PalmaEnBici

El nou tram permetrà arribar des de la perifèria al centre de Ciutat

“Amb nocturnitat i alevosia”. Així han començat les obres d’execució de la prolongació del carril bici del carrer Arxiduc Lluís Salvador, que recorrerà el tram que falta entre Jaume Balmes i Avingudes. Es tracta de donar continuitat a un dels principals eixos cívics de Ciutat, pel qual hi transiten cada dia centenars de ciclistes.

El primer pas d’aquest nou carril ha consistit en la delimitació del carril, amb la famosa pintura vermella, als encreuaments i passos de vehicles. Més endavant es rebaixaran voreres i es realitzaran altres obres d’acondicionament, per finalment suprimir una dotzena de places d’aparcament pintant-les de vermell i col·locant-hi els separadors que ens protegiran del trànsit.

L’execució d’aquest nou tram de carril ha suposat una grata sorpresa per als ciclistes de Palma. I és que, si be l’obra s’havia catalogat com a prioritària, no hi havia cap dotació econòmica específica als pressuposts municipals. Pressumiblement, s’ha finançat amb la partida genèrica de manteniment i correcció del viari.

Per la seva banda, aquesta execució per sorpresa ha impedit realitzar un estudi a fons sobre el seu impacte quant a nombre de ciclistes. Segons l’acord subscrit entre Palma i Brussel·les, relatiu al Projecte CIVITAS, era precís que la UIB hi fes aquest estudi per avaluar els resultats del programa europeu. Sembla ser que l’avaluació s’haurà de fer, una vegada més, a corre-cuita i en precari.

En tot cas hem d’estar d’enhorabona, ja que aquesta mesura -reivindicada per PalmaEnBici.com a la proposta d’itineraris recomanats- és de vital importància per a crear una xarxa ciclista coherent. Una nova passa cap a l’objectiu de tenir una ciutat més habitable

Un nou disseny permet a les autoritats estalviar diners i espai públic

Gran nombre de normatives i reglaments arreu del món prohibeixen fermar bicicletes al mobiliari urbà. Palma no n’és una excepció: gràcies a l’ordenança aprovada pel PP l’any passat, si existeix un aparcabicis a menys de 50m de distància ens exposarem a una sanció per part de la policia municipal. Tant dóna si l’aparcabicis no compleix amb els requisits de seguretat, o si està saturat : 60 € és el preu de la incapacitat dels nostres dirigents.

Però no tots els polítics són tan curts de mires. Un exemple el podem trobar a la ciutat de Londres, on el seu batle conservador està impulsant un pla estratègic que suposarà la inversió de prop de 1.000 milions de lliures esterlines en mobilitat ciclista, i on s’estan instal·lant també aparcabicis adaptats a elements del mobiliari urbà.

L’experiència pilot es du a terme al barri de Camden, al nord de la City, on 200 fanals s’estan convertint en uns peculiars aparcaments de bicis. Es tracta del Cyclehoop, un sistema dissenyat per un estudiant de la universitat de Westminster -Anthony Lau-, que consta d’un anell d’acer dividit en dues parts per una barra metàlica. Per subjectar aquest anell no és necessari realitzar perforacions ni obres: dos perns permanents fixen el mecanisme a qualsevol element desitjat.

Pel seu disseny, aquest artilugi augmenta la seguretat d’aparcar fermat al mobiliari urbà -ja que permet substituir cadenes per panys articulats o en “U”-, a l’hora que facilita a l’Administració regular la convivència entre bicicletes i resta d’usuaris de la via -definint l’orientació en que queda fermada la bici i a quins indrets no es pot aparcar-.

“El gran avantatge d’aquest producte és que no cal formigonar-lo al paviment, i es pot instal·lar fàcilment en qüestió de minuts. Es treu el màxim partit del que està ja al carrer, i a més aborda el greu problema dels robatoris de bicicletes amb el seu disseny intel·ligent”, explica aquest jove dissenyador de 27 anys.

