PalmaEnBici

373.000 milions d’euros anuals. Aquesta és la factura total de l’automòbil a Europea. La que no paguen els automobilistes, sinó tots els contribuents -inclosos els que no tenen cotxe- i fins i tot les generacions futures.

L’automobilista és una bestiola rara. De vegades s’auto-considera com una ovella xollada per l’Estat, encara que generalment es veu com una “vaca lletera”. Quan l’escoltes, sembla com si amb tants imposts que paga és ell qui financia les inversions públiques necessàries a la utilització del seu cotxe -construcció i manteniment de carreteres i autopistes-, i que a més l’Estat s’endú una bona tallada extra per la cara.

És mes, alguns automobilistes estan convençuts de que són ells els que mantenen a la societat, són ells els que sostenen la seguretat social o les “ajudes socials als necessitats”. Uns autèntics filantrops!

Doncs no! Sentim molt haver de repetir-ho: els automobilistes no paguen ni tan sols les despeses que l’automòbil li està generant a la societat. Un estudi de la Universitat Tècnica de Dresden ens recorda que cada automòbil matriculat a Europa produeix cada any com a mitjana uns 1.600 euros de despeses no cobertes. La suma total representa 373.000 milions d’euros a l’any.

Com és això? I quins són aquests costos que els automobilistes no paguen? Doncs… el soroll, la contaminació, el canvi climàtic, els accidents de circulació, etc. Perquè si l’automobilista paga uns elevats imposts quan compra combustible, l’assegurança del cotxe, els peatges, les multes, etc. no paga els murs anti-renou, ni les cures als malalts crònics per la contaminació, o dels accidentats. Quant al canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat, ni en parlem.

Llavors qui està pagant tot això? L’estudi alemany ens ho recorda: “les persones que viuen al costat de carreteres principals, els contribuents, les persones majors que no tenen cotxe, els països veïns, els nens, els néts i totes les generacions futures subvencionen el trànsit actual”. 

Fixau-vos en el final de la frase: “subvencionen el trànsit actual”. De fet, els automobilistes no són més que “persones assistides”, “paràsits”… Són exactament el contrari del que molts d’ells declaren: “estic treballant durament per pagar uns imposts amb els que estan mantenint a tots aquests fracassats que no foten ni brot!”. Pobres automobilistes…

Però de fet ni tan sols paguen els danys que ocasionen: és la resta de la societat la que els ha de pagar. Els “sense-cotxe”, i -molt més greu- els nens i les generacions futures que heredaran un món putrefacte. Però els importa un be negre mentre es pugui anar a 140 per les autopistes! 

Crec que és el moment de tenir un discurs veritablement de dretes! Ja basta de subvencionar a aquests fracassats del cotxe! Els hi hem de treure les subvencions, i que els paràsits es posin a treballar d’una vegada! (És a dir, a treballar prou per pagar els danys que provoquen). Els automobilistes són uns hippies drogodepenents del cotxe: Que facin feina d’una vegada! Es van quedar enganxats durant els anys 1970, com si no se’ls hagués passat l’efecte d’una mala presa d’LSD.

Ni els ciclistes ni els vianants ens aixecam cada matí a treballar perquè aquests inútils puguin anar amb cotxe. Així que és senzill. Cal dir-li a cada automobilista: o t’estimes aquest país, o fots el camp! I si veritablement l’estimes, paga per tots els danys que estas produint al país i als seus habitants!

Així doncs quan arribi el moment de fer la declaració a hisenda hauríes d’afegir-hi 1.600 euros més, per tal de pagar el que deus a la societat per l’ús del teu cotxe. O ves-te’n a una altra banda amb el teu cotxe!

Traduït de Carfree.free.fr 

Avui el Ple de l’Ajuntament de Palma ha aprovat, per unanimitat, la triple proposta presentada pel grup socialista relativa augmentar la seguretat de les bicicletes.

És per aquest motiu que l’associació “Biciutat de Mallorca – Massa Crítica” ens fa arribar el següent comunicat del qual en donam difusió:

.

.

