PalmaEnBici

• A l’acte han participat més de cent ciclistes i cinc entitats ciutadanes.
• Els carrils bici reivindicats donarien cobertura a un total de 50.000 persones

Avui a les 11.00 del matí s’ha iniciat la bicicletada reivindicativa -coneguda com a Massa Crítica- que organitza mensualment l’associació de ciclistes urbans Biciutat de Mallorca. En aquesta ocasió ha comptat amb la col·laboració de les associacions de veïns de Son Cladera, Son Fuster – Ses Palmeres, Rafal Vell, Rafal Nou i “El Molí” del Rafal – Viver, donat que s’ha reclamat a l’Ajuntament una millor connexió dels barris de la perifèria de Palma.

Minuts abans de la sortida, s’ha llegit un manifest per part de membres integrants de l’equip impulsor de l’associació en el que s’ha reafermat el futur de la bicicleta com a mitjà de transport urbà del segle XXI pels múltiples beneficis que genera: de salut, mediambientals i econòmics. Igualment s’ha demanat l’Ajuntament de Palma que sigui sensible a les necessitats de les barriades més allunyades del centre.

La passejada ha transcorregut en un ambient festiu i sense incidents, finalitzant el seu recorregut a les 12.30 hores a la Plaça Espanya.

Els carrils bici reivindicats donarien cobertura a un total de 50.000 persones entre les barriades beneficiades i els treballadors del Polígon de Son Castelló. Actualment, el Camí Vell de Bunyola i el carrer Aragó són emprats cada vegada per més ciclistes encara que són vies que no garanteixen la seva seguretat tant per la densitat i l’elevada velocitat del trànsit motoritzat com per la manca d’infraestructures reservades per als ciclistes.

Les infraestructures necessàries serien tres:

• Un carril bici pel Camí Vell de Bunyola des de Son Oliva fins a Sa Indioteria
• Un carril bici a la continuació del Parc de les Vies
• L’apertura de la connexió entre Son Fortesa i Son Fuster pel carrer Miquel Fleta.

Foto: José J. Luna “Potti”

Mobilitat i crisi: l’asfixia del ciutadà

D’altra banda, Biciutat considera que davant la actual situació de crisi econòmica que patim és urgent una gran ampliació de la xarxa de carrils bici, així com la potenciació de mitjans de transport sostenibles i de baix cost que siguin una alternativa al vehicle particular. Les malparades economies domèstiques, molt afectades per la situació d’atur i pèrdua d’ingressos, obliguen a les famílies a prescindir del vehicle particular per destinar els diners a despeses bàsiques de la vida quotidiana.

Sorprenentment, l’Ajuntament de Palma està actuant en sentit contrari. L’increment del preu del transport públic i la reducció de l’inies i freqüències de l’EMT junt amb la pràctica paralització de la xarxa de carrils bici estan acorralant al ciutadà, deixant-lo sense alternatives de mobilitat econòmicament sostenibles.

Molt sovint, els ciclistes urbans, quan hem de desplaçar-nos a algun indret de la ciutat que no coneixem massa bé, consultam alguna eina digital per tal de calcular els avantatges i inconvenients de la nostra ruta. D’aquesta manera, ens estalviam haver de trescar per una ciutat com la de Palma que encara ara no brilla precisament per les seves facilitats per als moviments ciclistes.

Pels urbans és molt important poder escollir els carrers on el trànsit estigui més “pacificat” o, sobretot, aquells que comptin amb un carril bici (o amb l’extravagant invent del “ciclo carrer”) i, així, evitar-nos situacions que posin en risc la nostra seguretat o que ens facin perdre la paciència i ens provoquin un esforç addicional.

Foto: Casal Solleric

En canvi, per a en Jaume Orejuela (Pollença 1981), aquest fet es converteix en una passa més del seu procés creatiu i que actualment podem contemplar a diverses obres que s’engloben dins el projecte Map Overlay, actualment exhibit en el Casal Solleric de Palma a l’exposició monogràfica de l’artista Total Resolution. 53028 pinzellades de pintura acrílica, visitable fins al proper 23 de juny.

A partir de les seves investigacions sobre la forma i hàbits de representació i consum de la geografia, enmarcades dins el seu projecte de tesi doctoral, unes eines digitals tan popularitzades entre la població com puguin ser googlemaps o google earth, es revelen a aquest artista de tal manera que li permeten reflexionar sobre el significat mateix de la representació i vivència del territori urbà.

