PalmaEnBici

Moltes vegades els ciutadans ens queixam de la inacció dels nostres governants. L’Administració (sigui municipal, autonòmica, etc.) sembla una monstre inaccessible amb el qual és gairebé impossible enraonar i, molt menys, fer que percebi les necessitats de la ciutadania d’una forma directa, sense massa intermediaris i que li permeti una ràpida actuació. En el cas de l’Ajuntament ens trobam amb que aquest té encomanada una tasca i un caràcter que ha de ser, per pròpia naturalesa, molt més proper al ciutadà. És l’Administració que en teoria ha de respondre més directament a les necessitats ciutadanes, dins els àmbits de la seva pròpia responsabilitat competencial.

Tot i això, també és molt important tenir en compte la mobilització i la participació ciutadana per a que aquests processos esdevenguin veritablement útils i on els individus/col·lectius -i no només els grups polítics- puguin exercir una funció de control i reclamació en el cas que els governants no facin allò que se’ls ha encomanat.

Aquí és on rau la responsabilitat ciutadana i fa que, cada vegada, sigui més necessari que no ens conformem amb el paper de simples electors/contribuents, on únicament se’ns consulta cada quatre anys. És necessari que tots ens impliquem per lluitar pel model de ciutat que volem, i per fer valer els nostres drets i necessitats quan es veuen vulnerats o no atesos.

http://yamehanrobadolabici.blogspot.com.es/

Aquest és el cas de na Nati de Grado. Com ja anunciàvem des de PalmaenBici, a na Nati, històrica integrant del moviment Massa Crítica ara consolidat formalment en l’associació Biciutat de Mallorca, li han robat la bicicleta. Aquest fet, que pot semblar anecdòtic o fins i tot ridícul a alguns ciutadans (per exemple, aquells que arriben al seu despatx de Cort amb un Jaguar i es lleven el Rolex per passejar-se per Son Gotleu), per a Nati i la gran majoria de ciclistes de Ciutat no ho és.

Afortunadament na Nati no és precisament una persona que es rendeixi fàcilment. Basta pegar cop d’ull al seu bloc per saber que estam davant d’una dona amb coratge, que realitza moltíssimes activitats i que està implicada en múltiples moviments progressistes. Estam parlant, doncs, d’una activista? Molt probablement sí.

És per això que gràcies a ella hem pogut conèixer una realitat que sembla que molts de nosaltres -fins i tot els que empram la bicicleta habitualment- no n’érem del tot conscients. A partir d’una recerca incansable de la seva pròpia bici robada, na Nati ha elaborat una llista de més de setanta persones a les quals els ha desaparegut la bicicleta… en els darrers dos mesos i mig! Aquesta xifra és a totes llums inassumible en termes de seguretat ciutadana: quina ciutat es podria permetre el luxe que desapareixessin -atenent a la seva quota modal- una mitjana de sis-cents cotxes mensualment? Això provocaria una alarma social, i molt possiblement tots els palmesans posarien el crit en el cel. I, evidentment, l’Ajuntament de torn actuaria amb rotunda contundència: s’aplicaria la famosa frase de “rodarien caps” referida als responsables de la seguretat ciutadana.

El que passa, però, és que no estam parlant de cotxes: parlam de bicis. I quan parlam de bicis, ja sabem el que passa a la nostra ciutat d’ençà que governa el PP: els responsables municipals se’n freguen les mans, miren al sostre, somriuen amablement, ens diuen allò tan manit de “nosaltres tenim voluntat política per arreglar-ho”… El resultat final és que passen la pilota al tècnic municipal de torn, sense donar-li massa indicacions de com fer la seva feina ni, molt menys, demostrar-li la seva vertadera voluntat i contundència per arreglar determinades situacions.

Així i tot, la  nostra Nati -com a dona d’empenta que és- s’ha sentit amb més forces encara per reclamar amb més insistència que mai una major vigilància policial a les bicicletes estacionades davant els equipaments municipals. També ha realitzat nombroses gestions davant els responsables polítics d’aquest poliesportius i davant nombroses instàncies de la policia Local i Nacional. Tot plegat, queda ben recollit en un bloc creat amb aquest propòsit i un grup de facebook, que serveixen per canalitzar la frustració que suposa que et robin la bici. A més de convertir-se en un vertader reclam i altaveu de les persones que han passat pel mateix tràngol.

