PalmaEnBici

Dilluns al matí. Plou. Són les 7.15 i ja fa dues vegades que t’ha sonat el despertador però tu, mandrós com ets, sempre et costa molt aixecar-te, sobretot els grisos dilluns de tardor! Finalment et lleves, et dutxes ràpidament mentre s’escalfa el cafè i et vesteixes a corre-cuita. Vas bé ja que veus que el rellotge del menjador encara marca les 7.40, el temps just per baixar, agafar la bici i partir escapat cap a la feina. Sort que en tens: en només uns deu minuts et permet desplaçar-te i esquivar el complicadíssim trànsit palmesà de primera hora de qualsevol matí laborable. Et poses l’abric, agafes la bossa i les claus. Surts al carrer. Què bé, ja no plou, tot i que l’aire és encara força fresc. M’anirà bé, penses, per acabar de despertar-me. Et dirigeixes a agafar la bici, fermada en un dels ferros blaus que no fa massa que va col·locar l’Ajuntament, just davall ca teva. Què estrany, no la veig. A veure si ahir no la vaig fermar aquí… No, què va. Era aquí, ja ho crec que era aquí! No, no pot ser. Era aquí, però només queda el pany tallat. NO!!!!!!!

Vos ha passat mai això? Segur que molts dels que llegiu aquest post podreu contestar de forma afirmativa. És una situació d’allò més frustrant i incòmoda (en aquest cas, perquè senzillament s’arriba tard a la feina) que causa una mescla descompensada de sensacions de ràbia, frustració, impotència, ira, tristesa… A banda de suposar una important despesa econòmica (les bicis són òbviament més barates que els cotxes però també són una important despesa per a qualsevol sou mig), t’obliga a sentir-te fermat i a perdre, fins que n’aconsegueixis una altra, el teu principal mitjà de transport.

Per a evitar aquesta terrible sensació d’inseguretat, un grup d’emprenedors veïnats del barri de Sa Gerreria decidiren engegar una interessant iniciativa que el proper mes de gener de 2013 complirà ja quatre anys: el Pàrking de Bicicletes de l’Associació de Veïns Canamunt-Ciutat Antiga. 

L’oferta d’aquest servei es dirigeix a tots els veïns del barri que, per manca d’espai al seu habitatge (recordem que avui en dia els pisos són cada vegada més petits i que sovint no és possible deixar les bicis a les entrades dels edificis) desitgin aparcar-hi les seves bicicletes i així evitar-se l’enutjosa situació robatori. També hi tenen cabuda aquelles persones que no vulguin que la seva bici pateixi les inclemències del temps (pluja, fang, pols, etc.). A més, i amb l’increment de la compra de bicis vintage, de factura especial, seriades o customitzades, cada vegada són més les persones que no volen arriscar-se a deixar-les desprotegides al carrer on, no només poden patir el robatori integral del vehicle, sinó que es veuen exposades a la “desaparició” o vandalisme sobre alguna de les seves peces més preuades (els fars, rodes davanteres, accessoris, timbres,  canvis de marxes, selló, etc.).

Per això, aquesta remarcable iniciativa veïnal permet als seus usuaris disposar d’un aparcament totalment tancat i cobert amb un total de 31 enganxaments per un preu mensual 12 euros. Addicionalment, els llogaters han d’abonar la quota anual de soci de l’AVV Canamunt-Ciutat Antiga que suposa únicament 7 euros. D’aquesta manera, no tan sols poden accedir del servei de pàrking sino que també queden automàticament inscrits com a socis de l’associació, possibilitant-se així la seva participació en aquesta important entitat del barri. 

Segons m’informen des de la mateixa AVV, el perfil general d’usuari és gent entre els 25 i els 40 anys que realitza habitualment desplaçaments en bicicleta i que viuen en el mateix barri o en els seus voltants (el servei disposa d’un únic punt: el garatge ubicat en el núm. 10 del carrer de la Posada de Lluc, entre la plaça de l’Artesania i de Josep M. Quadrado).