Foto: Jaume Orejuela

A Acció Pollença a Barcelona. Fil Sobre ciutat. 50km. (2008), la seva primera obra que forma part d’aquesta sèrie, Orejuela traçà sobre el mapa de Barcelona l’esquemàtica silueta del terme municipal d’on ell és originari aprofitant l’estructura viària de la ciutat comtal. Un cop dibuixada sobre el plànol, la morfologia pollencina es convertí, per pròpia decisió de l’autor, en un ruta practicable. Per acabar, Orejuela agafà la seva bicicleta que, segons ell mateix explica, és el seu mitjà de transport habitual, el més natural i amb el que es sent més còmode, i “dibuixà” sobre el terreny el que havia planificat prèviament. Ho feu mitjançant un cabdell de fil (combinant els tints vermell i negre, colors identitaris de Pollença) que, enganxat a la part posterior del cicle, anava alliberant-se deixant així un rastre gairebé imperceptible pels carrers i places on passava.

Amb aquesta acció, degudament documentada fotogràficament, l’artista no pretén fer una reivindicació de la bici a Barcelona sinó, més aviat, dur a terme una reflexió crítica sobre el procés d’etnocentrisme que experimentam quan visitam una ciutat o un indret desconegut i que consisteix en avaluar la nostra experiència viscuda en aquest nou territori a partir d’una (in)evitable comparació amb la nostra localitat o context d’origen.

D’alguna manera, el visitant que es desplaça a una nova ciutat, deixa un rastre molt subtil, gairebé invisible i sense deixar aparents petjades, exactament com el fil que desembolica en Jaume. No obstant això, els nostres passos i les nostres mirades sempre es mouen guiats pels nostres interessos, obsessions, fílies, fòbies… i tot allò que ve a conformar el nostre univers més personal, un cosmos personalíssim que no podem abandonar i que ens acompanya allà on anem.

Foto: Casal Solleric

Seguint el mateix esquema, l’artista donà una passa més (geogràficament parlant) i reproduí l’experiència d’aquesta mena de palimpsest urbà a la capital alemanya amb Barcelona a Berlin. Walk and city. 20 km. (2009). En aquesta ocasió, en comptes d’intentar encapsular la seva Pollença nadiua a la ciutat recent descoberta, incrustà la silueta de Barcelona dins Berlín ja que, per aquella època, Barcelona havia esdevingut en la seva nova llar durant el temps en què hi cursà la llicenciatura de Belles Arts.

Finalment, i després de creuar l’Atlàntic, amb A totes les Illes. Fil sobre ciutat. 28 km. (2011) conclou amb una representació de les quatre illes que conformen la comunitat autònoma balear (tal vegada aquí caldria qüestionar-s’hi també la identitat “balear” que alguns reivindiquen) i les “enfila” a una altra illa, tal volta la més coneguda i poblada del món, com és la de Manhattan a Nova York.

Foto: Casal Solleric

Tot plegat suposa una excusa perfecte per acostar-se al Solleric (atenció, tenen un aparcament de bicis perfectament segur anti-robatoris davant l’entrada principal) i descobrir aquesta i altres obres d’aquest artista pollencí que rarament canvia la seva bicicleta o el transport públic per mitjans de transport privats. També ens servirà per deixar anar la nostra imaginació i  intentar reflexionar sobre la manera en què visitam les ciutats desconegudes (recordem que, sempre que es pugui, descobrir una ciutat damunt del selló d’una bici és un dels palers més recomanables per als exploradors urbans),  amb què ens fixam i de quina manera les plasmam en el nostre record i imaginari personal.

.

Aquest dimarts 23 d’abril, l’associació BICIUTAT DE MALLORCA ha presentat un escrit davant el registre de l’AJUNTAMENT DE PALMA per reclamar al president del Consell Social de la Ciutat, el batle Mateo Isern (PP), el garantiment de la participació ciutadana en el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat.

Des de l’associació sostenen que el consens polític i la participació ciutadana són imprescindibles per a garantir la continuïtat de les polítiques de mobilitat i per evitar que es tornin a repetir episodis lamentables com els de Blanquerna o el carril bici d’Avingudes.