Tot plegat és un exercici de generositat, entesa des d’un plantejament ben simple alhora que humà: hom no vol que li passi a un altre el mateix que ha sofert un mateix. Per això na Nati ha contactat amb tantíssima gent i ha fet nombroses fotografies que il·lustren en el seu blog la multitud de casos de violentament de bicicletes.

Tot aquest camí va tenir un cert punt d’inflexió el passat 28 de febrer quan, com cada darrer dijous de cada mes, es celebra un Ple ordinari a l’Ajuntament de Palma. En aquesta ocasió, el grup municipal del PSIB-PSOE, a instàncies de la feina feta pels seus regidors José Hila i Antonio Donaire, va portar una nova proposta tendent a millorar les condicions de la bici urbana. Aquesta proposta, que reproduïm més abaix, pensam que no és gens sospitosa d’estar nodrida d’una especial càrrega ideològica ni suposa -al nostre entendre- un atac a les arques municipals i ni molt menys vulnera els drets d’altres ciutadans. Entenem que és una proposta de caire més aviat tècnic atès el seu especial baix perfil polític.

A l’hora de donar l’opinió sobre la proposta, fou la nostra Nati la que novament prengué la paraula per demanar, aquesta vegada en nom propi i de l’associació Biciutat de Mallorca – Massa Crítica, que l’equip municipal actuï decididament contra aquesta problemàtica dels robatoris de bicis, les conseqüències de la qual són l’evident i provada reducció del nombre de ciclistes del temor als robatoris.

Malauradament, i tot i que la proposta comptà amb els vots a favor del mateix grup municipal socialista i dels regidors del grup MÉS per Palma, fou tombada per la majoria del PP. L’argument emprat fou que precisament ja estan fent feina sobre aquest assumpte i que, per tant, no veuen convenient aprovar una proposta que està en la seva línia d’actuació. Costa de creure, vist el calvari que ha hagut de passar na Nati fins aconseguir ser escoltada per l’Ajuntament.

Durant la seva intervenció, el regidor de mobilitat Gabriel Vallejo informà que, com a gran novetat (tachaaaaan…), tenen prevista la incorporació de Palma al Registre Nacional de Bicicletes! El que sembla oblidar Vallejo és que el registre de bicis està aprovat des del passat 30 de març de 2012 (aviat farà un any…) i que formava part de l’articulat del reglament que el seu mateix equip aprovà a l’Ajuntament.

També explicà que de moment no és possible nomenar un responsable del tema de la mobilitat ciclista dins la seva Regidoria, però que des del seu departament treballen igualment en aquest tema. Una vegada més, hem de mostrar la nostra incredulitat ja que, en els darrers mesos,  les úniques propostes presentades en positiu per la mobilitat ciclista han estat impulsades per l’oposició. Això per no entrar en les deficiències dels ciclocarrers -denunciades una vegada i un altre des d’aquest bloc i pels conductors de l’EMT-, de la manca de determinació a l’hora d’impulsar el Bicipalma, i un llarguíssim etcètera de silencis, desinterès i retrocessos en matèria ciclista.

Esperem que gràcies al ‘renou’ que ha provcat na Nati, es generi prou interès per a tirar endavant iniciatives polítiques que tenguin una ràpida traducció a la ciutat. I no només des de la bancada socialista i eco-nacionalista, sinó també del partit que governa en solitari l’Ajuntament.

Aquest és el text de la proposta presentada pel grup municipal PSIB-PSOE en el passat Ple de 28 de febrer de 2013:

1. Implementar actuacions que permetin augmentar la seguretat i evitar els robatoris de bicicletes als espais municipals, i de manera especial en els poliesportius Germans Escales i Són Hugo.

2. Nombrar de forma urgent un responsable municipal que faci d’interlocutor entre els ciutadans i usuaris de la bicicleta per, no solament la denúncia dels robatoris de bicicletes, poder-li fer arribar totes aquelles incidències i propostes de millores sobre l’ús de la bicicleta i el desenvolupament de l’Ordenança Municipal Reguladora de la Mobilitat dels Ciclistes.

La interactivitat arribarà en breu als autobusos de Palma. L’Empresa Municipal de Transports (EMT) està preparant una aplicació per conèixer en temps real on està l’autobús i quant temps falta perquè arribi a la parada.

La intenció és que la mateixa informació que ara apareix en els panells informatius de les marquesines pugui visualitzar-se en els telèfons mòbils. D’aquesta manera, els usuaris del transport públic podran veure sobre el mapa de Ciutat quin autobús està més prop de la seva parada i quant minuts els falten per a la destinació.