Gràcies a aquests avantatges, ja s’estan interessant pels nous aparcabicis altres ciutats britàniques, com ara Cardiff i Southampton.

• Els ciclistes exigeixen al Regidor que faciliti la participació ciutadana, així com un ample consens polític en el procés de redacció del Pla.
• El Pla de Mobilitat Sostenible, que costarà més de 750.000 €, s’emmarca en el Projecte Europeu CIVITAS-DIN@AMO.
• Ambdues entitats demanen a l’Ajuntament més efectivitat en la lluita contra els robatoris de bicis.

Els representants de Biciutat i PalmaEnBici - Foto: Miquel Massuti – Diario de Mallorca

L’associació de ciclistes urbans Biciutat de Mallorca-Massa Crítica i el col·lectiu PalmaEnBici.com s’han reunit avui amb el regidor de mobilitat, Gabriel Vallejo, amb motiu de l’aprovació del projecte europeu CIVITAS-DIN@MO, que suposarà per a la ciutat de Palma una inversió de més de 3,5 milions d’euros en matèria de mobilitat sostenible. Aquesta inversió serà cofinançada per la Unió Europea (2,1 milions d’euros) i l’Ajuntament de Palma (1,4 milions).

Una de les mesures més importants que inclou el Projecte Civitas-Din@amo és la redacció d’un nou Pla de Mobilitat Sostenible per a la Ciutat de Palma.

“El CIVITAS te una gran importància per al futur de Palma: ens hi jugam ser una ciutat amable, neta i habitable, o continuar patint aquest embós constant que tant perjudica la nostra salut i la nostra economia”, destacà Mariano Reaño, president de Biciutat. “No es tracta només dels diners que s’invertiran, sinó també -i sobretot- de disposar finalment d’un pla de mobilitat sostenible que prioritzi als vianants, als ciclistes i al transport públic”.

En aquest sentit, els ciclistes reclamen als partits polítics un esforç de consens per a que el Pla de mobilitat resultant tingui garantia de continuitat, independentment de qui governi a Cort. Per tal d’assolir aquest consens necessari, Biciutat i PalmaEnBici insistiren en la importància de la participació ciutadana durant tot el procés de redacció del pla. Per aquest motiu sol·licitaren al responsable de mobilitat una ampla convocatòria de les entitats ciutadanes i també del ConsellSocial de la Ciutat amb el compromís d’incorporar totes les aportacions de les associacions que siguin tècnica i econòmicament viables.

Les entitats recordaren que només la redacció del Pla té una asignació pressupostària de 750.000 euros. “És una gran oportunitat per fer una planificació sostenible, rigorosa i participada per la ciutadania”.

Finalment, els ciclistes reclamaren una major implicació de l’Administració municipal en la lluita contra els robatoris de bicicletes, i feren un repàs de totes les mocions aprovades en ple que la Regidoria de Mobilitat encara no ha executat.

“L’Ajuntament de Palma i el Regidor de Mobilitat mostren bona voluntat i predisposició. Es prenen decisions amb facilitat però es duen a la práctica amb molta dificultat i lentitut. La capacitat de gestió és francament millorable”, segons valora Stefan Nolte de PalmaEnBici. “Duim 10 mesos esperant la creació del Registre Municipal de Bicicletes, mentre s’estan robant més de cinc-cents cicles cada any. Si això continua així, acabarem perdent el tren del ‘boom ciclista’ que es viu a tot l’Estat”, conclogué.

Cort va instal·lar-hi una càmera per a evitar el trànsit a la zona de vianants

L’Ajuntament de Palma ha multat a 1.237 conductors per circular o estacionar al passeig de Blanquerna des que va instal·lar fa tres mesos una càmera per evitar el tràfic a la zona exclusiva per als vianants, que s’ha disparat des de l’apertura parcial aprovada pel Consistori. El regidor de Mobilitat, Gabriel Vallejo, va informar que exactament s’han obert 1.147 expedients per circular per les zones per als vianants i 90 per estacionar. En aquest punt va precisar que les sancions per estacionament han estat posades per agents de la Policia Local, mentre que les de circulació corresponen als enregistraments de la càmera que s’ha instal·lat al carrer Ramón Berenguer III.

