PalmaEnBici

Moltes vegades els ciutadans ens queixam de la inacció dels nostres governants. L’Administració (sigui municipal, autonòmica, etc.) sembla una monstre inaccessible amb el qual és gairebé impossible enraonar i, molt menys, fer que percebi les necessitats de la ciutadania d’una forma directa, sense massa intermediaris i que li permeti una ràpida actuació. En el cas de l’Ajuntament ens trobam amb que aquest té encomanada una tasca i un caràcter que ha de ser, per pròpia naturalesa, molt més proper al ciutadà. És l’Administració que en teoria ha de respondre més directament a les necessitats ciutadanes, dins els àmbits de la seva pròpia responsabilitat competencial.

Tot i això, també és molt important tenir en compte la mobilització i la participació ciutadana per a que aquests processos esdevenguin veritablement útils i on els individus/col·lectius -i no només els grups polítics- puguin exercir una funció de control i reclamació en el cas que els governants no facin allò que se’ls ha encomanat.

Aquí és on rau la responsabilitat ciutadana i fa que, cada vegada, sigui més necessari que no ens conformem amb el paper de simples electors/contribuents, on únicament se’ns consulta cada quatre anys. És necessari que tots ens impliquem per lluitar pel model de ciutat que volem, i per fer valer els nostres drets i necessitats quan es veuen vulnerats o no atesos.

http://yamehanrobadolabici.blogspot.com.es/

Aquest és el cas de na Nati de Grado. Com ja anunciàvem des de PalmaenBici, a na Nati, històrica integrant del moviment Massa Crítica ara consolidat formalment en l’associació Biciutat de Mallorca, li han robat la bicicleta. Aquest fet, que pot semblar anecdòtic o fins i tot ridícul a alguns ciutadans (per exemple, aquells que arriben al seu despatx de Cort amb un Jaguar i es lleven el Rolex per passejar-se per Son Gotleu), per a Nati i la gran majoria de ciclistes de Ciutat no ho és.

Afortunadament na Nati no és precisament una persona que es rendeixi fàcilment. Basta pegar cop d’ull al seu bloc per saber que estam davant d’una dona amb coratge, que realitza moltíssimes activitats i que està implicada en múltiples moviments progressistes. Estam parlant, doncs, d’una activista? Molt probablement sí.

És per això que gràcies a ella hem pogut conèixer una realitat que sembla que molts de nosaltres -fins i tot els que empram la bicicleta habitualment- no n’érem del tot conscients. A partir d’una recerca incansable de la seva pròpia bici robada, na Nati ha elaborat una llista de més de setanta persones a les quals els ha desaparegut la bicicleta… en els darrers dos mesos i mig! Aquesta xifra és a totes llums inassumible en termes de seguretat ciutadana: quina ciutat es podria permetre el luxe que desapareixessin -atenent a la seva quota modal- una mitjana de sis-cents cotxes mensualment? Això provocaria una alarma social, i molt possiblement tots els palmesans posarien el crit en el cel. I, evidentment, l’Ajuntament de torn actuaria amb rotunda contundència: s’aplicaria la famosa frase de “rodarien caps” referida als responsables de la seguretat ciutadana.

El que passa, però, és que no estam parlant de cotxes: parlam de bicis. I quan parlam de bicis, ja sabem el que passa a la nostra ciutat d’ençà que governa el PP: els responsables municipals se’n freguen les mans, miren al sostre, somriuen amablement, ens diuen allò tan manit de “nosaltres tenim voluntat política per arreglar-ho”… El resultat final és que passen la pilota al tècnic municipal de torn, sense donar-li massa indicacions de com fer la seva feina ni, molt menys, demostrar-li la seva vertadera voluntat i contundència per arreglar determinades situacions.

Així i tot, la  nostra Nati -com a dona d’empenta que és- s’ha sentit amb més forces encara per reclamar amb més insistència que mai una major vigilància policial a les bicicletes estacionades davant els equipaments municipals. També ha realitzat nombroses gestions davant els responsables polítics d’aquest poliesportius i davant nombroses instàncies de la policia Local i Nacional. Tot plegat, queda ben recollit en un bloc creat amb aquest propòsit i un grup de facebook, que serveixen per canalitzar la frustració que suposa que et robin la bici. A més de convertir-se en un vertader reclam i altaveu de les persones que han passat pel mateix tràngol.

Tot plegat és un exercici de generositat, entesa des d’un plantejament ben simple alhora que humà: hom no vol que li passi a un altre el mateix que ha sofert un mateix. Per això na Nati ha contactat amb tantíssima gent i ha fet nombroses fotografies que il·lustren en el seu blog la multitud de casos de violentament de bicicletes.

Tot aquest camí va tenir un cert punt d’inflexió el passat 28 de febrer quan, com cada darrer dijous de cada mes, es celebra un Ple ordinari a l’Ajuntament de Palma. En aquesta ocasió, el grup municipal del PSIB-PSOE, a instàncies de la feina feta pels seus regidors José Hila i Antonio Donaire, va portar una nova proposta tendent a millorar les condicions de la bici urbana. Aquesta proposta, que reproduïm més abaix, pensam que no és gens sospitosa d’estar nodrida d’una especial càrrega ideològica ni suposa -al nostre entendre- un atac a les arques municipals i ni molt menys vulnera els drets d’altres ciutadans. Entenem que és una proposta de caire més aviat tècnic atès el seu especial baix perfil polític.