El regidor de l’àrea de Mobilitat, Gabriel Vallejo, va confirmar aquest projecte, encara que de moment no va voler facilitar moltes dades addicionals, ja que l’app es troba en una fase molt primària. El que sí va confirmar el regidor és que l’aplicació de proves –coneguda amb el nom tècnic de beta– podria estar llista cap al mes de juny.

Vallejo va agregar que serà una aplicació gratuïta que es descarregarà d’internet. Quant a les plataformes, l’edil popular va manifestar que “està previst que surti una versió per Android i, segurament, una altra per iPhone”.

A més de l’aplicació per a telèfons mòbils, l’EMT inclourà un apartat a la seva pàgina web (www.emtpalma.es) en el qual també es podrà visualitzar la informació en temps real. Tant l’app com l’apartat de la web suposen una innovació a l’anterior sistema d’informació en temps real, que implica enviar un missatge de text de mòbil (SMS) amb el nombre de línia i les dades de la parada. Aquest missatge no és gratuït, ja que es factura amb la tarifa normal de SMS de cada companyia.

Aquesta és la segona ocasió en què l’EMT de Palma anuncia un projecte per oferir informació gratuïta en temps real dels autobusos a través de la web. La primera vegada va ser en 2007, quan Álvaro Gijón presidia l’empresa pública. Llavors la iniciativa implicava només un portal en la web, ja que el món de les aplicacions mòbils era encara incipient. Finalment, aquella iniciativa de la legislatura de Catalina Cirer va quedar en l’oblit i només es van instal·lar nous panells informatius en les marquesines.

Que les empreses públiques d’autobusos tenguin aplicacions per a mòbils és una idea molt estesa en la resta d’Espanya i a l’estranger. A nivell nacional n’hi ha, per exemple, a Barcelona, Madrid, Bilbao, València o Màlaga.

No totes tenen serveis d’informació en temps real, encara que sí inclouen la possibilitat de consultar els mapes del servei, de conèixer quin és la parada més propera i quines línies passen per ella, quin és la freqüència de pas i el trajecte d’una línia, o quin és la combinació d’autobusos més ràpida per arribar d’una direcció a una altra.

Font. Diario de Mallorca

És un dels punts que es debatran a la comissió de treball entre el Consell, les entitats ciclistes i la Guàrdia Civil

El president de la Federació Balear de Ciclisme, Arturo Sintes, va posar ahir sobre la taula la primera proposta concreta per a la nova comissió, creada pel Consell de Menorca -i anàloga a la de Mallorca- amb l’objectiu de millorar la seguretat vial dels ciclistes de carretera. Sintes es va dirigir directament al representant de la Guàrdia Civil de Tràfic per traslladar-li que tots els accidents mortals de ciclistes dels darrers anys a les Balears es produeixen els diumenges al matí, i sempre amb l’alcohol pel mig. Una realitat que obliga a plantejar-se l’increment dels controls en aquella franja horària.

«Coincideixen en la carretera motoristes, cotxes, ciclistes i gent que no ha anat a dormir», va explicar Sintes, poc abans que el conseller de Cooperació Local i Esports, Juanjo Pons, intervingués per traslladar la proposta a la primera reunió de la comissió, prevista per a finals de març.

El nou òrgan comptarà amb representants de la Federació Balear de Ciclisme i sis clubs o penyes ciclistes (Penya Ciclista Ciutadella, Penya Ciclista Maonesa, Club Esportiu Es Port, Associació Cicloturista de Menorca, Club Ciclista Centre de s’Illa, i Club Ciclista 42×21 Alaior), a més de l’empresa privada Sport Center i les tres conselleries amb competències, com són Cooperació Local, Turisme, i Mobilitat i Projectes.

«Creiem que Menorca té un gran potencial i que el ciclisme anirà a més», va explicar el Juanjo Pons, que veu en la nova comissió un espai «perquè tots aportem en la millora de la seguretat dels ciclistes».

En aquest sentit, la creació del nou òrgan i la col·locació de senyals recordant la distància mínima de seguretat sorgeixen de la petició realitzada per Quique Sintes, un practicant de ciclisme que va sofrir un accident en la carretera de Favàritx per una furgoneta que no la va respectar.

45 senyals per recordar la distància de seguretat

La primera mesura que engegarà el Consell en el marc de la comissió de seguretat vial dels ciclistes és la col·locació de 45 cartells en els accessos de la xarxa primària i secundària recordant als conductors la presència de ciclistes en la via i la distància mínima de seguretat d’1,5 metres que han de deixar a l’hora d’avançar-los.

