair en aquest mateix bloc i que després va ser recollida simultàniament pel grup municipal del PSIB-PSOE i de la coalició PSM-IV-ExM, fou finalment aprovada en el passat Ple de 29 de novembre (tot i que en certa forma desvirtuada pel grup municipal del PP, que n’eliminà dos dels pàrquings amb un potencial interès -Via Roma i Antoni Maura- i establí uns preus que són clarament excessius ja cauen en l’errada de comparar la despesa que provoca una bici amb la que es pot atribuir a un cotxe).

En el mateix Ple s’aprovaren altres tres propostes del grup Socialista, aquesta vegada per unanimitat: recolzament de l’Ajuntament a les iniciatives veïnals per la creació de pàrquings de bicicletes; augmentar el nombre d’enganxaments fixes a la calçada i voravies d’aquells carrers on és difícil aparcar la bici a un element del mobiliari urbà; i evitar la perillositat de l’actual tram del ciclo-carrer en el seu pas per la zona de Porta de Sant Antoni.

Aquesta passada setmana, l’agenda de política municipal també ha estat ben carregada d’actualitat ciclista. Gràcies a la pressió realitzada novament pel Grup Municipal Socialista, Cort finalment ha rectificat i ha decidit modificar la partida pressupostària dedicada al manteniment del servei Bicipalma el qual preveia, en la seva primera versió del Pressupost Municipal per l’any 2013, una nul·la dotació a la bicicleta pública. Ara, l’equip municipal se’n desdiu i l’ha incrementat fins a 432.000 euros. Com a primer símptoma de la seva rectificació, dies abans ja havia anunciat augmentar en cent vehicles el servei de Bicipalma per tal de pal·liar la manca de bicis públiques a disposició dels usuaris.

Com a colofó d’aquesta activitat política en favor de la bicicleta, ha estat el PSIB-PSOE el que novament a pres el protagonisme, aquesta vegada perquè ha vist aprovades per unanimitat la bateria de tres propostes presentades davant la comissió del Ple de desembre tendents a millorar la seguretat de les bicicletes.

La primera mesura es centra en forçar la creació del registre de bicicletes (regulat dins l’ordenança ciclista dictada per l’Ajuntament el passat mes d’abril de 2012 però que encara no s’havia posat en funcionament). Amb aquest registre es pretén assegurar la recuperació de les bicicletes en el cas de que siguin retirades per part de la policia local o que, a causa d’algun acte vandàlic o robatori, apareixin a altres indrets de la ciutat. La seva identificació permetrà al seu usuari poder recuperar-les i exercir així el seu dret a la propietat privada. A més, garantirà l’origen dels vehicles en el cas de transaccions de compra-venda de bicicletes de segona mà.

 Evidentment, aquesta mesura res té a veure amb la polèmica iniciativa de l’ajuntament d’Alcúdia de crear unes “matrícules” per a bicicletes. El que es tracta aquí és que Palma habiliti un registre on s’hi puguin vincular els propietaris de les bicicletes amb els seus propis vehicles mitjançant l’aportació de dades personals de l’usuari i el número de bastidor i altres referències físiques del cicles. A més, seria molt recomanable que el consistori palmesà s’adherís a la iniciativa del Registre Nacional de Bicicletes, una mesura que permetria crear una base de dades unificada d’aquells usuaris que voluntàriament vulguin inscriure els seus vehicles i que reforçaria la seguretat, alhora que permetria obtenir moltes dades sobre l’ús de la bici a l’estat espanyol. Com a segona iniciativa, els socialistes demanen que aquesta obertura del Registre de Bicicletes vengui acompanyada d’una campanya ciutadana que doni a conèixer aquest servei i que animi als usuaris interessats a inscriure-hi els seus cicles.

Finalment, també han aconseguit que s’engegui una altra campanya, aquesta vegada a nivell policial, per garantir la seguretat a un nivell més específic: optimitzar la vigilància dels aparcaments exteriors de bicicletes i eradicar pràctiques tan nocives i desincentivadors de l’ús de la bicicleta com són els robatoris provocats per delinqüents que operen individualment o organitzats i que abasteixen a algunes de les xarxes de compravenda de bicis de segona mà que ininclouen bicicletes robades.