L’import de cada multa és de 90 euros, encara que es pot reduir a 45 euros si es paga en període voluntari.

Per la seva banda, el portaveu del PSM-IV-ExM, Antoni Verger, va criticar l’elevat nombre de vehicles que circulen per Blanquerna, la qual cosa va ser desmentit per Vallejo que va argumentar que passen 15 cotxes al dia, segons la càmera instal·lada a la zona.

Satisfacció

En conèixer aquestes dades Verger va manifestar la seva satisfacció «perquè s’està corregint» el problema de la zona. Com es recordarà, el govern d’Aina Calvo va peatonalitzar la zona per decret, sense consensuar-ho, la qual cosa va provocar el malestar de veïns i comerciants. Per això, el PP es va comprometre en campanya electoral a reobrir el passeig, i una de les primeres decisions que va prendre en assumir el govern municipal va ser la de semipeatonalitzar Blanquerna. Exactament està obert al tràfic el tram lineal del carrer Blanquerna entre les vies Antoni Marquès i *Ticià, mantenint per als vianants la comunicació des de la Avinguda Comte Sallent i la sortida per Plaça Santa Pagesa i Plaça Paris. El tram obert al tràfic en Blanquerna -els set dies de la setmana- permet la càrrega i descàrrega de mercaderies per a establiments de la zona, així com l’aparcament de no més de deu minuts per a vehicles particulars.

No obstant això, aquesta situació va provocar un cert caos per la circulació i estacionament a la zona per als vianants, la qual cosa ha motivat que el Consistori palmesà hi instal·lés una càmera per controlar als vehicles que entren o aparquen més temps del permès.

Font: Última Hora

La UE finançarà, amb 2,1 milions d’euros, un paquet de mesures per afavorir l’ús de la bicicleta i del transport públic

Després de tres anys de processos burocràtics, a la fi ho podem anunciar: l’Ajuntament de Palma ha signat un acord amb la Comissió Europea, pel qual rebrà una subvenció de més de 2,1 milions d’euros per a transformar radicalment el panorama de la mobilitat a Ciutat. La iniciativa s’inicià durant la passada legislatura, quan l’ex-regidor de mobilitat José Hila (PSIB-PSOE) presentà el projecte a instàncies comunitàries, en línia amb la política de transformació urbana llençada per la batlessa Aina Calvo -com l’aposta pel Tram, pels carrils-bici i pels eixos cívics-.

Afortunadament, l’actual equip de govern ha tingut prou alçada de mires per tirar endavant el projecte i mantindre els compromisos de coinversió, aportant per la seva banda 1,4 milions d’euros, que juntament amb els diners de Brussel·les es repartiran de la següent manera:

P1.1. Redacció d’un Pla de Mobilitat Sostenible dinàmic i participatiu, integrat amb el nou Plà Urbanístic.
Inversió total: 768.116,60 €

P1.2. Instal·lació d’unes 5 noves estacions de “BiciPalma” i adquisició de 50 nous cicles. Redacció de projecte bàsic per a l’extensió de la xarxa ciclista en almenys 5 km -prioritzant la connectivitat entre carrils-bici existents- i per a la construcció de dos nous eixos cívics entre el centre i la perifèria. Campanyes de sensibilització.
Inversió total: 342.996,80 €

P2.1. Adquisició d’una flota de 50 autobusos propulsats amb gas natural comprimit (GNC).
Inversió total: 1.107.072,00 €

P2.2. Adquisició de dos autobusos elèctrics per a l’EMT, i 9 cotxes i 10 motos elèctriques per a la flota de serveis municipals, amb els seus respectius 20 punts de recàrrega.
Inversió total: 423.926,40 €