Després de la petició cursada pel ciclista Quique Sintes, que va decidir prendre cartes en l’assumpte després de sofrir un incident en la carretera de Favàritx, el Consell ha decidit poblar les carreteres de la Illa amb cartells que ajudin a conscienciar als conductors i evitar episodis mortals com l’esdevingut l’1 d’agost de fa dos anys en la carretera general.

El conseller de Mobilitat, Luís Alejandre, va assegurar, per la seva banda, que «a dia d’avui ja no concebem una carretera sense carril bici» i va mostrar les seccions dels projectes de millora de la Em-1 per il·lustrar els 2,5 metres de voral que es deixen per a la circulació segura dels ciclistes.

Alejandre també va avançar que el Consell treballa per unir els diferents camins rurals de la Illa i en la incorporació de carrils bici en la carretera de l’Aeroport, la de Torralba i la rotonda de Malbúger.

FONT: Última Hora Menorca

La seva directora, María Seguí, també suggereix organitzar cursets per a lluitar contra la “deficitària” educació vial dels ciclistes

La directora de la Direcció General de Trànsit -María Seguí- ha despertat avui la indignació entre els col·lectius ciclistes, en proposar la creació d’un carnet de conduir per a les persones que circulin en bici, a més d’engegar cursos de capacitació per a combatre la “deficitària” educació vial dels ciclistes. Tot, amb l’objectiu de reduir la sinistralitat als nostres carrers i carreteres.

La proposta ha aixecat una onada de crítiques per part d’associacions de ciclistes de tota Espanya, que consideren que es tractaria d’una mesura purament populista i repressiva. Cal recordar que l”hipotètic carnet no existeix a cap país d’Europa, on en línies generals s’estan adoptant mesures que van precisament en la direcció contrària: protegir al ciclista i reduir progressivament el nombre de vehicles a motor a les nostres ciutats.

“És un gerro d’aigua freda. Un torpede a la línia de flotació de les bicis”, explica Mariano Reaño, de la Coordinadora Conbici. “Però és que a més és totalment inviable des del punt de vista pràctic. Si no fos tan irritant, seria per tirar-se a riure”. Però de bromes, poques. De fet, Conbici no pensa quedar-se de braços creuats. “Estem buscant suport d’organitzacions internacionals. A la Federació Europea de Ciclistes no donen crèdit. Estan absolutament perplexes d’aquest disbarat”.

Interessos ocults

La polèmica proposta s’afegeix a unes altres, com la possible obligatorietat del casc, que també ha aixecat dures crítiques en els últims mesos. “En països en els quals es va implantar aquesta llei, com Austràlia i Nova Zelanda, es va reduir dràsticament el nombre de ciclistes”, recorda Reaño. “Per no parlar-ne de que aquestes mesures condemnarien a mort els sistemes de bicicleta pública”.

De fet, Reaño veu una possible mà negra per aquest cúmul de despropòsits: “Creiem que existeixen pressions de grups econòmics com a companyies asseguradores”, apunta. “Hi ha gent molt interessada que la bicicleta no es desenvolupi”. De fet, les darreres propostes de la DGT no es fonamenten en cap estudi científic sobre les causes dels atropellaments als ciclistes, sinó en simples prejudicis.

Font: Ciclosfera.com

Un automobilista va atropellar i matar el dimecres a Argentina a un ciclista, el cadàver del qual va traslladar fins 17 quilòmetres enganxat entre el capó i el parabrisa fins a ser detingut per la policia, segons va denunciar la dona de la víctima, Catalina de Rodas.

«El meu espòs treballava de vigilador privat. Ara m’he quedat sola amb el meu fill. Ell sempre sortia amb la bicicleta. El van atropellar i el van portar en el capó 17 quilòmetres fins a un peatge», va dir sanglotant la dona del mort, Reynaldo Rodas  de 53 anys, a una improvisada roda de premsa per televisió. El conductor, de 28 anys, va arribar fins a un peatge de l’autopista Panamericana, on va intentar pagar l’abonament com si res hagués succeït fins que va ser arrestat sota el càrrec d’homicidi després de la insòlita circumstància de l’accident, va assenyalar al seu torn la policia.

