PalmaEnBici

Andreu Garau, tinent de batle de Palma, recollint el premi a la mobilitat sostenible

Ha estat publicar l’estudi i produir-se la polèmica. Després de tantes notícies negatives respecte del transport públic i la mobilitat ciclista, avui ens hem aixecat amb un sorprenent titular a tots els diaris: Palma és líder en matèria de mobilitat i qualitat de l’aire! Qui ho hauria de dir, quan els límits de pol·lució s’incompleixen sistemàticament.

La responsabilitat d’aquest disbarat, que podeu consultar a 25ciudadesostenibles.com, és de la divisió espanyola de la multinacional alemanya Siemens. Es tracta d’una campanya per introduir a l’Estat el concepte de ciutats intel·ligents, on aquesta empresa destaca per la seva tecnologia puntera.

Concretament, pel que fa a la mobilitat sostenible, l’estudi destaca que “si be el percentatge de gent que es desplaça al treball en mitjans diferents del cotxe pot considerar-se intermig, els ràtios relatius a la densitat de la seva xarxa de transport públic (4.043 m/km2) i la ràtio que vincula aquesta amb la població de la ciutat (21,3 m/hab) atorguen a aquesta ciutat una posició de privilegi”.

En altres paraules: no és que la freqüència de pas sigui baixa, ni que el preu del bitllet sigui un dels més alts de l’Estat… No, no: el problema és que la gent no valora aquesta xarxa de transports tan privilegiada. Compta el mateix una línia que passa cada hora fent un recorregut absurdament llarg, que un servei de metro modern i eficaç amb freqüència de 5 minuts.

Per descomptat, de la bici ni se’n parla! L’única incidència que poden tenir sobre l’estudi les polítiques de pacificació del trànsit, creació d’eixos per a vianants, etc. és indirecta: sobre l’indicador de la quota modal del cotxe, que no compta amb una ponderació gaire favorable.

Les autoritats municipals s’han apresurat a penjar-se medalles i apuntar-se uns mèrits que no els hi corresponen. Tant pels esmentats defectes de l’estudi, com pel fet de tractar-se d’una situació heretada: les dades són de l’any 2009 -abans de l’arribada de l’actual consistori-, i sobre tot es juga amb l’avantatge de comptar amb un model de ciutat compacte, gràcies a certes decisions polítiques preses a la primera meitat del segle XX -els famosos plans urbanístics de Bernat Calvet i de Gabriel Alomar-.

Per finalitzar, sembla que els nostres polítics tampoc no prenen nota de les suggerències de millora d’aquest estudi: la gestió dels residus i les emissions de diòxid de carboni (CO2). Com tots hem pogut llegir aquests dies, els esforços públics es sotmeten brutalment als interessos econòmics de TIRME, fins al punt de promocionar la importació de residus -que en alguns casos han donat greus problemes com ara de radiactivitat- en comptes de potenciar-ne la reducció, la reutilització i el reciclatge.

Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, i en contrast amb la paràlisi de l’Ajuntament, els col·lectius pro-bici de Ciutat han organitzat diferents activitats de sensibilització i foment de l’ús d’aquest mitjà de transport com a alternativa a l’abús de l’automòbil privat.

La primera d’aquestes activitats s’ha duit a terme aquest matí, amb la celebració del primer ‘BiciDivendres’. Es pretén posar en contacte a ciclistes novels i experimentats, per tal d’anar-hi tots junts al lloc de feina, de manera que els primers aprenguin els itineraris tranquils i les tècniques de conducció segura dels segons. El Govern Balear s’hi ha afegit a aquesta campanya animant als seus funcionaris a anar al centre de treball en bici.

La segona activitat tindrà lloc avui a les 19h, al Casal de Barri Joan Alcover (C/ Joan Alcover, 28, veure ubicació a Google Maps), on els membres de Massa Crítica i de PalmaEnBici debatran sobre la situació de la bicicleta a Ciutat i quines estratègies caldria posar en marxa per tal d’assolir un futur sostenible a les Illes. Tanmateix, PalmaEnBici presentarà públicament la seva Guia pràctica de l’Empresari amic de les Bicis.