Per aquest motiu, BICIUTAT  sol·licita la constitució d’una comissió de mobilitat dins el Consell Social de la Ciutat que faciliti el consens en la redacció del nou Pla de Mobilitat Sostenible.

BICIUTAT considera que les polítiques de mobilitat precisen de grans acords polítics i ciutadans i han d’estar resguardades del partidisme polític.

A continuació us reproduïm el text íntegre presentat per l’associació que defensa l’espai de la bici urbana a Palma:

Són vehicles abandonats el 2012 dels quals no s’ha localitzat el propietari i seran distribuïts entre metges, professors i voluntaris de Creu Roja que desenvolupen tasques solidàries al Senegal

Palma, 19 d’abril de 2013.- El regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Palma, Guillermo Navarro, ha lliurat 11 bicicletes a l’ONG AFGUINEGU, la qual les enviarà al Senegal. Són les bicicletes que s’han trobat al llarg de 2012 a la via pública del municipi i ha resultat impossible localitzar-ne els propietaris.

Els vehicles seran utilitzats com a mitjà de transport per metges, professors i voluntaris de Creu Roja que duen a terme un treball humanitari allà.

L’ONG AFGUINEGU envia periòdicament material al seu país amb la finalitat de millorar la situació de la població i contribuir al desenvolupament local de les comunitats.

Navarro ha estat acompanyat per l’intendent en cap de la Policia Local i un tècnic sociocultural.

FONT: Ajuntament de Palma

ENTRADA RELACIONADA: La bicicleta, motor per al desenvolupament

Els estudis del PMUS seran finançats amb diners europeus, dins del marc del projecte CIVITAS
Es pretenen impulsar els mitjans de transport públics i alternatius

120.000 €. Aquesta és la xifra per la que sortirà a concurs la redacció del nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), amb el qual es pretenen potenciar els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic. La despesa s’emmarca dins del projecte europeu de transformació urbana CIVITAS-DIN@MO, que també inclou la renovació de la flota d’autobusos de l’EMT i la instal·lació de punts de recàrrega per a cotxes elèctrics.

L’Estudi de Mobilitat vigent ha quedat desfasat, ja quedata de 2001, encara que alguns paràmetres del model de tràfic es van actualitzar l’any 2009, i s’han desenvolupat parcialment alguns aspectes com la mobilitat de la bicicleta, les zones per a vianants i els estacionaments.

El nou pla inclourà com a objectius principals la reducció del consum energètic, de les emissions contaminants, dels nivells de contaminació acústica i de l’impacte paisatgístic de la mobilitat motoritzada en l’espai públic urbà. Segons el regidor Gabriel Vallejo, aquests objectius porten necessàriament a “la reducció de l’ús de l’automòbil privat, i a la promoció dels deplaçaments a peu o amb mitjans de transport alternatius com la bicicleta”, així com a la potenciació del transport públic -declaració que contrasta amb els retalls a l’EMT o la destrucció del carril bici d’Avingudes, entre d’altres-.

L’estudi haurà d’abastar “la totalitat del terme municipal” i considerar la mobilitat quotidiana dels ciutadans de Palma. S’espera que el document estigui llest per a la seva aprovació definitiva un any després de l’adjudicació del contracte -aproximadament per finals de 2014-.

En la primera fase es realitzarà una anàlisi i diagnòstic, que haurà d’incloure aspectes relacionats amb la realitat socioeconòmica, territorial i urbanística de la ciutat; les pautes generals de la mobilitat, motoritzada o no, incloent orígens, destinacions, principals generadors de viatges, caracterització i distribució horària, entre altres qüestions.

Així mateix haurà de contemplar anàlisi de la mobilitat amb el vehicle privat, de l’estacionament, la mobilitat per als vianants i la seva relació amb la qualitat urbana. En aquest punt s’haurà d’identificar els principals itineraris per als vianants del municipi i es prestarà especial atenció a les discontinuïtats. També s’identificaran els problemes que afectin a la xarxa per als vianants com ara l’ocupació de les voreres per terrasses per fumadors, la incidència del mobiliari urbà, els encreuaments, la circulació i l’estacionament als carrers per als vianants.