«Va treure 100 pesos per pagar i l’al·lota que estava a la caixa de la cabina li va dir que no podia seguir, perquè portava un mort», relata la vídua, segons van recollir els mitjans argentins. La germana de la víctima va arribar a dir que el conductor «ni es va immutar» i li va preguntar irònicament si havia de pagar per dues persones. Catalina de Rodas denuncia que el conductor, un jove de 28 anys, conduïa sota els efectes de l’alcohol i les drogues.

Font. La Voz de Galicia 

Males infraestructures, desinterès policial i retrassos per posar en marxa el Registre Municipal de Bicicletes disparen l’activitat criminal

A finals del passat mes de gener, la Nati va anar a nedar al poliesportiu de Son Hugo, com de costum. Però en sortir es trobà amb una desagradable sorpresa: li havien furtat la seva bici. De color vermell fosc, gran, robusta… nova, però amb centenars de kilòmetres a les seves esquenes. Havien compartit innumerables trajectes a la feina, a centres d’estudi, a biblioteques, a conferències. Aquella maleïda tarda d’hivern es trencà una relació íntima, que prometia durar anys.

No es tracta d’un cas aillat, i la Nati ho sabia. Així que es decidí a moure cel i terra per intentar recuperar el seu cicle, i denunciar el brutal agreujament de la seguretat per als ciclistes, fruit de la deixadesa de l’Ajuntament i de la policia. Carril per carril, aparcabicis per aparcabicis, i poliesportiu per poliesportiu, la Nati recollí el testimoni d’altres 71 afectats pels robatoris. 72 robatoris en només 2 mesos!

A Palma no hi ha estadístiques oficials de robatoris de bicis, entre d’altres motius perquè gairebé cap ciclista denuncia aquest fet. Però extrapolant aquestes xifres, i tenint en compte que una sola persona no pot recollir ni de lluny el 100% dels casos, hem d’afrontar la dura realitat: a Ciutat s’estan robant per damunt de 1.000 bicicletes l’any, davant la total passivitat de l’Administració.

Segons un estudi del Departament de Transports del Regne Unit, fet l’any 1996, aproximadament el 24% dels ciclistes que pateixen un robatori deixen la bici i passen a altres mitjans de transport. Un 66%, redueix sensiblement la freqüencia d’ús del cicle. I només un 10%, el 10% més militant, continua pedalant com si no hagués passat res.

Ens hem gastat milions d’euros en construir una xarxa de carrils bici meridianament funcional, per promocionar la mobilitat sostenible. Quin sentit tenen aquestes inversions, si després permetem que continui la sangria d’usuaris per una mera qüestió de seguretat ciutadana? Què diriem d’una ciutat on es robessin milers i milers de cotxes cada any? Seria inacceptable, propi d’un Estat fallit -com al tercer món-, oi que sí?

Però Palma no és una ciutat fallida. Es tracta d’un problema molt localitzat, i fruit d’una total manca d’interès per part de l’Administració. Des de PalmaEnBici i Biciutat de Mallorca hem impulsat diverses mesures per augmentar la seguretat de les bicis, davant de la paràlisi de Cort. Així, i gràcies al suport dels grups de l’oposició municipal -PSOE i MÉS x Palma-, aconseguirem que el ple aprovés la instal·lació d’aparcabicis segurs a l’SMAP,  i una instància a l’equip de govern de l’Ajuntament per a adherir-se al Registre Nacional de Bicicletes.

El treball de na Nati tampoc no és en va. El Grup Municipal Socialista presentarà una proposta el proper dijous dia 27, per incrementar la seguretat als espais gestionats per l’Institut Municipal d’Esports (IME). I és que a cap de les seves instal·lacions hi existeixen aparcabicis que compleixin els requisits de seguretat: són aparcabicis “d’ungla”, que només permeten fixar la roda davantera. El problema es concentra molt especialment als poliesportius de Son Hugo i Germans Escales, on ja han ocorregut diversos robatoris i els aparcabicis estan fora del camp visual dels empleats d’aquests centres.

Malauradament, tant la Regidoria de Mobilitat -presidida per Gabriel Vallejo- com l’Àrea de Seguretat Ciutadana -en mans de Guillermo Navarro- reaccionen amb gran lentitut i poca eficàcia davant d’aquestes mesures aprovades per unanimitat als plens municipals. La seva gestió és fancament millorable, tal i com denunciarem en roda de premsa després de reunir-nos amb ells. Duim gairebé un any esperant la creació d’un Registre Municipal de Bicicletes, que ja es contemplava a la polèmica Ordenança Ciclista, i l’estat de la qüestió no ha avançat ni un milímetre.