Aquí ens trobam davant una evidència que cal tenir molt en compte: quan fallen les institucions (ja sigui en forma de retallades per l’actual crisi econòmica, per desinterès explícit, per desídia, etc.) és la veu del ciutadà la que s’ha de tornar a erigir en protagonista. En aquest cas, no tan sols ha estat la veu, sino també la iniciativa materialitzada en la gestió d’un recurs a l’abast dels veïnats de Sa Gerreria.

Hem de congratular-nos, doncs, que en temps com els que correm els ciutadans mantinguem la nostra capacitat associativa per tal de procurar-nos aquells serveis o béns que ens facin falta. Sovint els esforços individuals són insuficients i per això l’esperit cooperatiu, capitanejat o sota el paraigües d’una associació veïnal, com és el cas, esdevenen cabdals. 

A nivell de Palma, el menyspreu generalitzat vers el tema de la bicicleta ha permès que els responsables municipals mirassin cap a un altre banda davant la remuntada dels casos de robatoris i vandalisme que han patit els usuaris de bicicletes en els darrers anys. Ara, davant aquesta exitosa proposta, caldria demanar al consistori que dotàs d’alguna manera a la ciutadania d’un sistema eficaç per tal de garantir la integritat de les seves bicicletes estacionades?  La proposta és lògica: si no és possible, de moment, garantir un mínim de seguretat al carrer, l’Ajuntament podria participar amb el finançament parcial o total d’aquestes iniciatives i ampliar-ho a altres indrets de Ciutat a través de les instal·lacions d’aparcaments públics de cotxes gestionats per l’empresa municipal de pàrkings. D’aquesta manera, es podria crear una xarxa d’espais vigilats per a bicicletes on els usuaris podrien deixar-les tranquil·lament, sense haver de preocupar-se més pels robatoris i/o deteriorament.

Actualment, el pàrking de Canamunt compta amb set places lliures. Aquesta xifra no seria preocupant si no fos perquè, a mida que disminueix el nombre d’usuaris, és forçós augmentar en conseqüència el lloguer mensual per als que encara hi resten (per la simple regla matemàtica d‘haver de repartir un preu de lloguer del garatge entre menys persones). 

Així que, si després de llegir tot això, estau animats a participar-hi, no dubteu en contactar amb l’associació de Canamunt. Us explicaran com heu de fer totes les passes per esdevenir soci i tan aviat com faceu l’ingrés bancari, ja podreu deixar tranquil·lament la bici en el garatge. Això sí, malauradament els veïnats de Canamunt no podran evitar que us continuï fent mandra aixecar-vos prest els dilluns matí…

Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, les conselleries d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i d’Educació, Cultura i Universitats, juntament amb el Consorci de Transports de Mallorca (CTM) convoquen el II Concurs de Dibuix Escolar sobre Mobilitat Sostenible, adreçat a alumnes d’educació primària de tots els centres de les Illes Balears.
Els dibuixos, que es poden fer arribar al CTM entre l’1 i el 30 de novembre, han de reflectir algun aspecte relacionat amb la mobilitat, i es valoraran especialment els dissenys que tinguin a veure amb el transport públic i que plantegin alternatives al transport privat.
Els premis es divideixen en tres categories (cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior) i consisteixen en una bicicleta per al guanyador de cada categoria i cinc aparcabicicletes per al centre escolar. Els dibuixos finalistes s’exposaran a l’Estació Intermodal de Palma i l’acte de lliurament dels premis tindrà lloc al voltant de Nadal. Les bases del concurs es poden consultar a la pàgina web www.tib.org.
Al Concurs de Dibuix Escolar sobre Mobilitat Sostenible que l’any passat va celebrar la primera edició, hi participaren 26 centres escolars amb 185 dibuixos.

Font

Divendres passat, Antònia Font va preestrenar en directe al Mercat de Música de Vic ‘Vostè és aquí’, el seu nou treball, que sortirà a la venda el 9 d’octubre. I avui han penjat a la xarxa el primer single, ‘Per jo i tots es ciclistes’. El nou àlbum inclou 40 temes i ha sigut autoeditat pel mateix grup a través de Robot Innocent Companyia Discogràfica.