En l’anàlisi de la mobilitat ciclista, a més de realitzar un inventari de la infraestructura existent, s’analitzarà la coherència de la xarxa actual en relació als centres generadors dels viatges amb bicicleta, com els parcs, centres esportius i centres escolars. Tanmateix, s’analitzarà la seva connectivitat amb les xarxes situades fora de la ciutat i les possibilitats d’intermodalitat amb altres formes de transport.

En relació al transport públic, es procedirà a l’anàlisi de la xarxa actual, les xifres d’ús dels diferents serveis de transport que operen a la ciutat (EMT i metre) determinant el nivell de saturació de la xarxa existent. Igualment, es recollirà informació dels autobusos de l’EMT i la seva planificació futura amb la finalitat d’analitzar el seu efecte i compatibilitat amb les previsions del pla, en relació a noves línies o espais reservats per al transport col·lectiu. Les mesures proposades es plasmaran en diferents plans d’actuació.

Font: Diario de Mallorca

TomTom ha anunciat els resultats del seu Congestion Index 2012, que mesura la congestió de trànsit en 161 ciutats dels cinc continents, i la compara amb els nivells de congestió de 2011. L’informe mostra que Palma és la segona ciutat més congestionada d’Espanya, i ocupa el lloc 51º al rànquing europeu. La ciutat amb més trànsit del món, segons aquest estudi, és Moscou.

De mitjana, els temps de trajecte a Palma són un 16% majors que quan el trànsit a la ciutat flueix lliurement. Els pitjors dies són, en general, els dimarts a l’hora punta del matí i els dilluns l’horabaixa. A causa de tot això els conductors han tengut retards d’uns 14 minuts per hora de mitjana en els seus desplaçaments a les hores punta. En total, un conductor que realitza trajectes d’uns 30 minuts per arribar al seu lloc de feina, pot haver perdut fins a 43 hores a l’any en embussos.

“L’Índex de Trànsit de TomTom ens mostra una visió detallada de la situació dels embussos a les principals ciutats”, explica Ángel Sevillano, director general de TomTom a Espanya. “El nostre coneixement detallat de tota la xarxa de carreteres, ajuda a empreses i governs a prendre decisions més informades sobre com abordar i evitar la congestió del trànsit. A més, ajuda als conductors a arribar a les seves destinacions de forma més ràpida i segura: està comprovat que l’ús a gran escala de TomTom Traffic té el potencial d’alleujar la congestió en ciutats i àrees urbanes, a desviar als conductors d’aquestes zones de trànsit”.

L’Índex de Trànsit de Tomtom és el baròmetre més precís de la congestió en àrees urbanes. Aquest índex es basa exclusivament en dades reals de temps de trajecte recollits per vehicles que circulen per tota la xarxa de carreteres. La base de dades de trànsit de TomTom conté més de 6 bilions de mesuraments de dades i creix a una mitjana de 5.000 milions de dades més cada dia. L’Informe complet sobre Congestió de Trànsit de TomTom, que inclou dades per continent i per ciutat, pot trobar-se a http://www.tomtom.com/congestionindex

Rànquing de les 10 ciutats espanyoles amb més trànsit al 2012.

Rànquing de les ciutats europees amb més trànsit.

Font.  Mallorca Diario i Estudi TOMTOM

La darrera setmana ha estat intensa quant a actualitat sobre l’Empresa Municipal de Transports (EMT). Tot comença amb l’anunci, a so de bombo i platerets, de la recuperació del superàvit a la companyia local de busos. “S’allunya el fantasma de la suspensió de pagaments”, com titularen el gruix dels mitjans de comunicació, tot ignorant que aquesta suposada amenaça realment era això: una fantasmada. Una fantasmada de l’Ajuntament per justificar els retalls en el servei i la implantació d’unes tarifes abusives.

Ja ho varem denunciar el passat mes de juny, amb motiu de la recapitalització de l’ens públic: es retallen les aportacions de subvenció al transport públic -com ara els 1,5 milions que contemplava la Llei de Capitalitat o el milió que rebia del pressupost municipal-, generant sistemàticament un forat als comptes anuals, per finalment garantir la continuitat del servei per la via de la recapitalització.