Finalment, es tancaran les activitats de la Setmana de la Mobilitat amb una passejada nocturna lúdico-cultural pel casc antic de Palma. La sortida serà el dissabte a les 20h a la Plaça d’Espanya, i l’acte conclourà al Passeig Marítim, on es celebrarà un petit sopar col·lectiu. Es prega als assistents de dur-hi els llums i roba reflectant!

US ANIMEM A PARTICIPAR AMB NOSALTRES!

La coalició PSM-IniciativaVerds denuncia que l’Ajuntament enguany s’ha desentés completament de la setmana europea de la mobilitat sostenible

Del 16 al 22 de setembre, arreu d’Europa es celebra la setmana de la mobilitat sostenible, una convocatòria anual que te l’objectiu bàsic de conscienciar a la població dels avantatges d’una mobilitat intel·ligent, que aposti perquè els ciutadans facin cada vegada menys trajectes en cotxe privat i es decantin pel transport col·lectiu o la mobilitat no motoritzada a l’hora de desplaçar-se pels entorns urbans.  Enguany, més de 1.900 pobles i ciutats s’han afegit a la cita.

PSM-IV-ExM denuncia que, en canvi, a Palma l’equip de govern del PP ha ignorat totalment aquesta convocatòria. A darrera hora, i en resposta a la presentació d’una moció pel PSM-IV-ExM, l’Ajuntament de Palma s’ha limitat a decretar pel dia 22 la gratuïtat d’una sola línia de l’EMT, la 2, actuació aïllada que no té cap sentit per si sola.

El portaveu de la coalició, Antoni Verger, considera que “aquesta deixadesa és molt preocupant i ens duu pensar que la Regidoria de Mobilitat i l’equip de govern de l’Ajuntament de Palma no són conscients dels greus problemes que suposa la crisi energètica, o de la importància que ens adaptem -com a ciutat- a un entorn on el preu del combustible seguirà pujant de manera sostinguda.”

Verger recorda que “aquesta crisi energètica  ens mostra, entre d’altres coses, que és imprescindible un canvi en el model de mobilitat de la nostra ciutat. I sobretot, ens ha de fer veure que queda molt per fer, especialment a una ciutat com Palma, encara molt abocada als desplaçaments en cotxe privat, d’informar, sensibilitzar i promoure pràctiques i hàbits cap una mobilitat més sostenible des de tots els punts de vista.”

Observant aquesta incapacitat i falta d’iniciativa de l’equip de govern municipal del PP cap a la mobilitat sostenible, que ja va començar la legislatura amb la ignominiosa destrucció del carril bici d’Avingudes,  els eco-nacionalistes han proposat la campanya de sensibilització “Comparteix la via, defensa la vida” que utilitzaria els vehicles l’EMT i altres espais publicitaris de titularitat pública.

Aquesta campanya cerca conscienciar als conductors de vehicles motoritzats sobre el necessari respecte a la figura del ciclista i l’obligat compliment de mantenir una distància mínima de seguretat d’un metre i mig. Antoni Verger destaca que “aquesta campanya és especialment important a Palma, ciutat sense una xarxa suficient de carrils bici, i on, per això, les bicicletes es veuen obligades a compartir vies de trànsit dens amb vehicles a motor, amb els riscos que això genera.”

Font: Pensadiferent.cat

La conselleria d’Agricultura i l’Ajuntament de Palma van lliurar ahir els premis als usuaris més fidels del transport públic. El guardó va consistir en viatges gratis fins a final d’any. Aquests premis s’emmarquen dins de la Setmana Europea de la Mobilitat.

En primer lloc es va premiar als usuaris de la targeta intermodal que més han utilitzat el metro i el tren durant aquest any. Els guardonats van ser Stoyanka Vasileva, David Trenado i Aura Nelly. El guardó als usuaris més fidels del servei de bicicleta pública del Govern va recaure en Beatriz Elena Yepes, Emparo Lleial i Bernadette Coll.