En conclusió, crec que els ciclistes de Palma ens podem felicitar per tot plegat ja que són un bon grapat de mesures que van totes en la mateixa direcció: crear un clima el més favorable possible per a la consolidació de la bicicleta com una forma de desplaçament habitual dins la ciutat.

La bancada del PP a Cort sembla buida d'idees ciclistes

A més, això hauria de fer reflexionar al batle Isern (i més concretament al regidor de mobilitat, Gabriel Vallejo) si realment li convé continuar amb aquest paper de convidat de pedra davant el caramull de propostes, activitats de conscienciació, creació d’opinió, etc. que estan realitzant, des dels seus propis àmbits d’actuació, nombrosos col·lectius de Palma: tots els grups polítics de l’oposició municipal i d’altres, també de color progressista, però que no compten amb representació institucional; l’associació pro-bici Biciutat de Mallorca-Massa Crítica; aquest mateix blog; i, sobretot, l’important i creixent nombre de ciutadanes i ciutadans que reclamen una major implicació municipal amb la bicicleta.

Ja és ben hora que l’equip de govern municipal comenci a liderar iniciatives que de veritat solventin els problemes reals dels ciutadans que es desplacen diàriament amb les seves bicicletes enlloc d’intentar posar pals a les rodes a la imparable marea ciclista que envairà, tard o d’hora, la ciutat. És qüestió de proposar-s’ho i d’obrir una mica la ment a la realitat incontestable de molts dels postulats que aboguen per una mobilitat sostenible, un fet que no és estrictament de d’esquerres (basta veure el darrer exemple de  Londres) i que ben planificat i estructurat, pot implicar a tota la ciutadania sense la necessitat de crear conflictes artificials que trenquin la convivència entre vianants, ciclistes i automobilistes.

Cada automobilista perd més de 40 hores anualment en retencions, segons un estudi de TomTom

Ni el vergonyós estudi de Siemens -segons el qual Palma és líder en mobilitat sostenible-, ni la tendenciosa enquesta publicada pel diari Última Hora -que atribueix a la eliminació del carril bici d’Avingudes una suposada millora del trànsit-. La realitat de Ciutat ha sortit a la llum gràcies a l’anàlisi fet per l’empresa de serveis de navegació TomTom: la capital balear escala a la tercera pitjor posició de l’Estat Espanyol, pel que fa al temps que perdem en embossos, acostant-se perillosament a les clàssiques Madrid i Barcelona.

Segons aquest estudi cada automobilista palmesà perd de mitjana uns 13 minuts per hora conduida, que al cap de l’any es tradueixen en més de 40 hores de stop & go per vehicle -amb tot el que això significa en termes de contaminació, irritabilitat de les persones i estancament econòmic-.

L’empresa de navegació realitza anualment aquest anàlisi amb la finalitat d’oferir informació més adequada als seus navegadors “tant per a la població, com a les empreses, la indústria i els organismes públics”. Fins ara es centrava només en ciutats amb més de 800.000 habitants, però enguany ha donat el bot incloent-hi nuclis urbans més petits d’importància regional. Els responsables de l’estudi s’han mostrat sorpresos davant uns resultats tan negatius, que fan recomanable un radical canvi de polítiques a Ciutat.

Cal que recordem, una vegada més, que la mobilitat sostenible és clau per sortir de l’actual crisi econòmica.

Fonts: Última Hora i Diario de Mallorca.

Andreu Garau, tinent de batle de Palma, recollint el premi a la mobilitat sostenible

Ha estat publicar l’estudi i produir-se la polèmica. Després de tantes notícies negatives respecte del transport públic i la mobilitat ciclista, avui ens hem aixecat amb un sorprenent titular a tots els diaris: Palma és líder en matèria de mobilitat i qualitat de l’aire! Qui ho hauria de dir, quan els límits de pol·lució s’incompleixen sistemàticament.

La responsabilitat d’aquest disbarat, que podeu consultar a 25ciudadesostenibles.com, és de la divisió espanyola de la multinacional alemanya Siemens. Es tracta d’una campanya per introduir a l’Estat el concepte de ciutats intel·ligents, on aquesta empresa destaca per la seva tecnologia puntera.