Es prendran seriosament, qualque dia, el gravíssim problema dels robatoris de bicis?

Les subvencions del Govern central persegueixen únicament perpetuar un model obsolet de mobilitat

Amb gran rebombori s’han presentat al llarg dels darrers dos mesos el nou pla PIVE -de renovació de turismes- i pla PIMA -de renovació del de vehicles industrials lleugers-, en l’enèsima versió del ja famos Pla Renove, que va ser clau per a consolidar a Espanya com a segona potència europea en indústria automobilística -just darrera d’Alemanya-

A l’exposició de motius, el Govern espanyol es justifica amb els arguments de sempre: es pretén reduir la nostra abultada dependència energètica i emissions contaminants gràcies a l’ús de cotxes més eficients, al temps que es dinamitza l’economia generant milers de llocs de feina i augmentant la recaudació d’imposts. Tot perfecte, com al miracle dels pans i dels peixos, i aquí pau i després glòria.

Però… algú s’ha mirat realment els números?

.
ESTALVI ENERGÈTIC, CAP NI UN!

Entrant en els detalls d’aquests meravellosos plans, podem començar pel rentat de cara verd, que fins i tot ha duit al Govern a incloure el pla PIMA dins del pressupost del Ministeri de Medi Ambient -i així poder pressumir d’invertir molt en naturalesa-. Resulta que aquests plans tenen l’anomenada eco-condicionalitat: només reben subvenció els vehicles amb “baixes emissions”, i a canvi de retirar de circulació els vehicles més antics de 12 anys.

Sembla ben pensat, si no fós perquè els nostres polítics tenen una noció molt elàstica del que significa “cotxe de baixes emissions”. Resulta que són subvencionables els automòbils de fins a 160 g CO2/km, un nivell que ja varem assolir fa gairebé una dècada gràcies als acords entre l’ACEA i la Unió Europea -que marcàven un objectiu de 140 g CO2/km per 2008-.

També a la base de dades de l’Institut de Diversificació i Estalvi Energètic (IDAE) podem comprovar com una gran majoria de models es troben per sota d’aquests llindars, fins i tot amb vehicles tot terreny i cotxes esportius de gamma alta. A més, cal recordar que recentment s’establí una exempció de l’impost de circulació a vehicles amb emissions inferiors a 120 g CO2/km. Com es pot justificar l’enorme passa enrera?

Cal dir que a nivell energètic les emissions de CO2 estan fortament correlacionades amb el consum de carburant. Per fer-nos a una idea, els 160 g CO2/km equivalen a un consum de 10 l de gasoil cada 100 km. Qualsevol persona que tingui cotxe entendrà que aquesta eco-condicionalitat no és gens ambiciosa: més aviat sembla una excusa per a subvencionar el malbaratament energètic i el manteniment d’un model de mobilitat obsolet.

.
DESTRUCCIÓ NETA DE RIQUESA I DE LLOCS DE TREBALL

La patronal de l’automòbil Anfac, que sembla ser l’única font d’inspiració del Ministeri, al·lega que aquestes subvencions serveixen per mantenir milers de llocs de treball. Segons les seves pròpies xifres, el sector de l’automòbil respresenta prop del 10% del PIB espanyol i compta amb uns 300.000 empleats a tot l’Estat. Només el turisme és una indústria més important.

Es tracta però d’un gegant amb peus de fang, que per sobreviure ha d’externalitzar els seus costs a la resta de la societat. Diversos càlculs estimen que la contaminació, els embusos constants en hora punta, les malalties cardio-respiratòries, el renou i els accidents de trànsit suposen uns costs externs d’entre el 7 i el 9% del PIB. Si hi afegim l’impacte negatiu sobre la balança comercial -de més de 40.000 milions d’euros, un 4% del PIB-, ens trobam amb una destrucció neta de riquesa totalment inassumible per a una economia en crisi.

La “Motor City” de Detroit, màxim exponent de la decadència industrial de l’automòbil.

Els mateixos estudis que l’Anfac presenta al Ministeri d’Indústria revelen que els 75 milions d’euros invertits per l’Estat en el primer Plan PIVE només serviren per salvar 4.500 llocs de treball. A raó de 16.000 euros per persona contractada, l’Administració podria contractar directament més persones desocupades que la indústria de l’automòbil, per realitzar tasques de millora mediambiental -en comptes de destruir el medi ambient-.