Per la seva banda, l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Palma va lliurar diversos premis a la fidelitat en la targeta ciutadana. Jenny Margarita Corvera, Bàrbara Gómez i Adelmar Villaranga van ser els distingits en la categoria absoluta. En la categoria de menors de 16 anys el premi va recaure en Michel Nicolai Zapata, Joana Miquela Adrover i Roberto Alonso. En l’apartat de pensionistes els més fidels van ser Bartolomé Vera, Juan Rueda i Juan Tirat.

El conseller d’Agricultura, Gabriel Company, i l’edil de Mobilitat de Cort, Gabriel Vallejo, varen ser els encarregats de lliurar els guardons.

Font: Diario de Mallorca

En els últims anys, centenars de ciutats de tot el món han llançat programes de bici pública, posant cicles allà on la gent els necessita per poder fer viatges curts i ràpids. Ara bé, un nombre d’empreses innovadores, com Facebook, Apple i Google tenen les seves pròpies flotes de bicicletes per ajudar els empleats a mantenir-se “mobilitzats”.

L’estrès de moure’s

Cada dia, milions de treballadors a tot el món han de sortir del seu propi edifici d’oficines per assistir a reunions, dinars, i diligències vàries. Això sovint implica la conducció d’un cotxe i trobar aparcament, esperar i prende un servei de llançadera posat per l’empresa, o agafar el transport públic i caminar des de l’estació o parada.

Pensa en tota la pèrdua de temps que això suposa, per no parlar-ne del desgast que pateix el personal i l’impacte sobre el medi ambient. Simplement per moure’s durant la jornada laboral!

Les empreses innovadores, especialment les del sector tecnològic, han guanyat una major eficiència i qualitat de vida gràcies a la incorporació de flotes de ‘bicicleta compartida’, propietat de la companyia. Les bicicletes s’han convertit en una millora important i rendible per a molts campus corporatius i nuclis urbans.

El boom dels programes de bici compartida

Quan una companyia proporciona bicicletes, la gent les utilitza. I quan circula amb elles de forma habitual, els beneficis comencen a rodar (mai millor dit!).

Tot comença per l’estalvi de temps. Les bicicletes han demostrat ser el millor mitjà de transport disponible quan la congestió és un problema, fins i tot quan no falten aparcaments. Elles també estan preparades per partir quan tu ho estàs. No hi ha necessitat d’esperar a que arribi el proper  autobús o tren.

Exemples inspiradors

Google va obrir el camí l’any 2008 amb el desplegament de la seva primera flota, formada per bicicletes de passeig. El 2010 es van canviar per les ara famoses ‘GBikes’ multicolors,  amb petites rodes de 20″. Aquestes bicicletes són molt populars i útils, però semblen de joguina per la seva mida.

Recentment, Google les ha començat a substituir per un model més urbà, i amb el temps es canviarà al nou model tota la seva flota del campus de Mountain View, California. El nou cicle va sorgir d’un concurs per actualitzar la flota, però mantenint-se dins dels costs i les especificacions de durabilitat, de manera que segueix sent un cicle senzill, ideal per als milers de viatges curts al voltant del campus, i fàcil i barat de mantenir durant els propers anys.

Apple va llançar la seva flota el passat estiu amb les bicicletes distribuïdes al campus de la seva seu a Cupertino, California. El procés de disseny d’Apple incloïa la modificació del cicle base -un model M3 de bicicletes públiques-, per convertir-lo en el que és clarament un ‘producte d’Apple’ -amb la primera mirada un ja té clar que el cicle platejat i ple d’accessoris pertany a la mateixa empresa que fabrica l’omnipresent MacBook-.

Encara que als darrers anys s’ha dispersat molt a causa de l’expansió de la companyia, el campus compta amb una xarxa de carrers plans i tranquils. Els empleats que abans utilitzaven els seus automòbils o autobusos per arribar a les reunions ara redueixien el temps de viatge gràcies a les bicicletes.

Facebook, per contra, té un nou campus a Menlo Park, California, format per un grup d’edificis que envolten un gran parc central, ple d’activitat. Els vianants es mouen amb pressa per camins pavimentats, mentre que els ciclistes passen de llargamb les bicis de la nova flota de Facebook, dirigint-se a reunions, o a la cafeteria del campus Philz. Les bicicletes no estan fermades a cap ancoratge, pel que és fàcil per als empleats agafar-ne sempre que ho necessitin.