“BICIUTAT DE MALLORCA – MASSA CRÍTICA” FELICITA EL PLE DE L’AJUNTAMENT DE PALMA PER LES MESURES APROVADES EN FAVOR DE L’ÚS DE LA BICICLETA

Palma, 20 de desembre de 2012

El Ple de desembre de l’Ajuntament de Palma ha aprovat per unanimitat la proposta del Grup Municipal del PSIB-PSOE de crear el registre municipal de bicicletes amb caràcter voluntari i amb l’objectiu de prevenir els robatoris i/o facilitar la recuperació del cicle en cas que aquests es produeixin. Igualment s’ha aprovat la realització d’una campanya per part de la policia local per prevenir els robatoris de bicicletes.

Biciutat vol felicitar els grups municipals amb representació al Ple per prendre un acord que afavoreix l’ús de la bicicleta i els encoratja a continuar adoptant mesures en la mateixa direcció.

L’ús de la bicicleta com a mitjà de transport haitual ha crescut exponencialment durant els darrers anys fins el punt que avui en dia els ciclistes urbans ja formen part del paisatge habitual de la nostra Ciutat. La proliferació de robatoris és un element desincentivador de l’ús de la bicicleta i estam convinçuts que les mesures aprovades al Ple serviran per reduïr la comissió d’aquests delictes.

Biciutat recorda que no s’ha de confondre el concepte de registre amb el de matriculació. El registre ha de ser voluntari i pretèn acreditar la propietat d’un ciutadà sobre un cicle concret sobretot en cas de robatori. Pel contrari, la matrícula és obligatòria i té un objectiu recaudatori mitjançant la implantació d’un impost de circulació, la qual cosa no està justificada en el cas de la bicicleta ja que és un vehicle no contaminant.

S’etabliran més controls, es col·locaran més senyals i es crearà un grup de treball específic per a la millora contínua de la xarxa

El Consell Insular de Mallorca pretén posar en marxa una campanya de controls policials i extendre la xarxa de rutes cicloturístiques per tal d’augmentar la seguretat per a les milers de bicis que cada cap de setmana circulen per les carreteres balears. Aquest és el principal fruit d’una reunió a quatre bandes que l’organisme insular celebrà el passat dimarts amb representants de la Federació Hotelera de Mallorca, operadors i empresaris cicloturístics, i la Federació Balear de Ciclisme.

Entre d’altres aspectes, es va consensuar que era necessària una millora de la senyalització específica als trams de la xarxa que discorren per carreteres principals, augmentar la il·luminació als túnels i renovar el paviment -que sovint es troba en molt males condicions-. A més, amb la creació d’un grup de treball especific, el Consell vol garantir que es prenguin en consideració les necessitats dels ciclistes a noves obres viàries -com ara el segon cinturó de Palma-. Segons denunciava Xisco Lliteras, vicepresident de la Federació Balear de Ciclisme, la planificació i execució d’infraestructura ciclista és molt deficient a l’illa, i molts d’aquests errors es podrien evitar si abans es recollís l’opinió dels mateixos usuaris.

A la reunió també es tractà el greu perill que suposen els conductors ebris: l’alcohol està darrera del 50% dels sis casos d’atropellaments mortals que s’han produit durant 2012. Un perill especialment alt durant els matins dels dies festius, quan els aficionats al ciclisme es topen amb el trànsit de tornada de les discoteques. Per aquest motiu s’han de reforçar els controls molt especialment durant aquestes primeres hores de màxim risc.

Els operadors es mostraren especialment preocupats pel gran dany que ha patit la imatge de Malloca com a destí cicloturístic, i tenen l’esperança de que aquestes mesures puguin ajudar a recuperar el prestigi perdut. Recorden que aquest turisme és altament respectuós amb el medi ambient, i es produeix durant la temporada baixa -ajudant a desestacionalitzar l’activitat econòmica-.

Font: Mallorca Zeitung

Sembla que en els darrers mesos els grups polítics amb representació a l’Ajuntament de Palma volen avesar-nos a un curiós costum pel que fa a l’hora de legislar i aportar iniciatives tendents a millorar la implantació de la bicicleta a Ciutat. Dic curiós perquè, si en una situació “normal” correspondria al govern municipal, amb majoria absoluta del PP, capitanejar les iniciatives polítiques dins el seu àmbit de l’exercici de l’administració municipal, resulta que, contràriament a això, són precisament els partits de l’oposició els que estan fent la feina a Isern pel que fa a aportar propostes relatives a millorar la mobilitat en bicicleta.