El quintet mallorquí ha preparat aquest repertori impressionant de petits grans temes mentre girava ‘Lamparetes’ (2011). Es tracta de peces que experimenten “amb una sèrie de conceptes musicals que habitualment queden fora del cànon”, han explicat. És un disc de pop que és un elogi de la miniatura i, alhora, una demostració de llibertat creativa. És un viatge en tres etapes pel seu univers, i hi combinen gèneres, tradicions i llengües.

Font

Quan una gran empresa avalua on situar la seva seu, o un important centre de producció, tendeix a fixar-se –entre d’altres aspectes- en el sistema de transport que haurà d’utilitzar. Necessita que els seus treballadors i mercaderies puguin desplaçar-se de forma ràpida, barata i eficaç. I encara que no succeeixi de forma tan evident, la mobilitat també influeix fortament en el desenvolupament del petit i mitjà teixit empresarial, que al cap i a la fi es veu sotmès a les mateixes forces.

En una societat amb alta demanda de transport com la nostra, la mobilitat s’ha convertit en un factor clau per a la competitivitat regional. Les ciutats que cuiden aquest aspecte no només atreuen més inversions, sinó que gaudeixen d’un major dinamisme endogen i d’una millor qualitat de vida en general. No és casualitat que els cinc països amb majors problemes financers de l’eurozona –Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia- siguin també, i per aquest mateix ordre de fallida, els que major preponderància del petroli mostren en al seu mix energètic nacional. Un petroli que res té a veure amb la generació elèctrica, sinó amb els sistemes de transports cars i ineficaços basats en el predomini de l’automòbil (per a persones) i el camió (per a mercaderies), els impactes negatius dels quals poden suposar uns costs externs de més del 10% del PIB.

Aquesta realitat resulta tant més important a una illa com Mallorca, on els ingressos depenen totalment del turisme –que, en arribar gairebé exclusivament amb avió, també és sensible a l’augment del preu del petroli-, que importa la pràctica totalitat del que consumeix, i que per a major desgràcia presenta la major taxa de motorització de l’Estat. Si els nostres ingressos turístics es veuen amenaçats per la crisi de l’eurozona i per l’augment del preu del petroli, l’única manera de mantindre viva l’economia balear és reduint fortament la nostra factura energètica. Cada cèntim estalviat en benzina és un cèntim més pels comerços i productes locals.

Davant aquesta perspectiva resulta inquietant –si no indignant- que el nou equip de govern de l’Ajuntament de Palma dugui a terme una política tan obertament contrària a la mobilitat sostenible. La reducció de freqüències i augment de les tarifes han ocasionat una caiguda de fins al 15% en el nombre de passatgers dels autobusos urbans; i el que és pitjor: el mitjà de transport per excel·lència per a una ciutat compacta i plana com Palma –la bicicleta- ha vist com s’han malgastat gairebé 200.000 euros a desmantellar el carril bici de les Avingudes, com s’ha aprovat una ordenança fortament restrictiva amb sancions de fins a 300 euros, i com es paralitzen les inversions en favor de la construcció de noves autopistes.

Però no ens hem de donar per vençuts. Encara que els nostres governants no estiguin a l’altura de les circumstàncies, podem impulsar el canvi des de la societat civil. La millor mesura per augmentar la seguretat d’un ciclista és la presència d’un altre ciclista –concepte a partir del qual va néixer el moviment global Massa Crítica-. Així que prenent cadascun de nosaltres la decisió individual d’agafar la bici, ajudarem a crear una ciutat més amable, amb el tràfic més calmat, i més dinàmica econòmicament. Utilitzem les nostres bicis per lluitar contra la crisi!

Massa Crítica de Palma celebra bicicletades reivindicatives el primer dissabte de cada mes, a les 10:45 a la plaça d’Espanya.