Concretament, pel que fa a la mobilitat sostenible, l’estudi destaca que “si be el percentatge de gent que es desplaça al treball en mitjans diferents del cotxe pot considerar-se intermig, els ràtios relatius a la densitat de la seva xarxa de transport públic (4.043 m/km2) i la ràtio que vincula aquesta amb la població de la ciutat (21,3 m/hab) atorguen a aquesta ciutat una posició de privilegi”.

En altres paraules: no és que la freqüència de pas sigui baixa, ni que el preu del bitllet sigui un dels més alts de l’Estat… No, no: el problema és que la gent no valora aquesta xarxa de transports tan privilegiada. Compta el mateix una línia que passa cada hora fent un recorregut absurdament llarg, que un servei de metro modern i eficaç amb freqüència de 5 minuts.

Per descomptat, de la bici ni se’n parla! L’única incidència que poden tenir sobre l’estudi les polítiques de pacificació del trànsit, creació d’eixos per a vianants, etc. és indirecta: sobre l’indicador de la quota modal del cotxe, que no compta amb una ponderació gaire favorable.

Les autoritats municipals s’han apresurat a penjar-se medalles i apuntar-se uns mèrits que no els hi corresponen. Tant pels esmentats defectes de l’estudi, com pel fet de tractar-se d’una situació heretada: les dades són de l’any 2009 -abans de l’arribada de l’actual consistori-, i sobre tot es juga amb l’avantatge de comptar amb un model de ciutat compacte, gràcies a certes decisions polítiques preses a la primera meitat del segle XX -els famosos plans urbanístics de Bernat Calvet i de Gabriel Alomar-.

Per finalitzar, sembla que els nostres polítics tampoc no prenen nota de les suggerències de millora d’aquest estudi: la gestió dels residus i les emissions de diòxid de carboni (CO2). Com tots hem pogut llegir aquests dies, els esforços públics es sotmeten brutalment als interessos econòmics de TIRME, fins al punt de promocionar la importació de residus -que en alguns casos han donat greus problemes com ara de radiactivitat- en comptes de potenciar-ne la reducció, la reutilització i el reciclatge.

Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, i en contrast amb la paràlisi de l’Ajuntament, els col·lectius pro-bici de Ciutat han organitzat diferents activitats de sensibilització i foment de l’ús d’aquest mitjà de transport com a alternativa a l’abús de l’automòbil privat.

La primera d’aquestes activitats s’ha duit a terme aquest matí, amb la celebració del primer ‘BiciDivendres’. Es pretén posar en contacte a ciclistes novels i experimentats, per tal d’anar-hi tots junts al lloc de feina, de manera que els primers aprenguin els itineraris tranquils i les tècniques de conducció segura dels segons. El Govern Balear s’hi ha afegit a aquesta campanya animant als seus funcionaris a anar al centre de treball en bici.

La segona activitat tindrà lloc avui a les 19h, al Casal de Barri Joan Alcover (C/ Joan Alcover, 28, veure ubicació a Google Maps), on els membres de Massa Crítica i de PalmaEnBici debatran sobre la situació de la bicicleta a Ciutat i quines estratègies caldria posar en marxa per tal d’assolir un futur sostenible a les Illes. Tanmateix, PalmaEnBici presentarà públicament la seva Guia pràctica de l’Empresari amic de les Bicis.

Finalment, es tancaran les activitats de la Setmana de la Mobilitat amb una passejada nocturna lúdico-cultural pel casc antic de Palma. La sortida serà el dissabte a les 20h a la Plaça d’Espanya, i l’acte conclourà al Passeig Marítim, on es celebrarà un petit sopar col·lectiu. Es prega als assistents de dur-hi els llums i roba reflectant!

US ANIMEM A PARTICIPAR AMB NOSALTRES!

Foto: M.Massutí – Diario de Mallorca

“El sector de la bici podria generar fins a 40.000 llocs de treball a l’Estat Espanyol”. Així de taxatiu es mostrà ahir Joaquin Nieto, en resposta a una qüestió plantejada per PalmaEnBici durant la conferència organitzada pel Club Diario de Mallorca al voltant de l’economia ambiental i els “treballs verds”.