Com ja es va anunciar en aquesta pàgina, no fa massa que Cort va aprovar una iniciativa consistent en oferir una alternativa segura al problema de l’aparcament de les bicis al carrer. La proposta, que es va pair en aquest mateix bloc i que després va ser recollida simultàniament pel grup municipal del PSIB-PSOE i de la coalició PSM-IV-ExM, fou finalment aprovada en el passat Ple de 29 de novembre (tot i que en certa forma desvirtuada pel grup municipal del PP, que n’eliminà dos dels pàrquings amb un potencial interès -Via Roma i Antoni Maura- i establí uns preus que són clarament excessius ja cauen en l’errada de comparar la despesa que provoca una bici amb la que es pot atribuir a un cotxe).

En el mateix Ple s’aprovaren altres tres propostes del grup Socialista, aquesta vegada per unanimitat: recolzament de l’Ajuntament a les iniciatives veïnals per la creació de pàrquings de bicicletes; augmentar el nombre d’enganxaments fixes a la calçada i voravies d’aquells carrers on és difícil aparcar la bici a un element del mobiliari urbà; i evitar la perillositat de l’actual tram del ciclo-carrer en el seu pas per la zona de Porta de Sant Antoni.

Aquesta passada setmana, l’agenda de política municipal també ha estat ben carregada d’actualitat ciclista. Gràcies a la pressió realitzada novament pel Grup Municipal Socialista, Cort finalment ha rectificat i ha decidit modificar la partida pressupostària dedicada al manteniment del servei Bicipalma el qual preveia, en la seva primera versió del Pressupost Municipal per l’any 2013, una nul·la dotació a la bicicleta pública. Ara, l’equip municipal se’n desdiu i l’ha incrementat fins a 432.000 euros. Com a primer símptoma de la seva rectificació, dies abans ja havia anunciat augmentar en cent vehicles el servei de Bicipalma per tal de pal·liar la manca de bicis públiques a disposició dels usuaris.

Com a colofó d’aquesta activitat política en favor de la bicicleta, ha estat el PSIB-PSOE el que novament a pres el protagonisme, aquesta vegada perquè ha vist aprovades per unanimitat la bateria de tres propostes presentades davant la comissió del Ple de desembre tendents a millorar la seguretat de les bicicletes.

La primera mesura es centra en forçar la creació del registre de bicicletes (regulat dins l’ordenança ciclista dictada per l’Ajuntament el passat mes d’abril de 2012 però que encara no s’havia posat en funcionament). Amb aquest registre es pretén assegurar la recuperació de les bicicletes en el cas de que siguin retirades per part de la policia local o que, a causa d’algun acte vandàlic o robatori, apareixin a altres indrets de la ciutat. La seva identificació permetrà al seu usuari poder recuperar-les i exercir així el seu dret a la propietat privada. A més, garantirà l’origen dels vehicles en el cas de transaccions de compra-venda de bicicletes de segona mà.

 Evidentment, aquesta mesura res té a veure amb la polèmica iniciativa de l’ajuntament d’Alcúdia de crear unes “matrícules” per a bicicletes. El que es tracta aquí és que Palma habiliti un registre on s’hi puguin vincular els propietaris de les bicicletes amb els seus propis vehicles mitjançant l’aportació de dades personals de l’usuari i el número de bastidor i altres referències físiques del cicles. A més, seria molt recomanable que el consistori palmesà s’adherís a la iniciativa del Registre Nacional de Bicicletes, una mesura que permetria crear una base de dades unificada d’aquells usuaris que voluntàriament vulguin inscriure els seus vehicles i que reforçaria la seguretat, alhora que permetria obtenir moltes dades sobre l’ús de la bici a l’estat espanyol. Com a segona iniciativa, els socialistes demanen que aquesta obertura del Registre de Bicicletes vengui acompanyada d’una campanya ciutadana que doni a conèixer aquest servei i que animi als usuaris interessats a inscriure-hi els seus cicles.

Finalment, també han aconseguit que s’engegui una altra campanya, aquesta vegada a nivell policial, per garantir la seguretat a un nivell més específic: optimitzar la vigilància dels aparcaments exteriors de bicicletes i eradicar pràctiques tan nocives i desincentivadors de l’ús de la bicicleta com són els robatoris provocats per delinqüents que operen individualment o organitzats i que abasteixen a algunes de les xarxes de compravenda de bicis de segona mà que ininclouen bicicletes robades.