“És difícil d’imaginar el nou pati sense les bicis”, ens comenta un ciclista. “Tothom les utilitza constantment perquè és una manera més ràpida de moure’s”.

Al sud de San Francisco, Genentech té una solució diferent. Donat que el seu campus és semi-públic, s’han utilitzat les bicicletes més cares de B-cycle (potser més conegut per les flotes municipals, com a Denver) en un sistema de targeta magnètica. Aquest sistema ofereix a l’operador un control molt més estricte (ja que les bicicletes han de ser retornades a les estacions), però a un cost molt més alt. Les estacions de bicicleta es troben al voltant de l’anell del campus, de la mateixa manera que el servei d’autobusos de Genentech.

Els beneficis intangibles

Un dia, quan sortia d’una reunió al campus d’una empresa a Silicon Valley, vaig ser testimoni d’una escena reveladora: un grup d’enginyers esperava a una parada de bus. Com aquest feia tard, decidiren anar en bici en comptes d’en bus, però el seu col·lega més tímid s’hi negava. Abraçat a un portàtil gegant, va mirar amb escepticisme el cicle. Però finalment, va posar el seu ordinador portàtil a la cistella i va pujar. En començar a rodar, una mica inestable al principi, després somrient àmpliament, els seus col·legues enginyers esclataren en aplaudiments. Aquest va ser un triomf per a ell, i un indicador de com flotes empresarials de bici proporcionen recompenses immediates -moltes d’elles intangibles-.

En només un parell d’anys, les flotes de bicicletes s’han revelat com una mica de màgia corporativa, donant beneficis significatius i de llarg abast a través del transport, la salut i la sostenibilitat.

Font: Bay Bikers

Divendres passat, Antònia Font va preestrenar en directe al Mercat de Música de Vic ‘Vostè és aquí’, el seu nou treball, que sortirà a la venda el 9 d’octubre. I avui han penjat a la xarxa el primer single, ‘Per jo i tots es ciclistes’. El nou àlbum inclou 40 temes i ha sigut autoeditat pel mateix grup a través de Robot Innocent Companyia Discogràfica.

El quintet mallorquí ha preparat aquest repertori impressionant de petits grans temes mentre girava ‘Lamparetes’ (2011). Es tracta de peces que experimenten “amb una sèrie de conceptes musicals que habitualment queden fora del cànon”, han explicat. És un disc de pop que és un elogi de la miniatura i, alhora, una demostració de llibertat creativa. És un viatge en tres etapes pel seu univers, i hi combinen gèneres, tradicions i llengües.

Font

Foto: M.Massutí – Diario de Mallorca

“El sector de la bici podria generar fins a 40.000 llocs de treball a l’Estat Espanyol”. Així de taxatiu es mostrà ahir Joaquin Nieto, en resposta a una qüestió plantejada per PalmaEnBici durant la conferència organitzada pel Club Diario de Mallorca al voltant de l’economia ambiental i els “treballs verds”.

El director de l’Organització Internacional del Treball a Espanya dedicà aproximadament 40 minuts per explicar els esforços d’aquesta entitat per canviar el model productiu, i el debat s’estengué una hora llarga, amb gran participació i interès per part del públic. I és que, com ja hem exposat en vàries ocasions, la transició cap a un economia més verda i justa és el principal repte del segle XXI. Segons les pròpies paraules d’en Nieto “haurem d’ajustar el nostre consum de recursos a la biocapacitat de la Terra ens agradi o no, i quant abans iniciem el canvi menys traumàtic serà”.

Es referia a les dades sobre petjada ecològica, que evidencien que la humanitat ja està consumint un 56% més de recursos dels que el nostre planeta és capaç de generar. Unes dades que “posen de manifest dues grans iniquitats existents al món: el consumisme de països rics a costa dels recursos dels països pobres, i el consumisme de la generació actual a costa dels recursos i les oportunitats de les generacions futures. És moralment inacceptable tolerar aquest estat de les coses”.