El director de l’Organització Internacional del Treball a Espanya dedicà aproximadament 40 minuts per explicar els esforços d’aquesta entitat per canviar el model productiu, i el debat s’estengué una hora llarga, amb gran participació i interès per part del públic. I és que, com ja hem exposat en vàries ocasions, la transició cap a un economia més verda i justa és el principal repte del segle XXI. Segons les pròpies paraules d’en Nieto “haurem d’ajustar el nostre consum de recursos a la biocapacitat de la Terra ens agradi o no, i quant abans iniciem el canvi menys traumàtic serà”.

Es referia a les dades sobre petjada ecològica, que evidencien que la humanitat ja està consumint un 56% més de recursos dels que el nostre planeta és capaç de generar. Unes dades que “posen de manifest dues grans iniquitats existents al món: el consumisme de països rics a costa dels recursos dels països pobres, i el consumisme de la generació actual a costa dels recursos i les oportunitats de les generacions futures. És moralment inacceptable tolerar aquest estat de les coses”.

D’acord amb en Nieto, darrera l’actual crisi econòmica existeixen una crisi ambiental i una crisi social, i els “treballs verds” tenen el potencial de capgirar la situació –fent-nos menys dependents d’uns recursos que s’estan esgotant i repartint molt millor la riquesa-. I els dos sectors amb major potencial són el de l’edificació (reforma d’habitatges per fer-los més eficients energèticament)  i el transport (on resulta primordial una desmotorització generalitzada, i la introducció de la mobilitat elèctrica), ja que transformarien completament els mercats energètics del país.

Concretament, destacà que en l’actualitat el sector del transport públic “ja dona feina a unes 500.000 persones aproximadament”, i que la indústria de l’automòbil a Espanya, “que compta amb 9 centres de fabricació en massa, està greument amenaçada per la irrupció de vehicles de baix cost produïts a la Índia i a la Xina. Resulta primordial diferenciar-nos prenent la capdavantera en producció de vehicles elèctrics, de més valor afegit”.

Una electrificació que en cap cas pot significar continuisme en l’actual sistema de transports. “S’ha de reduir substancialment el parc automobilístic a les ciutats, al temps que s’ha d’expandir la bicicleta i el transport públic. A l’àmbit de les mercaderies cal augmentar la xarxa ferroviària de forma significativa. Però no hem de ser ingenus: aquests serveis no poden arribar fins a la porta de ca nostra. El més urgent amb diferència és potenciar la intermodalitat”.

En un emotiu al·legat final, en Joaquín Nieto demanà als polítics visió de futur i consens social. “Les polítiques de suport a l’economia verda s’han de mantenir durant uns 20 o 30 anys, i no canviar-se cada 4”. Posà com a exemple de responsabilitat amb les generacions futures el Pla MODERNA del Govern de Navarra, aprovat entre representats de tots els partits polítics, la patronal i els sindicats. “No és casualitat que Navarra sigui la comunitat autònoma que menys està patint la crisi”, conclogué.

Per més informació sobre els “treballs verds”: descarrega document.

1. Amsterdam, Països Baixos

El 40% dels viatges urbans es realitzen amb bicicleta.

 Hi ha carrils i senyals de trànsit dissenyats especialment per a bicicletes i mesures de seguretat pensades especialment per al pedaleig: els biciestacionaments compten amb custòdia.

 El sistema públic de lloguer de bicis es complementa amb estacions en tota la ciutat i una infraestructura que permet traslladar-les en metro i trens. La icona és la famosa rampa en l’Estació Central de tren, amb espai per més de 7.000 bicicletes que els viatjants estacionen diàriament per seguir el seu viatge amb tren.

 L’últim cens del govern d’Amsterdam va registrar 600.000 bicicletes al 2006, i que més del 50% dels viatges són fets per dones.
 

2. Copenhaguen, Dinamarca

Prop d’un 36% dels residents de Copenhaguen viatja amb bicicleta fins el seu lloc de treball cada dia.

 Compta amb un sistema públic de bicicletes compartides i és una de les ciutats pioneres en el moviment Cycle Chic, que intenta imposar la bici com una tendència glamurosa i sostenible.

 Compta amb una àmplia xarxa de 350 km de ciclovies (els carrils separen als ciclistes dels cotxes per mitjà de cordons de ciment) i 20 km de carrils bici que, mitjançant una línia gruixada de pintura, estableixen el lloc preferencial per a bicis.