La víctima fou un ciclista de nacionalitat búlgara de 32 anys. El sinistre tingué lloc al migdia a l’altura del km 8,6

Nou accident mortal a la MA4020, a l’altura del quilòmetre 8,6 de la carretera que va de Manacor a Portocristo. Aquest cop, la víctima fou un ciclista de nacionalitat búlgara i de 32 anys, que fou identificat com a Nicolai Krastev. El jove, segons les primeres informacions facilitades per la Guàrdia Civil, pedalejava en direcció a Portocristo quan fou envestit per un vehicle de gamma alta de color verd oliva fosc. Tot apunta que és un Jaguar.

L’accident es registrà passades les dues i mitja del migdia. Fins a la zona, s’hi desplaçaren ràpidament agents de Trànsit de la Guàrdia Civil, la Policia Local de Manacor i ambulàncies del 061. Els sanitaris, però, trobaren l’home a la calçada en estat de parada respiratòria i, malgrat els seus esforços per reanimar-lo, no ho aconseguiren. Va morir allà mateix minuts més tard. També havia patit politraumatismes per tot el cos a conseqüència del cop.

La mateixa carretera

El lloc del sinistre està situat a la mateixa carretera i a només quatre quilòmetres d’on succeí l’accident mortal de dilluns. En aquest darrer, hi varen finar dues persones que xocaren contra un autobús i quedaren encastades a sota.

Els agents de Trànsit varen fer la prova d’alcoholèmia al conductor del vehicle i va donar negatiu. L’home, però, estava visiblement nerviós i amb símptomes d’ansietat. De fet, va haver de ser atès per un facultatiu.

Font: Diari de Balears

La identificació d’una opció de transport urbà, en aquest cas la bicicleta, amb una determinada tendència política, socialisme, ha esdevengut automàtica des de fa uns anys a la nostra ciutat. És fàcil identificar les dramatis personae d’aquesta farsa: l’anterior govern municipal d’Aina Calvo i les seves polítiques favorables a la mobilitat sostenible, els “dolents”, i l’actual batle de Palma Mateo Isern, el “salvador”; i encara és més trist constatar com ha germinat dins la nostra societat, tan immadura de vegades per determinades polèmiques, aquesta fàcil, recurrent i —com intentaré explicar— errònia identificació.

Els antecedents ja els coneixem sobradament i han estat exposats a anteriors posts d’aquest mateix bloc: l’anterior batlessa de Palma (PSIB-PSOE) dedicà nombrosos esforços —no sempre plenament encertats en l’execució i la difusió dels projectes, però al manco molt ben encaminats en la direcció correcta— a promoure l’ús de la bicicleta a la nostra ciutat. El resultat: l’ampliació de l’heretada i raquítica xarxa de carrils bicis arreu de la ciutat, la implantació del servei de bicicleta pública BiciPalma, la peatonalització de determinats eixos vials, etc. De totes aquestes iniciatives, la que assolí més protagonisme —diguem que involuntari—, i que esdevengué el principal cavall de batalla dels seus opositors, fou la creació de la primera línia connectora dins el casc urbà que permetia i facilitava enormement —no ho dic jo, ja ho avalaven els corresponents informes tècnics— els desplaçaments amb aquest mitjà de transport: el famós i caigut en desgràcia carril bici d’Avingudes.

La implantació d’aquesta via va ser contestada amb una agressiva campanya de desacreditació de la viabilitat del projecte encapçalada per determinats grups de pressió com taxistes, mitjans de comunicació, grups de ciutadans i, sobretot, per part del grup de l’oposició municipal d’aquell moment: el Partit Popular. Tots ells, esgrimien estudis i estadístiques que el temps ha demostrat que, o bé eren incorrectes o que simplement contaven la veritat a mitges (pràctica tan habitual de la nostra política…). Com a desenllaç i triomf del bé sobre el mal, el “cavaller” Isern escenificà la seva matança, d’aquí poc en celebrarem el primer aniversari, del drac-bicicleta tot assolant en qüestió de pocs dies el projecte d’Avingudes per construir-ne un d’alternatiu, traçat —com han evidenciat els resultats— dins algun despatx de Cort i sense comptar amb els suficients requisits de seguretat i viabilitat preceptius. Tot plegat, a més, ens costà als ciutadans un total de 196.000 euros en plena crisi econòmica, una ganga, vamos! Per a que no hi hagi retrets, cal dir que aquesta obra formava part del programa electoral amb què el PP de Palma va concórrer a les eleccions municipals de 2011 i que guanyà amb una amplíssima majoria absoluta. La voluntat del poble, per tant, proclamada a través de les urnes, es va manifestar i n’Isern ha tornat a la “normalitat” una via que segons ell causava tan de perjudicis als ciutadans. Amén.