En conclusió, crec que els ciclistes de Palma ens podem felicitar per tot plegat ja que són un bon grapat de mesures que van totes en la mateixa direcció: crear un clima el més favorable possible per a la consolidació de la bicicleta com una forma de desplaçament habitual dins la ciutat.

La bancada del PP a Cort sembla buida d'idees ciclistes

A més, això hauria de fer reflexionar al batle Isern (i més concretament al regidor de mobilitat, Gabriel Vallejo) si realment li convé continuar amb aquest paper de convidat de pedra davant el caramull de propostes, activitats de conscienciació, creació d’opinió, etc. que estan realitzant, des dels seus propis àmbits d’actuació, nombrosos col·lectius de Palma: tots els grups polítics de l’oposició municipal i d’altres, també de color progressista, però que no compten amb representació institucional; l’associació pro-bici Biciutat de Mallorca-Massa Crítica; aquest mateix blog; i, sobretot, l’important i creixent nombre de ciutadanes i ciutadans que reclamen una major implicació municipal amb la bicicleta.

Ja és ben hora que l’equip de govern municipal comenci a liderar iniciatives que de veritat solventin els problemes reals dels ciutadans que es desplacen diàriament amb les seves bicicletes enlloc d’intentar posar pals a les rodes a la imparable marea ciclista que envairà, tard o d’hora, la ciutat. És qüestió de proposar-s’ho i d’obrir una mica la ment a la realitat incontestable de molts dels postulats que aboguen per una mobilitat sostenible, un fet que no és estrictament de d’esquerres (basta veure el darrer exemple de  Londres) i que ben planificat i estructurat, pot implicar a tota la ciutadania sense la necessitat de crear conflictes artificials que trenquin la convivència entre vianants, ciclistes i automobilistes.

La mesura cerca facilitar el càstig dels infractors i la recuperació de cicles robats

S’ha obert la veda! Després de nombrosos rumors sobre la imposició de matrícules per a les bicis, l’Ajuntament d’Alcúdia ha disparat el primer tret. Segons informa el diari Mallorca Zeitung, l’anunci s’ha produit a una reunió de policies locals del nord de Mallorca, on el consistori municipal ha defensat la creació d’un nou reglament ciclista que imposarà l’obligatorietat de la matriculació com una eina per a perseguir l’incivisme a pedals i els robatoris.

Aquesta mesura promet aixecar una forta polèmica. Nombrosos ciclistes s’hi oposen, al·legant que la mesura és clarament persecutòria i desproporcionada, que culpabilitza a tot el col·lectiu ciclista i que generaria una burocràcia excessiva en relació al risc real que generen les bicis. “La major part dels ciclistes no cometen infraccions per gust, sinó perquè el Reglament de Circulació no està adaptat a la nostra realitat”, ens indiquen.

A més, es denuncia que el consistori s’està extralimitant en les seves competències, ja que la matriculació no es pot imposar a nivell municipal: resultaria impossible de controlar, donat el gran nombre de ciclistes que hi arriben d’altres indrets de l’illa. “És que ara es prohibirà a un ciclista de Pollença circular per Alcúdia, per no dur matrícula?”.

Pel que fa a la lluita contra els robatoris, els ciclistes recorden l’existència del número de bastidor o del marcatge als quadres, així com la difusió dels Registres Municipals de Bicicletes -que no cerquen una finalitat punitiva-.

Estarem alerta davant aquesta nova ofensiva, que es podria estendre a la resta de les Balears.

Madrid, 4 des (EFE).- Rebaixar la velocitat màxima a les ciutats de 50 a 30 quilòmetres/hora faria que les possibilitats de morir en una atropellament passessin del 45 al 5 per cent, gairebé 9 vegades menys, segons una trentena d’organitzacions europees que han llançat avui una campanya per aconseguir un milió de signatures amb aquesta petició.

Ecologistes en Acció, Stop Accidentes, Andando i Conbici seran les quatre organitzacions que abanderin aquesta iniciativa a Espanya, on l’objectiu és reunir 50.000 signatures que recolliran fonamentalment per internet a través de la pàgina web http://es.30kmh.eu/. El milió de signatures serà remès en el termini d’un any a la Comissió Europea amb l’objectiu que adopti una norma comunitària que redueixi la velocitat màxima a 30 km/h en nuclis urbans de tot el continent.