Una mica car, oi que si? Doncs amb el segon Pla PIVE, el Govern espanyo vol duplicar els ajuts per vehicle a la indústria automobilística!

.
I ELS ESTUDIS D’ALTERNATIVES?

El més decepcionant d’aquesta política de subvencions és l’absoluta discriminació que pateixen els mitjans de transport veritablement sostenibles. Qui vol desfer-se d’un cotxe vell, per passar al bus, a la bici o anar a peu no veu ni un cèntim d’aquests 190 milions d’euros (entre PIVE i PIMA). Tampoc aquells comerciants que volen comprar-se una cargo bike, en comptes d’una furgoneta. Es tracta d’uns diners que es regalen directament a la indústria de l’automòbil, a instàncies d’informes realitzats per la mateixa indústria, sense aturar-se ni un segon a avaluar raonablement les alternatives que hi poden existir.

190 milions d’euros donen per molt, sempre i quan s’inverteixin amb intel·ligència i no en obres megalòmanes. Una transformació tan radical i exitosa com l’eix cívic de Blanquerna va costar 2,5 milions: se’n podrien construir 76 a tot l’Estat en un sol any, amb tot el que això implica quant a millora de la mobilitat. Si entram en actuacions molt més modestes i realistes, però igualment efectives, com ara la creació de xarxes de viari ciclista -combinant carrils segregats i ciclocarrers-, instal·lació d’aparcaments de bicis segurs, i reordenació del viari en general per reduir l’espai públic dedicat al cotxe, el resultat pot ser francament espectacular.

També l’efecte dinamitzador sobre l’economia local, i el benestar ciutadà en general, seria revolucionari: milloraria sensiblement la nostra balança comercial i reduiriem el deute extern -vegeu l’article “Automòbil i crisi econòmica”-, es reduiria la factura sanitària sense retalls en el servei -vegeu “Cada ciclista estalvia 423 euros en despesa sanitària”-, es crearia un ambient més favorable per a l’apertura de petits negocis -vegeu “La mobilitat sostenible, aliada del petit comerç”-, fariem desaparéixer bona part del fracàs escolar i augmentaria la capacitat d’aprenentatge dels nostres fills -vegeu “Anar en bici al col·legi millora la concentració dels alumnes”-, i les nostres ciutats serien més competitives per atraure els joves talents creatius i resta de capital humà -vegeu “Les ciutats adaptades a la bici son més atractives per als negocis” i “Els joves donen l’esquena al cotxe”-.

Però tal volta és exigir molta altura de mires a un Govern que no es caracteritza per la seva sensibilitat ambiental. Com a mosta, Arias Cañete, Ministre de Medi Ambient, és propietari de set cotxes i accionista de diverses empreses petrolieres. Una de les seves primeres mesures va ser intentar relaxar la normativa de contaminació atmosfèrica, en contra de les recomanacions de l’OMS i la UE.

Una vegada més, toca lluitar des d’abaix per una societat més democràtica i sostenible, denunciant la malversació de fons públics en subvencionar models de mobilitat obsolets, i pedalant cada dia al lloc de feina o el centre d’estudis. Entre tots ho aconseguirem!

BICIS CONTRA LA CRISI!

Surt al mercat “Kranium”, un casc que es pot personalitzar fàcilment i reutilitzar en cas d’accident

La història del casc de protecció “Kranium” està lligada a la del seu caparrut creador, Anirudha Rao, un jove graduat en disseny industrial pel Royal College of Art britànic, que l’any 2010 va crear un casc lleuger per a activitats esportives a l’aire lliure inspirat en l’estructura del cartílag corrugat que protegeix el crani del picot contra els forts impactes quan picoteja.

Es tractava d’un concepte amb la capacitat de canviar el mercat de la seguretat sobre dues rodes a través del reciclat i el disseny en general, ja que -encara que era de cartró- absorvia quatre vegades més energia d’impacte que els cascs de bicicleta convencionals. Ara la patent d’aquest disseny -que molts van titllar de somiador, impossible o directament de “bogeria”- ha estat comprada pel fabricant alemany Abus, que acaba de llançar al mercat la primera versió d’aquest model. Amb una carcassa transparent que deixa veure el seu revolucionari esquelet, ara pintat en negre en comptes del cru marró.

Segons Velorution, la tenda de ciclisme de Londres que és la primera a vendre-ho en edició limitada -per un preu de 100 €-, el model Kranium 1 AKS també pot fer front a repetits impactes, ja que els estudis sobre el casc han conclòs que, encara que estigui fet de cartró, el “Kranium” resisteix millor un impacte que el seu homòleg convencional de poliestirè expandit.