Amb tot això, els que som habituals d’aquest mitjà de transport, fins i tot abans de que Calvo ocupàs la cadira de la batlia palmesana (encara, quan un llegeix determinades notícies “anti bici” als diaris i fòrums d’internet, té de vegades la sensació que va ser ella la vertadera inventora d’aquest mitjà de transport o al manco la responsable de la seva implantació a Palma…), hem vist com molts ciutadans, encesos per una opinió pública presumptament manipulada i  totalment desfavorable a les bicis, hem estat identificats com a seguidors d’una determinada tendència política. Independentment de les fílies de cadascú (per a evitar dubtes i tranquil·litzar als lectors d’aquest post, el fet de pujar-se a una bici no converteix al seu conductor, per art de màgia, en votant del PSOE), és totalment absurd que s’hagi arribat a aquesta identificació tan partidista i que únicament ha aconseguit crear una greu confrontació en un tema tan fonamental on l’acord i el consens entre els ciutadans haurien de ser l’única estratègia.

Sí que és cert, però, que es pot constatar que les principals iniciatives impulsades, no tan sols dins l’estat espanyol sinó a altres indrets d’Europa i Amèrica, han estat autoria de governs de color progressista. El cas espanyol, és molt clar: ciutats com Sevilla, Saragossa, Barcelona han desenvolupat, els darrers anys, importants plans per tal de fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport. Però, per altra banda, cal afegir que també s’hi han sumat altres ciutats de govern de signe conservador —Vitòria, Castelló, València, etc.— i que l’únic que fan és demostrar que no hi ha una norma clara amb l’aposta per la bici, tot i que sí que s’hi pot destriar una certa tendència.

A l’exterior, el cas més clar el tenim amb Dinamarca quan el 2001, amb la victòria electoral conservadora, s’intentà cancel·lar qualsevol política pro bici que, afortunadament, no s’arribà a desenvolupar ja que contràriament no podríem considerar al país escandinau com un dels principals exponents en l’ús de la bici. També a altres indrets com Nova York, Londres i Munic trobam “excepcions” a la fórmula [esquerra = bici]  ja que, tot i comptar amb governs de signe conservador, aquests han fomentat decididament la pràctica ciclista a les seves urbs. Per tant, si volem enfocar des d’un punt mínimament objectiu qualsevol iniciativa que afavoreixi la mobilitat sostenible basant-la en una extensió de l’ús de la bici, cal que canviem el xip d’una vegada per totes i pensem més en polítiques (en el sentit més ampli del mot, però sobretot en aquest cas de mobilitat) i aparquem, mai millor dit, qualsevol tendència partidista.

En un país tan apassionat com el nostre, quan a la mínima creiem veure l’ombra de les “dues espanyes” a les decisions polítiques preses des de qualsevol dels punts situats a la dreta o esquerra de l’aparentment inexistent centre polític, la tasca de mantenir una posició objectiva esdevé complicadíssima. Requereix, per tant, un exercici reflexiu i objectiu que costa molt als ciutadans i que els polítics, malauradament, no estan disposats a desenvolupar ni molt menys a promoure entre la ciutadania.

En aquest mateix sentit, les decisions reactives preses per part de determinats batles del PP  fan que es consolidi aquesta idea partidista: si abans mencionava al “popular” Mateo Isern com l’executor de la irracional destrucció del carril bici d’Avingudes, per no esmentar també despeatonalització parcial de l’eix cívic de Blanquerna i l’aprovació d’un reglament ciclista totalment restrictiu, la llista es podria ampliar amb les decisions preses recentment pels consistoris conservadors de Sevilla i Castelldefels que han aconseguit esborrar del mapa, normatiu i físic, qualsevol rastre dels tímids intents pro-bici dels seus antecessors socialistes.