Pilar Vega, de l’organització Andando, ha incidit durant la presentació d’aquesta campanya en què “pacificant el trànsit a les ciutats es reduiria tant el nombre d’accidents com la gravetat dels mateixos”. Així, Vega ha assenyalat que “atropellant a una persona a 80 km/h és pràcticament impossible que no la matis; a 60 km/h les possibilitats de mort passen a un 85 %; a 40 km/h a un 30 % i a 20 km/h a un 10 %”. “En aquesta diferència de velocitat ens juguem la vida de les persones”, ha agregat la portaveu d’Andando, qui ha recordat que el nombre de vianants atropellats a Europa amb prou feines ha variat en l’última dècada.

Mariano González, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha destacat, per la seva banda, que reduir la velocitat a les ciutats redundaria en menor contaminació atmosfèrica i acústica. González ha recordat que el 80 % del renou a les ciutats està causat pel tràfic rodat, i que podria reduir-se en 3 decibels limitant a 30 km/h la velocitat.

Per la seva banda, Juan Mirallo, portaveu de Conbici, ha posat l’accent que baixar la velocitat a les ciutats beneficiaria també maneres de desplaçament més sostenibles, com la marxa a peu i amb bicicleta. En aquesta línia, ha dit que la principal raó que al·leguen els ciutadans per no desplaçar-se amb bici per la ciutat és “la por al tràfic, per la seva velocitat i per la seva massa”. “Contra la massa no podem fer gens, però contra la velocitat sí, i a menys velocitat més seguretat per tots i més sostenibilitat”, ha conclòs Mirallo.

FONT: EfeVerde

VEURE TAMBÉ: Tècniques de reducció de la velocitat

Nascut a Londres l’any 1966, Jeremy Deller estudià Història de l’Art a la Universitat de Sussex. Després de conèixer a Andy Warhol el 1986, va passar dues setmanes a la Factory de Nova York. Les seves primeres obres daten de finals dels vuitanta, consistents en subversives i ràpides intervencions a situacions quotidianes. El 1993 aprengué la tècnica de l’estampat sobre teles i feu una sèrie de cartells d’exposicions i edicions. A finals d’aquest mateix any, mentre els seus pares estaven de vacances, emprà secretament i sense permís la casa familiar per a una exposició titulada Open Bedroom. Quatre anys després inicià col·laboracions amb altre gent i produí Acid Brass amb la Williams-Fairey Band, amb la qual actuà al Queen Elisabeth Hall de Londres i a la Tate Modern de la mateixa ciutat, així com al Louvre de París i a nombrosos festivals de música arreu d’Europa.

En una altra obra, Deller posà en escena The Battle of Orgreave (2001), ajuntant a més de mil persones en una recreació pública dels violents enfrontaments entre miners i policia durant la vaga de la mineria  de Gran Bretanya (1984-85). El 2004 fou guardonat amb el premi Turner (un dels més prestigiosos dins el panorama del panorama artístic britànic) i el dedicà a “tothom que circula en bici per Londres, a tots els que vetllen per la vida salvatge i les rates pinyades (!), al moviment quàquer i a tots els que han treballat amb mi”. Des de llavors, ha continuat produint treballs col·laboratius i participatius.

A la mostra retrospectiva organitzada per la Hayward Gallery de Londres (febrer-maig de 2012), en ple furor pre-olímpic, també hi trobam altres projectes de Deller que han estat frustrats per les autoritats per considerar-se massa arriscats o punyents i que ell agrupa sota l’epígraf de My Failures. Un d’ells és la seva proposta de Fourth Plinth in Trafalgar Square, consistent en ubicar a la famosa plaça londinenca un cotxe destruït per una explosió de bomba a Irak juntament amb una escultura que representàs al científic britànic David Kelly, acusat de compartir amb l’opinió pública els seus dubtes relatius a la informació que disposava el govern britànic sobre les armes de destrucció massiva en terreny iraquià i que, després de patir enormement la pressió dels mitjans de comunicació, posà fi a la seva vida suïcidant-se l’any 2003.