A l’hora de donar l’opinió sobre la proposta, fou la nostra Nati la que novament prengué la paraula per demanar, aquesta vegada en nom propi i de l’associació Biciutat de Mallorca – Massa Crítica, que l’equip municipal actuï decididament contra aquesta problemàtica dels robatoris de bicis, les conseqüències de la qual són l’evident i provada reducció del nombre de ciclistes del temor als robatoris.

Malauradament, i tot i que la proposta comptà amb els vots a favor del mateix grup municipal socialista i dels regidors del grup MÉS per Palma, fou tombada per la majoria del PP. L’argument emprat fou que precisament ja estan fent feina sobre aquest assumpte i que, per tant, no veuen convenient aprovar una proposta que està en la seva línia d’actuació. Costa de creure, vist el calvari que ha hagut de passar na Nati fins aconseguir ser escoltada per l’Ajuntament.

Durant la seva intervenció, el regidor de mobilitat Gabriel Vallejo informà que, com a gran novetat (tachaaaaan…), tenen prevista la incorporació de Palma al Registre Nacional de Bicicletes! El que sembla oblidar Vallejo és que el registre de bicis està aprovat des del passat 30 de març de 2012 (aviat farà un any…) i que formava part de l’articulat del reglament que el seu mateix equip aprovà a l’Ajuntament.

També explicà que de moment no és possible nomenar un responsable del tema de la mobilitat ciclista dins la seva Regidoria, però que des del seu departament treballen igualment en aquest tema. Una vegada més, hem de mostrar la nostra incredulitat ja que, en els darrers mesos,  les úniques propostes presentades en positiu per la mobilitat ciclista han estat impulsades per l’oposició. Això per no entrar en les deficiències dels ciclocarrers -denunciades una vegada i un altre des d’aquest bloc i pels conductors de l’EMT-, de la manca de determinació a l’hora d’impulsar el Bicipalma, i un llarguíssim etcètera de silencis, desinterès i retrocessos en matèria ciclista.

Esperem que gràcies al ‘renou’ que ha provcat na Nati, es generi prou interès per a tirar endavant iniciatives polítiques que tenguin una ràpida traducció a la ciutat. I no només des de la bancada socialista i eco-nacionalista, sinó també del partit que governa en solitari l’Ajuntament.

Aquest és el text de la proposta presentada pel grup municipal PSIB-PSOE en el passat Ple de 28 de febrer de 2013:

1. Implementar actuacions que permetin augmentar la seguretat i evitar els robatoris de bicicletes als espais municipals, i de manera especial en els poliesportius Germans Escales i Són Hugo.

2. Nombrar de forma urgent un responsable municipal que faci d’interlocutor entre els ciutadans i usuaris de la bicicleta per, no solament la denúncia dels robatoris de bicicletes, poder-li fer arribar totes aquelles incidències i propostes de millores sobre l’ús de la bicicleta i el desenvolupament de l’Ordenança Municipal Reguladora de la Mobilitat dels Ciclistes.

És un dels punts que es debatran a la comissió de treball entre el Consell, les entitats ciclistes i la Guàrdia Civil

El president de la Federació Balear de Ciclisme, Arturo Sintes, va posar ahir sobre la taula la primera proposta concreta per a la nova comissió, creada pel Consell de Menorca -i anàloga a la de Mallorca- amb l’objectiu de millorar la seguretat vial dels ciclistes de carretera. Sintes es va dirigir directament al representant de la Guàrdia Civil de Tràfic per traslladar-li que tots els accidents mortals de ciclistes dels darrers anys a les Balears es produeixen els diumenges al matí, i sempre amb l’alcohol pel mig. Una realitat que obliga a plantejar-se l’increment dels controls en aquella franja horària.

«Coincideixen en la carretera motoristes, cotxes, ciclistes i gent que no ha anat a dormir», va explicar Sintes, poc abans que el conseller de Cooperació Local i Esports, Juanjo Pons, intervingués per traslladar la proposta a la primera reunió de la comissió, prevista per a finals de març.

El nou òrgan comptarà amb representants de la Federació Balear de Ciclisme i sis clubs o penyes ciclistes (Penya Ciclista Ciutadella, Penya Ciclista Maonesa, Club Esportiu Es Port, Associació Cicloturista de Menorca, Club Ciclista Centre de s’Illa, i Club Ciclista 42×21 Alaior), a més de l’empresa privada Sport Center i les tres conselleries amb competències, com són Cooperació Local, Turisme, i Mobilitat i Projectes.

«Creiem que Menorca té un gran potencial i que el ciclisme anirà a més», va explicar el Juanjo Pons, que veu en la nova comissió un espai «perquè tots aportem en la millora de la seguretat dels ciclistes».

En aquest sentit, la creació del nou òrgan i la col·locació de senyals recordant la distància mínima de seguretat sorgeixen de la petició realitzada per Quique Sintes, un practicant de ciclisme que va sofrir un accident en la carretera de Favàritx per una furgoneta que no la va respectar.

45 senyals per recordar la distància de seguretat

La primera mesura que engegarà el Consell en el marc de la comissió de seguretat vial dels ciclistes és la col·locació de 45 cartells en els accessos de la xarxa primària i secundària recordant als conductors la presència de ciclistes en la via i la distància mínima de seguretat d’1,5 metres que han de deixar a l’hora d’avançar-los.