Durant la fase d’estudi, el mateix casc de cartró es va posar a prova de xoc cinc vegades consecutives, passant en totes elles els nivells acceptables que dicta la normativa. Per la seva banda, els cascs de poliestirè es van tornar en inútils després de només el primer impacte, en fracturar-se de forma irreparable.

Pel seu peculiar disseny, “Kranium” també permetria la confecció de cascs fets a mida, per encàrrec, obtenint així una millor adherència al cap. Aquests es podrien fabricar mitjançant un escàner 3D, per després assemblar el conjunt i obtenir el millor resultat.

“Kranium” també destaca per ser un casc extremadament lleuger (596 grams), fabricat a partir de materials ecològics i que té el potencial d’exercir un paper de futur en el camp del lloguer de bicicletes a les ciutats, sempre que la seva producció en massa permeti baixar sensiblement d’aquests 100 € amb els quals surt de partida.

Font: Bloc Futuretech de Lainformacion.com

Un nou disseny permet a les autoritats estalviar diners i espai públic

Gran nombre de normatives i reglaments arreu del món prohibeixen fermar bicicletes al mobiliari urbà. Palma no n’és una excepció: gràcies a l’ordenança aprovada pel PP l’any passat, si existeix un aparcabicis a menys de 50m de distància ens exposarem a una sanció per part de la policia municipal. Tant dóna si l’aparcabicis no compleix amb els requisits de seguretat, o si està saturat : 60 € és el preu de la incapacitat dels nostres dirigents.

Però no tots els polítics són tan curts de mires. Un exemple el podem trobar a la ciutat de Londres, on el seu batle conservador està impulsant un pla estratègic que suposarà la inversió de prop de 1.000 milions de lliures esterlines en mobilitat ciclista, i on s’estan instal·lant també aparcabicis adaptats a elements del mobiliari urbà.

L’experiència pilot es du a terme al barri de Camden, al nord de la City, on 200 fanals s’estan convertint en uns peculiars aparcaments de bicis. Es tracta del Cyclehoop, un sistema dissenyat per un estudiant de la universitat de Westminster -Anthony Lau-, que consta d’un anell d’acer dividit en dues parts per una barra metàlica. Per subjectar aquest anell no és necessari realitzar perforacions ni obres: dos perns permanents fixen el mecanisme a qualsevol element desitjat.

Pel seu disseny, aquest artilugi augmenta la seguretat d’aparcar fermat al mobiliari urbà -ja que permet substituir cadenes per panys articulats o en “U”-, a l’hora que facilita a l’Administració regular la convivència entre bicicletes i resta d’usuaris de la via -definint l’orientació en que queda fermada la bici i a quins indrets no es pot aparcar-.

“El gran avantatge d’aquest producte és que no cal formigonar-lo al paviment, i es pot instal·lar fàcilment en qüestió de minuts. Es treu el màxim partit del que està ja al carrer, i a més aborda el greu problema dels robatoris de bicicletes amb el seu disseny intel·ligent”, explica aquest jove dissenyador de 27 anys.

Gràcies a aquests avantatges, ja s’estan interessant pels nous aparcabicis altres ciutats britàniques, com ara Cardiff i Southampton.

El Metro de Palma va guanyar 2.000 usuaris en 2012, després d’aconseguir la xifra d’1,07 milions de viatgers, enfront dels 1,068 milions de l’any anterior, la qual cosa suposa un lleuger increment del 0,94%, segons l’Estadística de Transport de Viatgers feta pública aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’estudi posa de manifest que en el que va d’any, el Metro de la capital balear és l’únic de tota Espanya que ha incrementat el nombre de passatgers al desembre, concretament, un 0,1%, després de registrar un total de 92.000 usuaris.

A més, el Metro de Palma és l’únic a nivell estatal que incrementa el nombre de viatgers en el mes de desembre, en relació al mateix període de 2011, concretament, un 14,4%.

Així, la xifra de passatgers va decréixer en la resta de metropolitans, de manera que va baixar un 13% en el Metro de València (4,5 milions); un 12,8% el de Madrid (47,9 milions); un 7,4% a Barcelona (28,8 milions); un 4,6% el de Sevilla (1,2 milions) i un 0,4% el de Bilbao (7,6 milions).

Font. Mallorca Diario / INE