 Les bicis s’integren a la xarxa de trens, la qual cosa facilita un sistema de transports híbrid.

 Si bé l’estacionament de bicicletes està planificat, la ciutat es va veure superada per la demanda de quantitat d’espais. Per trobar una solució, al 2008, l’Associació de Ciclistes de Copenhaguen va redactar la guia Bicycling Pàrquing Manual per ajudar a ciclistes i planificadors urbans a trobar una resposta a desafiaments d’aquest tipus.

 S’està desenvolupant un sistema que interconnecta els carrils bici amb greenways (vies verdes). Aquestes faciliten un viatge segur entre diferents ciutats. La xarxa comptarà amb més de 100 km exclusius i tendrà vint-i-dues rutes en total quan estigui acabada. En el present, hi ha 41 km disponibles per viatjar des de Copenhaguen fins a altres ciutats.

 El neologisme “copenhagenize” es fa servir per descriure un model a l’hora de planificar la infraestructura per a les bicicletes.
 

3. Bogotà, Colòmbia

L’anomenen “l’Amsterdam llatinoamericana”. Si bé és un 5% de la població qui tria aquest mitjà de transport, 350.000 colombians es mouen amb bici a Bogotà.

 A les vies exclusives per a bicicletes es coneixen com ‘ciclorutes’. Els bogotans gaudeixen cada diumenge, des de 1975, del tancament temporal de carrils en les principals avingudes, que es disposen perquè els ciutadans els facin servir com a espais recreatius i esportius, en particular per al transport amb bicicleta, en skate o en patí.

 La ciclovia del cap de setmana compta amb 120 km, i els carrils bici compten amb 300 km d’una xarxa que permet moure’s per la ciutat de manera ràpida i segura malgrat l’ondulació dels carrers.
 

4. Curitiba, Brasil

La ciutat de Curitiba té en el nucli de la seva planificació urbana la bicicleta. Al 2007, va ocupar el tercer lloc de les “15 Ciutats Verdes” del món, d’acord amb la revista nord-americana Grist.

 Els 120 km de carrils bici actuals van ser construïts gràcies al pla de transport públic del govern de Curitiba llançat al 1992. Aquestes vies van ser pensades perquè els carrils bici puguin conviure en harmonia amb el paisatge del riu i les vall.

 Curitiba també compta amb la seva versió de Cycle Chic, liderada per ciclistes urbans que lluiten amb la bicicleta com a tendència glamurosa i ecològica per defensar l’estil de vida del ciclisme urbà.
 

5. Mont-real, Canadà

A l’avantguarda de les ciutats d’Amèrica del Nord, és la primera que incorpora un sistema públic de bicicletes.

 Té 400 km de carrils bici, i el sistema s’articula amb la xarxa de transports de públic i trens. La ciutat, a més, proveeix llocs especialment per estacionar bicicletes, senyals de trànsit marcades als carrers i semàfors per creuar pels bici carrils, i les estacions per llogar i canviar de bicicleta es troben a una distància de 300 metres entre elles.

 “Bixi” és el nom que li van donar els ciutadans al servei de bicicletes públiques, administrat per una subsidiària del govern local i que és un èxit comercial: es va exportar a Melbourne, Toronto i Londres. El sistema s’articula amb energia solar i un lloc web en el qual els ciclistes consulten quilòmetres recorreguts i estalvi d’emissions de diòxid de carboni.

 La ruta verda és una idea desenvolupada per la fundació Vélo Québec des de 1995 amb la col·laboració del ministeri de transport del Quebec. Una vegada finalitzada, constarà de 4.000 km que enllaçaran diverses regions de la província. Aquesta ruta és el model que han seguit per al desenvolupament de les rutes per a ciclistes de Dinamarca, la xarxa de ciclisme del Regne Unit i altres greenways a Europa i als Estats Units.
 

6. Portland, Oregon, Estats Units

És una de les ciutats més bike-friendly dels Estats Units. Tant és així que en arribar a l’aeroport, les bicis estan a l’abast dels passatgers. Prop d’un 8% dels ciutadans fan servir la bicicleta com a mitjà de transport per viatjar als seus llocs de feina, la qual cosa equival a la major proporció en una ciutat nord-americana i supera deu vegades la mitjana d’aquest país.