Després de la petició cursada pel ciclista Quique Sintes, que va decidir prendre cartes en l’assumpte després de sofrir un incident en la carretera de Favàritx, el Consell ha decidit poblar les carreteres de la Illa amb cartells que ajudin a conscienciar als conductors i evitar episodis mortals com l’esdevingut l’1 d’agost de fa dos anys en la carretera general.

El conseller de Mobilitat, Luís Alejandre, va assegurar, per la seva banda, que «a dia d’avui ja no concebem una carretera sense carril bici» i va mostrar les seccions dels projectes de millora de la Em-1 per il·lustrar els 2,5 metres de voral que es deixen per a la circulació segura dels ciclistes.

Alejandre també va avançar que el Consell treballa per unir els diferents camins rurals de la Illa i en la incorporació de carrils bici en la carretera de l’Aeroport, la de Torralba i la rotonda de Malbúger.

FONT: Última Hora Menorca

La seva directora, María Seguí, també suggereix organitzar cursets per a lluitar contra la “deficitària” educació vial dels ciclistes

La directora de la Direcció General de Trànsit -María Seguí- ha despertat avui la indignació entre els col·lectius ciclistes, en proposar la creació d’un carnet de conduir per a les persones que circulin en bici, a més d’engegar cursos de capacitació per a combatre la “deficitària” educació vial dels ciclistes. Tot, amb l’objectiu de reduir la sinistralitat als nostres carrers i carreteres.

La proposta ha aixecat una onada de crítiques per part d’associacions de ciclistes de tota Espanya, que consideren que es tractaria d’una mesura purament populista i repressiva. Cal recordar que l”hipotètic carnet no existeix a cap país d’Europa, on en línies generals s’estan adoptant mesures que van precisament en la direcció contrària: protegir al ciclista i reduir progressivament el nombre de vehicles a motor a les nostres ciutats.

“És un gerro d’aigua freda. Un torpede a la línia de flotació de les bicis”, explica Mariano Reaño, de la Coordinadora Conbici. “Però és que a més és totalment inviable des del punt de vista pràctic. Si no fos tan irritant, seria per tirar-se a riure”. Però de bromes, poques. De fet, Conbici no pensa quedar-se de braços creuats. “Estem buscant suport d’organitzacions internacionals. A la Federació Europea de Ciclistes no donen crèdit. Estan absolutament perplexes d’aquest disbarat”.

Interessos ocults

La polèmica proposta s’afegeix a unes altres, com la possible obligatorietat del casc, que també ha aixecat dures crítiques en els últims mesos. “En països en els quals es va implantar aquesta llei, com Austràlia i Nova Zelanda, es va reduir dràsticament el nombre de ciclistes”, recorda Reaño. “Per no parlar-ne de que aquestes mesures condemnarien a mort els sistemes de bicicleta pública”.

De fet, Reaño veu una possible mà negra per aquest cúmul de despropòsits: “Creiem que existeixen pressions de grups econòmics com a companyies asseguradores”, apunta. “Hi ha gent molt interessada que la bicicleta no es desenvolupi”. De fet, les darreres propostes de la DGT no es fonamenten en cap estudi científic sobre les causes dels atropellaments als ciclistes, sinó en simples prejudicis.

Font: Ciclosfera.com

Males infraestructures, desinterès policial i retrassos per posar en marxa el Registre Municipal de Bicicletes disparen l’activitat criminal

A finals del passat mes de gener, la Nati va anar a nedar al poliesportiu de Son Hugo, com de costum. Però en sortir es trobà amb una desagradable sorpresa: li havien furtat la seva bici. De color vermell fosc, gran, robusta… nova, però amb centenars de kilòmetres a les seves esquenes. Havien compartit innumerables trajectes a la feina, a centres d’estudi, a biblioteques, a conferències. Aquella maleïda tarda d’hivern es trencà una relació íntima, que prometia durar anys.

No es tracta d’un cas aillat, i la Nati ho sabia. Així que es decidí a moure cel i terra per intentar recuperar el seu cicle, i denunciar el brutal agreujament de la seguretat per als ciclistes, fruit de la deixadesa de l’Ajuntament i de la policia. Carril per carril, aparcabicis per aparcabicis, i poliesportiu per poliesportiu, la Nati recollí el testimoni d’altres 71 afectats pels robatoris. 72 robatoris en només 2 mesos!

A Palma no hi ha estadístiques oficials de robatoris de bicis, entre d’altres motius perquè gairebé cap ciclista denuncia aquest fet. Però extrapolant aquestes xifres, i tenint en compte que una sola persona no pot recollir ni de lluny el 100% dels casos, hem d’afrontar la dura realitat: a Ciutat s’estan robant per damunt de 1.000 bicicletes l’any, davant la total passivitat de l’Administració.

Segons un estudi del Departament de Transports del Regne Unit, fet l’any 1996, aproximadament el 24% dels ciclistes que pateixen un robatori deixen la bici i passen a altres mitjans de transport. Un 66%, redueix sensiblement la freqüencia d’ús del cicle. I només un 10%, el 10% més militant, continua pedalant com si no hagués passat res.

Ens hem gastat milions d’euros en construir una xarxa de carrils bici meridianament funcional, per promocionar la mobilitat sostenible. Quin sentit tenen aquestes inversions, si després permetem que continui la sangria d’usuaris per una mera qüestió de seguretat ciutadana? Què diriem d’una ciutat on es robessin milers i milers de cotxes cada any? Seria inacceptable, propi d’un Estat fallit -com al tercer món-, oi que sí?