Pel camí s’aconsegueixen dues coses: amagar el dèficit públic dels ulls de la ciutadania -venent la moto del “som bons gestors”-, i provocar una situació d’alarma social que permet aplicar qualsevol retall imaginable i donar la culpa a “l’herència rebuda”.  Tot sigui per no anomenar a les coses pel seu nom: autèntica fòbia a la mobilitat sostenible, que els sectors més rancis de la societat relacionen per qualque motiu amb “l’esquerra”. Fòbia que pagam amb la pèrdua de més de 5 milions d’usuaris (un 11,4%) i el considerable augment de la contaminació atmosfèrica.

Al superàvit als comptes de l’EMT també hi juguen un bon grapat de fets circumstancials, com ara el venciment del contracte de renting amb ASITSA, pel qual l’ens municipal pagava un lloguer desorbitat per un centenar de vehicles del model Citaro (Mercedes-Benz), que des de bon començament donaven problemes. A més, és molt remarcable la supressió de la paga extra de nadal a la totalitat dels empleats públics d’arreu l’Estat, reduint un 7% la despesa en personal.

Però és que la realitat va molt més enllà. En un intent de reduir despeses, l’EMT està multiplicant les pressions sobre els seus empleats. Calia millorar la velocitat comercial de la flota -que tot just supera els 16 km/h-, i en comptes d’implantar més carrils-bus i crear línies express, es ‘recomanà’ conduir a més velocitat. També s’ampliaren els horaris de forma significativa, incomplint tots els convenis signats amb els sindicats. Tot plegat augmenta fortament el risc d’accidents -que també patim els ciclistes i els usuaris-, i ha provocat una convocatòria de vaga parcial els dies 29 i 30 d’abril i 2 i 3 de maig.

Per acabar d’embrutar la imatge que ens volia transmetre el regidor Vallejo, ahir es publicà a diversos mitjans que gairebé la meitat de les factures es paguen fora del plaç legal, afegint així un nou col·lectiu -el dels proveïdors- a la lista dels perjudicats pels retalls en mobilitat. Per la seva banda, el pressumpte cas de corrupció de la concesionària ASITSA es saldà amb una sanció de només 3.000 €.

Amb aquestes circumstàncies és pertinent fer la pregunta: ens trobam davant d’una veritable “bona gestió”, o més aviat davant d’un maquillatge de comptes?

El nou tram permetrà arribar des de la perifèria al centre de Ciutat

“Amb nocturnitat i alevosia”. Així han començat les obres d’execució de la prolongació del carril bici del carrer Arxiduc Lluís Salvador, que recorrerà el tram que falta entre Jaume Balmes i Avingudes. Es tracta de donar continuitat a un dels principals eixos cívics de Ciutat, pel qual hi transiten cada dia centenars de ciclistes.

El primer pas d’aquest nou carril ha consistit en la delimitació del carril, amb la famosa pintura vermella, als encreuaments i passos de vehicles. Més endavant es rebaixaran voreres i es realitzaran altres obres d’acondicionament, per finalment suprimir una dotzena de places d’aparcament pintant-les de vermell i col·locant-hi els separadors que ens protegiran del trànsit.

L’execució d’aquest nou tram de carril ha suposat una grata sorpresa per als ciclistes de Palma. I és que, si be l’obra s’havia catalogat com a prioritària, no hi havia cap dotació econòmica específica als pressuposts municipals. Pressumiblement, s’ha finançat amb la partida genèrica de manteniment i correcció del viari.

Per la seva banda, aquesta execució per sorpresa ha impedit realitzar un estudi a fons sobre el seu impacte quant a nombre de ciclistes. Segons l’acord subscrit entre Palma i Brussel·les, relatiu al Projecte CIVITAS, era precís que la UIB hi fes aquest estudi per avaluar els resultats del programa europeu. Sembla ser que l’avaluació s’haurà de fer, una vegada més, a corre-cuita i en precari.

En tot cas hem d’estar d’enhorabona, ja que aquesta mesura -reivindicada per PalmaEnBici.com a la proposta d’itineraris recomanats- és de vital importància per a crear una xarxa ciclista coherent. Una nova passa cap a l’objectiu de tenir una ciutat més habitable

Blanquerna vetarà definitivament l’accés als cotxes. El portaveu de l’equip de Govern municipal a Cort, Julio Martínez, ha anunciat aquest dijous que el cèntric carrer de Palma serà «cent per cent per als vianants», una proposta que el PP presentarà al Ple de l’Ajuntament de Palma per via d’urgència, i que comptarà amb el suport dels grups de l’oposició.