 Compta amb 400 km de carril bici i amb una xarxa de carrils bicis connectada amb els barris urbans, per la qual cosa un ciclista i un conductor comparteixen les jornades diàries de transport.

 La ciutat ofereix bicicletes a baix cost per a aquells residents que comptan amb menors recursos.
 

7.  Basilea, Suïssa

Compta amb carrils bici dissenyats perquè els ciclistes tenguin prioritat de gir i que la seva relació amb els automobilistes sigui una mica més clara. Es recomana fer servir cascos, però les llums i els timbres per a bicis són obligatoris.

 També proporciona un sòlid sistema públic de lloguer de bicicletes.

 A més dels carrils bici, hi ha rutes especials que connecten altres zones de Suïssa amb aquesta ciutat (com la xarxa Veloland Schweiz, recomanada per a tours amb bicicleta pel país). Aquests camins estan indicats amb senyals en algunes de les principals interseccions de la ciutat.
Per als turistes i amants de la naturalesa, Basilea ofereix la seva pròpia greenway al llarg del riu Rin, amb un camí de 394 km delineat per a ciclistes.
 

8. Barcelona, Espanya

Carrils bici, senyals de trànsit i mapes en tota la ciutat fan de Barcelona una de les ciutats amb major integració dels seus ciclistes. Un circuit especial recorre tot el perímetre del cor de la ciutat, a més de comptar amb 100 estacions per llogar i estacionar bicis. Les xifres oficials diuen que 30.000 persones ja van adoptar la bicicleta com a mitjà de transport habitual.

 Al març del 2007, l’ajuntament de Barcelona va llançar el sistema públic de bicicletes coordinat amb la xarxa de transport. Amb l’ús d’una targeta, igual que en gairebé tots els sistemes de servei públic de bicicletes (Bicing), es pot accedir a qualsevol de les cent estacions disperses a la ciutat, que es pot recórrer, estacionar i tornar a pedalejar.

 S’està construint un estacionament subterrani que forma part d’un programa pilot per evitar els robatoris i donar més seguretat als propietaris de bicicletes.

 L’Ajuntament ofereix en el seu lloc web un manual de convivència i seguretat, en el qual es poden resoldre dubtes de seguretat, distàncies, robatoris, i s’aconsella “contactar amb altres ciclistes” per plantejar queixes i propostes i promoure aquest mitjà de transport.
 

9. Pequín, Xina

Com a resposta a la pol·lució, al 2015, aquesta ciutat comptarà amb 50.000 bicicletes per a ús públic.

 En els 80, una de les reformes econòmiques més importants de Xina es va relacionar amb el transport: 8 de cada 10 ciutadans de Pequín feien servir la bici com a mitjà principal per a viatges interurbans. Al present, aquest percentatge es va modificar a 2 de cada 10 viatgers. Però amb la creixent congestió de trànsit i la pol·lució ambiental, l’agenda oficial intenta revitalitzar la desafiadora cultura de bicicletes que va saber tenir Pequín.

 El passat mes de gener, la ciutat va adoptar el pla Moviment Verd amb l’objectiu d’aconseguir que una cambra de la població (17 milions de persones) torni a muntar les seves bicis al 2015, contra el 19,7% actual. Les autoritats també es van comprometre a oferir, en un termini de cinc anys, prop de mil estacions de lloguer per 50.000 bicicletes.
 

10. Trondheim, Noruega

La tercera ciutat més poblada de Noruega té la bici com a amiga malgrat la seva ondada topografia, que obliga a pedalejar costa adalt. Trondheim va donar una solució nova al problema: ascensors de bicicleta que funcionen com a telefèrics i traslladen als ciclistes al llarg de les zones elevades. Els ciutadans de Trondheim estan orgullosos del seu elevador de bicicletes, anomenat “Trampe”.

 Durant els últims vint anys, la inversió en la infraestructura per a bicicletes va ser de 3,5 milions de dòlars. Aquesta ciutat, ecològicament orientada, compta amb el seu propi sistema de lloguer de bicicletes per a viatges cap al treball o l’escola. Així, el 18% de la població utilitza aquesta via com a mitjà de transport, i un 90% dels 30.000 estudiants es mouen en dues rodes.