Però Palma no és una ciutat fallida. Es tracta d’un problema molt localitzat, i fruit d’una total manca d’interès per part de l’Administració. Des de PalmaEnBici i Biciutat de Mallorca hem impulsat diverses mesures per augmentar la seguretat de les bicis, davant de la paràlisi de Cort. Així, i gràcies al suport dels grups de l’oposició municipal -PSOE i MÉS x Palma-, aconseguirem que el ple aprovés la instal·lació d’aparcabicis segurs a l’SMAP,  i una instància a l’equip de govern de l’Ajuntament per a adherir-se al Registre Nacional de Bicicletes.

El treball de na Nati tampoc no és en va. El Grup Municipal Socialista presentarà una proposta el proper dijous dia 27, per incrementar la seguretat als espais gestionats per l’Institut Municipal d’Esports (IME). I és que a cap de les seves instal·lacions hi existeixen aparcabicis que compleixin els requisits de seguretat: són aparcabicis “d’ungla”, que només permeten fixar la roda davantera. El problema es concentra molt especialment als poliesportius de Son Hugo i Germans Escales, on ja han ocorregut diversos robatoris i els aparcabicis estan fora del camp visual dels empleats d’aquests centres.

Malauradament, tant la Regidoria de Mobilitat -presidida per Gabriel Vallejo- com l’Àrea de Seguretat Ciutadana -en mans de Guillermo Navarro- reaccionen amb gran lentitut i poca eficàcia davant d’aquestes mesures aprovades per unanimitat als plens municipals. La seva gestió és fancament millorable, tal i com denunciarem en roda de premsa després de reunir-nos amb ells. Duim gairebé un any esperant la creació d’un Registre Municipal de Bicicletes, que ja es contemplava a la polèmica Ordenança Ciclista, i l’estat de la qüestió no ha avançat ni un milímetre.

Es prendran seriosament, qualque dia, el gravíssim problema dels robatoris de bicis?

Les subvencions del Govern central persegueixen únicament perpetuar un model obsolet de mobilitat

Amb gran rebombori s’han presentat al llarg dels darrers dos mesos el nou pla PIVE -de renovació de turismes- i pla PIMA -de renovació del de vehicles industrials lleugers-, en l’enèsima versió del ja famos Pla Renove, que va ser clau per a consolidar a Espanya com a segona potència europea en indústria automobilística -just darrera d’Alemanya-

A l’exposició de motius, el Govern espanyol es justifica amb els arguments de sempre: es pretén reduir la nostra abultada dependència energètica i emissions contaminants gràcies a l’ús de cotxes més eficients, al temps que es dinamitza l’economia generant milers de llocs de feina i augmentant la recaudació d’imposts. Tot perfecte, com al miracle dels pans i dels peixos, i aquí pau i després glòria.

Però… algú s’ha mirat realment els números?

.
ESTALVI ENERGÈTIC, CAP NI UN!

Entrant en els detalls d’aquests meravellosos plans, podem començar pel rentat de cara verd, que fins i tot ha duit al Govern a incloure el pla PIMA dins del pressupost del Ministeri de Medi Ambient -i així poder pressumir d’invertir molt en naturalesa-. Resulta que aquests plans tenen l’anomenada eco-condicionalitat: només reben subvenció els vehicles amb “baixes emissions”, i a canvi de retirar de circulació els vehicles més antics de 12 anys.

Sembla ben pensat, si no fós perquè els nostres polítics tenen una noció molt elàstica del que significa “cotxe de baixes emissions”. Resulta que són subvencionables els automòbils de fins a 160 g CO2/km, un nivell que ja varem assolir fa gairebé una dècada gràcies als acords entre l’ACEA i la Unió Europea -que marcàven un objectiu de 140 g CO2/km per 2008-.

També a la base de dades de l’Institut de Diversificació i Estalvi Energètic (IDAE) podem comprovar com una gran majoria de models es troben per sota d’aquests llindars, fins i tot amb vehicles tot terreny i cotxes esportius de gamma alta. A més, cal recordar que recentment s’establí una exempció de l’impost de circulació a vehicles amb emissions inferiors a 120 g CO2/km. Com es pot justificar l’enorme passa enrera?

Cal dir que a nivell energètic les emissions de CO2 estan fortament correlacionades amb el consum de carburant. Per fer-nos a una idea, els 160 g CO2/km equivalen a un consum de 10 l de gasoil cada 100 km. Qualsevol persona que tingui cotxe entendrà que aquesta eco-condicionalitat no és gens ambiciosa: més aviat sembla una excusa per a subvencionar el malbaratament energètic i el manteniment d’un model de mobilitat obsolet.

.
DESTRUCCIÓ NETA DE RIQUESA I DE LLOCS DE TREBALL

La patronal de l’automòbil Anfac, que sembla ser l’única font d’inspiració del Ministeri, al·lega que aquestes subvencions serveixen per mantenir milers de llocs de treball. Segons les seves pròpies xifres, el sector de l’automòbil respresenta prop del 10% del PIB espanyol i compta amb uns 300.000 empleats a tot l’Estat. Només el turisme és una indústria més important.