Tot plegat ja ens dóna força pistes per fer-nos a la idea que no ens trobam davant un artista convencional. Ans al contrari, Deller és un activista en tota regla que amb el seu art promou un pensament crític a la vegada que puny, de vegades de manera força incisiva i polèmica, a la societat que l’enrevolta per qüestionar i posar damunt la taula temes polítics, ambientals, socials, etc. que sovint són obviats pels poderosos.

Dins aquest aspecte més reivindicatiu de la seva producció cal ubicar la seva obra més vinculada amb el moviment ciclista: Rejected Tube Map Cover Illustration. Correspon a un encàrrec oficial que rebé, l’any 2007, per part de la companyia que gestiona el transport metropolità de la capital britànica, la Transport for London (TfL), tot ignorant, possiblement, que Deller és un important militant del moviment pro-bici de Londres.

L’encàrrec consistia en dissenyar la portada del fullet informatiu semestral, en format butxaca, que inclou el mapa i altres informacions sobre els serveis ferroviaris i metropolitans del que es coneix com “Greater London”. Deller, aprofitant la coneguda grafia de les línies de metro —cadascuna identificada amb un color característic— dissenyà per la portada un “mapa” alternatiu tot unint les línies de color fins a formar la silueta esquemàtica d’una bicicleta.

El projecte fou rebutjat immediatament per la TfL adduint que aquesta imatge podria contravenir els interessos de la companyia. A canvi, Deller produí una obra alternativa, en col·laboració amb el també artista Paul Ryan, que sí agradà als directius de la TfL i que consistí en el retrat de John Hough: el treballador més antic en actiu de la companyia amb un total de 45 anys d’antiguitat al servei del metro de Londres! Segons conta el mateix Deller, i a l’hora de plantejar-se representar a aquest entranyable personatge (actual supervisor de l’estació de Wembley Park) s’inspirà en els retrats de David Hockney que havia pogut contemplar l’any anterior a l’exposició retrospectiva programada per la National Portrait Gallery. També hi va voler incloure un element de la història social de Londres, ingredient molt recurrent dins l’obra de Deller: en John Hough és un emigrant irlandès que, fugint de la preocupant situació econòmica al seu país nadiu a finals dels anys cinquanta, representa, segons Deller, un homenatge al moviment obrer i a la immigració.

Cal dir que és molt destacable l’actitud positiva de la TfL no tan sols vers l’art contemporani (la col·laboració d’artistes actuals amb el disseny de la imatge corporativa de la companyia i la decoració d’estacions és d’allò més habitual) sinó fins i tot amb aquells que demostren una actitud crítica amb les polítiques de mobilitat que es duen a terme, nogensmenys, la col·laboració de Deller amb l’empresa del metro de Londres ha continuat essent fructífera durant els darrers anys.

Com tots sabem, la xarxa de transports públics de Londres és una de les més extenses i completes del món (també una de les més cares…). No obstant això, cal precisar que fins fa molt poc Londres era una ciutat que no prestava massa atenció als ciclistes que recorrien els seus carrers. L’obra —rebutjada— de Deller suposà, per tant, una acció reivindicativa més dins el panorama d’iniciatives populars conduents a que Londres es convertís en una ciutat més afable pels cicles. Actualment els esforços del govern municipal demostren una tímida però constant presa en consideració de la bicicleta com un mitjà de transport més a la ciutat. Com exemples, tenim  la implantació d’un servei de bicicleta pública, l’ampliació de la xarxa de carrils bici i la instauració de mesures que faciliten l’ús d’aquest mitjà.

El passat mes de gener presentàvem als lectors de PalmaEnBici el sistema d’aparcament protegit BiciBox. Es tractava d’un nou sistema que s’havia instal·lat a Barcelona per tal de garantir un estacionament segur i a prova d’actes vandàlics. Ara, llegim al diari basc Deia que el consistori de Getxo ha decidit implantar un sistema similar però que combina la funció d’aparcament privat amb la d’ancoratge per a la bicicleta pública.

Aquesta iniciativa, anomenada Aparka, ha estat desenvolupada per la Fundació Emaús -especialitzada en la inserció sociolaboral- i el centre de mobilitat sostenible Cedemos -on es desenvolupen projectes ambientals de Recerca+Desenvolupament-. El finançament té procedència privada, per l’Obra Social de la caixa BBK, i compta amb el suport de l’Ajuntament.