P2.3. Instal·lació de 12 punts públics de recàrrega intel·ligent de vehicles elèctrics, i aparcament gratuit per als mateixos.
Inversió total: 247.206,40 €

P3.1. Serveis de Mobilitat 2.0: Accés a informació del trànsit i del transport públic via smartphone. Implementació d’un sistema de pagament de bitllets de bus i metro via mòbil. Millora del sistema de reclamacions a l’EMT.
Inversió total: 376.540,80 €

P3.2. Sistema d’aparcament guiat -informació de places lliures-, i promoció dels aparcaments dissuasoris.
Inversió total: 265.600,00 €

L’execució d’aquest projecte abarcarà els propers 4 anys, d’acord amb el cronograma inserit a l’esquerra (clica per ampliar), i haurà de comptar amb un fort consens social fruit de la participació activa de totes les parts implicades. Els col·lectius ciclistes -com ara l’associació Biciutat de Mallorca- tenim molt a dir en una iniciativa que marcarà fortament el futur de Palma.

Us tindrem informats!

Bici-Metro és un projecte que cerca revolucionar el transport urbà parant esment a un col·lectiu que a les grans ciutats normalment està marginat. Els ciclistes habitualment disposen de pocs carrils adaptats, han d’anar per l’asfalt empassant-se el fum dels cotxes i han de vigilar per la seva seguretat. Aquest projecte cerca canviar tot això.

El Bici-Metro és un projecte desenvolupat per Richard Moreta, arquitecte i visionari amb grans projectes i reconeixement a les seves esquenes. És a dir, no parlam d’un disseny brillant d’un estudiant d’arquitectura sinó que aquí tenim a un prestigiós arquitecte, la qual cosa li dóna una major viabilitat.

La idea és crear carrils bici però aïllats del transit. I encara que el nom de metro pugui portar a confusió el projecte planteja elevar als ciclistes en lloc de fer-los anar baix terra. Per a això es creen uns conductes, un per a cada sentit de la marxa, on els ciclistes pedalegen i es desplacen. Després hi ha diverses estacions situades en el recorregut en les quals el ciclista pot baixar a peu de carrer. Més que funcionar en ciutats és útil per a trajectes des de ciutats confrontants fins al centre, on no fan falta moltes estacions intermèdies.
En el seu disseny, Moreta estima que el Bici-Metro podria mobilitzar 350.000 persones en un termini de 12 hores per a una secció de 10 quilòmetres. La capacitat seria per 18.000 bicicletes tant manuals com a elèctriques i això suposaria un gran estalvi en combustible i CO2. A més proposa que les estacions continguin plaques solars i molins de vent per proveir-se i produir energia extra.

Mentre que un projecte així pot semblar impossible, per ventura, va semblar impossible en el seu moment fer alguna cosa com un sistema de metro, i construir el Bici-Metro no sembla que creu molts trastorns de bloqueig de carrers. Richard Moreta comenta que el sistema hauria de ser gratuït per als ciclistes amb el que s’haurien de buscar alternatives de finançament. Pel que sabem ja hi ha hagut ajuntaments interessats a obtenir una entrada a la ciutat més tranquil·la, més saludable i més eficient. Tant de bo es construeixi en algun lloc per veure com és en realitat.

Font. Gizmología

La nova etapa del servei públic de bicicletes crea expectatives entre els ciclistes, tot i que encara desconfien i la majoria prefereix el seu propi vehicle

 ”Estaré pendent de com va Bicipalma, tot i que que encara no em fio. Ho utilitzava quan era gratuït, però el manteniment deixava molt a desitjar i per això ara no m’hi he apuntat. Si pagues per un servei, ha de funcionar al 100%”, afirma l’antic usuari Pedro Mas. Aquesta opinió és extrapolable a la major part dels inscrits fins a dimarts passat. Dels 20.000 apuntats en el servei públic de bicicletes fins llavors, han quedat 2.200 usuaris, els que han pagat la quota de 15 euros per a aquest primer any. La resta està a l’expectativa de veure si millora. “Bicipalma és una bona idea i no és car, però no em puc arriscar al fet que les estacions de bicicletes estiguin buides, com ha ocorregut moltes vegades”, destaca Juan Miguel Irles, qui per això té la seva pròpia bici.