Martínez ha detallat que es tracta d’una «decisió política» que per a fer-se realitat haurà de ser estudiada pels tècnics municipals, però que compta amb el consens dels veïns de la zona, que, segons ha apuntat, és el que cercaven els populars quan estaven a l’oposició durant la passada legislatura.

Per la seva banda, la portaveu del grup municipal socialista, Aina Calvo, s’ha mostrat «molt contenta», perquè Blanquerna torni a ser per als vianants, ja que «no hi ha ningú a aquesta ciutat que no sàpiga que la peatonalització i les obres de Blanquerna formen part de l’herència socialista», de la qual ha destacat que se sent «profundament orgullosa» i per la qual el PSIB va fer «molta feina».

El portaveu municipal de MÉS per Palma, Antoni Verger, ha afirmat que la seva coalició està «satisfeta» per aquesta «victòria ciutadana», encara que ha assenyalat que «ha costat que el PP arribi a entendre que hi havia una majoria ciutadana favorable a què Blanquerna sigui per als vianants».

Font. Diari de Balears

L’Ajuntament dóna la passa per poder-se incorporar al Registre Nacional de Bicicletes

Fa poc més de 4 anys, es reuniren a Sevilla més de 150 entitats públiques i privades per a impulsar un projecte de gran trascendència per als ciclistes urbans de l’Estat Espanyol: neixia la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RCxB), amb l’objectiu explícit d’aplicar a les nostres urbs les mateixes polítiques que s’estan desenvolupant a la resta d’Europa en matèria de promoció ciclista.

Una de les iniciatives impulsades per aquesta Xarxa és la creació d’un Registre Nacional de Bicicletes, que serveix per la lluita activa contra els robatoris de cicles, i al qual només hi poden participar les ciutats associades a la RCxB. És per aquest motiu que, finalment, Palma s’ha decidit a adherir-se.

L’acord, que previsiblement es votarà de manera favorable al ple de demà, es va gestar a la reunió que varen mantenir membres de PalmaEnBici.com i Biciutat de Mallorca amb el regidor Gabriel Vallejo, i s’ha vist reforçat per la intensa campanya per denunciar els robatoris de bicis desenvolupada per la ciclista urbana Nati de Grado.

Podem estar d’enhorabona i celebrar una nova victòria de l’activisme ciutadà, però tampoc no hem de baixar la guàrdia: l’adhesió a la RCxB no es pot quedar simplement en l’accés al servei del Biciregistre, ni en un acte de propaganda per part de l’Ajuntament -intentant fer veure que es prenen mesures per afavorir la bici-. Més aviat al contrari! Amb l’adhesió, Palma s’ha compromès a jugar a en una altra lliga, la de les ciutats plenament implicades en l’impuls de la bicicleta. I no és qüestió de quedar els darrers en aquest rànking.

Per posar un exemple meridianament comparable, tenim el cas de la ciutat d’Albacete. La confuguració urbana és força similar: radiocèntrica, semicircular -a Palma és la mar, a Albacete les vies del tren-, però amb la meitat de la població que nosaltres. Això sí: disposa de més de 47 km d’una xarxa ciclista envejable, que connecta la totalitat dels barris del centre, i un pla de mobilitat consensuat amb la ciutadania, enfocat a la millora continua d’aquesta xarxa. El nombre d’usuaris habituals de la bici a la ciutat manxega gairebé triplica el de Palma -en termes relatius-, tal i com va posar de manifest un estudi duit a terme per la OCU.

No entrem, doncs, en comparacions amb ciutats que son autèntics referents en matèria de mobilitat sostenible, com ara Sant Sebastià, Saragossa, Còrdova o Sevilla, que també pertanyen a la RCxB, i que en el cas de les ciutats andaluses assoleixen quotes modals d’entre el 9% i el 10% del total de desplaçaments urbans.

La Xarxa de Ciutats per la Bicicleta pretén que els seus membres “desenvolupin les millors pràctiques” i siguin “símbol de ciutats avançades en mobilitat sostenible”. És aquest el compromís que l’Ajuntament asumeix amb la ciutadania. Siguin conseqüents, senyors regidors!