Enmig d’aquesta tempesta, d’embestides polítiques que sovint poc tenen a veure amb les preocupacions reals dels ciutadans, les opinions dels quals esdevenen puntualment hostatges de la demagògia i voluntat d’uns pocs per afavorir els seus propis interessos electoralistes, ens trobam als ciclistes i la resta de la ciutadania. Per un costat, hem de confiar en la bona voluntat de determinats polítics que, conscienciats en l’ús regular de la bici, desenvolupin iniciatives de caire local i autonòmic —el repetit fins a l’extenuació, però no per això menys important, think global, act local— que afavoreixin l’ús i la seguretat de la bicicleta i, per extensió, la implementació del desitjat concepte de trànsit pacificat. Per l’altre, els titulars de les institucions han de vetllar per a que la resta de ciutadans (vianants, automobilistes, usuaris de transport públic, etc.) puguin veure respectat el seu dret legítim a desplaçar-se com vulguin sense entorpir ni posar en perill la seguretat dels altres.

Arribats a aquest punt, l’exemple de l’ex batle socialista de Sant Sebastià, Odón Elorza, és molt significatiu. Tal i com postula en el seu blog personal, i a partir de la proposició presentada pel grup parlamentari socialista a la Comissió de Seguretat Vial del Congrés, s’insta al Govern de l’Estat a que doni les passes necessàries per la creació d’un Consell Nacional de la Bicicleta. Aquest òrgan funcionaria a mode d’organització assessora, consultiva i de participació democràtica de tots els sectors compromesos amb l’impuls i desenvolupament de l’ús de la bicicleta a les ciutat espanyoles, de cara a aprovar els canvis normatius precisos i a l’elaboració participada d’un Pla Estratègic que afavoreixi l’ús de la bici per a una mobilitat més sostenible a les nostres ciutats. A més, aglutinaria a tots els sectors compromesos i afectats en l’impuls i desenvolupament de la bici a les ciutats espanyoles i en formarien part associacions d’usuaris,  empreses, fabricants, etc. En qualsevol cas l’experiència ens ensenya que l’èxit d’aquesta iniciativa només s’aconseguirà amb una participació el més plural possible —evitant els models d’intervenció exclusiva de veus partidistes— i permetrà resoldre, des de la mutifocalitat dels arguments, punts encara tan conflictius com pugui ser la convivència harmònica entre ciclistes, conductors i vianants a les voravies i carrers de les ciutats.

Amb tot això, tant els que hem triat moure’ns en bici per la nostra ciutat (i fins i tot als que no ens queda més remei, perquè la butxaca ja no ens dóna per pagar la benzina del cotxe), com els que no, hem de reivindicar-nos com a individus amb criteri propi. No ens hem de deixar enlluernar per les promeses que l’esquerra no sempre compleix —en el cas palmesà, per l’esgotament dels seus mandats o bé per manca de consens provocat per les discordants i polemitzadores veus engrescades des de la dreta més reaccionària— ni que tampoc ens deixem enganar per l’ús partidista que n’ha fet el PP per tal de criminalitzar als usuaris de la bicicleta com si fóssim els únics culpables del terrible trànsit que segueix col·lapsant Ciutat. I sí, em sap greu decebre, però per si algú encara es pensava que amb la supressió del carril bici d’avingudes tot tornaria a ser de color de rosa, us he d’informar que encara segueix havent els mateixos embussos importants el centre Palma i el nombre d’accidents, malauradament, no ha minvat.

Fonts:

http://blogs.elpais.com/love-bicis/2011/10/es-la-bici-de-izquierdas.html

http://blogs.elpais.com/love-bicis/2012/05/consejo-nacional-bicicleta.html

Venien els cicles per Internet. Se’ls acusa de robatoris per valor d’entre
92.000 € i 150.000 €

Més de sis mesos d’investigacions han estat necessaris per fer caure una banda de quatre lladres de bicis, i altres sis acusades d’haver-les adquirit tot i conéixer el seu orígen il·lícit. Aquest és el balanç provisional d’una actuació duita a terme per la Guàrdia Civil a la localitat de Palmanova, a la qual no es descarten noves detencions.