D’acord amb en Nieto, darrera l’actual crisi econòmica existeixen una crisi ambiental i una crisi social, i els “treballs verds” tenen el potencial de capgirar la situació –fent-nos menys dependents d’uns recursos que s’estan esgotant i repartint molt millor la riquesa-. I els dos sectors amb major potencial són el de l’edificació (reforma d’habitatges per fer-los més eficients energèticament)  i el transport (on resulta primordial una desmotorització generalitzada, i la introducció de la mobilitat elèctrica), ja que transformarien completament els mercats energètics del país.

Concretament, destacà que en l’actualitat el sector del transport públic “ja dona feina a unes 500.000 persones aproximadament”, i que la indústria de l’automòbil a Espanya, “que compta amb 9 centres de fabricació en massa, està greument amenaçada per la irrupció de vehicles de baix cost produïts a la Índia i a la Xina. Resulta primordial diferenciar-nos prenent la capdavantera en producció de vehicles elèctrics, de més valor afegit”.

Una electrificació que en cap cas pot significar continuisme en l’actual sistema de transports. “S’ha de reduir substancialment el parc automobilístic a les ciutats, al temps que s’ha d’expandir la bicicleta i el transport públic. A l’àmbit de les mercaderies cal augmentar la xarxa ferroviària de forma significativa. Però no hem de ser ingenus: aquests serveis no poden arribar fins a la porta de ca nostra. El més urgent amb diferència és potenciar la intermodalitat”.

En un emotiu al·legat final, en Joaquín Nieto demanà als polítics visió de futur i consens social. “Les polítiques de suport a l’economia verda s’han de mantenir durant uns 20 o 30 anys, i no canviar-se cada 4”. Posà com a exemple de responsabilitat amb les generacions futures el Pla MODERNA del Govern de Navarra, aprovat entre representats de tots els partits polítics, la patronal i els sindicats. “No és casualitat que Navarra sigui la comunitat autònoma que menys està patint la crisi”, conclogué.

Per més informació sobre els “treballs verds”: descarrega document.

Qui deia que un govern conservador no podia aprovar mesures per impulsar l’ús de la bici? La greu crisi econòmica i mediambiental que patim està generalitzant l’aposta per la mobilitat sostenible, fins i tot per part d’Angela Merkel. I és que estalviar en benzina també és una mesura d’austeritat, que a diferència dels retalls en educació i sanitat té un impacte social molt positiu.

Avui ens informa la revista Ciclosfera de l’aprovació d’un nou pla estratègic per al transport ciclista, que té com a objectiu incrementar en un 50% l’ús de la bici, passant d’una quota modal del 10% a una del 15% abans de 2020 -fet que suposaria tenir gairebé 45 milions d’alemanys com a usuaris habituals-. Entre d’altres es vol potenciar la col·laboració entre el govern federal i els ajuntaments en matèria d’infraestructura ciclista i augment de la seguretat vial.

“Amb el Pla Nacional de Trànsit Ciclista donam un impuls important a la mobilitat sostenible, a l’habitabilitat de les nostres ciutats i pobles, i a l’economia de les petites empreses -especialment les dedicades al turisme d’interior-”, declarà Peter Ramsauer, ministre federal de trànsit.

Però també hi ha espai per a la crítica: entre els plans del govern alemany està augmentar les sancions contra els ciclistes infractors, i segons denuncia Anton Hofreiter (Verds) existeix una gran diferència entre les paraules i la realitat: “Els recursos que el govern federal destina a la construcció de carrils bici s’han reduit dels 100 milions d’euros per any a només 50″. I aquests recursos els considerà més necessaris que mai, ja que gràcies a la irrupció de les bicis elèctriques “es poden fer tranquilament itineraris de 15 km o més, fins i tot per part de ciclistes inexperts que no estan en forma”.

En tot cas, aquesta política destaca amb l’immobilisme del govern espanyol en matèria de transport. L’aporvació del nou Reglament General de Circulació i de la Llei de Mobilitat Sostenible han quedat ajornats sine die, tot i les importants evidències de que només sortirem d’aquesta amb una nova cultura de la mobilitat, que posi a la bicicleta al centre del debat.