Es tracta però d’un gegant amb peus de fang, que per sobreviure ha d’externalitzar els seus costs a la resta de la societat. Diversos càlculs estimen que la contaminació, els embusos constants en hora punta, les malalties cardio-respiratòries, el renou i els accidents de trànsit suposen uns costs externs d’entre el 7 i el 9% del PIB. Si hi afegim l’impacte negatiu sobre la balança comercial -de més de 40.000 milions d’euros, un 4% del PIB-, ens trobam amb una destrucció neta de riquesa totalment inassumible per a una economia en crisi.

La “Motor City” de Detroit, màxim exponent de la decadència industrial de l’automòbil.

Els mateixos estudis que l’Anfac presenta al Ministeri d’Indústria revelen que els 75 milions d’euros invertits per l’Estat en el primer Plan PIVE només serviren per salvar 4.500 llocs de treball. A raó de 16.000 euros per persona contractada, l’Administració podria contractar directament més persones desocupades que la indústria de l’automòbil, per realitzar tasques de millora mediambiental -en comptes de destruir el medi ambient-.

Una mica car, oi que si? Doncs amb el segon Pla PIVE, el Govern espanyo vol duplicar els ajuts per vehicle a la indústria automobilística!

.
I ELS ESTUDIS D’ALTERNATIVES?

El més decepcionant d’aquesta política de subvencions és l’absoluta discriminació que pateixen els mitjans de transport veritablement sostenibles. Qui vol desfer-se d’un cotxe vell, per passar al bus, a la bici o anar a peu no veu ni un cèntim d’aquests 190 milions d’euros (entre PIVE i PIMA). Tampoc aquells comerciants que volen comprar-se una cargo bike, en comptes d’una furgoneta. Es tracta d’uns diners que es regalen directament a la indústria de l’automòbil, a instàncies d’informes realitzats per la mateixa indústria, sense aturar-se ni un segon a avaluar raonablement les alternatives que hi poden existir.

190 milions d’euros donen per molt, sempre i quan s’inverteixin amb intel·ligència i no en obres megalòmanes. Una transformació tan radical i exitosa com l’eix cívic de Blanquerna va costar 2,5 milions: se’n podrien construir 76 a tot l’Estat en un sol any, amb tot el que això implica quant a millora de la mobilitat. Si entram en actuacions molt més modestes i realistes, però igualment efectives, com ara la creació de xarxes de viari ciclista -combinant carrils segregats i ciclocarrers-, instal·lació d’aparcaments de bicis segurs, i reordenació del viari en general per reduir l’espai públic dedicat al cotxe, el resultat pot ser francament espectacular.

També l’efecte dinamitzador sobre l’economia local, i el benestar ciutadà en general, seria revolucionari: milloraria sensiblement la nostra balança comercial i reduiriem el deute extern -vegeu l’article “Automòbil i crisi econòmica”-, es reduiria la factura sanitària sense retalls en el servei -vegeu “Cada ciclista estalvia 423 euros en despesa sanitària”-, es crearia un ambient més favorable per a l’apertura de petits negocis -vegeu “La mobilitat sostenible, aliada del petit comerç”-, fariem desaparéixer bona part del fracàs escolar i augmentaria la capacitat d’aprenentatge dels nostres fills -vegeu “Anar en bici al col·legi millora la concentració dels alumnes”-, i les nostres ciutats serien més competitives per atraure els joves talents creatius i resta de capital humà -vegeu “Les ciutats adaptades a la bici son més atractives per als negocis” i “Els joves donen l’esquena al cotxe”-.

Però tal volta és exigir molta altura de mires a un Govern que no es caracteritza per la seva sensibilitat ambiental. Com a mosta, Arias Cañete, Ministre de Medi Ambient, és propietari de set cotxes i accionista de diverses empreses petrolieres. Una de les seves primeres mesures va ser intentar relaxar la normativa de contaminació atmosfèrica, en contra de les recomanacions de l’OMS i la UE.

Una vegada més, toca lluitar des d’abaix per una societat més democràtica i sostenible, denunciant la malversació de fons públics en subvencionar models de mobilitat obsolets, i pedalant cada dia al lloc de feina o el centre d’estudis. Entre tots ho aconseguirem!

BICIS CONTRA LA CRISI!

• Els ciclistes exigeixen al Regidor que faciliti la participació ciutadana, així com un ample consens polític en el procés de redacció del Pla.
• El Pla de Mobilitat Sostenible, que costarà més de 750.000 €, s’emmarca en el Projecte Europeu CIVITAS-DIN@AMO.
• Ambdues entitats demanen a l’Ajuntament més efectivitat en la lluita contra els robatoris de bicis.

Els representants de Biciutat i PalmaEnBici - Foto: Miquel Massuti – Diario de Mallorca

L’associació de ciclistes urbans Biciutat de Mallorca-Massa Crítica i el col·lectiu PalmaEnBici.com s’han reunit avui amb el regidor de mobilitat, Gabriel Vallejo, amb motiu de l’aprovació del projecte europeu CIVITAS-DIN@MO, que suposarà per a la ciutat de Palma una inversió de més de 3,5 milions d’euros en matèria de mobilitat sostenible. Aquesta inversió serà cofinançada per la Unió Europea (2,1 milions d’euros) i l’Ajuntament de Palma (1,4 milions).

Una de les mesures més importants que inclou el Projecte Civitas-Din@amo és la redacció d’un nou Pla de Mobilitat Sostenible per a la Ciutat de Palma.