Un recorregut ahir pel centre de Palma va servir per comprovar dos destacats canvis en aquesta nova etapa: totes les estacions tenien vehicles ancorats i hi havia molt pocs usuaris pedalant per la ciutat. Això és a causa que la regidoria de Mobilitat ha adquirit un centenar de noves bicicletes i perquè el nombre d’habituals de Bicipalma ha disminuït un 90%.

Cap dels consultats creu que el preu d’aquest servei públic sigui excessiu, encara que un d’ells, Paco García, no es va inscriure pel suplement de 50 cèntims si et passes de la mitja hora d’ús. “La quantitat no és proporcional en relació al que costa agafar el bus. Aquest mitjà de transport és més ràpid i arriba a més llocs, per la qual cosa pagar 50 cèntims per usar la bicicleta més de mitja hora em sembla excessiu”.

L’accessibilitat és un altre dels motius que retreuen a molts d’inscriure’s al Bicipalma, com per exemple Luis Aníbal Suntaxi i Juana García. “Encara hi ha poques estacions, així que no pots arribar amb la bici a totes parts ja que llavors no tens on deixar-la”, afirma ella. De totes maneres, confia que aquesta nova etapa de pagament provocarà la millora del manteniment. El mateix opina Santiago Boix, ja que “quan alguna cosa és gratuïta, la gent no ho cuida com toca”, tal com assegura.

Més carrils-bici

Com la resta d’enquestats, Salvador Roig és un habitual dels pedals. Ell des de fa 50 anys. No usa Bicipalma, però li reconeix el mèrit d’incentivar aquest transport entre molts no iniciats. No obstant això, lamenta que l’Ajuntament no inverteixi diners a crear carrils-bici en els llocs on hi ha perill per als ciclistes, senyalitzar rutes idònies per a ells, potenciar més aquests vehicles facilitant la seva circulació, instal·lar pàrquings segurs i permetent que alguns carrers de sentit únic per als cotxes siguin bidireccionals per a les bicicletes. Després d’haver viscut molts anys a l’estranger, aquest ciclista afirma que Palma encara està molt retardada respecte a ciutats com a Ginebra, per exemple.

Font: Diario de Mallorca

S’etabliran més controls, es col·locaran més senyals i es crearà un grup de treball específic per a la millora contínua de la xarxa

El Consell Insular de Mallorca pretén posar en marxa una campanya de controls policials i extendre la xarxa de rutes cicloturístiques per tal d’augmentar la seguretat per a les milers de bicis que cada cap de setmana circulen per les carreteres balears. Aquest és el principal fruit d’una reunió a quatre bandes que l’organisme insular celebrà el passat dimarts amb representants de la Federació Hotelera de Mallorca, operadors i empresaris cicloturístics, i la Federació Balear de Ciclisme.

Entre d’altres aspectes, es va consensuar que era necessària una millora de la senyalització específica als trams de la xarxa que discorren per carreteres principals, augmentar la il·luminació als túnels i renovar el paviment -que sovint es troba en molt males condicions-. A més, amb la creació d’un grup de treball especific, el Consell vol garantir que es prenguin en consideració les necessitats dels ciclistes a noves obres viàries -com ara el segon cinturó de Palma-. Segons denunciava Xisco Lliteras, vicepresident de la Federació Balear de Ciclisme, la planificació i execució d’infraestructura ciclista és molt deficient a l’illa, i molts d’aquests errors es podrien evitar si abans es recollís l’opinió dels mateixos usuaris.