Podem llegir avui al Diario de Mallorca que a Ciutat han aparegut 10 nous punts negres per al trànsit motoritzat, als quals s’hi han d’afegir tres que duen anys sense solucionar-se. En total 13 llocs que no només suposen un perill per als automobilistes, sinó que en molts casos poden ser una trampa mortal per als ciclistes que es vegin forçats a anar per la calçada, per obra i gràcia de la nova Ordenança anti-bici i per falta d’una infraestructura adient.

Els 13 punts negres es concentren clarament a la circunval·lació interior -les “Avingudes”- i als principals eixos radials d’entrada i sortida de la ciutat, on d’acord amb diversos informes de la pròpia policia s’excedeix àmpliament el límit de velocitat de 50 km/h, donat que els conductors no les perceben com a part de l’espai urbà sinó com a una carretera.

Però aquests punts oficialment reconeguts només mostren una imatge molt parcial de les greus mancances en matèria de seguretat vial a Palma. Al mateix article del Diario de Mallorca es mencionen denúncies de diverses associacions de veinats sobre l’existència de punts conflictius on el nombre d’incidències és elevat, però que no sempre queden oficialment recollides. És el cas de la intersecció entre Jaume Balmes i Nuno Sanç, on els cotxes que venen per aquest carrer no respecten la prioritat de pas -fet que també amenaça als usuaris del carril bici-.

Per desgràcia el mapa de punts negres oblida completament a ciclistes i vianants, donat que els atropellaments sovint ni es recullen a les estadístiques oficials -excepte quan hi ha ferits de consideració-, i per descomptat que no se’n fa un estudi detallat sobre les causes i condicionats dels mateixos, ja que simplement es classifiquen com a “altres sinistres”.

Així s’explica a una altra notícia, que també recollíem a PalmaEnBici, segons la qual es produiren 80 accidents de bici entre gener i juliol, que representen el 3,7% dels successos a Ciutat -i que hem de posar en relació amb una quota d’ús dels cicles com a vehicle principal de l’1,9%-.

Aquesta xifra d’accidents és preocupantment alta, si la comparam amb les dates de la Península, on la taxa de sinistralitat dels ciclistes és inferior a la mitjana dels cotxes. I evidencia unes grans deficiències en infraestructura, pacificació del trànsit i educació vial. Fruit, entre d’altres, per la falta d’estadístiques fidedignes sobre incidents amb ciclistes involucrats.

Veurem al Consistori moure fitxa, i fer cas de les recomanacions de la DGT?

1. Amsterdam, Països Baixos

El 40% dels viatges urbans es realitzen amb bicicleta.

 Hi ha carrils i senyals de trànsit dissenyats especialment per a bicicletes i mesures de seguretat pensades especialment per al pedaleig: els biciestacionaments compten amb custòdia.

 El sistema públic de lloguer de bicis es complementa amb estacions en tota la ciutat i una infraestructura que permet traslladar-les en metro i trens. La icona és la famosa rampa en l’Estació Central de tren, amb espai per més de 7.000 bicicletes que els viatjants estacionen diàriament per seguir el seu viatge amb tren.

 L’últim cens del govern d’Amsterdam va registrar 600.000 bicicletes al 2006, i que més del 50% dels viatges són fets per dones.
 

2. Copenhaguen, Dinamarca

Prop d’un 36% dels residents de Copenhaguen viatja amb bicicleta fins el seu lloc de treball cada dia.

 Compta amb un sistema públic de bicicletes compartides i és una de les ciutats pioneres en el moviment Cycle Chic, que intenta imposar la bici com una tendència glamurosa i sostenible.

 Compta amb una àmplia xarxa de 350 km de ciclovies (els carrils separen als ciclistes dels cotxes per mitjà de cordons de ciment) i 20 km de carrils bici que, mitjançant una línia gruixada de pintura, estableixen el lloc preferencial per a bicis.

 Les bicis s’integren a la xarxa de trens, la qual cosa facilita un sistema de transports híbrid.

 Si bé l’estacionament de bicicletes està planificat, la ciutat es va veure superada per la demanda de quantitat d’espais. Per trobar una solució, al 2008, l’Associació de Ciclistes de Copenhaguen va redactar la guia Bicycling Pàrquing Manual per ajudar a ciclistes i planificadors urbans a trobar una resposta a desafiaments d’aquest tipus.