El procés s’inicia arran d’una denúncia per part d’una empresa de lloguer de bicicletes, que va patir dos robatoris a finals de l’any passat, per valor de més de 92.000 €. Passat poc temps, les 81 bicis furtades es varen començar a comercialitzar per pàgines web on es subhasten articles de segona ma. Moltes d’aquestes bicis ja han estat venudes a persones residents a la Península Ibèrica.

La Guàrdia Civil continua investigant el destí de moltes d’aquestes bicicletes, que podrien no recuperar-se mai -fins ara només s’han localitzat vuit-. Iniciatives com ara el Registre Nacional de Bicicletes podrien servir, en un futur, per reduir el nombre de robatoris i facilitar la recuperació de cicles.

Font: Diario de Mallorca

Com evitar els robatoris

Recordau que, per evitar els robatoris, cal fermar sempre la bici pel quadre, amb un pany tipus “U” o articulat. Els panys de cable (els més habituals) es poden trencar en segons: fes-los servir només per fixar les rodes.

Aquí teniu més informació:

La nova norma pretén regular el transport de passatgers, la planificació d’infraestructures i els estudis de mobilitat

 Render del projecte de Via Connectora. Una obra clarament sobredimensionada que podria veure’s afectada per la nova llei.

31 de desembre de 2012. Aquest és el plaç límit que, en principi, s’ha imposat la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori per aprovar la nova Llei de Transport -al voltant de la qual es va celebrar el passat dijous la primera reunió amb una de les parts interessades-. Amb aquest text, es pretenen regular no només les condicions en que es transportin els viatgers, sinó també la futura planificació d’infraestructures i els requisits que hauran de complir els estudis de mobilitat que facin els ajuntaments.

“Hem de fer que sigui gairebé impossible fer bogeries amb projectes totalment inviables, com ara el tren de Manarcor a Artà -que s’ha duit a terme sense tenir la financiació, i que ara ens suposa un problema gravíssim, molt difícil de resoldre, i que acabarà pagant la societat balear-”, afirma el conseller Biel Company -ignorant que el problema s’ha produït pel flagrant incompliment del Conveni Ferroviari per part del Govern Central-. “Volem establir normes i criteris objectius, per tal de decidir quines infraestructures s’executaran i quines no. En política hem de donar els millors serveis, però no podem pagar capritxos”.

Actualment no hi ha en vigor cap normativa autonòmica, i el sector es regula per una llei nacional del 1987 que el Govern Balear considera desactualitzada, i poc adaptada a les directives europees i a la realitat de les Illes -com ara l’estacionalitat del turisme-. En aquest sentit, també s’ha considerat convenient incloure criteris de sostenibilitat i eficiència.

“Hem d’adaptar la reglamentació als temps actuals i ho volem fer des del consens amb el sector i els agents implicats, perquè aquesta nova llei sigui positiva i ajudi al sector”, ha comentat el conseller abans d’iniciar la reunió.

Per la seva banda, tant els partits polítics de l’oposició com les organitzacions ecologistes critiquen la falta d’informació al voltant d’aquest projecte. “És inacceptable que sempre ens arribi la informació per la premsa. Queda clar que al conseller només li interessa l’opinió dels empresaris”, comenta una font anònima.

Des de PalmaEnBici hem fet consultes a la Conselleria, rebent la següent resposta:

“El que es va fer el passat 18 de maig va ser la presentació de la Llei, el que no constitueix pròpiament la tramitació de la mateixa, per la qual cosa encara no disposem del text a efectes d’al·legacions. No obstant, pot fer arribar a la Direcció General de Transports, qualsevol observació o suggeriment que vulgui fer al respecte.”