“El CIVITAS te una gran importància per al futur de Palma: ens hi jugam ser una ciutat amable, neta i habitable, o continuar patint aquest embós constant que tant perjudica la nostra salut i la nostra economia”, destacà Mariano Reaño, president de Biciutat. “No es tracta només dels diners que s’invertiran, sinó també -i sobretot- de disposar finalment d’un pla de mobilitat sostenible que prioritzi als vianants, als ciclistes i al transport públic”.

En aquest sentit, els ciclistes reclamen als partits polítics un esforç de consens per a que el Pla de mobilitat resultant tingui garantia de continuitat, independentment de qui governi a Cort. Per tal d’assolir aquest consens necessari, Biciutat i PalmaEnBici insistiren en la importància de la participació ciutadana durant tot el procés de redacció del pla. Per aquest motiu sol·licitaren al responsable de mobilitat una ampla convocatòria de les entitats ciutadanes i també del ConsellSocial de la Ciutat amb el compromís d’incorporar totes les aportacions de les associacions que siguin tècnica i econòmicament viables.

Les entitats recordaren que només la redacció del Pla té una asignació pressupostària de 750.000 euros. “És una gran oportunitat per fer una planificació sostenible, rigorosa i participada per la ciutadania”.

Finalment, els ciclistes reclamaren una major implicació de l’Administració municipal en la lluita contra els robatoris de bicicletes, i feren un repàs de totes les mocions aprovades en ple que la Regidoria de Mobilitat encara no ha executat.

“L’Ajuntament de Palma i el Regidor de Mobilitat mostren bona voluntat i predisposició. Es prenen decisions amb facilitat però es duen a la práctica amb molta dificultat i lentitut. La capacitat de gestió és francament millorable”, segons valora Stefan Nolte de PalmaEnBici. “Duim 10 mesos esperant la creació del Registre Municipal de Bicicletes, mentre s’estan robant més de cinc-cents cicles cada any. Si això continua així, acabarem perdent el tren del ‘boom ciclista’ que es viu a tot l’Estat”, conclogué.

Article de Mario Ortega, per a Vocesdecuenca.com

No és la primera vegada que em “comenten” això des d’un cotxe, però s’està convertint en un argument comú entre els quals s’irriten quan es creua una bicicleta en el seu camp de visió. La veritat és que ha de donar bastant ràbia gastar-se 30.000€ en un cotxe, més imposts i benzina, per després comprovar que un vehicle cent vegades més barat, que ni paga imposts ni benzina, sigui bastant més efectiu circulant per la ciutat.

Quan es va amb bicicleta, és bastant fàcil parar a parlar amb un altre ciclista conegut, o amb qualsevol vianant. Però mb cotxe és gairebé impossible, de manera que no hi ha manera que jo pugui explicar a alguns conductors per què els ciclistes no paguem imposts. A ells em dirigeixo amb aquest article.

Realment els ciclistes no paguem imposts?

Els ciclistes, com qualsevol altre ciutadà, paguem imposts. Els ciclistes fan la seva declaració de la renda, paguen imposts municipals, i sobretot, l’IVA. Els ciclistes paguem les nostres bicicletes i tots els seus recanvis amb IVA, i sense cap tipus d’ajuda estatal. Les quantitats exorbitants de diners per subvencionar la compra d’automòbils contaminants estan generant un deute extern en necessitar de petroli estranger. Subvencionar problemes, negoci rodó.

No obstant això, la Unió Europea recomana als seus estats membres l’exempció d’imposts en la venda de bicicletes i accessoris, ja que la bicicleta com a mitjà de transport urbà té innombrables avantatges sobre la salut dels ciutadans, no endeuta al país amb la seva insaciable fam de petroli, no necessita una desmesurada despesa en infraestructures… però al nostre país, seguim d’esquena a la bicicleta.

És més, amb aquests imposts que paguem, es construeixen autovies, autopistes i túnels pels quals els ciclistes no podem circular. Amb aquests imposts haurien de finançar-se les infraestructures ciclistes que el nostre país tant necessita, i de les quals els nostres veïns europeus porten dècades gaudint.

Per què no paguem imposts?

Principalment perquè generem poca despesa. La despesa en vials urbans i interurbans s’ha fet per al cotxe. Per tant, és just que sigui el cotxe qui ho pagui. No feien falta semàfors a les ciutats fins que van arribar els cotxes. I seguirien sense fer falta si imperés el sentit comú. No ha estat la bicicleta qui ha envaït el paisatge urbà.

Els ciclistes no fem sots en l’asfalt, no gastem les vorades, no esborrem la pintura, no necessitem soterrar la M-30, no molestem als ciutadans amb sorolls ni fums, causem menys accidents i de menor gravetat, i en general, passem menys pel metge. Hem de pagar imposts per tot això?

Sobre els impostos de circulació podríem parlar llargament. No ens enganyem: amb els imposts de circulació no es paga ni de lluny el manteniment de la xarxa viària, ni tan sols de la municipal. No hi ha més que veure els forats que tenim per Conca. I si com alguns s’obstinen que els ciclistes paguem imposts de circulació, com ho faríem? Això és graciós. Pes per eix? No arriba a 7 quilos. Emissions? Zero. Cilindrada? Zero. Potència fiscal? Segons tingui el dia.

És clar que és una estupidesa. No són vehicles comparables. No es pot ficar a la bicicleta en el sac dels cotxes. Aplicant els criteris automobilístics a la bicicleta, no crec que haguéssim de pagar més enllà d’uns pocs cèntims. La qual cosa em porta a fer-me la següent pregunta.