L’aparcament fa 4,4 m de llargària i permet guardar fins a 11 bicis, i disposa de petites taquilles per guardar el casc i altres efectes personals. A més, podria comptar amb endolls per recarregar bicicletes elèctriques, i per la seva compatibilitat amb les bicis públiques seria una interessant sol·lució per a dotar aquest servei de cascs.

L’única unitat operativa de moment es sotmetrà a un periode de prova entre desembre i gener, pel qual el consistori compta amb el compromís de participació d’un grup de ciclistes urbans. Si supera l’experiència amb èxit, s’instal·laran fins a 45 unitats a tota la localitat, al llarg dels propers tres anys.

La localitat de Getxo es situaria així com a territori capdavanter en matèria de mobilitat sostenible, amb un important clúster d’empreses innovadores i socialment compromeses que són tot un exemple de la nova economia que necessita el món.

Pont exclusiu per a bicicletes a la ciutat de Minneapolis

 Diverses ciutats dels Estats Units d’Amèrica s’estan adonant que tenir una bona infraestructura per a les bicicletes té el potencial per generar millors llocs de treball i atraure a joves executius talentosos. L’Alcalde de Minneapolis va declarar fa algun temps que la bici era part de la seva estratègia per atreure i retenir empreses. “Volem que els joves talents que vénen aquí, es quedin. I bé, el ciclisme urbà és una de les maneres menys costoses per enviar aquest missatge”.

Minneapolis ha invertit molt en infraestructura per a bicicletes: ha creat una xarxa de sendes ciclables alternatives als carrers, sumant prop de 290 quilòmetres de vies ciclistes, i va llançar un dels primers programes de bicicletes públiques dels EUA. Mesures que expliquen per què Minniapolis està entre les millors ciutats d’Estats Units per anar en bicicleta.

Colle + McVoy, una gran empresa de publicitat, ha traslladat les seves oficines de la perifèria al centre de la ciutat amb la finalitat d’instal·lar-se en un lloc que privilegiés els desplaçaments a peu i amb bicicleta. En declaracions a un diari local, la seva Executiva en Cap -Christine Fruechte- afirma “Que com pot ajudar el ciclisme a una empresa? Molt senzill: els nostres empleats són més sans, més feliços i més productius. I per aquesta via estem atraient alguns dels millors talents de la indústria”.

David A. Wilson, de la consultora Accenture -amb més de 16.000 empleats arreu del món i seu social a Minneapolis- ho té clar: “Fa 5 anys, els empresaris no pensavem en la bicicleta com a part del negoci. Avui definitivament s’ha instal·lat a la nostra agenda”. La major part dels nous talents d’entre 25 i 35 anys que intenta contractar aquesta companyia valora com a un factor important les possibilitats de desplaçar-se a cop de pedal.

Els joves d’avui condueixen considerablement menys que la generació passada, tal i com ho demostren recents estudis. Per la seva banda, la revista Motor Trend destaca que els nous professionals que viuen en ciutats prefereixen gastar els seus diners en altres coses abans de comprar-se un cotxe.

Aquests joves representen la “classe creativa” de talent pel qual moltes empreses lluiten ferotgement. És per això que els líders socials, empresarials i polítics en ciutats de tots els EUA estan donant importància als seus desitjos de viure i treballar en llocs més vius i habitables.

Senda ciclable a la ciutat de Chicago

També l’alcalde de Chicago, Rahm Emanuel, es va anotar un punt important quan el consorci Google-Motorola Mobility va decidir traslladar més de 2.000 llocs de treball d’un campus suburbà al centre de la ciutat. Emanuel va explicar: “Una de les coses que els empleats veuen avui és la qualitat de vida i la qualitat del transport, a causa de les facilitats que vénen amb ell. Facilitats com tenir trens, autobusos i les bicicletes com una opció per anar des de i cap al treball”.

“Les ciutats que volen brillar estan construint aquest tipus d’instal·lacions per a bicicletes com a part d’un conjunt de factors atractius per als negocis. A més la infraestructura per a bicicletes és barata comparada amb el que significa construir nous estadis esportius o línies de tren lleuger, i es pot fer molt més ràpid”, comenta Martha Roskowski, directora del Projecte Green Lane -que promou carrils bici protegits a tot el país-.