 L’objectiu del Govern de Noruega és elevar l’ús de la bicicleta a un 8% per 2015.

Font: Conexión Brando

Arran d’una sentència judicial, llegírem fa pocs dies que part dels comerciants plantejaven tornar a obrir al trànsit el Passeig de Blanquerna –aquest pic totalment-. Resulta irònic que encara avui en dia hi hagi gent que no reconegui l’èxit que va suposar la peatonalització d’aquest carrer, que ara bull de vida i que podria fer-ho encara més si es prolongués com a eix cívic fins al Camp Rodó o Sant Vicent de Paül.

Però per desgràcia ens topam amb uns prejudicis molt arrelats, fins al punt d’intentar negar la realitat. Aprofitant la crisi econòmica, alguns d’aquests comerciants al·leguen una reducció de la facturació que, molt probablement, hagués estat pitjor sense la peatonalització.

Res millor per acabar amb els prejudicis que les xifres dels diferents estudis que existeixen sobre la matèria.

Podríem començar precisament per un que es va fer a la ciutat de Graz, que mitjançant dues enquestes comparava l’imaginari dels comerciants sobre el mitjà de transport emprat pels seus clients, i la realitat de la mobilitat dels mateixos: resulta que els empresaris havien sobrevalorat en més d’un 81% el pes dels cotxes.

Una altra enquesta, feta a la ciutat d’Edimburg, compara les principals preocupacions dels comerciants amb les dels clients. I el resultat no ofereix cap mena de dubte: mentre els clients desitgen una bona oferta de productes i serveis, voreres més amples i pacificació del trànsit, els comerciants reivindicaven… més aparcaments!

Si ens resulta sorprenent que un comerciant no conegui a fons al seu client, no ens hauria d’estranyar que no estigui informat sobre els canvis de conducta que produeixen les polítiques urbanes de foment de la mobilitat sostenible.

Un dels efectes més marcats de la pacificació del trànsit és purament psicològic: en un ambient menys agressiu, l’usuari de la via circula de forma més relaxada i pot centrar els seus sentits en els reclams publicitaris del petit comerç, en comptes de fer-ho en els vehicles que amenacen la seva integritat física. Quan la peatonalització és total, ens trobam a més amb un “efecte crida”: el passeig torna més atractiu i canalitza desplaçaments que abans es feien per altres carrers. El paisatge urbà millora, augmenta l’espai disponible per a la ciutadania, i els cartells i aparadors tornen més visibles en no tenir cotxes aparcats al davant.

D’acord amb un altre estudi, duit a terme per investigadors de la ciutat de Leicester, aquests canvis al paisatge urbà tenen com a conseqüència que als carrers amb menor intensitat de trànsit hi hagi un augment significatiu dels comerços econòmicament viables. Així, només un 3,1% dels carrers de vianants tenien locals buits, mentre que als carrers amb trànsit intens aquesta xifra es dispara fins al 15,1%.

Més complexe d’analitzar resulta l’augment del poder adquisitiu de la població. Però com vàrem demostrar al nostre article Automòbil i crisi econòmica, les xifres evidencien una despesa en la importació de petroli totalment insostenible i que compromet la competitivitat del país. Què succeiria si aquests diners es destinessin a l’adquisició de productes locals?

Finalment, es produeix un canvi d’hàbits de mobilitat i de consum, en resultar el cotxe menys atractiu. Quan una persona renuncia a l’adquisició d’un automòbil, cerca els productes al seu entorn més immediat. Això suposa que deixa de gastar els diners als grans centres comercials situats a l’extraradi, i passa a ser client del petit comerç –on el tracte és més humà i es generen més llocs de treball-.

Des de PalmaEnBici.com estam elaborant una Guia de l’empresari amic de les bicis, on s’expliquen clarament aquestes i altres dades d’interès, i suggerim mesures per afavorir la mobilitat sostenible entre treballadors i clients. Per tal de millorar aquest document, volem conèixer la vostra opinió.

QUÈ TROBAU A FALTAR A LA VOSTRA EMPRESA I COMERÇOS HABITUALS, PER PODER ANAR-HI SEMPRE EN BICI?