I si els ciclistes paguéssim imposts?

Doncs llavors l’administració hauria de complir amb els ciclistes exactament igual que amb els conductors. Si jo com a ciclista pagués imposts, exigiria que la meva bicicleta anés matriculada com els altres vehicles, i que en cas de robatori la policia la busqués -com es fa a Holanda, per exemple-. Si pagués imposts, l’Estat hauria de deixar-me circular per tota la xarxa viària, autovies, autopistes i els túnels de la M-30, i pel centre del carril. També tindrien l’obligació de proveir aparcament per a la meva bicicleta a tot arreu, igual que es fa ara amb els cotxes.

En fi. Jo em quedo amb aquest “règim especial” en el qual ens movem els ciclistes actualment. La bicicleta estalvia a l’administració molt més diners que la despesa que genera. Els seus beneficis socials i econòmics són incalculables.

No és que no paguem imposts, és que els hi estalviem als altres amb cada pedalada.

La UE finançarà, amb 2,1 milions d’euros, un paquet de mesures per afavorir l’ús de la bicicleta i del transport públic

Després de tres anys de processos burocràtics, a la fi ho podem anunciar: l’Ajuntament de Palma ha signat un acord amb la Comissió Europea, pel qual rebrà una subvenció de més de 2,1 milions d’euros per a transformar radicalment el panorama de la mobilitat a Ciutat. La iniciativa s’inicià durant la passada legislatura, quan l’ex-regidor de mobilitat José Hila (PSIB-PSOE) presentà el projecte a instàncies comunitàries, en línia amb la política de transformació urbana llençada per la batlessa Aina Calvo -com l’aposta pel Tram, pels carrils-bici i pels eixos cívics-.

Afortunadament, l’actual equip de govern ha tingut prou alçada de mires per tirar endavant el projecte i mantindre els compromisos de coinversió, aportant per la seva banda 1,4 milions d’euros, que juntament amb els diners de Brussel·les es repartiran de la següent manera:

P1.1. Redacció d’un Pla de Mobilitat Sostenible dinàmic i participatiu, integrat amb el nou Plà Urbanístic.
Inversió total: 768.116,60 €

P1.2. Instal·lació d’unes 5 noves estacions de “BiciPalma” i adquisició de 50 nous cicles. Redacció de projecte bàsic per a l’extensió de la xarxa ciclista en almenys 5 km -prioritzant la connectivitat entre carrils-bici existents- i per a la construcció de dos nous eixos cívics entre el centre i la perifèria. Campanyes de sensibilització.
Inversió total: 342.996,80 €

P2.1. Adquisició d’una flota de 50 autobusos propulsats amb gas natural comprimit (GNC).
Inversió total: 1.107.072,00 €

P2.2. Adquisició de dos autobusos elèctrics per a l’EMT, i 9 cotxes i 10 motos elèctriques per a la flota de serveis municipals, amb els seus respectius 20 punts de recàrrega.
Inversió total: 423.926,40 €

P2.3. Instal·lació de 12 punts públics de recàrrega intel·ligent de vehicles elèctrics, i aparcament gratuit per als mateixos.
Inversió total: 247.206,40 €

P3.1. Serveis de Mobilitat 2.0: Accés a informació del trànsit i del transport públic via smartphone. Implementació d’un sistema de pagament de bitllets de bus i metro via mòbil. Millora del sistema de reclamacions a l’EMT.
Inversió total: 376.540,80 €

P3.2. Sistema d’aparcament guiat -informació de places lliures-, i promoció dels aparcaments dissuasoris.
Inversió total: 265.600,00 €

L’execució d’aquest projecte abarcarà els propers 4 anys, d’acord amb el cronograma inserit a l’esquerra (clica per ampliar), i haurà de comptar amb un fort consens social fruit de la participació activa de totes les parts implicades. Els col·lectius ciclistes -com ara l’associació Biciutat de Mallorca- tenim molt a dir en una iniciativa que marcarà fortament el futur de Palma.

Us tindrem informats!

Mobilitat presenta un esborrany que inclou Pere Garau, Santa Catalina, Son Gotleu, Foners i Son Cotoner

El departament de Mobilitat de Cort vol portar els seus famosos ‘ciclocarrers’ a cinc barris de Ciutat. El tinent de batle de mobilitat, Gabriel Vallejo, ha presentat un esborrany a l’oposició en el qual proposa ampliar aquest tipus de vies, on les bicicletes tenen preferència de pas sobre els cotxes i la velocitat màxima és de 30 quilòmetres per hora.

La proposta consisteix en estendre els ciclocarrers a les zones de Pere Garau, Santa Catalina-Son Espanyolet, Son Gotleu-La Soledat, Foners i Son Cotoner. D’aquesta manera s’enllaçaria el centre -on es troben els únics ciclocarrers de Ciutat- amb la perifèria. La intenció de l’equip de govern és mantenir reunions amb els col·lectius implicats -com els ciclistes- per concretar les vies que seria adequat dedicar als cicles i executar-les en el primer trimestre d’aquest any. El grup municipal del PSM-IV-ExM ha sol·licitat a Vallejo que el traçat de les vies destinades a les bicis passi prop dels col·legis i els edificis de l’administració pública perquè concentren la major part dels usuaris potencials d’aquests vehicles com els estudiants i els funcionaris.