A la reunió també es tractà el greu perill que suposen els conductors ebris: l’alcohol està darrera del 50% dels sis casos d’atropellaments mortals que s’han produit durant 2012. Un perill especialment alt durant els matins dels dies festius, quan els aficionats al ciclisme es topen amb el trànsit de tornada de les discoteques. Per aquest motiu s’han de reforçar els controls molt especialment durant aquestes primeres hores de màxim risc.

Els operadors es mostraren especialment preocupats pel gran dany que ha patit la imatge de Malloca com a destí cicloturístic, i tenen l’esperança de que aquestes mesures puguin ajudar a recuperar el prestigi perdut. Recorden que aquest turisme és altament respectuós amb el medi ambient, i es produeix durant la temporada baixa -ajudant a desestacionalitzar l’activitat econòmica-.

Font: Mallorca Zeitung

L’esborrany del Pla Estratègic per al Transport aposta per superar el milió de desplaçaments diaris en bici

Espectacular. Només així es pot definir el repte llençat pel batle de Londres, el conservador Boris Johnson, demostrant una vegada més que la mobilitat sostenible no enten d’ideologies, sinó de sentit comú. I és que avui hem conegut l’esborrany del Pla Estratègic per al Transport de la capital britànica, que entre d’altres partides inclou un pressupost de gairebé 1.000 milions de £ en matèria d’infraestructura ciclista -destacant la finalització d’una xarxa de viari d’alta capacitat i l’ampliació del sistema de lloguer públic de bicis, que inclou tota l’àrea metropolitana i que actualment compta amb més de 7.500 unitats-.

Bona part de les actuacions que es poden deduir d’aquest document responen a les fortes campanyes organitzades per la London Cycling Campaign (LCC), el principal lobby ciclista de Londres. Per exemple, el ‘Super-Corredor’ de l’Embankment o les millores a l’extra-radi de la ciutat -on als darrers anys es concentraven el gruix dels accidents en bici-.

Tanmateix, es contempla la creació de 80.000 nous aparcaments de bicicleta en menys de quatre anys, s’aprofundirà en la pacificació del trànsit i es fomentarà la convivència entre els ciclistes i la resta d’usuaris de la via -mostrant una certa preferència per les polítiques d’integració-.

Els detalls complets d’aquest ambiciós pla d’inversions es coneixeran a les properes setmanes, amb la publicació del document complementari Visions for cycling.

El passat mes de gener presentàvem als lectors de PalmaEnBici el sistema d’aparcament protegit BiciBox. Es tractava d’un nou sistema que s’havia instal·lat a Barcelona per tal de garantir un estacionament segur i a prova d’actes vandàlics. Ara, llegim al diari basc Deia que el consistori de Getxo ha decidit implantar un sistema similar però que combina la funció d’aparcament privat amb la d’ancoratge per a la bicicleta pública.

Aquesta iniciativa, anomenada Aparka, ha estat desenvolupada per la Fundació Emaús -especialitzada en la inserció sociolaboral- i el centre de mobilitat sostenible Cedemos -on es desenvolupen projectes ambientals de Recerca+Desenvolupament-. El finançament té procedència privada, per l’Obra Social de la caixa BBK, i compta amb el suport de l’Ajuntament.

L’aparcament fa 4,4 m de llargària i permet guardar fins a 11 bicis, i disposa de petites taquilles per guardar el casc i altres efectes personals. A més, podria comptar amb endolls per recarregar bicicletes elèctriques, i per la seva compatibilitat amb les bicis públiques seria una interessant sol·lució per a dotar aquest servei de cascs.

L’única unitat operativa de moment es sotmetrà a un periode de prova entre desembre i gener, pel qual el consistori compta amb el compromís de participació d’un grup de ciclistes urbans. Si supera l’experiència amb èxit, s’instal·laran fins a 45 unitats a tota la localitat, al llarg dels propers tres anys.

La localitat de Getxo es situaria així com a territori capdavanter en matèria de mobilitat sostenible, amb un important clúster d’empreses innovadores i socialment compromeses que són tot un exemple de la nova economia que necessita el món.