Christopher Leinberger, professor de negocis de la Universotat George Washington especialitzat al sector immobiliari, ja va predir l’actual explosió urbana en una sèrie d’articles per a la revista The Atlantic. Ara es meravella de com les bicicletes estan canviant Washington. “Les bicicletes han estat una part fonamental del canvi del DC, on s’estan construint carrils bici protegits que fan molt més per promoure la bicicleta que una simple línia blanca de pintura entre les persones i vehicle de més d’una tona”.

“És una increible com l’ús de la bicicleta s’ha generalitzat aquí. Quan l’ús de la bicicleta és part de la decisió final sobre on una empresa es trasllada, llavors sabem el seu gran impacte”, ha dit Ellen Jones, directora del Washington’s Downtown Business Improvement District.

Sistema de bicicleta pública a Washington DC

Les bicicletes estan millorant el clima empresarial no només a les grans metròpolis dels Estats Units. La petita ciutat d’Austin (Texas), amb poc menys de 800.000 habitants, ha realitzat una ambiciosa expansió de la seva infraestructura ciclista: el seu primer carril bici ha estat inaugurat la primavera passada. En total són 10  els carrils previstos, que ja mostren resultats abans de la seva construcció: Silicon Labs va decidir traslladar les oficines al centre d’Austin fa cinc anys, per estar prop d’aquesta xarxa de vies ciclistes. “Això és un gran atractiu per a la gent que pren la decisió d’incoporar-se a l’empresa”, va declarar.

Com ja hem destacat a diversos articles, la mobilitat és un factor clau per a la competitivitat de les ciutats. I una de les principals eines per superar l’actual crisi económica. Poc a poc, la bicicleta està canviant el món.

Font: CitiWire.net, via PlataformaUrbana.

IniciativaVerds organitza un “Ciclo-piquet” contra les retallades i el desmantellament dels drets socials

Com molts sabreu, pel proper dimecres dia 14 de novembre s’ha convocat una vaga general a nivell europeu per protestar contra les polítiques d’austeritat i l’aprofitament de la crisi per desmantellar l’Estat del benestar. Es tracta d’una iniciativa pionera dins del procés de construcció de la Unió, on històricament les patronals i els polítics conservadors han aprofitat la divisió dels sindicats per imposar els seus criteris.

Però l’existència d’una vaga general no implica la desaparició de les necessitats de moure’s. Per començar, sempre hi haurà treballadors que no voldran exercir aquest dret laboral, i que es trobaran amb benzineres tancades, transport públic paralitzat i manifestacions als carrers. Què millor que emprar la bicicleta per arribar a la seva destinació amb el menor nombre de traves?

Pel que fa a la gent que decideixi participar d’aquesta vaga, per ser coherents i no forçar als altres a fer-ho, es potencia també una vaga de consum: no anar de compres ni a centres d’oci, reduir a la mínima expressió el consum d’aigua o electricitat, i per descomptat anar a les manifestacions i els piquets que s’han convocat sense fer servir el transport públic ni el cotxe. És a dir, a peu o en bicicleta!

L’organització de “Ciclo-piquets” és una forma relativament nova de protesta, que a l’Estat Espanyol es va popularitzar durant la vaga general del 29 de setembre de 2010. Ara arriben a Palma de la ma del partit ecosocialista Iniciativa-Verds, que n’ha convocat un a partir de les 9:00 a la Plaça d’Islàndia, per visitar posteriorment les principals sucursals del sector financer -al qual titllen de veritable responsable de la crisi-, les grans empreses i establiments de luxe -El Corte Inglés, McDonald’s i botigues de Born-, així com les seus dels responsables polítics d’aquesta deriva anti-social: Cort, el Partit Popular, la Delegació de Govern i el Consolat de la Mar.

El coordinador d’Iniciativa-Verds, David Abril, destaca “la importància de prendre part de la primera mobilització que implica a la gent treballadora del Sud d’Europa, afectada com nosaltres per polítiques d’austeritat com les de Bauzà i Rajoy”, i recorda que “si els governs no perceben el malestar de la gent al carrer, seguiran amb el seu full de ruta fins que no tinguem res, com està passant a Grècia”.

En qualsevol cas, triïs l’opció que triïs, des de PalmaEnBici t’animam a pedalar per poder-te desplaçar de forma eficaç. Sigui al teu centre de treball, sigui a una manifestació o dins d’un piquet informatiu!