Carrils bici

El responsable de Mobilitat de Cort va assegurar l’any passat que no preveu executar cap tram de carril bici més a causa de la falta de pressupost així que l’alternativa és habilitar ciclocarrers amb rutes més segures per als ciclistes, en línia amb l’estratègia política que des de PalmaEnBici.com suggerírem fa un any i mig.

Els traçats han d’incloure’s en el nou estudi de mobilitat sostenible que redactarà el Consistori durant aquest any. Aquest pla estarà finançat amb una part dels dos milions d’euros que va rebre Cort a càrrec del projecte europeu “Civitas” per al desenvolupament de polítiques que promoguin l’ús dels transports alternatius al cotxe. Serà obligatori disposar d’aquest document actualitzat a partir de 2014.

La regidora del grup econacionalista, Marisol Fernández, considera que és “urgent” donar seguretat als usuaris de la bicicleta ja que, segons aquesta formació, en els últims mesos ha crescut aquest col·lectiu al mateix temps que ha disminuït el nombre de clients dels autobusos de l’EMT (l’any passat va perdre gairebé cinc milions de passatgers). Fernández sosté que una part dels trams de l’actual traçat del carril per a bicis i ciclocarrers resulta perillós.

Al juliol de 2011 l’equip de govern de Mateo Isern va decidir eliminar el carril bici d’Avingudes. En el seu lloc va implantar recorreguts en els quals es combinaven carrils bici i diversos trams de ciclocarers. Entre ells el situat entre la plaça Alexandre Jaume, on el carril bici està senyalitzat en la calçada, i la plaça Comtat del Rosselló -inclosos els carrers Velázquez en sentit descendent, Anselm Clavé, en sentit ascendent- i Mateu Enric Lladó.

Els carrers Regna Esclaramunda, Cecili Mètel i una part de Sant Miquel, properes a la plaça Bisbe Berenguer de Palou, formen un altre tram de ciclocarreres en el centre de la ciutat -més adients per al trànsit ciclista-.

Font: DiarioDeMallorca

Mentre els telediaris de tot el món duen en portada l’extrema polució de Beijing -capital xinesa-, la resta de ciutats també ignoren les advertències que ens fan arribar els experts en salut.

Palma no n’és una excepció. Ja ho vàrem denunciar en aquest bloc l’any 2011, quan el Govern de les Illes Balears va demanar -d’amagat- una pròrroga de 5 anys per tal de complir amb els límits de contaminació que fixen les directives europees i l’Organització Mundial de la Salut. Des de llavors no s’ha produit cap avanç, sinó que més aviat tornam enrera amb barbaritats ambientals com ara la importació de fems per incinerar a Son Reus, que afegiran un plus d’emissions al nostre aire.

Així s’ha expressat també la regidora Marisol Fernández, de la coalició PSM-IniciativaVerds, qui reclama des de fa més d’un any i mig que el Govern del PP es comprometi amb el compliment del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire i deixi d’amagar a l’opinió pública les preocupants xifres de polució atmosfèrica de Ciutat.

“La qualitat de l’aire no és un tema menor. Es tracta d’un problema greu que té una afectació molt negativa de forma directa en la salut de les persones i el PP està actuant de forma molt irresponsable”.

Marisol Fernández fa una crida al Govern i a l’equip de govern de Cort perquè posin en marxa de forma urgent les mesures pertinents per evitar que els nivells de diòxid de nitrogen segueixin estant en vermell, és a dir, fora dels límits permesos, tal i com indica la pàgina web de la conselleria de Medi Ambient en les dades referents al punt de medició situat a la cantonada del carrer Foners i Avingudes.

Aquesta estació és la que històricament mesura majors nivells de contaminació, i és la més representativa d’un problema que afecta a prop de 150.000 persones del nostre municipi. Segons càlculs realitzats per PalmaEnBici.com, la concentració mitjana anual de diòxid de nitrogen va situar a 43 µg/m³ i 42 µg/m³ els anys 2010 i 2011 respectivament, qual el límit anual que fixen les directives europees és de 40 µg/m³.

De l’any 2012 no es disposen encara de dades completes, però diverses vegades es superaren els pics de màxima concentració horaria permesos -de 200 µg/m³-. Així, el 7 de febrer a les 7:00h s’assolí una concentració de 208 µg/m³, arribant a l’esgarrifosa xifra de 305 µg/m³ a les 8:00h (un 53% per damunt del límit legal). També el 19 d’abril a les 11:00h patirem un pic de 227 µg/m³.

Curiosament, aquesta estació que mostra les vergonyes de Ciutat ha estat fora de funcionament més de 1.300 hores durant els primers 9 mesos de 2012. Un 20% dels valors s’han perdut, i encara no sabem quines sorpreses ens esperen dels darrers 3 mesos de l’any.

Per tot això, la coalició ecosobiranista presentarà al proper plenari de Cort, previst per al dia 30, una moció relativa als nivells preocupants de la qualitat de l’aire de Palma i amb el doble objectiu de denunciar la irresponsabilitat del govern del PP, tant el de la comunitat autònoma com de l’Ajuntament de Palma per la inacció en aquesta qüestió, com per la opacitat manifesta a l’hora de publicar de forma comprensible les dades globals i desglossades per mesos i anys -xifres que des de PalmaEnBici.com hem hagut de calcular a partir dels valors horaris-.