 S’està desenvolupant un sistema que interconnecta els carrils bici amb greenways (vies verdes). Aquestes faciliten un viatge segur entre diferents ciutats. La xarxa comptarà amb més de 100 km exclusius i tendrà vint-i-dues rutes en total quan estigui acabada. En el present, hi ha 41 km disponibles per viatjar des de Copenhaguen fins a altres ciutats.

 El neologisme “copenhagenize” es fa servir per descriure un model a l’hora de planificar la infraestructura per a les bicicletes.
 

3. Bogotà, Colòmbia

L’anomenen “l’Amsterdam llatinoamericana”. Si bé és un 5% de la població qui tria aquest mitjà de transport, 350.000 colombians es mouen amb bici a Bogotà.

 A les vies exclusives per a bicicletes es coneixen com ‘ciclorutes’. Els bogotans gaudeixen cada diumenge, des de 1975, del tancament temporal de carrils en les principals avingudes, que es disposen perquè els ciutadans els facin servir com a espais recreatius i esportius, en particular per al transport amb bicicleta, en skate o en patí.

 La ciclovia del cap de setmana compta amb 120 km, i els carrils bici compten amb 300 km d’una xarxa que permet moure’s per la ciutat de manera ràpida i segura malgrat l’ondulació dels carrers.
 

4. Curitiba, Brasil

La ciutat de Curitiba té en el nucli de la seva planificació urbana la bicicleta. Al 2007, va ocupar el tercer lloc de les “15 Ciutats Verdes” del món, d’acord amb la revista nord-americana Grist.

 Els 120 km de carrils bici actuals van ser construïts gràcies al pla de transport públic del govern de Curitiba llançat al 1992. Aquestes vies van ser pensades perquè els carrils bici puguin conviure en harmonia amb el paisatge del riu i les vall.

 Curitiba també compta amb la seva versió de Cycle Chic, liderada per ciclistes urbans que lluiten amb la bicicleta com a tendència glamurosa i ecològica per defensar l’estil de vida del ciclisme urbà.
 

5. Mont-real, Canadà

A l’avantguarda de les ciutats d’Amèrica del Nord, és la primera que incorpora un sistema públic de bicicletes.

 Té 400 km de carrils bici, i el sistema s’articula amb la xarxa de transports de públic i trens. La ciutat, a més, proveeix llocs especialment per estacionar bicicletes, senyals de trànsit marcades als carrers i semàfors per creuar pels bici carrils, i les estacions per llogar i canviar de bicicleta es troben a una distància de 300 metres entre elles.

 “Bixi” és el nom que li van donar els ciutadans al servei de bicicletes públiques, administrat per una subsidiària del govern local i que és un èxit comercial: es va exportar a Melbourne, Toronto i Londres. El sistema s’articula amb energia solar i un lloc web en el qual els ciclistes consulten quilòmetres recorreguts i estalvi d’emissions de diòxid de carboni.

 La ruta verda és una idea desenvolupada per la fundació Vélo Québec des de 1995 amb la col·laboració del ministeri de transport del Quebec. Una vegada finalitzada, constarà de 4.000 km que enllaçaran diverses regions de la província. Aquesta ruta és el model que han seguit per al desenvolupament de les rutes per a ciclistes de Dinamarca, la xarxa de ciclisme del Regne Unit i altres greenways a Europa i als Estats Units.
 

6. Portland, Oregon, Estats Units

És una de les ciutats més bike-friendly dels Estats Units. Tant és així que en arribar a l’aeroport, les bicis estan a l’abast dels passatgers. Prop d’un 8% dels ciutadans fan servir la bicicleta com a mitjà de transport per viatjar als seus llocs de feina, la qual cosa equival a la major proporció en una ciutat nord-americana i supera deu vegades la mitjana d’aquest país.

 Compta amb 400 km de carril bici i amb una xarxa de carrils bicis connectada amb els barris urbans, per la qual cosa un ciclista i un conductor comparteixen les jornades diàries de transport.