A partir de la reunió de dijous, el sector dels transports disposa d’un plaç de tres mesos per fer aportacions, fins que es presenti l’esborrany definitiu d’avantprojecte. Una vegada es publiqui aquest avantprojecte al BOIB, s’obrirà el període d’al·legacions per a totes les parts interessades, fins a la seva aprovació definitiva a finals de 2012.

Font: CAIB.es

El Consell de Govern ha aprovat avui una apujada de les tarifes del transport públic de Mallorca, en concret al metro, tren i autobús, que oscil·la entre el 4,85% i el 57,8% depenent del tipus de bitllet, amb la qual l’executiu autonòmic preveu augmentar els ingressos per aquest concepte en 3 milions anuals.

Les noves tarifes entraran en vigor a l’endemà de la seva publicació al BOIB, que previsiblement serà demà o dimarts que ve. El bitllet que més puja és el de tren i metro senzill, que passa de costar 0,95 euros per trajecte a 1,50, amb un increment del 57,8 %; seguit del bitllet amb un salt de zona que passa de 1,30 a 2,05 i puja un 57,6%; i el de tres salts que puja un 56% en passar de 2,45 a 3,80 euros. El de dos salts puja un 52%, de 1,85 a 2,80.

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha afirmat que aquesta apujada de tarifes s’ha acordat per a poder mantenir l’equilibri pressupostari a l’empresa pública Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), en la qual actualment hi ha un important desequilibri entre el cost del transport, xifrat en 75 milions d’euros anuals, i els ingressos per bitllets de «just 5 milions».

Bosch ha assenyalat que amb l’apujada es calcula que SFM podrà ingressar devers 3 milions d’euros més i a més es reduirà la diferència entre el cost dels bitllets de tren i autobús per a un mateix recorregut, segons ha explicat en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern.

Aquests càlculs no semblen tenir en compte la davallada en el nombre d’usuaris que provoca l’augment de tarifes, i que al cas de l’EMT han arribat a superar el -10% interanual amb una apujada mitjana de preus del 23% -fet que està generant gran preocupació entre els conductors de bus, que veuen amenaçada la viabilitat de l’empresa-.

“Han suprimit línies, reduït freqüències, i apujat les tarifes un 23%. Al mateix temps, el director s’ha apujat el sou un 8% i s’han contractat altres quatre directius” comenta Andrés Rodríguez, president del comité d’empresa de l’EMT, en una protesta contra la prolongació de la jornada dels conductors.

Font. Diari de Balears

Si “les bicicletes són per l’estiu”, sembla que els atropellaments a ciclistes també. No només hi ha més bicis a les carreteres: també es dispara la ingesta d’alcohol per part dels automobilistes, i per tant els atropellaments.

La tràgica equació s’ha tornat a complir, aquesta vegada a Cala Rajada: al voltant de les 6:15 de la matinada, una jove de 28 anys ha matat un ciclista de 40 al carrer del Clot Gran. Aquesta vegada, la implicada no ha fugit del lloc de l’accident, com va fer fa un mes i mig un policia nacional que va matar una turista alemanya. Però, quan passat un quart d’hora se li va fer la prova d’alcoholèmia, donà una taxa de 0,47 -fet que va motivar la seva immediata detenció-.

Encara s’estan investigant les circumstàncies exactes de l’atropellament, i encara no es descarten infraccions per part de la víctima. En la versió dels fets relatada per la detinguda, la bici “es va creuar al seu camí”, i no li donà temps per evitar la col·lisió. L’autòpsia servirà per dictaminar, entre d’altres, si l’home atropellat també es trobava sota els efectes de l’alcohol o altres estupefaents.

Alguns veïns han aprofitat per denunciar que la presència de conductors ebris es multiplica els caps de setmana -especialment a les zones on es celebren botellots-, i que pel carrer on s’ha produït el sinistre els cotxes circulen a velocitats extremadament altes -i que caldria construir-hi “badens” per augmentar la seguretat dels altres usuaris de la via -.

La víctima de l’atropellament -que morí en l’acte- era una coneguda personalitat al municipi de Capdepera, en ser un dels principals promotors del turisme nàutic a la zona.