 La ciutat ofereix bicicletes a baix cost per a aquells residents que comptan amb menors recursos.
 

7.  Basilea, Suïssa

Compta amb carrils bici dissenyats perquè els ciclistes tenguin prioritat de gir i que la seva relació amb els automobilistes sigui una mica més clara. Es recomana fer servir cascos, però les llums i els timbres per a bicis són obligatoris.

 També proporciona un sòlid sistema públic de lloguer de bicicletes.

 A més dels carrils bici, hi ha rutes especials que connecten altres zones de Suïssa amb aquesta ciutat (com la xarxa Veloland Schweiz, recomanada per a tours amb bicicleta pel país). Aquests camins estan indicats amb senyals en algunes de les principals interseccions de la ciutat.
Per als turistes i amants de la naturalesa, Basilea ofereix la seva pròpia greenway al llarg del riu Rin, amb un camí de 394 km delineat per a ciclistes.
 

8. Barcelona, Espanya

Carrils bici, senyals de trànsit i mapes en tota la ciutat fan de Barcelona una de les ciutats amb major integració dels seus ciclistes. Un circuit especial recorre tot el perímetre del cor de la ciutat, a més de comptar amb 100 estacions per llogar i estacionar bicis. Les xifres oficials diuen que 30.000 persones ja van adoptar la bicicleta com a mitjà de transport habitual.

 Al març del 2007, l’ajuntament de Barcelona va llançar el sistema públic de bicicletes coordinat amb la xarxa de transport. Amb l’ús d’una targeta, igual que en gairebé tots els sistemes de servei públic de bicicletes (Bicing), es pot accedir a qualsevol de les cent estacions disperses a la ciutat, que es pot recórrer, estacionar i tornar a pedalejar.

 S’està construint un estacionament subterrani que forma part d’un programa pilot per evitar els robatoris i donar més seguretat als propietaris de bicicletes.

 L’Ajuntament ofereix en el seu lloc web un manual de convivència i seguretat, en el qual es poden resoldre dubtes de seguretat, distàncies, robatoris, i s’aconsella “contactar amb altres ciclistes” per plantejar queixes i propostes i promoure aquest mitjà de transport.
 

9. Pequín, Xina

Com a resposta a la pol·lució, al 2015, aquesta ciutat comptarà amb 50.000 bicicletes per a ús públic.

 En els 80, una de les reformes econòmiques més importants de Xina es va relacionar amb el transport: 8 de cada 10 ciutadans de Pequín feien servir la bici com a mitjà principal per a viatges interurbans. Al present, aquest percentatge es va modificar a 2 de cada 10 viatgers. Però amb la creixent congestió de trànsit i la pol·lució ambiental, l’agenda oficial intenta revitalitzar la desafiadora cultura de bicicletes que va saber tenir Pequín.

 El passat mes de gener, la ciutat va adoptar el pla Moviment Verd amb l’objectiu d’aconseguir que una cambra de la població (17 milions de persones) torni a muntar les seves bicis al 2015, contra el 19,7% actual. Les autoritats també es van comprometre a oferir, en un termini de cinc anys, prop de mil estacions de lloguer per 50.000 bicicletes.
 

10. Trondheim, Noruega

La tercera ciutat més poblada de Noruega té la bici com a amiga malgrat la seva ondada topografia, que obliga a pedalejar costa adalt. Trondheim va donar una solució nova al problema: ascensors de bicicleta que funcionen com a telefèrics i traslladen als ciclistes al llarg de les zones elevades. Els ciutadans de Trondheim estan orgullosos del seu elevador de bicicletes, anomenat “Trampe”.

 Durant els últims vint anys, la inversió en la infraestructura per a bicicletes va ser de 3,5 milions de dòlars. Aquesta ciutat, ecològicament orientada, compta amb el seu propi sistema de lloguer de bicicletes per a viatges cap al treball o l’escola. Així, el 18% de la població utilitza aquesta via com a mitjà de transport, i un 90% dels 30.000 estudiants es mouen en dues rodes.

 L’objectiu del Govern de Noruega és elevar l’ús de la bicicleta a un 8% per 2015.

Font: Conexión Brando